Sedum palmeri S. Watson

NOMS: Sèdum. Castellà: Sedum. Francès: Orpin de Palmer. Anglès: Palmer's Sedum. Mexican Hens and Chickens. Stonecrop. Palmer's Stonecrop.

SINÒNIMS: Sedum compressum Rose.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie ve del nord de Mèxic, als estats de Coahuila i Nuevo Leon.

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta petita, procedent de Mèxic, que a penes arriba a fer un pam d’alçada, amb tiges rastreres glabres que emeten arrels per les cicatrius de les fulles.

Fulles sèssils, carnoses i planes, disposades en roseta laxa, de color verd glauc i, de vegades, el marge rogenc.

Flors inflorescències en cima multípara amb flors de color groc ataronjat que surten a finals de l’hivern. Calze amb cinc sèpals lliures i carnosos de la mateixa mida que els pètals. Corol·la amb cinc pètals en forma d’estrella, lliures, de forma lanceolada. Androceu compost per 10 estams més llargs que els pètals, també de color groc, així com els 5 carpels globosos amb l’àpex agut que componen el gineceu.

Fruit en polifolícle

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Sedum està format per plantes molt adaptades a la sequera, degut a la capacitat d’emmagatzemar aigua a les seues fulles carnoses.  

USOS I PROPIETATS: S’empra com planta ornamental, com cobertora en rocalles i zones sense reg, i també jardineres o en test en terrasses i balcons. És prou rústica. Vegeta bé en qualsevol tipus de sòl, si està ben drenat, suporta gelades de fins -9^oC i la calor; una vegada establerta suporta la sequera, i pot estar ubicada a ple sol (evitant les hores centrals del dia) o ombra parcial. A més no requereix cap tipus de manteniment. Multiplicació per esqueix a la primavera, per llavor o per fulla, que arrela amb facilitat en contacte amb el terra. És resistent a plagues i malalties però l’excés d’humitat pot podrir les arrels.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sedum   deriva del llatí “sedum, -i” que era el nom que rebien diverses crassulàcies. Hi ha autors que fan derivar el nom del llatí “sedo (sedare)”, que significa calmar, mitigar, perquè les fulles d’algunes espècies calmaven el dolor de les ferides. Altres diuen que procedeix del llatí “sedeo (sedere)” que significa seure, perquè són plantes apegades al sòl, però sembla que les dues són errònies.

L’epítet específic palmeri és en honor d’Ernest Jesse Palmer (1875-1962) un botànic autodidacta nat a Anglaterra però que va migrar als EE.UU als 14 anys, on va explorar i arreplegar plantes. 

Sedum palmeri va ser descrita per Sereno Watson i publicada en Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 17: 355. 1882.

Família Crassulaceae

Saponaria officinalis L.

NOMS: Herba sabonera. Herba de bugada. Sabó de gitana. Sabonera. Saboneta. Saponària. Castellà:  Albada. Corteza de panamá. Herbada. Hierba de los bataneros. Jabón de palo. Jabonera. Jabonera de la Mancha. Lanaria. Saponaria. Occità: Saboneta, Sabonèla, Sabounello, Sabouniero, Saponària, Èrba de sabon.  Gallego: Bataneira. Concheira. Albitorno. Èuscara: Pitzigorka. Txabo. Txaboibelarr. Portuguès: Saponária. Saboeira. Erva saboeira. Francès: Saponaire officinale. Herbe à foulon. Herbe à savon. Italià: Saponaria comune. Anglès: Bouncingbet. Soapwort. Latherwort.  Alemany: Echtes Seifenkraut. Gewöhnliches Seifenkraut. Seifenwurz. Neerlandès: Zeepkruid. Grec: Γκολαριά. Καλοστρούθι. Σαπανόφυτον. Σαπνιά. Τσουένι. Xinès: fei zao cao.

SINÒNIMS: Lychnis officinalis (L.) Scop.;

DISTRIBUCIÓ: Europa i Àsia occidental

HÀBITAT: Salicion triandro-fragilis. Saponario-Salicetum. Creix en sòls humits, en herbassars junt a torrents i boscos de ribera. Fins els 1300 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba rizomatosa, que pot assolir el metre d’alçada, glabrescent, amb rizoma reptant d’on surten les tiges erectes o ascendents, ramificades a la part superior.

Fulles oposades, subsèssils, sense estípules, ovades o lanceolades, amb 3-5 nervis paral·lels ben marcats, de marge enter

Flors pentàmeres flairoses,en cimes terminals amb les branques inferiors majors que les superiors. Sense calicle. Calze tubular format per cinc sèpals soldats d’uns 2 cm i truncat a la base. Corol·la amb cinc pètals de color blanc o rosat, lliures, d’un centímetre. Androceu amb 8-10 estams que sobresurten del tub de la corol·la. Gineceu d’ovari súper amb dos estils. Floreix de maig a setembre.

Fruit en càpsula cilíndrica inclusa en el calze que s’obri per quatre dents apicals per deixar eixir les petites llavors reniformes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta planta s’utilitza per rentar roba i com xampú, ja que conté saponina. Les saponines són un grup de glucòsids oliosos, els quals són solubles en aigua produint escumositat quan les solucions són agitades. Les contenen plantes molt diverses, entre elles l’abriülls, aquesta saponària o sabonera o les llegums. És l’escuma que apareix quan posem a remulla cigrons o fesols.

USOS I PROPIETATS: Té propietats medicinals. Utilitzada com a sudorífica, diürètica, estimulant i depurativa. Va bé per combatre la gota, la bronquitis, els dolors reumàtics, la icterícia, la sífilis i les malalties de la pell, tot i que cal utilitzar-la amb prudència perquè els seus principis actius són molt irritants per les mucoses.

 ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Saponaria deriva del llatí “sapo, -onis” que significa sabó, perquè la rabassa i les rels d’aquesta planta s’empraven com sabó. L’epítet específic officinalis significa medicinal, s'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

Saponaria officinalis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 408. 1753.

Família Caryophyllaceae

Silene pendula L.

NOMS: Castellà: Silene. Francès: Silène à fleurs penchées. Italià: Silene pendula. Anglès: Nodding Catchfly. Alemany: Hängendes Leimkraut.

SINÒNIMS: Silene cisplatensis Cambess.; Silene crispa Moench

DISTRIBUCIÓ: Mediterrani europeu, Itàlia continental i Sicília

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de 20-30 cm d’alçada, pubescent, glandulosa, amb tiges que es ramifiquen en la meitat superior

Fulles oposades, pubescents, enteres amb el marge ciliat. Les basals ovades amb llarg pecíol i les superiors més allargades sense ser lanceolades

Flors en monocasi, amb bràctees ovades o lanceolades i curt pedicel. Calze de poc menys de 2 cm, cilíndric amb els nervis fent una gepa marcada per pèls glandulosos; dents del calze obtusos amb pèls a la zona terminal. Corol·la amb cinc pètals bilobats, de menys d’un centímetre, de color rosat; lígula corol·lina bífida. Floreix a l’estiu

Fruit en càpsula de 6-7 mm, ovada, amb les dents que no sobresurten del calze. Llavors reniformes i tuberculades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Científics de l'Acadèmia de Ciències de Rússia han aconseguit la reproducció i cultiu de la Silene stenophylla a partir de llavors conservades durant 32.000 anys al permafrost de Sibèria. Es tracta de la planta més antiga "tornada a la vida".

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria en rocalles, murets o jardineres a ple sol o mitja ombra, tot i quer amb més sol florirà més. No és massa exigent per als regs però evitar embassaments. Es sembren a la tardor o finals d’hivern per a gaudir de la seua floració a l’estiu

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Del gènere Silene, segons la “Flora ibérica”, s’hi desconeix l’etimologia del genèric Silene, tot i que el nom l’utilitza Lobelius qui l’atribueix a Teofrast. Tot i això altres autors aventuren que Silene podria derivar del grec “Silenos”, que era el company ebri de Baco que tenia el ventre molt unflat, com el calze de moltes espècies d’aquest gènere. L’epítet específic pendula, deriva del llatí pendeo pendere, que penja, pèndul

Silene pendula va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 418–419. 1753.

Família Caryophyllaceae