Lantana camara L.

NOMS: Banderes. Caputxina. Roser moro. Paradís. Ou i tomaca. Bandera espanyola. Castellà: Lantana, Bandera espanyola. Confite. Frutillo. Cinco negritos. Portuguès: Camará. Cambará. Camará-de-cheiro. Camará-de-espinho. Francès: Lantanier. Anglès: Lantana. Large-leaf lantana. Yellow-sage. Spanish Flag. West Indian Lantana. Bahama tea, Miss huff hardy lantana, Red sage, Wild sage. Alemany: Wandelröschen. Neerlandès: Wisselbloem. Xinès: ma ying dan.

SINÒNIMS: :  Lantana strigocamara R.W. Sanders;  Camara aculeata [(L.) Kuntze]; Lantana crocea Jacq.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Actualment estesa per les zones temperades de tot el planeta.

 HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental a parcs i jardins.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli molt ramificat, original d’Amèrica tropical, que produeix branques llargues, de secció quadrangular, que tenen tendència a penjar però amb l’extrem alçat. No passa del metre d’alçada, perqué la tendència al creixement caigut no ho permet.

Fulles perennes, oposades, peciolades i gruixudes amb el marge dentat, de forma ovalada i l’àpex agut, aspres per la cara superior i amb pèls fins pel revers.

Flors disposades en inflorescències terminals amb petites flors grogues que van tornant-se de color rosa, ataronjat i vermell, de manera que es barregen sovint flors de diferents colors a la mateixa inflorescència que sembla una umbel·la, tot i que és una cima. Flors molt menudes, tubulars. Calze tubular, curt, d’1,5-2 mm. Corol·la composta per un tub de 10-14 mm, amb pelets per dins i per fora, acabat en 4-5 lòbuls. Androceu amb els estams inserts a la meitat del tub de la corol·la. Gineceu d’ovari súper. A les regions de clima mediterrani floreix abundantment durant quasi tot l’any però, especialment, en primavera i estiu.

Hi ha diferents cultivars amb flors grogues (Flava), blanques amb el centre groc (Victoria), blanques que van fent-se violetes (Sanguínia)...

Fruit és una drupa negra brillant a la maturitat de la grandària d’un pèsol, amb dues llavors, que és tòxica per als humans.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Després de la pol·linització , el color de les flors canvia (normalment de groc a taronja, rosat o vermellós); Es creu que això és un senyal per als pol·linitzadors que el color previ al canvi conté una recompensa a més de ser sexualment viable, augmentant així l'eficiència de la pol·linització.

USOS I PROPIETATS: Els extractes de fulles fresques tenen un efecte antibacterià i es considera tradicionalment al Brasil que tenen propietats antipirètiques , carminatives i útils per al tractament de les infeccions respiratòries.

La seua naturalesa resistent a les malalties, poca exigència hídrica i adaptació a tot tipus de sòl l’han convertit en una de les espècies més populars en jardineria.

Per l’hàbit penjant de les branques resulta molt cridanera plantada en jardinera elevada o a dalt de murs i talussos. S’estén amb facilitat, perquè arrela pels nusos que estan en contacte amb el terra,  el que la fa ideal per a cobertes vegetals i colonitzar la superfície del sòl amb pocs individus i amb poc temps.

Requereix poques atencions, tan sols cal ubicar-la a ple sol i en àrees d’hiverns suaus perquè és sensible a les gelades. No és gens exigent amb el substrat. Vegeta bé en sòls pobres i és resistent a la sequera.  Només cal podar les branques, a finals de l’hivern, per mantenir la forma i dimensions que desitgem. Es reprodueix amb facilitat per llavor o esqueix lignificat després de la floració.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lantana deriva del llatí “lentus, -a, um” que significa flexible, dúctil, per la tendència de les branques a corbar-se com el vímet. L’epítet específic camara és el nom vernacle que en Amèrica del Sud li donen a aquesta planta.

És una de les cent espècies exòtiques invasores més dolentes del món, segons el llistat de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura. A la Índia, Austràlia i Àfrica ha colonitzat amples àrees de les que no han pogut eradicar-la. Resisteix el foc i brota ràpidament en les zones cremades i impedeix la regeneració amb espècies natives. Per contra, és una de les plantes preferides per les papallones i es fa servir en les exposicions de papallones vives als Estats Units

Lantana camara va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 627. 1753.

Família Verbenaceae

Pelargonium capitatum (L.) L'Hér.

NOMS: Gerani. Malva rosa. Malva d’olor, malva-rosa. Vauma-rosa. Castellà: Malvarrosa. Geranio. Geranio rosa. Malva rosa. Gallego: Xeranio. Èuscara: Geranioa. Zango-gorria. Francès: Pélargonium à fleurs en tête. Portuguès: : Gerânio. Malvarosa. Anglès: Rose geranium. Rose-scented pelargonium.

SINÒNIMS: Geranium capitatum L.; Geraniospermum capitatum (L.) Kuntze

DISTRIBUCIÓ: Cultivada, procedent de les regions litorals de l’est i sud de Sudàfrica

HÀBITAT: Cultivada com ornamental i ocasionalment assilvestrada

FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust de fins 80 cm d’alçada, amb pèls fins, tiges ascendents o erectes, carnoses, un poc lignificades, ramoses

Fulles perennes, alternes, amb curt pecíol, amb pèls, carnoses, de palmatisectes a palmatipartides, amb 3-5 lòbuls profunds irregularment dentats, de marge cresp, no zonades; estípules triangulars, enteres i agudes.

Flors en inflorescències en cima capitada simple, amb 9-20 flors amb peduncle de longitud similar a la fulla adjacent; bràctees ovades i acuminades amb pèls. Calze amb 5 sèpals ovats, hirsuts. Corol·la amb 5 pètals de 1,5-2 cm rosats, desiguals; els superiors majors que els altres, enters, espatulats, amb nervis rogencs, atenuats en ungla apreciable; els inferiors més estrets, oblongs. Androceu amb set estams fèrtils. Gineceu amb ovari súper, un estil i cinc estigmes. Floreix entre primavera i estiu.

Fruit en esquizocarp: mericarpis amb l’aresta pilosa, si més no a la part central, enrotllada helicoïdalment.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En 1753, quan Linné publicà Species Plantarum, agrupà tots els geranis, africans i europeus, en un sol gènere:  Geranium. Va ser el botànic parisí Charles L'Héritier qui proposa separar el gènere Geranium en tres gèneres: Pelargonium, que agrupa les espècies amb corol·la irregular; Erodium, que agrupa les espècies amb els fils de la càpsula peluts i en espiral; i va romandre el gènere Geranium amb les espècies amb corol·la regular (actinomorfe)

USOS I PROPIETATS: S’empra en perfumeria per ser rica en olis essencials. Suavitza la pell, és cicatritzant i reblaneix calls i dureses com ara la pell dura i esquerdada dels talons. Les seves fulles en infús s’han utilitzat per tractar malalties renals i de les vies urinàries. Acció digestiva i carminativa.

Com planta ornamental s’empra en test o jardí, amb sòl solt, arenós, en zones de clima càlid. La propagació pot ser per llavor, a finals d’estiu o principi de tardor, o bé per esqueix en qualsevol època de l’any però millor a la primavera, utilitzant la part tendra i herbàcia, millor si s’aplica una hormona d’arrelament. En unes 3-4 setmanes es pot trasplantar amb terra que drene bé. És convenient una poda a principi de primavera per mantenir més vistosa i compacta la planta. Existeixen diversos cultivars i híbrids.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Pelargonium ve del grec “πελαργός pelargós cicogna” per la forma del fruit que s'assembla al bec d'una cigonya. L’epítet específic capitatum deriva de "cáput, cápitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els glomèruls florals que semblen cabets a sobre de les tiges.

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum (Persoon) 2: 678. 1753 amb el nom de Geranium capitatum.  Amb el nom actualment acceptat de Pelargonium capitatum va ser publicat per Charles Louis L'Héritier de Brutelle, en Hortus Kewensis; or, a catalogue . . . 2: 425. 1789.

El barri marítim de la Malvarrosa, en València, rep el nom per aquesta planta, importada de Sudàfrica pel botànic Jean Felix Robillard Closier, jardiner major del Botànic de València des de 1848, que va adquirir una finca al nord del Cabanyal, aleshores una marjal del poble de Benimaclet, i es va especialitzar en el cultiu del Pelargonium capitatum a escala industrial per a la seua fàbrica de sabons i essències, amb les que va aconseguir un rotund èxit en l'Exposició de Londres de 1862, una medalla de bronze a l’Exposició de París de 1867 i el reconeixement del pare de la cosmètica moderna, Eugene Rimmel

Família Geraniaceae

Gaillardia aristata Pursh

NOMS: Gallàrdia. Castellà: Gallardía. Gailardia. Francès: Gaillarde. Anglès: Common blanketflower. Gaillardia. Common Gaillardia. Alemany: Kokardenblume.

SINÒNIMS: Gaillardia bicolor Pursh; Polatherus scaber Raf.; Virgilia grandiflora Nutt.;

DISTRIBUCIÓ: Procedeix d’Amèrica del Nord i actualment naturalitzada en diverses parts d’Europa, Austràlia i Amèrica del Sud.

HÀBITAT: Creix en diferents hàbitats com ara planes i prats.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne que desenvolupa tiges de fins 80 cm d’alçada

Fulles basals i al llarg de la tija lanceolades, de marge enter o dentat, amb pèls.

Flors solitàries en capítols terminals, prou grans, de fins 10 cm de diàmetre, a l’àpex de llargs peduncles. Bràctees lanceolades atenuades a la base, ciliades i amb pèls. Flors de varis colors en la mateixa planta, amb el botó central flors tubulars, morades o amb la punta porpra, de vegades grogues. Flors exteriors amb lígula de fins 3 cm acabada en 3-5 lòbuls, amb la base de color roig i la resta entre rogenc i groc. L’època de floració és en primavera i estiu però per les nostres terres és prou més llarga.

Fruit en cípsela amb les setes del receptacle superant els aquenis.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En les compostes o asteràcies les flors no son el que vulgarment tenim com a flors. La típica flor de margarida que desfullem per saber si la nostra amada està enamorada de nosaltres o no, és en realitat un conjunt de flors sèssils, acompanyades o no per les corresponents bràctees, agrupades en un peduncle eixamplat en l’extremitat, anomenat receptacle comú que està, també, envoltat per una o més sèries de bràctees. Aquesta inflorescència s’anomena capítol floral (del llatí cǎpǐtǔlum, -i, diminutiu de caput, "cabet").

USOS I PROPIETATS: És cultivada com planta ornamental per la llarga floració. S’empra en jardí o en test. Suporta el ple sol i la calor, admet diversos sòls tot i que ben drenats i no requereix molt de reg. Quan les tiges es fan molt llargues és aconsellable el tutoratge. La multiplicació pot ser per esqueix, en primavera, o per divisió de la tofa, quan té més de dos anys. També es pot sembrar la llavor, sense cobrir, en primavera, i germina a les 2-3 setmanes. Al jardí s’autosembra 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El botànic Auguste Denis Fougeroux de Bondaroy (1732-1789) va dedicar aquest gènere al magistrat francès Antoine René Gaillard de Charentonneau (1720-?) que també era naturalista i botànic aficionat. L’epítet específic aristata és un epítet llatí que significa cerra llarga, amb punta.

Gaillardia aristata va ser descrita per Frederick Traugott Pursh, i publicada en Flora Americae Septentrionalis; or, . . . 2: 573. 1814[1813] tot i que el gènere que va utilitzar erròniament va ser Galardia

Família Compositae (Asteraceae)