Tecoma stans (L.) Juss. ex Kunth

NOMS: Bignònia groga. Castellà: Bignonia amarilla. Tecoma amarilla. Trompeta de oro. Portuguès: Ipê-de-jardim. Amarelinho. Francès: Trompette d'or. Anglès: Yellow Trumpetbush. Yellow bells. Yellow elder. Ginger Thomas.  Alemany: Gelber Trompetenstrauch. Gelbe Trompetenblume.

SINÒNIMS: Bignonia stans L.; Bignonia frutescens Mill. ; Gelseminum stans (L.) Kuntze;  Stenolobium stans (L.) Seem. ; Tecoma molle Kunth 

DISTRIBUCIÓ:  procedent del continent americà, des de l’extrem sud d’Arizona i Florida, fins Argentina.

HÀBITAT: Creix en una gran varietat d'ecosistemes, des de boscos temperats d'altitud i boscos tropicals caducifolis i perennes, fins a matolls xeròfils i el litoral intertropical .

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbret de fulla perenne, que pot assolir els 8 metres d’alçada.

Fulles compostes i oposades, imparipinnades, amb els folíols lanceolats, de marge serrat i acuminat, de color verd viu.

Flors apareixen en raïm terminal de 8-20 flors grans, de 3-5 cm, erectes, de color groc cridaner, amb forma de trompeta que van obrint-se a poc a poc. El calze té cinc dents aguts; la corol·la és tubular, amb el tub basal estret, i acaba acampanada, amb cinc lòbuls arrodonits i desiguals. Floreix en primavera i estiu.

Fruit en forma de llargues i estretes beines de fins un pam, de color verd que es fa marró, que contenen llavors amb ales

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És de fulla perenne a les regions humides i càlides, però és caducifoli a les regions més temperades que tenen una estació seca pronunciada.

USOS I PROPIETATS: En jardineria s’empren com exemplar aïllat o en grups, per formar tanques, o tallavents. Per ocupar zones pobres del jardí i en contenidors per a patis o terrasses. Cal eliminar les beines per propiciar una forta floració. És tolerant a la sequera i li agraden els climes càlids i les ubicacions assolellades. No suporta gelades per sota de -2^oC. El sòl ha de ser adobat amb fem a la primavera i ben drenat. Multiplicació per llavors sembrades a finals d’hivern o principis de primavera que germinen amb facilitat al cap de poc més d’una setmana. Per esqueix també pot multiplicar-se però necessita calor de fons, en estiu. No pateixen plagues ni malalties greus, si de cas àcars o mosca blanca.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: : El nom del gènere Tecoma és una contracció de la paraula asteca "Tecomaxochitl" que designa un tipus de recipient emprat en agricultura, per la forma de la flor. El genèric del sinònim Bignonia, és una dedicatòria del botànic Joseph Pitton de Tournefort al seu protector, el bibliotecari de Lluís XV l’Abad Jean-Paul Bignon”Bignonius” (1662-1743). L’epítet específic stans  deriva del llatí "sto" erecte.

Carles Linné va descriure aquesta espècie amb el nom de Bignonia stans en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 871. 1763. El nom actualment acceptat de Tecoma stans el va assignar Antoine Laurent de Jussieu en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 3: 144. 1818[1819].

En Mèxic s’empra com planta medicinal amb diverses aplicacions per tractar un ample ventall de malalties però estudis científics han limitat els efectes a una potent acció antidiabètica.

Tecoma stans és la flor oficial de les Illes Verges nord-americanes i l’emblema floral de les Bahames .

Família Bignoniaceae

Robinia pseudoacacia L.

NOMS: Robínia. Falsa acàcia. Acàcia blanca. Acàcia de bola. Almussafes. Càcia.  Castellà: Acacia blanca. Acacia bastarda, Falsa acacia, Robinia. Èuscara: Sasiakazia. Italià: Acacia spinosa. Falsa Acacia. Gaggia. Francès: Acacia, Robinier faux acacia. Anglès: Black locust. False-acacia. Alemany: Falsche Akazie. Scheinakazie. Silberregen. Weiße Robinie. Neerlandès: Gewone Robinia. Grec: Ψευδακακία. Ακακία ψευδακακία. Xinès: Ci huai.  

SINÒNIMS: Robinia pringlei Rose  

DISTRIBUCIÓ: Originari de les parts del sud-est d'Amèrica del Nord, actualment es distribueix per totes les zones temperades del planeta

HÀBITAT: Habita en ribes de rius, vores de camins i llocs alterats. Praderia Seca; Praderia Mèsica. Cultivada com ornamental i, de vegades, naturalitzada.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada. Faneròfits: plantes amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli, procedent de Nord Amèrica, que pot arribar a fer 25 metres d’alçada, amb tronc d’escorça negrosa i fissurada.

Fulles compostes per 3-10 parells de folíols glabres, ovalats, i un de terminal (imparipinnades) de marge enter i color verd clar. Estípules transformades en espines dures.

Flors flairoses, apareixen agrupades en raïms axil·lars de 10-20 cm, penjants i densos, amb calze de color rogenc, formant un curt tub acabat en cinc dents, i la corol·la papilionada, blanca, amb la base de l’estendard groga. Androceu diadelf, amb 9 estams soldats i un de lliure. Gineceu d’ovari súper amb estil acabat en un estigma en forma de pinzell. Floreix d’abril a juny.

Fruit en llegum aplanada de fins 10 cm, sense pèls i color marró, amb les llavors ben marcades a les valves, dehiscent, que perdura a l’arbre gairebé tot l’hivern.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’estípula és un apèndix foliar a la base del pecíol que generalment apareixen per parelles. El paper de les estípules és protegir el primordi foliar i les estructures associades a ella, per això en moltes plantes quan es desenvolupa la fulla les estípules es desprenen; en altres, com en el cas de la robínia,, poden estar transformades en espines.

USOS I PROPIETATS: És una de les tres falses acàcies emprades en alineacions per als carrers i els parcs. Les arrels són molt agressives, arribant a alçar les voreres. Hi ha nombrosos cultivars emprats en jardineria, com ara ‘Casque Rouge’ amb flors de color de rosa, o ‘Umbraculifera’ amb copa frondosa i sense espines.

Multiplicació per llavors surt amb facilitat després de sotmetre les llavors a aigua bullint durant 20 segons. També per els fillols que emet.

Plagues i malalties: Des de finals del segle XX fins ara han arribat a Europa espècies d’insectes minadors de les fulles. Pot patir atacs de pugó. L’excés d’humitat pot provocar el desenvolupament del fong Armillaria mellea.

És un arbre molt rústic que vegeta bé en sòls pobres, resisteix el fred i suporta bé la sequera. Aquestes qualitats però, l’han convertit en un perill per a la flora autòctona, considerada una de les pitjors 100 plantes invasores. Emet nombrosos fillols que cal controlar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Robinia està dedicat al jardiner de tres reis de França Jean Robin (1550-1629), que va dur per primera vegada a França la Robinia pseudoacacia i el Hibiscus syriacus. L’epítet específic pseudoacacia deriva del prefix grec “ψευδο- pseudo-” fals, enganyós, i "Acacia" una planta de la família de les lleguminoses, és a dir, significa falsa acàcia

L'escorça, les fulles joves i les llavors són tòxiques i provoquen depressió, vòmits i diarrea. A més les punxades de les seues espines són doloroses i tarden en curar. Les flors es poden menjar.

Tot i que les flors són mel·líferes, i la fusta és dura, que s’emprava per fer les travesses del ferrocarril i, a més, té un alt poder calorífic, des de desembre de 2011 s’ha prohibit el seu comerç, transport i conreu, pel Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exòtiques invasores.

 Robinia pseudoacacia va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 722. 1753. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Lathyrus odoratus L.

NOMS: Pèsol d’olor. Fesol d’olor. Castellà: Caracolillo de olor. Chicharito de olor. Arvejilla. Clarín. Guisante de olor. Guisante dulce. Látiro. Gallego: Chícharos de olor. Èuscara: ilar usaindun. ilar usainduna. Portuguès: chícharos de cheiro. Ervilha de cheiro. Francès: Pois de senteur. Pois musqué. Italià: Cicerchia odorosa. Pisello odoroso. Alemany: Edelwicke. Gartenwicke. Anglès: Sweet Pea. Neerlandès: Pronkerwt. Reukerwt. Grec:  Μοσχομπίζελο. Xinès: xiang wan dou.

SINÒNIMS: Pisum odoratum (L.) E.H.L.Krause ; Lathyrus cyprius Rech.f.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrani Central

HÀBITAT: Al seu hàbitat natural en conreus i herbassars. Actualment utilitzada com ornamental i apareix, esporàdicament, com subespontània.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia robusta i trepadora, pubescent, amb tiges alades de fins un metre de llargària i desprèn un olor agradable

Fulles peciolades amb un parell de folíols el·líptics, grans, oposats, de marge ondulat, amb un circell terminal molt ramificat; estípules ovat-lanceolades, acuminades, normalment diferents una de l’altra;

Flors en inflorescències amb llarg peduncle, amb 2-4 flors papilionàcies, grans, les silvestres de color púrpura però les de jardí de colors variats, amb peduncle més llarg que la fulla axil·lant, bràctees lanceolades. Calze format per cinc sèpals amb un nervi molt marcat i amb boca obliqua. Corol·la de cinc pètal amb ungla més curta que el calze, rosats o púrpura, estendard emarginat. Androceu amb tub estaminal truncat a l’extrem. Gineceu d’ovari súper amb estil. Floreix en abril, maig i juny.

Fruit en llegum amb llavors subesfèriques rugoses

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot al contrari que altres espècies d’aquest gènere, les llavors són tòxiques, perquè contenen una neurotoxina que, per ingestió, pot provocar latirisme.

USOS I PROPIETATS: Espècie cultivada als jardins pel colorit de les sues flors i l’agradable aroma que desprèn, de les que s’extreu un oli essencial que s’empra en perfumeria. No és molt exigent. Pot créixer a ple sol o en semi ombra, a condició de rebre algunes hores de sol. Vol substrat fresc i ric en nutrients, especialment durant la floració. Reg moderat evitant l’embassament. Cal llevar les flors marcides per allargar la floració. Propagació per llavor.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Lathyrus deriva del grec “λάθυρος láthyros” veça o altra lleguminosa no identificada, en Teofrast. Segons altres autors deriva del grec “λα la” que indica intensitat, i “θέρο théro” calor, calfar, per la presumpta propietat afrodisíaca d’algunes espècies del gènere. L’epítet específic odoratus de odoro exhale perfum: olorós, perfumat, amb una olor agradable

Lathyrus odoratus va ser descrit per Carles Linné i publicat a Species Plantarum 2: 732. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)