Coleus paniculatus Benth

NOMS: Planta de l’encens. Castellà: Incienso. Falso incienso. Plactanto. Italià: Pianta dell'Incenso. Francès: germaine faux-coleus.

SINÒNIMS: Coleus glabratus Benth.;  Coleus wightii Benth.; Majana paniculata (Benth.) Kuntze; Plectranthus bernardii Doan; Plectranthus coleoides Benth.; Plectranthus glabratus (Benth.) Alston; Solenostemon paniculatus (Benth.) Guillaumet & A.Cornet 

DISTRIBUCIÓ: Procedent de Àsia tropical: Índia, Sri Lanka, Indoxina, Tailàndia i Vietnam

HÀBITAT: Cultivat com planta ornamental

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: plantes herbàcies de tiges quadrangulars i port rastrer o penjant, de fins 60 cm d’alçada, tot i que les ramificacions penjants poden arribar als dos metres.

Fulles oposades, peciolades, un tant carnoses, de color verd brillant amb marge dentat de color crema.

Flors agrupades en inflorescències en panícula, flors zigomorfes, flairoses, labiades, pedicel·lades; calze amb cinc sèpals amb pèls, amb dos llavis, el inferior amb quatre lòbuls lanceolats i el superior obovat, més gran. Corol·la bilabiada amb cinc lòbuls, de color blanc o malva claret; tub sigmoide, llavi inferior navicular, llavi superior ascendent amb quatre lòbuls, els mitjans més grans que els laterals. Androceu amb quatre estams fusionats entre sí a la part inferior, allotjats al interior del llavi inferior. Gineceu d’ovari súper amb estil que surt entre els filaments dels estams soldats, amb estigma bífid. Floreix a l’estiu i la tardor.

Fruit en núcula ovoide

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És  molt pareguda a la planta dels diners (Plectranthus verticillatus) però aquesta desprèn un agradable i intens olor a encens.  Tot i el que es pot pensar, l'encens no prové d'aquesta planta sinó que, en realitat, és una resina que s'extreu de diferents espècies de Boswellia, com Boswellia sacra o B. papyrifera. Com que era molt escàs es considerava un bé realment preuat en el passat.

USOS I PROPIETATS: És interessant com planta ornamental per les seves atractives fulles i el seu aroma a encens. Necessita molta llum però no sol directe, i no suporta les baixes temperatures, pel que cal que passen l’hivern a dins de casa. El substrat ha de tenir sempre un mínim de humitat, sense ser excessiva. A principi de la primavera és bon moment per trasplantar, si ho necessita, sanejar reduint el brancatge a la meitat, i aprofitar per fer esqueixos que arrelen amb facilitat i creixen ràpid, i treure nous exemplars.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom del gènere, Coleus, deriva del grec κολεός coléos beina, en referència als filaments que apareixen reunits en petits farcells que recobreixen l'estil. L’epítet específic paniculatus deriva de "panicula" panícula, panotxa, és a dir, paniculada, per tindre la inflorescència en panícula.

Sol utilitzar-se el fals encens en fitoteràpia i aromateràpia ja que relaxa el cos i la ment, alleujant l’estrès. A més, segons certes creences populars, se li atribueix la capacitat d'atreure la bona energia. Per contra, és tòxica per a gats i gossos.

Coleus paniculatus va ser descrit per George Bentham i publicat en Plantae Asiaticae Rariores 2: 16. 1830.

Família Labiatae (Lamiaceae)

Tecoma stans (L.) Juss. ex Kunth

NOMS: Bignònia groga. Castellà: Bignonia amarilla. Tecoma amarilla. Trompeta de oro. Portuguès: Ipê-de-jardim. Amarelinho. Francès: Trompette d'or. Anglès: Yellow Trumpetbush. Yellow bells. Yellow elder. Ginger Thomas.  Alemany: Gelber Trompetenstrauch. Gelbe Trompetenblume.

SINÒNIMS: Bignonia stans L.; Bignonia frutescens Mill. ; Gelseminum stans (L.) Kuntze;  Stenolobium stans (L.) Seem. ; Tecoma molle Kunth 

DISTRIBUCIÓ:  procedent del continent americà, des de l’extrem sud d’Arizona i Florida, fins Argentina.

HÀBITAT: Creix en una gran varietat d'ecosistemes, des de boscos temperats d'altitud i boscos tropicals caducifolis i perennes, fins a matolls xeròfils i el litoral intertropical .

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbret de fulla perenne, que pot assolir els 8 metres d’alçada.

Fulles compostes i oposades, imparipinnades, amb els folíols lanceolats, de marge serrat i acuminat, de color verd viu.

Flors apareixen en raïm terminal de 8-20 flors grans, de 3-5 cm, erectes, de color groc cridaner, amb forma de trompeta que van obrint-se a poc a poc. El calze té cinc dents aguts; la corol·la és tubular, amb el tub basal estret, i acaba acampanada, amb cinc lòbuls arrodonits i desiguals. Floreix en primavera i estiu.

Fruit en forma de llargues i estretes beines de fins un pam, de color verd que es fa marró, que contenen llavors amb ales

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És de fulla perenne a les regions humides i càlides, però és caducifoli a les regions més temperades que tenen una estació seca pronunciada.

USOS I PROPIETATS: En jardineria s’empren com exemplar aïllat o en grups, per formar tanques, o tallavents. Per ocupar zones pobres del jardí i en contenidors per a patis o terrasses. Cal eliminar les beines per propiciar una forta floració. És tolerant a la sequera i li agraden els climes càlids i les ubicacions assolellades. No suporta gelades per sota de -2^oC. El sòl ha de ser adobat amb fem a la primavera i ben drenat. Multiplicació per llavors sembrades a finals d’hivern o principis de primavera que germinen amb facilitat al cap de poc més d’una setmana. Per esqueix també pot multiplicar-se però necessita calor de fons, en estiu. No pateixen plagues ni malalties greus, si de cas àcars o mosca blanca.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: : El nom del gènere Tecoma és una contracció de la paraula asteca "Tecomaxochitl" que designa un tipus de recipient emprat en agricultura, per la forma de la flor. El genèric del sinònim Bignonia, és una dedicatòria del botànic Joseph Pitton de Tournefort al seu protector, el bibliotecari de Lluís XV l’Abad Jean-Paul Bignon”Bignonius” (1662-1743). L’epítet específic stans  deriva del llatí "sto" erecte.

Carles Linné va descriure aquesta espècie amb el nom de Bignonia stans en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 871. 1763. El nom actualment acceptat de Tecoma stans el va assignar Antoine Laurent de Jussieu en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 3: 144. 1818[1819].

En Mèxic s’empra com planta medicinal amb diverses aplicacions per tractar un ample ventall de malalties però estudis científics han limitat els efectes a una potent acció antidiabètica.

Tecoma stans és la flor oficial de les Illes Verges nord-americanes i l’emblema floral de les Bahames .

Família Bignoniaceae

Robinia pseudoacacia L.

NOMS: Robínia. Falsa acàcia. Acàcia blanca. Acàcia de bola. Almussafes. Càcia.  Castellà: Acacia blanca. Acacia bastarda, Falsa acacia, Robinia. Èuscara: Sasiakazia. Italià: Acacia spinosa. Falsa Acacia. Gaggia. Francès: Acacia, Robinier faux acacia. Anglès: Black locust. False-acacia. Alemany: Falsche Akazie. Scheinakazie. Silberregen. Weiße Robinie. Neerlandès: Gewone Robinia. Grec: Ψευδακακία. Ακακία ψευδακακία. Xinès: Ci huai.  

SINÒNIMS: Robinia pringlei Rose  

DISTRIBUCIÓ: Originari de les parts del sud-est d'Amèrica del Nord, actualment es distribueix per totes les zones temperades del planeta

HÀBITAT: Habita en ribes de rius, vores de camins i llocs alterats. Praderia Seca; Praderia Mèsica. Cultivada com ornamental i, de vegades, naturalitzada.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada. Faneròfits: plantes amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbre caducifoli, procedent de Nord Amèrica, que pot arribar a fer 25 metres d’alçada, amb tronc d’escorça negrosa i fissurada.

Fulles compostes per 3-10 parells de folíols glabres, ovalats, i un de terminal (imparipinnades) de marge enter i color verd clar. Estípules transformades en espines dures.

Flors flairoses, apareixen agrupades en raïms axil·lars de 10-20 cm, penjants i densos, amb calze de color rogenc, formant un curt tub acabat en cinc dents, i la corol·la papilionada, blanca, amb la base de l’estendard groga. Androceu diadelf, amb 9 estams soldats i un de lliure. Gineceu d’ovari súper amb estil acabat en un estigma en forma de pinzell. Floreix d’abril a juny.

Fruit en llegum aplanada de fins 10 cm, sense pèls i color marró, amb les llavors ben marcades a les valves, dehiscent, que perdura a l’arbre gairebé tot l’hivern.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’estípula és un apèndix foliar a la base del pecíol que generalment apareixen per parelles. El paper de les estípules és protegir el primordi foliar i les estructures associades a ella, per això en moltes plantes quan es desenvolupa la fulla les estípules es desprenen; en altres, com en el cas de la robínia,, poden estar transformades en espines.

USOS I PROPIETATS: És una de les tres falses acàcies emprades en alineacions per als carrers i els parcs. Les arrels són molt agressives, arribant a alçar les voreres. Hi ha nombrosos cultivars emprats en jardineria, com ara ‘Casque Rouge’ amb flors de color de rosa, o ‘Umbraculifera’ amb copa frondosa i sense espines.

Multiplicació per llavors surt amb facilitat després de sotmetre les llavors a aigua bullint durant 20 segons. També per els fillols que emet.

Plagues i malalties: Des de finals del segle XX fins ara han arribat a Europa espècies d’insectes minadors de les fulles. Pot patir atacs de pugó. L’excés d’humitat pot provocar el desenvolupament del fong Armillaria mellea.

És un arbre molt rústic que vegeta bé en sòls pobres, resisteix el fred i suporta bé la sequera. Aquestes qualitats però, l’han convertit en un perill per a la flora autòctona, considerada una de les pitjors 100 plantes invasores. Emet nombrosos fillols que cal controlar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Robinia està dedicat al jardiner de tres reis de França Jean Robin (1550-1629), que va dur per primera vegada a França la Robinia pseudoacacia i el Hibiscus syriacus. L’epítet específic pseudoacacia deriva del prefix grec “ψευδο- pseudo-” fals, enganyós, i "Acacia" una planta de la família de les lleguminoses, és a dir, significa falsa acàcia

L'escorça, les fulles joves i les llavors són tòxiques i provoquen depressió, vòmits i diarrea. A més les punxades de les seues espines són doloroses i tarden en curar. Les flors es poden menjar.

Tot i que les flors són mel·líferes, i la fusta és dura, que s’emprava per fer les travesses del ferrocarril i, a més, té un alt poder calorífic, des de desembre de 2011 s’ha prohibit el seu comerç, transport i conreu, pel Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exòtiques invasores.

 Robinia pseudoacacia va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 722. 1753. 

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)