Hippeastrum reginae (L.) Herb.

NOMS: Amarilis. Castellà: Amarilis. Azucena de México. Francès: Hippéastre de la Reine, Amaryllis de la Reine. Anglès: Mexican lily

SINÒNIMS: Amaryllis reginae L. (Basiònim); Hippeastrum regium Herb.; Aschamia reginae Salisb.;

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Procedeix, com totes les espècies d’aquest gènere, d’Amèrica del Sud, aquesta del sud Amèrica tropical, Veneçuela , Bolívia , Perú i Brasil .

HÀBITAT: Cultivada com ornamental de interior o de jardí en llocs temperats

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia bulbosa amb un bulb menut i escap floral curt. El bulb és globular, de bec curt, cobert de túniques marrons papiràcies. A la base del bulb hi ha arrels fibroses.

Fulles que emergeixen directament del bulb tunicat, i es desenvolupen després de la floració,  formant un petit floc distribuït soltament sobre un pla, simples, planes, sèssils, lineals a estretament el·líptiques de fins a 45 cm de llarg i 3 cm d'ample, amb punta arrodonida, marge enter, llises per ambdues cares i de color verd.

Flors a l’àpex d’un escapus floral buit per dins, més llarg que les fulles i glauc, on surten dos bràctees lanceolades rogenques, lliures; el pedicel floral és més curt que les bràctees i doblegat en angle recte; 2-4 flors infundibuliformes de color roig obscur amb la gola blanca; periant en dos verticils de tres tèpals cadascun amplament el·líptics, on els tres exteriors son un poc més amples que els tres interiors, i tots sis lliures, formen un tub de fins 6 cm de llarg. Androceu amb sis estams de filament més curt que la corol·la de color vermell i blanc verdós a la base i antera groga. Gineceu d’ovari ínfer amb estil vermell més llarg que els estams i estigma capitat trilobulat.

Fruit en càpsula amb tres lòculs que s’obre per tres valves per lliurar les nombroses llavors discoïdals negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El nom comú d’amarilis es deu a una confusió dels botànics  entre els gèneres Amaryllis i Hippeastrum. Carles Linné va anomenar Amaryllis equestris a aquesta espècie perquè les veia molt semblants a les espècies africanes del gènere Amaryllis. El clergue Deán William Herbert se’n adonà que aquesta espècie no estava relacionada amb les Amaryllis i va encunyar el nom Hippeastrum per  continuar amb la idea de Linné amb el nom “equestris”. No obstant això entre els aficionats es va mantindre el nom comú d’amarilis per als cultivars de Hippeastrum i el genèric Amaryllis per a les bulboses de Sud-àfrica.

USOS I PROPIETATS: Com a planta de interior té molt d’èxit però cal tindre en compte que en test floreix millor com més estret siga aquest. Necessita llum però el sol directe crema les fulles, per la qual cosa és aconsellable una ubicació en semi-ombra. No és exigent amb el sòl però ha de tindre un bon drenatge i matèria orgànica. Reg moderat en l’època de creixement i sense reg durant el període de descans. Multiplicació es fa per llavor o mitjançant la multiplicació dels bulbs, bé aprofitant els bulbets que surten al voltant del bulb mare o per divisió d’aquest en gallons.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric  Hippeastrum deriva del grec “ἱππεύς hippeús” que significa cavaller, i de “ἄστρον astràs” estrela, és a dir, estrella de cavaller, per la forma de la flor. L’epítet específic reginae  ve del llatí “regina” i significa “de la reina”

 Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné amb el nom de Amaryllis reginae i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2: 977. 1759. Més tard William Herbert la va publicar en Appendix: [General index to the Botanical magazine, vol. 43-48 containing a treatise on bulbous roots] 31. 1821 amb el nom actualment acceptat de Hippeastrum reginae.

Família Amaryllidaceae

Tradescantia sillamontana Matuda

NOMS: Tradescàntia llanosa. Castellà: Tradescantia lanosa. Italià: Pianta di Velluto.

SINÒNIMS: Tradescantia pexata H.E.Moore;   

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie és originària del nord-est de Mèxic

HÀBITAT: Al seu lloc d’origen creix en sòls secs, pedregosos i entre roques. Actualment es cultivada com ornamental en jardins o com planta de interior.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia amb arrel tuberosa i tiges densament ramificades des de la base, de prostrades a ascendents, de consistència crassa, que pot arribar als 30 cm d’alçada. Les tiges estàn recobertes d’un indument llanós blanc.

Fulles alternes que es distribueixen en dues files oposades, amb un molt petit pecíol que desapareix a les fulles basals, i de vegades amplexicaule; limbe un poc carnós, obovat i apiculat, de nervació paral·lela, amb indument llanós per ambdues cares.

Flors en inflorescència terminal, o als àpex  de les rametes, embolcallada per dues bràctees foliàcies desiguals. Flors amb un curt pedicel cobert de pèls llanosos; calze amb tres sèpals lanceolats amb pèls per la part exterior; corol·la amb tres pètals lliures de color rosa purpuri. Androceu amb sis estams de filament rosat i anteres grogues. Gineceu amb ovari glabre, estil simple i estigma capitat trilobat. Floreix a l’estiu

Fruit en càpsula trilocular

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els tricomes són apèndixs epidèrmics en organismes vegetals, són com pèls i dins d'ells hi ha una gran varietat, amb funcions i classificacions àmplies. Els que cobreixen tija i fulles d'aquesta espècie són els anomenats llanosos i són pluricel·lulars. Formen una columna més o menys gruixuda de cèl·lules que s'eleva i entrecreua, són molt abundants i entapissen tota la superfície, com una tela d’aranya. En general els tricomes, a banda d'estar relacionats amb l'absorció de nutrients, serveixen per evitar la incidència de la llum directament sobre la superfície de la fulla. Altres tipus de tricomes emmagatzemen substàncies urticants per defensar la planta dels depredadors.

USOS I PROPIETATS: S’empra com planta ornamental, com planta penjant en interior o, als jardins, baix dels arbres o en rocalles si no està a ple sol. Vegeta bé en tota classe de sòls, àcids o calcaris, però han de ser rics en nutrients i amb poca humitat. Molt interessant com a entapissant en zones seques o poc humides gràcies a la capacitat d'arrelar de les seves branques i de formar catifes denses. Com que no tolera el fred, convé protegir-la a l'hivern en zones fredes. La reproducció és fàcil per mitjà d'esqueixos de 5-8 cm de llarg, arrelades en sòl sorrenc.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tradescantia  és en honor del naturalista anglès John Tradescant el vell (1570-1638), (pare de John Tradescant el jove) naturalista que va introduir al Regne Unit nombroses espècies de plantes americanes recol·lectades en les seues exploracions. L’epítet específic sillamontana fa referència al Cerro de la Silla, a la Sierra Madre Oriental, estat de Nuevo León, Mèxic, lloc del primer descobriment de l’espècie.

Tradescantia sillamontana va ser descrit per Eizi Matuda i publicada en el Boletín de la Sociedad Botánica de México 18: 1, f. 1. 1955.

Família Commelinaceae

Tradescantia zebrina Heynh. ex Bosse

NOMS: Tradescàntia. Castellà: Amor de hombre. Èuscara: Katu belarria. Portuguès: Judeu errante. Lambari. Onda do mar. Francès: Misère. Anglès: Silver inch plant. Wandering Jew. Alemany: Zebra-Ampelkraut. Zebrakraut. Xinès: diao zhu mei.

SINÒNIMS: Zebrina pendula Schnizl.; Tradescantia pendula (Schnizl.) D.R.Hunt; Cyanotis zebrina (Heynh.) Nees

DISTRIBUCIÓ:  Procedent de l’est de Mèxic, Amèrica central i Colòmbia

HÀBITAT: Cultivada com ornamental; al seu hàbitat natural creix en matolls a les zones humides, sovint sobre pedres en zones ombrívoles i obertes o a les ribes dels rius.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia perenne, rastrera, amb nusos d’on emet arrels si està en contacte amb l’aigua o substrat humit.

Fulles alternes, de nervació paral·lela, oval-lanceolades,  arrodonides a la base que abraça la tija, i apiculades, la superfície superior amb una ratlla central verda i dues ratlles platejades a les vores, amb el marge verd purpuri i enter, mentre la superfície inferior es de color magenta uniforme.

Flors embolcallades per dues bràctees desiguals, ciliades, estretes i semblants a les fulles. Flors hermafrodites amb tres sèpals curts, de 5-8 mm, i tres pètals ovats de color rosa morat, de 5-9 mm de llargs. Androceu amb sis estams de color violeta, amb pèls i anteres blanques. Tres carpels formen l’ovari súper amb estil i estigma capitat.

Fruit en càpsula tricoma amb llavors de color gris-marró.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les superfícies inferiors (abaxials) de les fulles de moltes espècies de plantes estan acolorides de forma brillant per pigments de color vermell o porpra, degut a pigments denominats antocianins, És un fenomen taxonòmicament estès que ha evolucionat de forma independent en múltiples llinatges de plantes. Les seves funcions a les plantes són múltiples, des de la de protecció davant de la radiació ultraviolada o la d'atracció d'insectes pol·linitzadors. El tret s'ha associat durant molt de temps amb hàbitats de sotabosc de boscos profundament ombrejats.

USOS I PROPIETATS: S’empra com planta ornamental pel seu fullatge atractiu i fàcil conreu. Pot utilitzar-se com coberta en llocs de clima càlid i hiverns suaus però principalment com planta de interior i penjant. No és resistent a les gelades, però es pot mantenir a l'interior durant els mesos d'hivern en climes més freds. Suporta altes temperatures però no el sol directe. Vegeta bé amb poca llum, tot i que les tiges es faran fines i allargades. Creix en tot tipus de sòl però el reg ha de ser regular, mantenint el substrat humit però amb bon drenatge. Es propaga fàcilment per esqueixos.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tradescantia  és en honor del naturalista anglès John Tradescant el vell (1570-1638), (pare de de John Tradescant el jove) naturalista que va introduir al Regne Unit nombroses espècies de plantes americanes recol·lectades en les seues exploracions. L’epítet específic zebrina fa referència a la zebra, a ratlles de zebra: a causa de la presència d'òrgans amb dibuixos o taques ratllades, tot i que, en aquest cas, les ratlles de les fulles siguin longitudinals i no transversals.

El contacte amb la saba, que és molt clara i líquida, característica pròpia de T. zebrina en comparació amb les altres varietats, pot produir dermatitis.

Tradescantia zebrina va ser descrita per Gustav Heynhold, i publicada en Alphabetische und Synonymische Aufzählung der Gewächse 735. 1847.

Família Commelinaceae