Tradescantia pallida (Rose) D.R.Hunt

NOMS: Fulla morada. Tradescàntia purpúria. Castellà: Purpurina, Amor de hombre. Tradescantia Purpúrea. Pollo morado. Niña en barco. Èuscara: Katu belarria. Francès: Misère pourpre.  Anglès: Purple queen.

SINÒNIMS:  Setcreasea pallida Rose (Basiònim); Setcreasea purpurea Boom; Tradescantia purpurea ex Boom;

DISTRIBUCIÓ: Originària de l’est de Mèxic, des de Tamaulipas fins a Yucatan.

HÀBITAT: Cultivada com ornamental.

      

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia, d’arrels tuberoses, molt ramificada des de la base amb tiges suculentes, glabres, ascendents o prostrades de fins 40 cm d’alçada de color violaci, que poden arrelar pels nusos

Fulles alternes, distribuïdes en espiral sobre l’eix de la tija (fil·lotaxi espiralada), el·líptico-lanceolades, simètriques i apiculades, atenuades en la beina que abraça la tija, un tant carnoses, de color verd obscur o violeta fosc a l’anvers i vermell fosc o violeta purpuri pel revers, amb el marge enter i sovint amb cilis.

Flors en inflorescències solitàries amb vàries flors, terminals o a les axil·les superiors; peduncles de 6-11 cm sostenen dues bràctees foliàcies desiguals, més menudes que les fulles, ovades, acuminades, naviculars; bractèoles primes, hialines; pedicels de menys d’1 cm. Calze amb sèpals lliures, hialins. Corol·la amb tres pètals, de limbe ovat, units per la base formant un petit tub, de color rosa-lila i de vegades amb una línia blanca. Androceu amb sis estams amb el filament adherit al pètal en la base (epipètal), amb pèls suaus i antera groga. Gineceu amb ovari globós amb estil simple i estigma capitat trilobat. Floreix a finals de l’estiu.

Fruit en càpsula trilocular de 4-5 mm de diàmetre i llavors ovoides, estriades, de color gris

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tot i que la forma més cultivada és la varietat “Purpurea” o “Purple Heart”, hi ha altres cultivars com ara “Tricolor”, “Pale Puma”, o “Blue Sue”

USOS I PROPIETATS: Es cultiva com planta ornamental. En jardineria com cobertora en zones on no hi ha gelades i, especialment, como planta de interior en cistelles penjants. Darrerament son actualitat els jardins verticals on la tradescàntia purpúria resulta especialment útil per la seva resistència i pel seu atractiu color morat intens, que aporta dinamisme i contrast a qualsevol disseny.

No és exigent amb el sòl però necessita que siga fèrtil i ben drenat; el substrat ha d’estar un poc humit i inclús suporta curts períodes de sequera; vol molta llum, i amb sol directe lluiran més els colors purpuris de les fulles; tant és així que si es cria en llocs de poca il·luminació les fulles acaben sent verdes en lloc de morades, i els entrenusos tendeixen a allargar-se a la recerca de llum, cosa que afecta la seva aparença compacta i atractiva, la seva estructura canvia i es torna més esquinçada, perdent-ne el valor ornamental. La reproducció pot ser per llavor però és més ràpid i fàcil per esqueix, perquè arrela amb facilitat i creix ràpid.   

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Tradescantia és en honor del naturalista anglès John Tradescant el vell (1570-1638), (pare de John Tradescant el jove) naturalista que va introduir al Regne Unit nombroses espècies de plantes americanes recol·lectades en les seues exploracions. L’epítet específic pallida deriva del llatí palleo, pàl·lid, estar pàl·lid, sense brillantor i vivacitat, per l’aspecte trist de la planta, degut al color de les fulles.

Cal anar amb compte perquè el contacte amb les fulles pot provocar irritacions dèrmiques en algunes persones.

Aquesta espècie va ser descrita per Joseph Nelson Rose i publicada per primera vegada en Contributions from the United States National Herbarium 13(9): 294. 1911, amb el nom de Setcreasea pallida. Amb el nom actualment acceptat de Tradescantia pallida va ser publicada per David Richard Hunt en Kew Bulletin 30(3): 452. 1975.

Família Commelinaceae, Gènere Tradescantia, Index Tradescantia pallida, A Herbes, Cultivades, Jardi, 

Schlumbergera truncata (Haw.) Moran

NOMS: Cactus de nadal. Castellà: Cactus de Navidad. Portuguès: Flor-de-maio. Cacto-de-natal. Cacto-de-páscoa. Flor-de-seda. Francès: Cactus de Noël. Anglès: Thanksgiving cactus. Crab cactus. False Christmas cactus. Alemany: Gliederkaktus. Weihnachtskaktus.

SINÒNIMS: Epiphyllum truncatum Haw. (basiònim); Cactus truncatus Link; Zygocactus truncatus K.Schum.;

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Creix als litorals del sud-est del Brasil però actualment s’ha estes per tot el món com ornamental

HÀBITAT: son plantes epífites que creixen sobre els arbres, però no s’alimenten d’ells,  o en roques

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: El cactus de Nadal és una planta epífita, suculenta, amb tiges penjants compostes per articles aplanats i llisos, de forma rectangular amb els vèrtex dentats, que són fil·locladis ensamblats els uns als altres. Aquests articles s'assemblen i funcionen com a fulles, ja que fan la funció clorofíl·lica, però amb la particularitat que les flors sorgeixen de les seves extremitats (arèoles).

Fulles no en té, donat que realitza la fotosíntesi a través dels segments de la tija o  fil·locladis.

Flors que surten solitàries entre dues dents de l’extremitat dels fil·locladis, de simetria bilateral, de 6-8 cm de llarg, i reflexes, de color blanc, rosa, roig i/o púrpura. El periant el conformen nombrosos tèpals distribuïts en dos verticils, els interns soldats a la base i els externs reflexes. Androceu amb nombrosos estams de diferent llargària. Gineceu amb llarg estil i estigma capitat, tot de color rosat o vermell. Floreix d’octubre a novembre a l’hemisferi nord

Fruit: Les flors són autoestèrils, és a dir, que han de ser fertilitzades pel pol·len d'un altre cactus per produir llavors. Els fruits quan son madurs són vermells o rosats, amb forma de pera i d'1,2 a 2,3  cm de llarg. Les llavors són negres i brillants.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L'arèola és una regió de creixement meristemàtic, característica de la família Cactaceae, on emergeixen les espines, a més de tricomes, glàndules, flors o branques

USOS I PROPIETATS: Un sòl ben drenat i fèrtil, amb reg moderat i fertilització mensual sense tocar la planta, ajuda al seu desenvolupament, així com l'ombra parcial però amb bona llum. No suporta bé les baixes temperatures ni les excessivament altes; entre 10 i 25⁰C és el ideal. Multiplicació pot ser per llavor però és més ràpid i efectiu fer-ho per esqueix, en primavera, perquè arrela amb facilitat amb segments que tinguen brots en creixement.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Schlumbergera és en honor a Fréderic Schlumberger (1823-1893) un col·leccionista francès que posseïa una famosa col·lecció d'aquestes plantes. L’epítet específic truncata deriva del llatí “trunco” truncar, amputar: interromput bruscament, truncat, tallat, per la forma dels fil·locladis.

L'espècie, en estat salvatge, està amenaçada per la recol·lecció excessiva per part de locals i turistes, i el nombre d'individus adults salvatges d’aquesta espècie està disminuint.

Schlumbergera truncata va ser descrita per Reid Venable Moran i publicada en Gentes Herbarum; Occasional Papers on the Kinds of Plants 8(4): 329. 1953.

Família Cactaceae

Hippeastrum reginae (L.) Herb.

NOMS: Amarilis. Castellà: Amarilis. Azucena de México. Francès: Hippéastre de la Reine, Amaryllis de la Reine. Anglès: Mexican lily

SINÒNIMS: Amaryllis reginae L. (Basiònim); Hippeastrum regium Herb.; Aschamia reginae Salisb.;

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Procedeix, com totes les espècies d’aquest gènere, d’Amèrica del Sud, aquesta del sud Amèrica tropical, Veneçuela , Bolívia , Perú i Brasil .

HÀBITAT: Cultivada com ornamental de interior o de jardí en llocs temperats

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia bulbosa amb un bulb menut i escap floral curt. El bulb és globular, de bec curt, cobert de túniques marrons papiràcies. A la base del bulb hi ha arrels fibroses.

Fulles que emergeixen directament del bulb tunicat, i es desenvolupen després de la floració,  formant un petit floc distribuït soltament sobre un pla, simples, planes, sèssils, lineals a estretament el·líptiques de fins a 45 cm de llarg i 3 cm d'ample, amb punta arrodonida, marge enter, llises per ambdues cares i de color verd.

Flors a l’àpex d’un escapus floral buit per dins, més llarg que les fulles i glauc, on surten dos bràctees lanceolades rogenques, lliures; el pedicel floral és més curt que les bràctees i doblegat en angle recte; 2-4 flors infundibuliformes de color roig obscur amb la gola blanca; periant en dos verticils de tres tèpals cadascun amplament el·líptics, on els tres exteriors son un poc més amples que els tres interiors, i tots sis lliures, formen un tub de fins 6 cm de llarg. Androceu amb sis estams de filament més curt que la corol·la de color vermell i blanc verdós a la base i antera groga. Gineceu d’ovari ínfer amb estil vermell més llarg que els estams i estigma capitat trilobulat.

Fruit en càpsula amb tres lòculs que s’obre per tres valves per lliurar les nombroses llavors discoïdals negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El nom comú d’amarilis es deu a una confusió dels botànics  entre els gèneres Amaryllis i Hippeastrum. Carles Linné va anomenar Amaryllis equestris a aquesta espècie perquè les veia molt semblants a les espècies africanes del gènere Amaryllis. El clergue Deán William Herbert se’n adonà que aquesta espècie no estava relacionada amb les Amaryllis i va encunyar el nom Hippeastrum per  continuar amb la idea de Linné amb el nom “equestris”. No obstant això entre els aficionats es va mantindre el nom comú d’amarilis per als cultivars de Hippeastrum i el genèric Amaryllis per a les bulboses de Sud-àfrica.

USOS I PROPIETATS: Com a planta de interior té molt d’èxit però cal tindre en compte que en test floreix millor com més estret siga aquest. Necessita llum però el sol directe crema les fulles, per la qual cosa és aconsellable una ubicació en semi-ombra. No és exigent amb el sòl però ha de tindre un bon drenatge i matèria orgànica. Reg moderat en l’època de creixement i sense reg durant el període de descans. Multiplicació es fa per llavor o mitjançant la multiplicació dels bulbs, bé aprofitant els bulbets que surten al voltant del bulb mare o per divisió d’aquest en gallons.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric  Hippeastrum deriva del grec “ἱππεύς hippeús” que significa cavaller, i de “ἄστρον astràs” estrela, és a dir, estrella de cavaller, per la forma de la flor. L’epítet específic reginae  ve del llatí “regina” i significa “de la reina”

 Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné amb el nom de Amaryllis reginae i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2: 977. 1759. Més tard William Herbert la va publicar en Appendix: [General index to the Botanical magazine, vol. 43-48 containing a treatise on bulbous roots] 31. 1821 amb el nom actualment acceptat de Hippeastrum reginae.

Família Amaryllidaceae