Haworthiopsis attenuata (Haw.) G.D.Rowley

NOMS: Coa de dragó. Hawortia. Castellà: Planta cebra. Suculenta cebra. Anglès: zebra haworthia.

SINÒNIMS: Aloe attenuata Haw. (Basiònim); Haworthia attenuata (Haw.) Haw.; Apicra attenuata (Haw.) Willd.; Catevala attenuata (Haw.) Kuntze; Haworthia pumila subsp. attenuata (Haw.) Halda

DISTRIBUCIÓ: És originària de la província del Cap Oriental de Sud-àfrica.

HÀBITAT: creix sovint sota els arbustos, cercant una mica d'ombra del sol a la comunitat de matollars secs. Es cultiva com ornamental.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: és una suculenta de baixa alçada, fins els 15 cm, i creixement lent. Forma una roseta basal, pràcticament acaule, d'uns 6 a 12 cm de diàmetre que emet fillols des de la base on arriba a formar densos grups.

Fulles carnoses de color verd fosc, còncaves i primes. La superfície de les fulles és rugosa. Estan cobertes per un característic disseny de protuberàncies blanques (tubercles) en forma de banda, normalment horitzontals a la cara externa i transversals en la interna. Tanmateix, és una espècie polimorfa, de manera que hi ha diferències entre les varietats en el patró dels tubercles i el color de la fulla, fins i tot entre plantes joves i adultes.

Flors en inflorescència que sorgeix, com a la resta del gènere, sobre una tija floral d'uns 30 cm, amb les petites flors blanc verdoses sobre l'extrem final. Són tubulars i amb tèpals revoluts. Floreixen a finals de primavera i estiu.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es pot confondre amb Haworthiopsis fasciata, al què s'assembla molt. Tanmateix, Haworthiopsis attenuata es pot distingir fàcilment pels seus tubercles blancs, que es troben en ambdues cares de les seves fulles (H. fasciata té tubercles només al revers, amb una superfície superior llisa de les seves fulles). Una distinció fonamental és que les fulles de Haworthiopsis attenuata no són fibroses. A més, les fulles de H. attenuata són sovint (encara que no sempre) més llargues, més primes i més esteses.

USOS I PROPIETATS: s’empra com planta ornamental. Tendeix a crear múltiples fillols els quals són la forma més comuna de multiplicació, tot i que produeix llavors viables. Aquestes plantes prefereixen l'ombra o semiombra, i el seu reg, igual que el seu cultiu, és el d'una suculenta, és a dir cal esperar que el substrat estigui sec per regar (15 dies aproximadament) i l'excés d'aigua és perjudicial per a la planta.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Haworthiopsis està format per “Haworthia” nom que honora al botànic britànic Adrian Hardy Haworth (1767-1833) i la terminació -opsis derivat del grec ὀψις (opsis), que significa 'aparença', 'semblança’, és a dir, Haworthiopsis significa "paregut a Haworthia".

L’epítet específic attenuata és una veu llatina que significa "atenuat, minso" per la forma de les fulles que van disminuint capa a l’àpex

Haworthiopsis attenuata va ser descrita per Adrian Hardy Haworth i publicada en Transactions of the Linnean Society of London 7: 11. 1804. amb el nom de Aloe attenuata. En Synopsis plantarum succulentarum ... 92. 1812. la va canviar al gènere Haworthia attenuata. Finalment, en 2013 Gordon Douglas Rowley la va situar al gènere Haworthiopsis amb el nom actualment acceptat de Haworthiopsis attenuata.

Família Asphodelaceae (Liliaceae)

Clivia × cyrtanthiflora (Lindl. ex K. Koch & Fintelm) T. Moore

NOMS: Lliri dels cafres. Clívia híbrida. Clívia. Castellà: Clivia híbrida. Portuguès: Lírio de jardim. Francès: Fleur tata. Italià: Clivia. Anglès: Hybrid clivia. Natal lily.

SINÒNIMS: Himantophyllum × cyrtanthiflorum Lindl. ex K. Koch & Fintelm

DISTRIBUCIÓ: les clívies son originàries del sud d’Àfrica.

HÀBITAT: Cultivada co ornamental de interior i de jardí.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, rizomatosa de fulla perenne de fins 60 cm d’alçada, acaule, és a dir, que les fulles surten directament del manoll d’arrels, igual que l’escapus floral.

Fulles de color verd lluent amb l’àpex arrodonit, marge enter, distribuïdes sobre un sol pla, erectes, lleugerament arquejades, que surten d’un floc d’arrels gruixudes,

Flors en inflorescències que surten d’una forta tija, o escapus floral, acabada en umbel·la, amb flors pèndules, estretes, amb sis tèpals llargs i estrets, units a la part inferior formant un tub; els tres tèpals exteriors son més curts que els tres interiors i tots sis de color roig o ataronjat i l’àpex arrodonit. Androceu amb sis estams de llarg filament i antera groga que es mantenen dins del tub que forma el periant. Gineceu amb ovari ínfer i llarg estil acabat en estigma capitat trilobat i exsert. Floreixen a la primavera i, de vegades, també a la tardor.

Fruit en baia, primer verda, i de color roig quan maduren, i romanen a la planta durant mesos, el que accentua el seu caràcter ornamental

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és un híbrid entre les espècies Clivia miniata i Clivia nobilis. Clivia x cyrtanthiflora és el nom donat al primer híbrid interespecífic de Clivia registrat a Europa a finals del segle XIX, tal com es documenta en una descripció amb una il·lustració d'això a Flores Des Serres Et Des Jardins De L'Europe, editat per Louis van Houtte de 1869-1870 constatant el resultat de l'encreuament de Clivia nobilis amb Clivia miniata.

USOS I PROPIETATS: s’empra com ornamental en jardins sota els arbres, en arriats i bordures ombrejades, en zones del jardí on arriba poc de sol, o com planta de interior en testos per a patis i terrasses.

La Clívia x cyrtanthiflora prefereix una ubicació d'ombra però pot créixer en semiombra evitant el sol directe a les hores més caloroses del dia. El terra pot ser una terra normal de jardí amb arena de riu i una mica de matèria orgànica. Regar regularment perquè el substrat mai arribe a assecar-se del tot, evitant entollar, i reduir el reg al hivern. Només necessita podar les tiges florals pansides, eliminar les fulles seques i trasplantar cada 4 anys per renovar el substrat, i canvia a un test, només una mica major, car amb les arrels comprimides aconseguim una floració més abundant. Es multipliquen per divisió a la tardor o a partir de llavors sembrades a la primavera. És molt resistent a les plagues.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Clivia deriva del nom de la duquessa de Northumberland, Charlote Florentia Clive, institutriu de la futura reina Victòria del Regne Unit, que fou la primera que va cultivar a Europa un exemplar de clívia. L’epítet específic cyrtanthiflora deriva de Cyrtanthus (un gènere que té flors amb forma de tub corbat) i de flos, flor, és a dir, amb flors semblants a les d'un Cyrthantus

Aquest híbrid va ser descrit per Carl Koch i Fintelm Heinrich Emil i publicat en Wochenschrift für Gärtnerei und Pflanzenkunde 2: 122. 1859. amb el nom de Himantophyllum × cyrtanthiflorum. Amb el nom actualment acceptat de Clivia × cyrtanthiflora va ser publicat per Thomas Moore en Treas. Bot. 1: 300. 1866..

Família Amaryllidaceae

Kalanchoe fedtschenkoi Raym.-Hamet & H.Perrier

NOMS: Calanchoe. Castellà: Vieira lavanda. Vieira ametista. Kalanchoe uva de gato. Italià:  Calancola. Portuguès: Calanchoê. Calanchoê-fantasma. Anglès: lavender-scallops. South American air-plant.

SINÒNIMS: Bryophyllum fedtschenkoi (Raym.-Hamet & H. Perrier) Lauz.-March.

DISTRIBUCIÓ: endèmica de Madagascar central i sud-est.

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental en jardins o interior

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia perenne amb tiges glabres de fins 60 cm d’alçada, decumbents, que arrelen als nusos, amb fullatge desordenat.  

Fulles oposades, curtament peciolades, crasses, de color verd glauc, obovades de base cunejada i àpex arrodonit amb el marge dentat, si més no a la part superior i, de vegades, amb petites plàntules o propàguls.

Flors en inflorescències cimoses obertes terminals de fins un pam, amb flors penjants de pedicels de fins 1 cm. Calze amb sèpals units, formant un tub, acabats en lòbuls deltoides acuminats del color de les fulles però més claret. Corol·la tubular campanulada acabada en quatre lòbuls obovats de color vermell ataronjat. Androceu amb vuit estams inserits al tub de la corol·la i exserts, de filament vermell i antera blava. Gineceu amb ovari súper, estil vermell i estigma acabat en quatre rames.

Fruit en fol·licle amb nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un propàgul és una modalitat de reproducció asexual en vegetals, per la qual s'obtenen noves plantes i òrgans individualitzats. Els tipus de propàguls més importants son els rizomes, els bulbs, els tubercles, els corms, els estolons i, com en aquest cas, els brots adventicis, que se situen en els extrems de les fulles, són petites plantes amb arrels adventícies, de manera que quan cauen a terra de seguida donen lloc a una nova planta. Són típiques en algunes crassulàcies.

USOS I PROPIETATS:  S’utilitza com planta ornamental per ser de fàcil cultiu i amb poques exigències. Es fa servir en testos o en rocalles en xerojardineria. Prefereix sòls secs i oberts  però fèrtil i ben drenat, poc de reg com podem intuir per les fulles crasses; molta llum, inclús sol directe, i es sensible a les gelades. Es fàcil de multiplicar mitjançant esqueix de tija o de fulla, o de les plàntules que surten al marge de les fulles i arrelen en caure a terra.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Kalanchoe ve de de kalan-chowi o kalan chauhuy, que cau i es desenvolupa, nom vernacle xinès per a una espècie pertanyent a aquest gènere. L’epítet específic fedtschenkoi és en honor a Boris Alexsevitch Fedschenko (1872-1947), botànic i fitopatòleg rus, nascut a Alemanya, fill dels botànics russos Aleksei Pavlovich Fedtschenko (1844-1873) i Olga Alexandrowna Fedschenko, (de fadrina Armfeldt) (1845-1921)

Totes les espècies del gènere Kalanchoe són tòxiques per al bestiar, les aus i els animals petits, a causa de la presència de glucòsids cardioactius.

Kalanchoe fedtschenkoi va ser descrita per Raymond-Hamet i Joseph Marie Henry Alfred Perrier de la Bâthie, i publicada en Annales du Museé Colonial de Marseille, sér. 2 3: 75–80. 1915.

Família Crassulaceae