Medicago arborea L.

NOMS: Alfals arbori. Trèvol arbori. Melgó arbori. Castellà: Alfalfa arbórea, Luzerna arbórea. Mielga real. Portuguès: Luzerna arbórea. Francès: Luzerne arborescente, Luzerne en arbre. Italià: Erba-medica arborea. Ginestrone. Anglès: Moon Trefoil. Tree Alfalfa. Tree Medick. Alemany: Baumschneckenklee. Mondklee. Grec: Δενδρομηδική. Μηδική. Τριφυλλόκλαδο. Xinès: mu ben mu xu.  

SINÒNIMS: Rhodusia arborea (L.) Vassilcz.; Medicago arborescens C.Presl; Trigonella arborea (L.) Vassilcz. 

DISTRIBUCIÓ: procedent del nord d’Àfrica i Europa meridional

HÀBITAT: Creix espontàniament en vores de camins o a la vora de murs, en sòls pobres i calcaris però també cultivada com farratgera o ornamental.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli amb tiges erectes, que pot assolir els 2 metres d'alçada, molt ramificat des de la base, amb les branques joves cobertes d'una pubescència blanquinosa.

Fulles amb estípules estretament triangulars, enteres i pecíols de 2-4 cm; fulles trifoliades, amb folíols obovats, més amples en l'àpex i mucronats, marge enter, de color verd cendrós, amb el revers cerós.

Flors agrupades en densos raïms terminals amb peduncle sedós de 3-5 cm, al cap del qual apareixen 6-10 flors amb un curt pedicel. Calze tubular acabat en cinc dents estretament lanceolades. Corol·la papilionàcia de color groc ataronjat amb la quilla més llarga que les ales i l’estendard, estret i erecte, abraçant el tub estaminal, que també es erecte. Floreix de març a juny.

Fruit en llegum enrotllat en espiral, amb una sola espira, en forma de disc de 12-15 mm, com una rosquilla aplanada que deixa un buit central, amb 2-3 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És un dels pocs caducifolis d'estiu de la regió mediterrània. És una planta tan ben adaptada a l'eixut estival que quan arriben les fortes calors de l'estiu es desprèn de totes les fulles, reduint així la transpiració i, en conseqüència, estalviant aigua.

USOS I PROPIETATS: Es cultivada com farratge i com planta ornamental.  S'empra en rocalles, massissos i agrupacions arbustives, on destaca el to apagat de les seues fulles i les vistoses flors grogues. És ideal per a jardins de baix manteniment. Molt rústica. Resisteix bé la sequera però tem al fred intens i les gelades, perquè precisa d'un clima càlid i sol directe. Suporta un sòl calcari i pobre. És una planta adaptada al clima mediterrani i per reduir la transpiració en els dies més calorosos de l’estiu pot perdre les fulles. És molt resistent a malalties i plagues. Multiplicació per llavor o esqueix a la primavera

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació. L’epítet específic arborea deriva de “arbor” arbre, és a dir, amb port arbori

La part aèria s’ha emprat com farratge pels animals pel seu alt contingut proteic, raó per la qual apareix assilvestrada en llocs ruderals però actualment l’ús més comú és com ornamental.

És una planta fixadora de nitrogen a terra gràcies a la seva relació simbiòtica amb el bacteri Sinorhizobium meliloti.

Medicago arborea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 778. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Haworthiopsis attenuata (Haw.) G.D.Rowley

NOMS: Coa de dragó. Hawortia. Castellà: Planta cebra. Suculenta cebra. Anglès: zebra haworthia.

SINÒNIMS: Aloe attenuata Haw. (Basiònim); Haworthia attenuata (Haw.) Haw.; Apicra attenuata (Haw.) Willd.; Catevala attenuata (Haw.) Kuntze; Haworthia pumila subsp. attenuata (Haw.) Halda

DISTRIBUCIÓ: És originària de la província del Cap Oriental de Sud-àfrica.

HÀBITAT: creix sovint sota els arbustos, cercant una mica d'ombra del sol a la comunitat de matollars secs. Es cultiva com ornamental.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: és una suculenta de baixa alçada, fins els 15 cm, i creixement lent. Forma una roseta basal, pràcticament acaule, d'uns 6 a 12 cm de diàmetre que emet fillols des de la base on arriba a formar densos grups.

Fulles carnoses de color verd fosc, còncaves i primes. La superfície de les fulles és rugosa. Estan cobertes per un característic disseny de protuberàncies blanques (tubercles) en forma de banda, normalment horitzontals a la cara externa i transversals en la interna. Tanmateix, és una espècie polimorfa, de manera que hi ha diferències entre les varietats en el patró dels tubercles i el color de la fulla, fins i tot entre plantes joves i adultes.

Flors en inflorescència que sorgeix, com a la resta del gènere, sobre una tija floral d'uns 30 cm, amb les petites flors blanc verdoses sobre l'extrem final. Són tubulars i amb tèpals revoluts. Floreixen a finals de primavera i estiu.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es pot confondre amb Haworthiopsis fasciata, al què s'assembla molt. Tanmateix, Haworthiopsis attenuata es pot distingir fàcilment pels seus tubercles blancs, que es troben en ambdues cares de les seves fulles (H. fasciata té tubercles només al revers, amb una superfície superior llisa de les seves fulles). Una distinció fonamental és que les fulles de Haworthiopsis attenuata no són fibroses. A més, les fulles de H. attenuata són sovint (encara que no sempre) més llargues, més primes i més esteses.

USOS I PROPIETATS: s’empra com planta ornamental. Tendeix a crear múltiples fillols els quals són la forma més comuna de multiplicació, tot i que produeix llavors viables. Aquestes plantes prefereixen l'ombra o semiombra, i el seu reg, igual que el seu cultiu, és el d'una suculenta, és a dir cal esperar que el substrat estigui sec per regar (15 dies aproximadament) i l'excés d'aigua és perjudicial per a la planta.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Haworthiopsis està format per “Haworthia” nom que honora al botànic britànic Adrian Hardy Haworth (1767-1833) i la terminació -opsis derivat del grec ὀψις (opsis), que significa 'aparença', 'semblança’, és a dir, Haworthiopsis significa "paregut a Haworthia".

L’epítet específic attenuata és una veu llatina que significa "atenuat, minso" per la forma de les fulles que van disminuint capa a l’àpex

Haworthiopsis attenuata va ser descrita per Adrian Hardy Haworth i publicada en Transactions of the Linnean Society of London 7: 11. 1804. amb el nom de Aloe attenuata. En Synopsis plantarum succulentarum ... 92. 1812. la va canviar al gènere Haworthia attenuata. Finalment, en 2013 Gordon Douglas Rowley la va situar al gènere Haworthiopsis amb el nom actualment acceptat de Haworthiopsis attenuata.

Família Asphodelaceae (Liliaceae)

Clivia × cyrtanthiflora (Lindl. ex K. Koch & Fintelm) T. Moore

NOMS: Lliri dels cafres. Clívia híbrida. Clívia. Castellà: Clivia híbrida. Portuguès: Lírio de jardim. Francès: Fleur tata. Italià: Clivia. Anglès: Hybrid clivia. Natal lily.

SINÒNIMS: Himantophyllum × cyrtanthiflorum Lindl. ex K. Koch & Fintelm

DISTRIBUCIÓ: les clívies son originàries del sud d’Àfrica.

HÀBITAT: Cultivada co ornamental de interior i de jardí.

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, rizomatosa de fulla perenne de fins 60 cm d’alçada, acaule, és a dir, que les fulles surten directament del manoll d’arrels, igual que l’escapus floral.

Fulles de color verd lluent amb l’àpex arrodonit, marge enter, distribuïdes sobre un sol pla, erectes, lleugerament arquejades, que surten d’un floc d’arrels gruixudes,

Flors en inflorescències que surten d’una forta tija, o escapus floral, acabada en umbel·la, amb flors pèndules, estretes, amb sis tèpals llargs i estrets, units a la part inferior formant un tub; els tres tèpals exteriors son més curts que els tres interiors i tots sis de color roig o ataronjat i l’àpex arrodonit. Androceu amb sis estams de llarg filament i antera groga que es mantenen dins del tub que forma el periant. Gineceu amb ovari ínfer i llarg estil acabat en estigma capitat trilobat i exsert. Floreixen a la primavera i, de vegades, també a la tardor.

Fruit en baia, primer verda, i de color roig quan maduren, i romanen a la planta durant mesos, el que accentua el seu caràcter ornamental

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie és un híbrid entre les espècies Clivia miniata i Clivia nobilis. Clivia x cyrtanthiflora és el nom donat al primer híbrid interespecífic de Clivia registrat a Europa a finals del segle XIX, tal com es documenta en una descripció amb una il·lustració d'això a Flores Des Serres Et Des Jardins De L'Europe, editat per Louis van Houtte de 1869-1870 constatant el resultat de l'encreuament de Clivia nobilis amb Clivia miniata.

USOS I PROPIETATS: s’empra com ornamental en jardins sota els arbres, en arriats i bordures ombrejades, en zones del jardí on arriba poc de sol, o com planta de interior en testos per a patis i terrasses.

La Clívia x cyrtanthiflora prefereix una ubicació d'ombra però pot créixer en semiombra evitant el sol directe a les hores més caloroses del dia. El terra pot ser una terra normal de jardí amb arena de riu i una mica de matèria orgànica. Regar regularment perquè el substrat mai arribe a assecar-se del tot, evitant entollar, i reduir el reg al hivern. Només necessita podar les tiges florals pansides, eliminar les fulles seques i trasplantar cada 4 anys per renovar el substrat, i canvia a un test, només una mica major, car amb les arrels comprimides aconseguim una floració més abundant. Es multipliquen per divisió a la tardor o a partir de llavors sembrades a la primavera. És molt resistent a les plagues.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Clivia deriva del nom de la duquessa de Northumberland, Charlote Florentia Clive, institutriu de la futura reina Victòria del Regne Unit, que fou la primera que va cultivar a Europa un exemplar de clívia. L’epítet específic cyrtanthiflora deriva de Cyrtanthus (un gènere que té flors amb forma de tub corbat) i de flos, flor, és a dir, amb flors semblants a les d'un Cyrthantus

Aquest híbrid va ser descrit per Carl Koch i Fintelm Heinrich Emil i publicat en Wochenschrift für Gärtnerei und Pflanzenkunde 2: 122. 1859. amb el nom de Himantophyllum × cyrtanthiflorum. Amb el nom actualment acceptat de Clivia × cyrtanthiflora va ser publicat per Thomas Moore en Treas. Bot. 1: 300. 1866..

Família Amaryllidaceae