Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dissabte, 14 de desembre del 2024

Convolvulus cneorum L.

NOMS: Corretjola argentada. Castellà: Gloria de la mañana. Campanilla plateada. Italià: Vilucchio turco. Francès: Liseron de Turquie. Liseron camélé.  Anglès: Silverbush. Bush morning glory. Shrubby bindweed. Neerlandès: Zilverwinde.

SINÒNIMS: Sciadiara cneorum Raf. 

DISTRIBUCIÓ: Procedeix de Tunísia, al nord d’Àfrica i del Sud-est d'Europa: Albània, Itàlia, Sicília i l’antiga Iugoslàvia

HÀBITAT: Aquesta planta creix de natural sobre sòls calcaris pobres i pedregars

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: És un petit arbust perennifoli d’hàbit arrodonit, que creix a l’Europa i Àfrica mediterrànies, i només arriba als 60 cm d’alçada. A diferència de moltes espècies del gènere no és enfiladissa.

Fulles peciolades, simples, alternes, lanceolades, amb el marge enter i de color verd platejat, degut a un pèls fins que les cobreixen.

Flors en gran quantitat, en panícules terminals; calze amb cinc sèpals lanceolats coberts de pèls fins i llargs: corol·la campanulada blanca o rosada amb ratlles més obscures pel revers i la gola groga, de 2 a 4 cm de diàmetre. Androceu amb cinc estams amb filament i anteres blanques. Gineceu amb ovari súper, estil blanc i estigma bífid. Floreix entre maig i juny, una floració curta però espectacular.

Fruit en càpsula que s’obri per quatre valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes de les espècies del gènere Convolvulus estan considerades com a males herbes que poden sufocar i asfixiar a altres plantes més valuoses pujant sobre elles, com, per exemple, C. althaeoides o C. arvensis; només algunes, com aquesta corretjola argentada, es cultiven deliberadament en jardineria gràcies a les seves atractives flors.

USOS I PROPIETATS: Pel seu caràcter xeròfit s’empra molt en rocalles, en massissos i bordures. També s’utilitza com entapissant, i es conrea en test. No és exigent edàfic, suporta el sòl calcari i pobre amb la condició d’estar ben drenat. A ple sol. Suporta períodes de sequera quan està ben arrelada però cal protegir-la del fred hivernal. Al final de la floració cal fer una poda per aconseguir plantes més compactes. Multiplicació per llavor, sembrada a principis de primavera, o per esqueix de fusta tendra a finals d’estiu o la tardor. Són prou resistents a les plagues però pot veure’s pugó o aranya roja sobre aquesta planta.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Convolvulus ve del llatí ”convolvere”, que significa embolicar, enredar, perquè moltes de les espècies d’aquest gènere emboliquen les plantes pròximes. L’epítet específic cneorum va ser emprat per Plni per referir-se a una planta atribuïble a la bufalaga (Thymelaea sp.) per indicar un arbust amb les fulles semblants a l’olivera, però possiblement es referia al matapoll (Dephne gnidium).

Convolvulus cneorum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 157. 1753.

Família Convolvulaceae

dimecres, 11 de desembre del 2024

Euphorbia milii Des Moul.

NOMS: Espina de Crist, Lletera espinosa. Sang de Crist. Corona d’espines. Castellà: Corona de Cristo. Corona de espines. Portuguès: Coroa-de-cristo. Dois-irmãos, Bem-casados. Francès: Couronne d'épines. Couronne du Christ. Épine du Christ. Italià: Corona di Cristo. Alemany: Christusdorn. Anglès: Crown of thorns, Christ plant, Christ thorn.

SINÒNIMS: Euphorbia bojeri Hook.  

DISTRIBUCIÓ:  procedent de Madagascar

HÀBITAT: Arbust cultivat com ornamental molt estès en jardins, a les zones temperades, i a les cases com a planta d'interior.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust llenyós molt ramificat amb tiges de fins metre i mig d’alçada i espines punyents.

Fulles subsèssils de distribució alterna que cauen aviat, obovades o espatulades de color verd clar, apiculades a l’àpex, marge enter, glabres, amb estípules en forma d’espines al punt d’inserció a la branca.

Flors apareixen en ciati, dicasi amb peduncles llargs en cimes axil·lars, involucre amb bractèoles d’un intens color roig. Les flors són petites, una sola flor femenina envoltada per flors masculines, totes encerclades per cinc glàndules nectaríferes de color groc vermellós, i tot el conjunt al centre de les dues bràctees de color viu que són les que donen el toc decoratiu. Floreix entre febrer i juny

Fruit en càpsula ovoide trilobada

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un esqueix, derivat d’ascla, és un fragment d’una planta separat de la seua progenitora i que té propietats reproductives. Si tallem parts de la tija i les plantem en terra, poden produir arrels. Les plantes que s’han tret amb aquest mètode són genèticament idèntiques a la seua progenitora, és a dir, seran clons. Aquesta propietat es diu totipotència, una mena de qualitat de les cèl·lules mare i que cadascuna de les cèl·lules d’una planta té.

USOS I PROPIETATS: És una planta molt rústica, resistent i decorativa que pot resistir la sequera prolongada però no suporta l’excés d’humitat. Creix sobre qualsevol sòl a condició d’estar ben drenat però tem al fred, suporta malament les temperatures inferiors als 10oC i no sobreviu a les gelades. Vegeta bé a mitja ombra o al sol directe després d’un temps d’aclimatació. Hi ha molts conreessis, alguns dels quals semblen ben poc a la planta mare per la diferència d’alçada i pel color de les flors. Pot assolir el metre i mig però alguns conreessis passen del 2,5 metres d’alçada. Les flors poden ser de color taronja, groc o blanc, a més del roig que és l’original.

Multiplicació per esqueix a la primavera. Cal deixar que s’asseque el tall abans d’enterrar l’esqueix en una barreja de turba i arena, i a les 6-8 setmanes emetrà arrels. Pot ser atacada per la mosca blanca i l’aranya roja però el principal enemic és l’excés d’humitat que podreix les arrels. Cal portar guants gruixuts quan hagem de manipular-la per la gran quantitat d’espines de les seues branques. A més a més cal anar amb compte amb el làtex tòxic que conté, que pot causar irritació als ulls, boca i pell.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: : El nom del gènere Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

 L’epítet específic milii és en honor del  Comandant Pierre Bernard Milius (1773-1829), governador de l'Illa de la Reunió, que va participar en una expedició pels mars d’Àfrica i va introduir aquesta euforbiàcia a França el 1821 com a planta ornamental. 

Euphorbia milii va ser descrita per Charles des Moulins i publicada en Bulletin d'Histoire Naturelle de la Societe Linneenne de Bordeaux 1(1): 27–30, pl. 1. 1826.

Família Euphorbiaceae

diumenge, 8 de desembre del 2024

Medicago arborea L.

NOMS: Alfals arbori. Trèvol arbori. Melgó arbori. Castellà: Alfalfa arbórea, Luzerna arbórea. Mielga real. Portuguès: Luzerna arbórea. Francès: Luzerne arborescente, Luzerne en arbre. Italià: Erba-medica arborea. Ginestrone. Anglès: Moon Trefoil. Tree Alfalfa. Tree Medick. Alemany: Baumschneckenklee. Mondklee. Grec: Δενδρομηδική. Μηδική. Τριφυλλόκλαδο. Xinès: mu ben mu xu.  

SINÒNIMS: Rhodusia arborea (L.) Vassilcz.; Medicago arborescens C.Presl; Trigonella arborea (L.) Vassilcz. 

DISTRIBUCIÓ: procedent del nord d’Àfrica i Europa meridional

HÀBITAT: Creix espontàniament en vores de camins o a la vora de murs, en sòls pobres i calcaris però també cultivada com farratgera o ornamental.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli amb tiges erectes, que pot assolir els 2 metres d'alçada, molt ramificat des de la base, amb les branques joves cobertes d'una pubescència blanquinosa.

Fulles amb estípules estretament triangulars, enteres i pecíols de 2-4 cm; fulles trifoliades, amb folíols obovats, més amples en l'àpex i mucronats, marge enter, de color verd cendrós, amb el revers cerós.



Flors agrupades en densos raïms terminals amb peduncle sedós de 3-5 cm, al cap del qual apareixen 6-10 flors amb un curt pedicel. Calze tubular acabat en cinc dents estretament lanceolades. Corol·la papilionàcia de color groc ataronjat amb la quilla més llarga que les ales i l’estendard, estret i erecte, abraçant el tub estaminal, que també es erecte. Floreix de març a juny.

Fruit en llegum enrotllat en espiral, amb una sola espira, en forma de disc de 12-15 mm, com una rosquilla aplanada que deixa un buit central, amb 2-3 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És un dels pocs caducifolis d'estiu de la regió mediterrània. És una planta tan ben adaptada a l'eixut estival que quan arriben les fortes calors de l'estiu es desprèn de totes les fulles, reduint així la transpiració i, en conseqüència, estalviant aigua.

USOS I PROPIETATS: Es cultivada com farratge i com planta ornamental.  S'empra en rocalles, massissos i agrupacions arbustives, on destaca el to apagat de les seues fulles i les vistoses flors grogues. És ideal per a jardins de baix manteniment. Molt rústica. Resisteix bé la sequera però tem al fred intens i les gelades, perquè precisa d'un clima càlid i sol directe. Suporta un sòl calcari i pobre. És una planta adaptada al clima mediterrani i per reduir la transpiració en els dies més calorosos de l’estiu pot perdre les fulles. És molt resistent a malalties i plagues. Multiplicació per llavor o esqueix a la primavera

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Medicago deriva del grec “Medike” que significa mede, perquè, segons Plini, l’alfals (Medicago sativa) fou introduïda en Grècia durant les Guerres Mèdiques (actual Iran), i del sufix llatí –ago, -inis, que indica paregut o relació. L’epítet específic arborea deriva de “arbor” arbre, és a dir, amb port arbori

La part aèria s’ha emprat com farratge pels animals pel seu alt contingut proteic, raó per la qual apareix assilvestrada en llocs ruderals però actualment l’ús més comú és com ornamental.

És una planta fixadora de nitrogen a terra gràcies a la seva relació simbiòtica amb el bacteri Sinorhizobium meliloti.

Medicago arborea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 778. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...