Aechmea fasciata (Lindl.) Baker

NOMS: Piunella. Aecmea. Castellà: Piñuela. Vaso de plata. Anglès: Urn-plant. Silver vase. Alemany: Lanzenrosette.

SINÒNIMS: Billbergia fasciata Lindl.(Basiònim); Hohenbergia fasciata (Lindl.) Schult. f.; Hoplophytum fasciatum (Lindl.) Beer; Platyaechmea fasciata (Lindl.) L.B. Sm. & W.J. Kress;   Tillandsia bracteata Vell.; 

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Epífita. Nadiua del sud-est de Brasil. Cultivada com ornamental de interior

FORMA VITAL: Epífits: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes que creixen a sobre o dintre d'una altra planta sense parasitar-la. És el cas de moltes orquídies o bromeliàcies.

DESCRIPCIÓ: Planta epífita que emet rizomes per ancorar-se, no per nodrir-se, funció que fan les escates que hi ha a les fulles mitjançant les quals absorbeixen l’aigua. Pot arribar als 90 cm d’alçada, tot i que no sol passar dels 50 cm. És monocàrpica, perquè després de la florida mor, però abans emetrà altre o altres fillols que esdevindran noves plantes.

Fulles en roseta cilíndrica formant un embut, planes, de 3-7 cm d’ample, amb l’àpex arrodonit i apiculades, d’un verd pàl·lid amb línies horitzontals d’un verd més obscur, de textura coriàcia i marge finament dentat.  

Flors en inflorescència espiciforme a l’àpex d’un escapus erecte blanc tomentós amb bràctees lanceolades acuminades, acabades en una punta punxant, de color rosa, imbricades entre elles; flors disposades en espiral, sèssils amb tres sèpals asimètrics aguts de 10-12 mm de llargs, carinats de color rosat o magenta; tres pètals ligulats de 2-3 cm de llargs, formen un curt tub de color blau que va virant a morat o vermell en sec, amb dos escates fimbriades a la base. Androceu amb sis estams en dos verticils de tres estams cadascú, inclosos, adherits als pètals: gineceu d’ovari ínfer el·lipsoide

Fruit en baia

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Al seu hàbitat natural, molts dels vasos formats per les fulles tenen petits biòtops amb diverses espècies animals, així com algues i plantes aquàtiques. Es considera una planta de les anomenades de “trampa de caiguda” perquè els insectes (mosques, mosquits...) poden caure a les reserves d'aigua del vas format per les fulles al centre de la planta, i quan moren, serveixen a la planta com a font de proteïnes i nutrients. No és el que normalment coneixem com a planta carnívora... sinó que és protocarnívora.

USOS I PROPIETATS:  Cultivada com planta de interior en zones temperades. Requereix ombra parcial, evitant sempre el sol directe en les hores centrals, i un sòl ben drenat però amb un mínim de humitat, tenint en compte que la podridura de les arrels és el principal problema del seu cultiu; en canvi el tub format per les fulles en roseta s’ha de mantenir sempre ple d’aigua. Hi ha nombrosos cultivars.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Aechmea deriva del grec ἀκμέ àcme punta, per els sèpals acabats en punta punxant. L’epítet específic fasciata deriva del llatí fasciato, estriat: es refereix generalment a fulles que tenen ornamentació amb bandes              

Aquesta espècie va ser descrita per John Lindley i publicada en Botanical Register; consisting of coloured . . . 13: t. 1130. 1828. amb el nom de Billbergia fasciata. Amb el nom actualment acceptat de Aechmea fasciata va ser publicada per John Gilbert Baker, en Journal of Botany, British and Foreign 17: 231. 1879.

Se sap que causa dermatitis de contacte, fitofotodermatitis i al·lèrgia de contacte perquè conté substàncies irritants de la pell.

Família Bromeliaceae

Convolvulus cneorum L.

NOMS: Corretjola argentada. Castellà: Gloria de la mañana. Campanilla plateada. Italià: Vilucchio turco. Francès: Liseron de Turquie. Liseron camélé.  Anglès: Silverbush. Bush morning glory. Shrubby bindweed. Neerlandès: Zilverwinde.

SINÒNIMS: Sciadiara cneorum Raf. 

DISTRIBUCIÓ: Procedeix de Tunísia, al nord d’Àfrica i del Sud-est d'Europa: Albània, Itàlia, Sicília i l’antiga Iugoslàvia

HÀBITAT: Aquesta planta creix de natural sobre sòls calcaris pobres i pedregars

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: És un petit arbust perennifoli d’hàbit arrodonit, que creix a l’Europa i Àfrica mediterrànies, i només arriba als 60 cm d’alçada. A diferència de moltes espècies del gènere no és enfiladissa.

Fulles peciolades, simples, alternes, lanceolades, amb el marge enter i de color verd platejat, degut a un pèls fins que les cobreixen.

Flors en gran quantitat, en panícules terminals; calze amb cinc sèpals lanceolats coberts de pèls fins i llargs: corol·la campanulada blanca o rosada amb ratlles més obscures pel revers i la gola groga, de 2 a 4 cm de diàmetre. Androceu amb cinc estams amb filament i anteres blanques. Gineceu amb ovari súper, estil blanc i estigma bífid. Floreix entre maig i juny, una floració curta però espectacular.

Fruit en càpsula que s’obri per quatre valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes de les espècies del gènere Convolvulus estan considerades com a males herbes que poden sufocar i asfixiar a altres plantes més valuoses pujant sobre elles, com, per exemple, C. althaeoides o C. arvensis; només algunes, com aquesta corretjola argentada, es cultiven deliberadament en jardineria gràcies a les seves atractives flors.

USOS I PROPIETATS: Pel seu caràcter xeròfit s’empra molt en rocalles, en massissos i bordures. També s’utilitza com entapissant, i es conrea en test. No és exigent edàfic, suporta el sòl calcari i pobre amb la condició d’estar ben drenat. A ple sol. Suporta períodes de sequera quan està ben arrelada però cal protegir-la del fred hivernal. Al final de la floració cal fer una poda per aconseguir plantes més compactes. Multiplicació per llavor, sembrada a principis de primavera, o per esqueix de fusta tendra a finals d’estiu o la tardor. Són prou resistents a les plagues però pot veure’s pugó o aranya roja sobre aquesta planta.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Convolvulus ve del llatí ”convolvere”, que significa embolicar, enredar, perquè moltes de les espècies d’aquest gènere emboliquen les plantes pròximes. L’epítet específic cneorum va ser emprat per Plni per referir-se a una planta atribuïble a la bufalaga (Thymelaea sp.) per indicar un arbust amb les fulles semblants a l’olivera, però possiblement es referia al matapoll (Dephne gnidium).

Convolvulus cneorum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 157. 1753.

Família Convolvulaceae

Euphorbia milii Des Moul.

NOMS: Espina de Crist, Lletera espinosa. Sang de Crist. Corona d’espines. Castellà: Corona de Cristo. Corona de espines. Portuguès: Coroa-de-cristo. Dois-irmãos, Bem-casados. Francès: Couronne d'épines. Couronne du Christ. Épine du Christ. Italià: Corona di Cristo. Alemany: Christusdorn. Anglès: Crown of thorns, Christ plant, Christ thorn.

SINÒNIMS: Euphorbia bojeri Hook.  

DISTRIBUCIÓ:  procedent de Madagascar

HÀBITAT: Arbust cultivat com ornamental molt estès en jardins, a les zones temperades, i a les cases com a planta d'interior.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust llenyós molt ramificat amb tiges de fins metre i mig d’alçada i espines punyents.

Fulles subsèssils de distribució alterna que cauen aviat, obovades o espatulades de color verd clar, apiculades a l’àpex, marge enter, glabres, amb estípules en forma d’espines al punt d’inserció a la branca.

Flors apareixen en ciati, dicasi amb peduncles llargs en cimes axil·lars, involucre amb bractèoles d’un intens color roig. Les flors són petites, una sola flor femenina envoltada per flors masculines, totes encerclades per cinc glàndules nectaríferes de color groc vermellós, i tot el conjunt al centre de les dues bràctees de color viu que són les que donen el toc decoratiu. Floreix entre febrer i juny

Fruit en càpsula ovoide trilobada

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un esqueix, derivat d’ascla, és un fragment d’una planta separat de la seua progenitora i que té propietats reproductives. Si tallem parts de la tija i les plantem en terra, poden produir arrels. Les plantes que s’han tret amb aquest mètode són genèticament idèntiques a la seua progenitora, és a dir, seran clons. Aquesta propietat es diu totipotència, una mena de qualitat de les cèl·lules mare i que cadascuna de les cèl·lules d’una planta té.

USOS I PROPIETATS: És una planta molt rústica, resistent i decorativa que pot resistir la sequera prolongada però no suporta l’excés d’humitat. Creix sobre qualsevol sòl a condició d’estar ben drenat però tem al fred, suporta malament les temperatures inferiors als 10^oC i no sobreviu a les gelades. Vegeta bé a mitja ombra o al sol directe després d’un temps d’aclimatació. Hi ha molts conreessis, alguns dels quals semblen ben poc a la planta mare per la diferència d’alçada i pel color de les flors. Pot assolir el metre i mig però alguns conreessis passen del 2,5 metres d’alçada. Les flors poden ser de color taronja, groc o blanc, a més del roig que és l’original.

Multiplicació per esqueix a la primavera. Cal deixar que s’asseque el tall abans d’enterrar l’esqueix en una barreja de turba i arena, i a les 6-8 setmanes emetrà arrels. Pot ser atacada per la mosca blanca i l’aranya roja però el principal enemic és l’excés d’humitat que podreix les arrels. Cal portar guants gruixuts quan hagem de manipular-la per la gran quantitat d’espines de les seues branques. A més a més cal anar amb compte amb el làtex tòxic que conté, que pot causar irritació als ulls, boca i pell.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: : El nom del gènere Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

 L’epítet específic milii és en honor del  Comandant Pierre Bernard Milius (1773-1829), governador de l'Illa de la Reunió, que va participar en una expedició pels mars d’Àfrica i va introduir aquesta euforbiàcia a França el 1821 com a planta ornamental. 

Euphorbia milii va ser descrita per Charles des Moulins i publicada en Bulletin d'Histoire Naturelle de la Societe Linneenne de Bordeaux 1(1): 27–30, pl. 1. 1826.

Família Euphorbiaceae