Gonialoe variegata (L.) Boatwr. & J.C.Manning

NOMS: Cactus de tres cantells. Castellà: Aloe tigre. Pecho de perdiz. Francès: Aloe panaché, Aloe perroquet, Bec de perroquet, Gorge de perdrix. Anglès: Tiger aloe.  Kanniedood aloe. Partridge-breast. Pheasant's-wings. Alemany: Tiger-Aloe.

SINÒNIMS: Aloe variegata L.; Aloe ausana Dinter; Tulista variegata (L.) G.D.Rowley;

DISTRIBUCIÓ: Procedent d’Àfrica del Sud, Províncies del Cap i Namíbia

HÀBITAT: En terrenys àrids, en pedregars, entre roques o en sòls sorrencs, sempre ben drenats i parcialment a cobert del sol directe

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta sense tija, mesura poc més un pam d’alçada

Fulles que van sortint del centre de la planta disposades en tres rangs, carnoses, triangulars, lanceolades, de marge finament dentat, amb secció transversal en forma de V, de 10-15 cm, de color verd blavós amb bandes discontínues o petites taques blanques alineades.

Flors en Inflorescència de poc més d’un pam d’alçada amb raïms de 20-30 flors tubulars rosades o vermelloses de 3-4 cm, amb curt peduncle i una bràctea lanceolada, que triguen tres anys o més en sortir de planta nova, a finals d’hivern i primavera.

Fruit en càpsula amb llavors alades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Antigament, Gonialoe variegata formava part de la sèrie Serrulatae d'espècies d'Àloe molt relacionades, juntament amb Aloe dinteri i Aloe sladeniana. Estudis filogenètics recents han demostrat que aquestes tres espècies constitueixen possiblement un gènere completament separat, amb el nom de Gonialoe.

USOS I PROPIETATS: És una planta ideal per a rocalles i jardins de cactus però també és bona planta per interiors lluminosos cultivada en test. Suporta les gelades si són dèbils i de curta durada. Necessita molt bona il·luminació però millor que no estigui a ple sol. Requereix poc reg en estiu i menys a l’hivern, en sòls ben drenat perquè l’excés d’humitat podreix les arrels. Multiplicació per llavor o millor i més ràpid pels fillols que emet des de l’arrel o a l’axil·la de les fulles. A falta de pol·linitzadors específics d’aquesta espècie a les nostres terres, cal pol·linitzar les flors a mà, amb un pinzell de pèl fi. Pot ser atacada per la cotxinilla cotonosa o cotonet

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: : El genèric Gonialoe és una paraula composta per gori- derivada del grec antic γόνος "descendent" i aloe que segons uns autors deriva del grec “άλς, άλός (als, alós)” sal, donant “άλόη, ης, ή (aloé, oés)” que designava tant la planta com el seu suc, a causa del seu sabor que recorda l'aigua del mar. D'allí va passar al llatí “ălŏē, ēs” amb la mateixa accepció que, en sentit figurat, significava també amarg. Altres autors han proposat un origen àrab “alloeh”, que significa substància amarga. L’epítet específic variegata ve del llatí “vario” ser de diferent color, variat, motejat, pel jaspiat de les fulles.

El primer esment d'aquesta planta va ser realitzat per Simon van der Stel , el primer governador de Ciutat del Cap , en un viatge al nord en 1685. Va ser cultivat en els jardins botànics de la Companyia neerlandesa de les Índies Orientals a Ciutat del Cap el 1695 .

Aquesta espècie va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1, 321, 1753.  amb el nom de Aloe variegata. Amb el nom actualment acceptat de Gonialoe variegata va ser publicada per (L.) James S. Boatwright & John C. Manning en Systematic Botany 39(1): 69. 2014.

Família Asphodelaceae (Liliaceae, Xanthorrhoeaceae)

Aechmea fasciata (Lindl.) Baker

NOMS: Piunella. Aecmea. Castellà: Piñuela. Vaso de plata. Anglès: Urn-plant. Silver vase. Alemany: Lanzenrosette.

SINÒNIMS: Billbergia fasciata Lindl.(Basiònim); Hohenbergia fasciata (Lindl.) Schult. f.; Hoplophytum fasciatum (Lindl.) Beer; Platyaechmea fasciata (Lindl.) L.B. Sm. & W.J. Kress;   Tillandsia bracteata Vell.; 

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Epífita. Nadiua del sud-est de Brasil. Cultivada com ornamental de interior

FORMA VITAL: Epífits: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes que creixen a sobre o dintre d'una altra planta sense parasitar-la. És el cas de moltes orquídies o bromeliàcies.

DESCRIPCIÓ: Planta epífita que emet rizomes per ancorar-se, no per nodrir-se, funció que fan les escates que hi ha a les fulles mitjançant les quals absorbeixen l’aigua. Pot arribar als 90 cm d’alçada, tot i que no sol passar dels 50 cm. És monocàrpica, perquè després de la florida mor, però abans emetrà altre o altres fillols que esdevindran noves plantes.

Fulles en roseta cilíndrica formant un embut, planes, de 3-7 cm d’ample, amb l’àpex arrodonit i apiculades, d’un verd pàl·lid amb línies horitzontals d’un verd més obscur, de textura coriàcia i marge finament dentat.  

Flors en inflorescència espiciforme a l’àpex d’un escapus erecte blanc tomentós amb bràctees lanceolades acuminades, acabades en una punta punxant, de color rosa, imbricades entre elles; flors disposades en espiral, sèssils amb tres sèpals asimètrics aguts de 10-12 mm de llargs, carinats de color rosat o magenta; tres pètals ligulats de 2-3 cm de llargs, formen un curt tub de color blau que va virant a morat o vermell en sec, amb dos escates fimbriades a la base. Androceu amb sis estams en dos verticils de tres estams cadascú, inclosos, adherits als pètals: gineceu d’ovari ínfer el·lipsoide

Fruit en baia

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Al seu hàbitat natural, molts dels vasos formats per les fulles tenen petits biòtops amb diverses espècies animals, així com algues i plantes aquàtiques. Es considera una planta de les anomenades de “trampa de caiguda” perquè els insectes (mosques, mosquits...) poden caure a les reserves d'aigua del vas format per les fulles al centre de la planta, i quan moren, serveixen a la planta com a font de proteïnes i nutrients. No és el que normalment coneixem com a planta carnívora... sinó que és protocarnívora.

USOS I PROPIETATS:  Cultivada com planta de interior en zones temperades. Requereix ombra parcial, evitant sempre el sol directe en les hores centrals, i un sòl ben drenat però amb un mínim de humitat, tenint en compte que la podridura de les arrels és el principal problema del seu cultiu; en canvi el tub format per les fulles en roseta s’ha de mantenir sempre ple d’aigua. Hi ha nombrosos cultivars.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Aechmea deriva del grec ἀκμέ àcme punta, per els sèpals acabats en punta punxant. L’epítet específic fasciata deriva del llatí fasciato, estriat: es refereix generalment a fulles que tenen ornamentació amb bandes              

Aquesta espècie va ser descrita per John Lindley i publicada en Botanical Register; consisting of coloured . . . 13: t. 1130. 1828. amb el nom de Billbergia fasciata. Amb el nom actualment acceptat de Aechmea fasciata va ser publicada per John Gilbert Baker, en Journal of Botany, British and Foreign 17: 231. 1879.

Se sap que causa dermatitis de contacte, fitofotodermatitis i al·lèrgia de contacte perquè conté substàncies irritants de la pell.

Família Bromeliaceae

Convolvulus cneorum L.

NOMS: Corretjola argentada. Castellà: Gloria de la mañana. Campanilla plateada. Italià: Vilucchio turco. Francès: Liseron de Turquie. Liseron camélé.  Anglès: Silverbush. Bush morning glory. Shrubby bindweed. Neerlandès: Zilverwinde.

SINÒNIMS: Sciadiara cneorum Raf. 

DISTRIBUCIÓ: Procedeix de Tunísia, al nord d’Àfrica i del Sud-est d'Europa: Albània, Itàlia, Sicília i l’antiga Iugoslàvia

HÀBITAT: Aquesta planta creix de natural sobre sòls calcaris pobres i pedregars

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: És un petit arbust perennifoli d’hàbit arrodonit, que creix a l’Europa i Àfrica mediterrànies, i només arriba als 60 cm d’alçada. A diferència de moltes espècies del gènere no és enfiladissa.

Fulles peciolades, simples, alternes, lanceolades, amb el marge enter i de color verd platejat, degut a un pèls fins que les cobreixen.

Flors en gran quantitat, en panícules terminals; calze amb cinc sèpals lanceolats coberts de pèls fins i llargs: corol·la campanulada blanca o rosada amb ratlles més obscures pel revers i la gola groga, de 2 a 4 cm de diàmetre. Androceu amb cinc estams amb filament i anteres blanques. Gineceu amb ovari súper, estil blanc i estigma bífid. Floreix entre maig i juny, una floració curta però espectacular.

Fruit en càpsula que s’obri per quatre valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes de les espècies del gènere Convolvulus estan considerades com a males herbes que poden sufocar i asfixiar a altres plantes més valuoses pujant sobre elles, com, per exemple, C. althaeoides o C. arvensis; només algunes, com aquesta corretjola argentada, es cultiven deliberadament en jardineria gràcies a les seves atractives flors.

USOS I PROPIETATS: Pel seu caràcter xeròfit s’empra molt en rocalles, en massissos i bordures. També s’utilitza com entapissant, i es conrea en test. No és exigent edàfic, suporta el sòl calcari i pobre amb la condició d’estar ben drenat. A ple sol. Suporta períodes de sequera quan està ben arrelada però cal protegir-la del fred hivernal. Al final de la floració cal fer una poda per aconseguir plantes més compactes. Multiplicació per llavor, sembrada a principis de primavera, o per esqueix de fusta tendra a finals d’estiu o la tardor. Són prou resistents a les plagues però pot veure’s pugó o aranya roja sobre aquesta planta.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Convolvulus ve del llatí ”convolvere”, que significa embolicar, enredar, perquè moltes de les espècies d’aquest gènere emboliquen les plantes pròximes. L’epítet específic cneorum va ser emprat per Plni per referir-se a una planta atribuïble a la bufalaga (Thymelaea sp.) per indicar un arbust amb les fulles semblants a l’olivera, però possiblement es referia al matapoll (Dephne gnidium).

Convolvulus cneorum va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 157. 1753.

Família Convolvulaceae