Crassula ovata (Mill.) Druce

NOMS: Llengües de gat. Arbre de juntes. Planta de jade. Arbre dels diners. Planta de la sort. Castellà: Crásula. Árbol de jade. Portuguès: Planta-jade. Francès: Crassule. Arbre de jade. Arbre de l'amitié, Arbre de la chance. Italià: Albero di giada. Anglès: Jade plant, Jade-tree. Friendship tree, Lucky plant, Dollar-plant. Money tree. Alemany: Geldbaum. Pfennigbaum.

SINÒNIMS: Cotyledon ovata Mill. (Basiònim); Toelkenia ovata (Mill.) P.V.Heath; Crassula argentea Thunb.; Crassula portulacea Lam.

DISTRIBUCIÓ: Procedeix d’Àfrica del sud, Moçambic, Províncies del Cap, KwaZulu-Natal

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental de interior i de jardí

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli que pot arribar al metre i mig d’alçada, de tiges carnoses i molt ramificat i amb les fulles velles caduques.

Fulles suculentes, oposades, tenen el pecíol molt curt o no en tenen, amb el limbe el·líptic, convex per ambdues cares i sovint mucronat, glabres, de color verd brillant amb el marge enter i de vegades rogenc.

Flors apareixen en inflorescències en dicasi a l’àpex de les branques, amb flors pedunculades, hermafrodites, pentàmeres amb forma d’estrella. Calze format per sèpals verds, triangulars i carnosos. Corol·la amb cinc pètals lanceolats units per la base, de color blanc o rosats. Androceu amb cinc estams lliures, alternipètals, d’anteres color porpra. Gineceu de carpels lliures constrets en un estil curt

Fruit en càpsula que conté nombroses llavors diminutes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En ser una espècie originària de l'hemisferi sud, si es col·loca en les condicions ambientals adequades, la floració es produirà a l'hivern, en cas contrari es produirà generalment entre les estacions de primavera i estiu.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardins, en rocalles o en grans testos, i com a planta d’interior, però també és ben coneguda perquè forma fàcilment un bonsai atractiu. Hi ha diversos conreessis amb noms tan curiosos com ‘Gollum’ o ‘Hobbit’.  Aquesta planta no requereix molt manteniment però necessita un sòl ben drenat, fèrtil i sec, perquè és molt resistent a la sequera, una ubicació a ple sol i reg escàs, només quan el sòl s’asseque. És sensible al fred i les gelades, tot i que suporta les lleugeres. A la primavera ve bé un adobat amb compost i, si cal, es pot esporgar. Multiplicació per esqueix de tiges o de fulles en primavera. També per llavor sembrada en primavera o estiu. Pot patir atacs de pugons a les tiges florals o de cotxinilla (cotonet), però el pitjor enemic és l’excés d’aigua que la fa perdre les fulles i podrir-se.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crassula és un diminutiu que deriva del llatí  "crassus" gros, gruixut, per l’aspecte de les fulles suculentes. L’epítet específic ovata ve del llatí "óvum" ou, per la forma ovalada de les fulles.

Les tribus africanes del lloc on és originària aquesta planta, usaven les fulles bullides com un remei contra la diarrea i com porgant.

En alguns països es conrea en contenidors quadrats de porcellana, amb molts peus, per portar bona sort i diners, raó per la qual rep el nom d’arbre dels diners, planta de dòlar i arbre de la felicitat. 

Aquesta espècie va ser descrita per Philip Miller i publicada en The Gardeners Dictionary: eighth edition Cotyledon no. 8. 1768. amb el nom de Cotyledon ovata (basiònim). Amb el nom actualment acceptat de Crassula ovata va ser descrita per George Claridge Druce i publicada en Botanical Society and Exchange Club of the British Isles 4(Suppl. 2): 617. 1917.

Família Crassulaceae

 

Berberis thunbergii DC.

NOMS: Coralets del Japó.  Berberis. Castellà: Agracejo rojo. Berberis. Francès: Épine-vinette de Thunberg. Italià: Crespino di Thunberg. Anglès: Thunberg's Barberry. Japanese barberry. Red barberry. Alemany: Thunberg-Berberitze. Grüne Hecken-Berberitze. Neerlandès: Japanse berberis. Xinès: ri ben xiao bo.

SINÒNIMS: Berberis maximowiczii Regel

DISTRIBUCIÓ: originari de Japó i Àsia occidental

HÀBITAT: Cultivat en test o als jardins com planta ornamental

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Aquest arbust de fulla caduca té nombroses tiges ramificades des de la base, el que li dona un aspecte arbustiu dens. Pot arribar als dos metres d’alçada però normalment es manté per baix del metre. És força espinós amb fines espines simples d’origen foliar.

Fulles són caduques, petites i peciolades, obovades o espatulades, glabres, amb nervis reticulats, marge sencer i, segons el cultivar, poden ser verdes, blavenques, violàcies, grogues, roig obscur, o variegades.

Flors són molt petites, (4-7 mm de diàmetre) i de color groc, pedicel·lades, amb bràctees vermelloses. Calze amb sis sèpals en dos verticils de tres; els exteriors ovat-el·líptics d’àpex obtús i vermellosos; els interns amplament el·líptics d’àpex obtús. Corol·la amb sis pètals obovats emarginats. Androceu amb estams de 3-3,5 mm, més curts que els pètals, amb antera truncada. Gineceu amb òvul súper, sèssil. Floreix a la primavera o principi de l’estiu.

Fruit són petites baies de color roig viu i brillant, que poden menjar-se quan maduren, a finals de l’estiu.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espines poden tenir el seu origen com a transformació de la tija, és a dir, que són branques reduïdes, com passa a Prunus spinosa i Gleditsia triacanthos, i es denominen espines caulinars. En aquest cas, el teixit vascular de l'espina és una continuació del tronc de la tija. Les espines també poden ser el resultat de la transformació d'una fulla, com és el cas de les cactàcies i de les espècies del gènere Berberis, i s'anomenen espines foliars.

USOS I PROPIETATS: : La varietat de color de les fulles i el creixement compacte fan que aquesta espècie siga molt apreciada en jardineria, on s’empra per a bordures i tanques però també com exemplars solitaris o en grup. No és complicat de cultivar, doncs s’adapta a molts tipus de sòl i clima, si be prefereix els terrenys calcaris i ambients frescs, a ple sol o mitja ombra, i regs moderats. Resisteix les gelades. És aconsellable una bona poda de formació a la tardor per a que a la primavera següent rebrote amb més força. Pot reproduir-se per llavors, que han de ser estratificades, o mitjançant esqueixos. 

Els diversos cultivars van en funció del color de les fulles que és el que li dona el valor ornamental. Les varietats més emprades són: “Atropurpurea” té el fullatge vermellós; “Aurea” té les fulles de color groc cridaner però a l’ombra es tornen verdes; “Bagatelle” és més compacte i de menys altura amb les fulles color vermell porpra fort; “Variegata” amb fulles verdes amb ratlles i taques blanques.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Berberis deriva, probablement, de l’àrab “berberis” que designa el fruit del coralet (Berberis vulgaris). L’epítet específic thunbergii és en honor a Carl Peter Thunberg (1743-1828), un naturalista suec i alumne de Carl Linnaeus, que va tindre l’oportunitat de visitar les colònies holandeses del Japó on va recollir espècimens de flora i fauna. Se l'ha anomenat "el pare de botànica sudafricana" i el "Linnaeus Japonès".

Berberis thunbergii va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle, i publicada en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 9–10. 1821.

Família Berberidaceae

Aloe maculata All.

NOMS: Àloe maculat. Pop tacat. Bàlsam, Bàlsam de les cremades. Atzavara vera. Castellà: Pita real. Saponària. Portuguès: Saponaria. Francès: Aloès tacheté. Aloés saponària. Aloés maculé. Aloès zrbré. Anglès: Soap aloe. Zebra aloe. Broad-leaved aloe.

SINÒNIMS: Aloe saponaria (Aiton) Haw.;   Aloe commutata var. bicolor A.Berger ;

DISTRIBUCIÓ: Natural d’Àfrica del Sud Províncies del Cap,

HÀBITAT: Cultivada i, de vegades, naturalitzada.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: : Planta estolonífera, acaule o amb una curta tija, endèmica de Sud-àfrica, d’uns 30 fins a 60 cm d’alçada, formada per una roseta de fulles grosses i carnoses, que poden formar grups densos.

Fulles agrupades en roseta basal, carnoses, lanceolades, amb l’àpex punxegut i els marges fortament dentats, de color verd o vermellós, amb taques blanques.

Flors surten de la tija floral que ix directament de la roseta, ramificada, amb bràctees deltoides-acuminades membranàcies, i acabada en Inflorescències en raïm esfèric, amb flors pedicel·lades tubulars, allargades, de 3,5 a 4,5 cm, format per sis tèpals adnats amb l’àpex arrodonit, de color taronja, roig o groc, restringit per sobre de l’ovari. Androceu amb sis estams inclosos. Gineceu amb ovari súper i un llarg estil filiforme acabat en estigma capitat. Floreix des de mitjans l’hivern fins a la primavera.

Fruit en càpsula amb llavors alades que són verinoses.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Moltes de les espècies d’àloes aparentment no tenen tija, sorgint la roseta directament a nivell del sòl; altres varietats poden tenir o no tiges ramificades d'on surten les fulles. Alguns dels àloes nadius de Sud-àfrica tenen llargs troncs, cosa que els dóna l'aspecte d'arbres.

USOS I PROPIETATS: És apreciat en jardineria per la bellesa de les flors i la gran capacitat d’adaptació a terrenys secs i difícils, en rocalles, o en test. Li agrada el terra sorrenc i amb grava. Necessiten un clima temperat, sense gelades. Suporten la sequera però no l’excés d’aigua pel que han d’ubicar-se en lloc assolellat, tot i que si fa massa calor durant l'estiu s'ha de mantenir a l'ombra parcial, però sempre ben drenat. Multiplicació per llavor, per esqueix de fulla o, el mètode més fàcil i ràpid, aprofitant els fillols que cal tallar-los i deixar-los dos o tres dies per a que cicatritzi la ferida i arreli millor. És una planta resistent que no sol ser atacada per plagues ni malalties però el podriment de l'arrel, per excés d’humitat o defecte de drenatge, és la causa principal de mort prematura de l'Aloe maculata.

Tot i que Aloe Vera és més conegut per les seves propietats medicinals, altres espècies d'Aloe com Aloe maculata, tenen qualitats molt similars, és a dir, antiinflamatori, coagulant i cicatritzant, i antibiòtic, amb una gran capacitat bactericida. A més a més el suc de les fulles s’emprava com sabó per la població del seu lloc d’origen, per això se'l coneix en molts llocs com a saponària perquè el seu gel en barrejar-se amb aigua fa escuma i algunes persones l’utilitzen com a substitut del sabó per rentar la roba.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: : El genèric Aloe és d'origen molt incert. Segons uns autors deriva del grec “άλς, άλός (als, alós)” sal, donant “άλόη, ης, ή (aloé, oés)” que designava tant la planta com el seu suc, a causa del seu sabor que recorda l'aigua del mar. D'allí va passar al llatí “ălŏē, ēs” amb la mateixa accepció que, en sentit figurat, significava també amarg. Altres autors han proposat un origen àrab “alloeh”, que significa substància amarga; però és més probablement d'origen complex a través de l'hebreu “ahal (אהל)”, sovint citat en textos bíblics.

L’epítet específic maculata deriva del llatí “macula” que vol dir taca, tacat, per les taques blanques que apareixen a les fulles.

Aloe maculata va ser descrit per Carlo Allioni i publicat en Auctarium ad Synopsim Methodicam Stirpium Horti Reg. Taurinensis 13. 1773.

Família Asphodelaceae (Liliaceae, Xanthorrhoeaceae)