Canna indica L.

NOMS: Canya d’Índia. Canya de rosaris. Canya sabonetes. Castellà : Achira. Caña coro. Cañas de indias. Lengua de dragón. Platanillo de cuba. Portuguès: Caité de thallo roxo. Parirí. Caeté. Francès: Canna. Anglès: Indian Shot. Achira. Edible canna. Spanish arrowroot. Gruya. Alemany: Indisches Blumenrohr. Neerlandès: Indisch Bloemriet. Grec: Καννά ινδική. Xinès: mei ren jiao.

SINÒNIMS:   Canna edulis Ker Gawl.; Canna limbata Roscoe; Canna lutea Mill.;

DISTRIBUCIÓ: procedent de les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica del Sud

HÀBITAT: Cultivada com ornamental a parcs i jardins.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia perenne amb rizoma molt ramificat, de tiges erectes i robustes, sense ramificacions, que poden arribar fins als tres metres d’alçada, tot i que a les nostres terres no solen passar del metre i mig.

Fulles grans que poden arribar als 60 x 20 cm, el·líptiques, de nervació pinnada, alternes, disposades en espiral al llarg de la tija i abraçades a ella, amb el marge enter i el nervi central prominent, de color verd o violaci.

Flors en raïm a l’àpex de la tija, molt vistoses per la grandària i pels diferents colors, segons el cultivar poden ser grogues, rosa, taronja, roges, etc. Flors asimètriques amb bràctees ovades de color porpra clar. Calze persistent amb tres sèpals imbricats, lanceolats de 1,5 cm. Corol·la formada per tres pètals que formen un tub acabat en lòbuls lanceolats erectes d’uns 4 cm. Androceu amb 2-3 estaminodis (estams petaloides) erectes, vermells amb àpex emarginat; un sol estam fèrtil petaloide amb filament lanceolat i antera monoteca. Gineceu d’ovari ínfer, globós i berrugós, estil estret amb la base adnata a la columna d’estaminodis. Floreix des de juliol fins a setembre

Fruit és una càpsula trígona berrugosa que conté nombroses llavors esfèriques negres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes de la família Cannaceae es caracteritzen per les seves flors amb un estam petaloide amb una sola teca i els seus estaminodis que semblen pètals. El pol·len és dipositat a l'estil abans que la flor s'obriga, directament a l'estigma, per la qual cosa moltes espècies s'autopolinitzen, és a dir, que són autògames.

USOS I PROPIETATS: En jardineria s’empren formant massissos aïllats al bell mig de la gespa. En llocs amb baixes temperatures és aconsellable treure els rizomes del sòl una vegada ha passat la floració, netejar-los i guardar-los en un lloc sec i obscur fins que tornem a plantar-los a finals de l’hivern.  Altra opció és tallar la tija arran de terra pel mes de novembre o desembre, abans de l’època de les gelades.

La millor ubicació és a ple sol però admet un poc d’ombra i és exigent en aigua. No suporta be el fred i les gelades. No és gaire exigent en el sòl, doncs creix be en sòls diferents i lleugers, tot i que prefereix els de textura franca, rics i ben drenats, on desenvoluparà els rizomes, que poden ser invasius, formant grans motes. Multiplicació per trossos de rizoma o per llavors que cal posar a remulla 48 hores abans de plantar, però moltes llavors no són viables. Aquesta espècie té poques malalties.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Canna ve del llatí canna (referint-se a la canya (Arundo donax ) i per extensió a totes les plantes similars) deriva del grec κάννα kánna canna, que podria derivar de l'acadi qanûm. L’específic “indica” és un epítet geogràfic que significa indià, en referència l’origen de la planta (indià de les “Índies Occidentals”, del Carib i Sud-Amèrica)

 El nom comú “achira” deriva del quítxua “Achuy”  que significa esternut, que porta a la idea d’allò que duguem a la boca, a la paraula, la història que es transmet , als coneixements que es transmeten de forma oral.

En algunes parts dels tròpics es conrea pels seus rizomes comestibles que també s'utilitzen localment com a medicina. En Perú s’han trobat evidències del seu cultiu de fa 4.500 anys, doncs el seu rizoma és emprat en alimentació. Actualment s’elabora un bescuit i pa, anomenat pa de sagú amb gran poder nutritiu, que té molt bona acollida a les ciutats colombianes. 

En medicina popular s’empra la decocció del rizoma com diürètic, les fulles com cicatritzant i el suc de les fulles com antisèptic.

La canya d'india té, a més a més, un us ecològic, perquè es pot utilitzar per al tractament d'aigües residuals industrials a través d'aiguamolls artificials. És eficaç per a l'eliminació d'alta càrrega orgànica, color i compostos orgànics clorats de les aigües residuals de les fàbriques de paper

Canna indica fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 1. 1753.

Família Cannaceae

Crassula ovata (Mill.) Druce

NOMS: Llengües de gat. Arbre de juntes. Planta de jade. Arbre dels diners. Planta de la sort. Castellà: Crásula. Árbol de jade. Portuguès: Planta-jade. Francès: Crassule. Arbre de jade. Arbre de l'amitié, Arbre de la chance. Italià: Albero di giada. Anglès: Jade plant, Jade-tree. Friendship tree, Lucky plant, Dollar-plant. Money tree. Alemany: Geldbaum. Pfennigbaum.

SINÒNIMS: Cotyledon ovata Mill. (Basiònim); Toelkenia ovata (Mill.) P.V.Heath; Crassula argentea Thunb.; Crassula portulacea Lam.

DISTRIBUCIÓ: Procedeix d’Àfrica del sud, Moçambic, Províncies del Cap, KwaZulu-Natal

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental de interior i de jardí

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust perennifoli que pot arribar al metre i mig d’alçada, de tiges carnoses i molt ramificat i amb les fulles velles caduques.

Fulles suculentes, oposades, tenen el pecíol molt curt o no en tenen, amb el limbe el·líptic, convex per ambdues cares i sovint mucronat, glabres, de color verd brillant amb el marge enter i de vegades rogenc.

Flors apareixen en inflorescències en dicasi a l’àpex de les branques, amb flors pedunculades, hermafrodites, pentàmeres amb forma d’estrella. Calze format per sèpals verds, triangulars i carnosos. Corol·la amb cinc pètals lanceolats units per la base, de color blanc o rosats. Androceu amb cinc estams lliures, alternipètals, d’anteres color porpra. Gineceu de carpels lliures constrets en un estil curt

Fruit en càpsula que conté nombroses llavors diminutes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En ser una espècie originària de l'hemisferi sud, si es col·loca en les condicions ambientals adequades, la floració es produirà a l'hivern, en cas contrari es produirà generalment entre les estacions de primavera i estiu.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardins, en rocalles o en grans testos, i com a planta d’interior, però també és ben coneguda perquè forma fàcilment un bonsai atractiu. Hi ha diversos conreessis amb noms tan curiosos com ‘Gollum’ o ‘Hobbit’.  Aquesta planta no requereix molt manteniment però necessita un sòl ben drenat, fèrtil i sec, perquè és molt resistent a la sequera, una ubicació a ple sol i reg escàs, només quan el sòl s’asseque. És sensible al fred i les gelades, tot i que suporta les lleugeres. A la primavera ve bé un adobat amb compost i, si cal, es pot esporgar. Multiplicació per esqueix de tiges o de fulles en primavera. També per llavor sembrada en primavera o estiu. Pot patir atacs de pugons a les tiges florals o de cotxinilla (cotonet), però el pitjor enemic és l’excés d’aigua que la fa perdre les fulles i podrir-se.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Crassula és un diminutiu que deriva del llatí  "crassus" gros, gruixut, per l’aspecte de les fulles suculentes. L’epítet específic ovata ve del llatí "óvum" ou, per la forma ovalada de les fulles.

Les tribus africanes del lloc on és originària aquesta planta, usaven les fulles bullides com un remei contra la diarrea i com porgant.

En alguns països es conrea en contenidors quadrats de porcellana, amb molts peus, per portar bona sort i diners, raó per la qual rep el nom d’arbre dels diners, planta de dòlar i arbre de la felicitat. 

Aquesta espècie va ser descrita per Philip Miller i publicada en The Gardeners Dictionary: eighth edition Cotyledon no. 8. 1768. amb el nom de Cotyledon ovata (basiònim). Amb el nom actualment acceptat de Crassula ovata va ser descrita per George Claridge Druce i publicada en Botanical Society and Exchange Club of the British Isles 4(Suppl. 2): 617. 1917.

Família Crassulaceae

 

Berberis thunbergii DC.

NOMS: Coralets del Japó.  Berberis. Castellà: Agracejo rojo. Berberis. Francès: Épine-vinette de Thunberg. Italià: Crespino di Thunberg. Anglès: Thunberg's Barberry. Japanese barberry. Red barberry. Alemany: Thunberg-Berberitze. Grüne Hecken-Berberitze. Neerlandès: Japanse berberis. Xinès: ri ben xiao bo.

SINÒNIMS: Berberis maximowiczii Regel

DISTRIBUCIÓ: originari de Japó i Àsia occidental

HÀBITAT: Cultivat en test o als jardins com planta ornamental

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Aquest arbust de fulla caduca té nombroses tiges ramificades des de la base, el que li dona un aspecte arbustiu dens. Pot arribar als dos metres d’alçada però normalment es manté per baix del metre. És força espinós amb fines espines simples d’origen foliar.

Fulles són caduques, petites i peciolades, obovades o espatulades, glabres, amb nervis reticulats, marge sencer i, segons el cultivar, poden ser verdes, blavenques, violàcies, grogues, roig obscur, o variegades.

Flors són molt petites, (4-7 mm de diàmetre) i de color groc, pedicel·lades, amb bràctees vermelloses. Calze amb sis sèpals en dos verticils de tres; els exteriors ovat-el·líptics d’àpex obtús i vermellosos; els interns amplament el·líptics d’àpex obtús. Corol·la amb sis pètals obovats emarginats. Androceu amb estams de 3-3,5 mm, més curts que els pètals, amb antera truncada. Gineceu amb òvul súper, sèssil. Floreix a la primavera o principi de l’estiu.

Fruit són petites baies de color roig viu i brillant, que poden menjar-se quan maduren, a finals de l’estiu.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espines poden tenir el seu origen com a transformació de la tija, és a dir, que són branques reduïdes, com passa a Prunus spinosa i Gleditsia triacanthos, i es denominen espines caulinars. En aquest cas, el teixit vascular de l'espina és una continuació del tronc de la tija. Les espines també poden ser el resultat de la transformació d'una fulla, com és el cas de les cactàcies i de les espècies del gènere Berberis, i s'anomenen espines foliars.

USOS I PROPIETATS: : La varietat de color de les fulles i el creixement compacte fan que aquesta espècie siga molt apreciada en jardineria, on s’empra per a bordures i tanques però també com exemplars solitaris o en grup. No és complicat de cultivar, doncs s’adapta a molts tipus de sòl i clima, si be prefereix els terrenys calcaris i ambients frescs, a ple sol o mitja ombra, i regs moderats. Resisteix les gelades. És aconsellable una bona poda de formació a la tardor per a que a la primavera següent rebrote amb més força. Pot reproduir-se per llavors, que han de ser estratificades, o mitjançant esqueixos. 

Els diversos cultivars van en funció del color de les fulles que és el que li dona el valor ornamental. Les varietats més emprades són: “Atropurpurea” té el fullatge vermellós; “Aurea” té les fulles de color groc cridaner però a l’ombra es tornen verdes; “Bagatelle” és més compacte i de menys altura amb les fulles color vermell porpra fort; “Variegata” amb fulles verdes amb ratlles i taques blanques.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Berberis deriva, probablement, de l’àrab “berberis” que designa el fruit del coralet (Berberis vulgaris). L’epítet específic thunbergii és en honor a Carl Peter Thunberg (1743-1828), un naturalista suec i alumne de Carl Linnaeus, que va tindre l’oportunitat de visitar les colònies holandeses del Japó on va recollir espècimens de flora i fauna. Se l'ha anomenat "el pare de botànica sudafricana" i el "Linnaeus Japonès".

Berberis thunbergii va ser descrita per Augustin Pyramus de Candolle, i publicada en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 9–10. 1821.

Família Berberidaceae