Dolichandra unguis-cati (L.) L. G. Lohmann

NOMS: Ungla de gat. Bignònia groga. Castellà: Uña de gato. Uña de murciélago. Francès: Dolichandre griffes-de-chat. Liane patate. Patte d'oiseau. Anglès: Cats claw creeper. Funnel creeper. Cat's claw trumpet

SINÒNIMS: Bignonia unguis-cati L.; Macfadyena unguis-cati (L.) A.H.Gentry; Doxantha unguis-cati (L.) Miers; Batocydia unguis-cati (L.) Mart. ex Britton & P.Wilson;

DISTRIBUCIÓ: Neotropical. L'àrea de distribució nativa d'aquesta espècie és de Mèxic a Amèrica tropical fins el nord d’Argentina.

HÀBITAT: Cultivada com ornamental

FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís de ràpid creixement, amb tiges lignificades primes que poden arribar als 15 m i desenvolupen arrels aèries, a més dels circells de les fulles, per enfilar-se.

Fulles semi-persistents, és a dir, que als llocs on hi ha gelades perd les fulles i on no manté totes les seus fulles, d’un verd brillant, oposades, bifoliades amb dos folíols ovat-lanceolats amb àpex agut, i acabades amb un tercer folíol transformat en circell de tres rames ganxudes que semblen urpes.

Flors solitàries o en petits grups de 2-3; calze membranós, cupular, verd, amb el marge sinuós; Corol·la de 5-10 cm de llarga formant un tub acabat en cinc lòbuls, tres que formen el llavi superior i dos el inferior, de color groc. Androceu amb estams didínams inserits a la base del tub, amb filaments d’1-2,5 cm i antera divaricada i l'estaminodi, de 0,5-1,5 cm de llarg, de vegades desenvolupat en cinquè estam. Gineceu d’ovari súper i pistil de 2,8-3,8 cm de llarg, i estigma bilobulat. Floreix de juliol fins desembre

Fruit en llargues càpsules planes d’entre 20 i 40 cm de llargues per 1-1,5 cm d’amplada, amb la superfície llisa i color marró quan maduren. Llavors amb ales membranàcies i hialines als marges

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una planta enfiladissa o planta arrapadissa és un tipus de planta amb tija elongada i prima que no se sosté per si mateixa i necessita un suport on arrapant-s'hi o entortolligant-s'hi; és un terme general que engloba totes les plantes amb un hàbit d'arrapar-se o enfilar-se per tiges o estolons

USOS I PROPIETATS: En jardineria s’empra per ocultar parets o mur antiestètics. Cal anar en compte perquè és considerada una espècie invasora que pot dificultar el normal desenvolupament de les espècies autòctones. Gaudeix del ple sol i s’adapta als climes secs i molt calorosos però també suporta el fred fins els -8⁰C. Multiplicació: Es propaga amb molta facilitat per llavor i per esqueix. Aquesta espècie és resistent a les plagues i malalties habituals als jardins.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Dolichandra deriva del grec “δoλῐχός dolichόs” llarg, i de “ἀνήρ, ἀνδρός aner, andrós” mascle, és a dir, amb llargs estams (òrgans masculins). El nom del gènere del basíonim, Bignonia, és una dedicatòria del botànic Joseph Pitton de Tournefort al seu protector, el bibliotecari de Lluís XV l’Abad Jean-Paul Bignon”Bignonius” (1662-1743). I el genèric del sinònim Macfadyena  és en honor del botànic jamaicà d’origen escocès James Macfadyen (1798-1850). L’epítet específic unguis-cati ve de "unguis" ungla, i "cattus" gat, és a dir, ungla de gat.

Als seus lloc d’origen s’ha emprat en medicina popular com antídot de picades de serp, antiinflamatori i per rebaixar la febre.

Dolichandra unguis-cati  va ser descrita i publicada per Carles Linné amb el nom de Bignonia unguis-cati (Basiònim) en Species Plantarum 2: 623. 1753; i en 2008, amb el nom actualment acceptat, de Dolichandra unguis-cati, va ser publicada per Lucia Garcez Lohman en Nuevo Catálogo de la Flora Vascular de Venezuela 273. 2008.

Família Bignoniaceae

Eschscholzia californica Cham.

NOMS: Rosella de Califòrnia. Escòlzia. Flor de califòrnia. Castellà: Amapola amarilla. Amapola de California. Dedal de oro. Fernandos. Portuguès: Papoila da Califórnia. Papoila da jardim. Francès: Pavot de Californie. Italià: Escolzia californica. Eschscholzia. Papavero della California. Anglès: Californica-poppy. Gold Poppy. Alemany: Eschscholtzie. Kalifornischer Mohn. Kappenmohn. Schlafmützchen. Goldmohn. Neerlandès: Slaapmutsje. Grec: Εσχόλτζια καλιφόρνιας. Xinès: hua ling cao.

SINÒNIMS: Chryseis californica (Cham.) Lindl.; Omonoia californica (Cham.) Raf.;

DISTRIBUCIÓ: procedent de Nord-Amèrica, concretament de Califòrnia i Mèxic

HÀBITAT: Cultivada com ornamental i de vegades subespontània a camps de conreu, vores de camins i llocs alterats.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual, amb tiges de fins 65 cm d’alçada, moltes branques dicotòmiques, glauca

Fulles basals peciolades, molt dividides, 3-pinnatisectes o 3-pinnatipartides, amb segments linears amb tres lòbuls terminals i un llarg pecíol,; les fulles caulinars son progressivament més petites i menys peciolades, totes de color verd glauc

Flors solitàries terminals de color taronja, de 2-4 cm de diàmetre, amb llarg pedicel (5-15 cm). Receptacle còncau, en forma d’embut o tubular amb marge ondulat i reflex. Calze ovoide format per quatre sèpals soldats formant un capell. Corol·la amb quatre pètals ovats, crenats, de color taronja o grocs, sovint amb una taca obscura a la base. Androceu amb nombrosos estams, més de 40, amb filaments inflats a la base i anteres linears ataronjades. Gineceu d’ovari súper llarg i estret amb un sol estil curt i quatre estigmes de llargària diferent. Floreix de maig fins l’octubre.

Fruit en càpsula allargada de fins vuit centímetres amb llavors esfèriques d’1 mm de diàmetre i reticulades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Entre les espècies exòtiques n’apareixen algunes de perilloses i molt agressives que ací no exhibeixen, ara per ara, una capacitat expansiva destacable i no generen pertorbacions importants o tenen una incidència molt localitzada. Tot i això cal estar molt alerta amb aquestes espècies, perquè qualsevol modificació de les condicions ambientals per causes naturals, com les relacionades amb el canvi global, o per actuacions antròpiques, com l’abandonament dels usos tradicionals dels territoris, poden despertar tota la seua virulència expansiva. Exemples d’aquest risc potencial són la grama (Stenotaphrum secundatum) o esta rosella de Califòrnia (Eschscholzia californica), entre moltes altres.

USOS I PROPIETATS: La rosella de Califòrnia s'utilitza sovint en barreja de flors silvestres. Les flors es tanquen a la nit i s'obren quan el sol els toca cada matí, obrint els pètals sedosos que semblen fràgils, però, com sovint passa amb la família de la rosella, duren i aguanten sorprenentment bé, fins i tot en condicions de pluja i vent. Tolerant a la sequera. Prefereix sòls secs, arenosos i nitrificats amb bon drenatge. Requereix exposició a ple sol per oferir la millor floració. Multiplicació: Plantar les llavors, sense tractament previ, a la tardor o a la primavera, directament on es desitgen les roselles, ja que no es trasplanten bé. La germinació és ràpida.

Hi ha nombrosos conreessis amb una ampla gama de colors, com per exemple: ‘Appleblossom Bush’ amb flors rosa amb ratlles vermelles; 'Apricot Chiffon' groc rosat amb rosa i taronja; 'Dali' vermell; 'Rose Chiffon' rosa i blanc.

A causa de la seva bellesa i facilitat de creixement, aquesta planta s’ha naturalitzat a moltes parts del món, com per exemple a les Illes Canàries, tornant-se invasora d’espais naturals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Eschscholzia és en honor del naturalista estonià Johann Friedrich Gustav von Eschscholtz (1793 - 1831). Entre 1815 i 1818 va exercir de metge a la nau russa Rurick en una expedició en la que va coincidir amb el botànic Adelbert von Chamisso. Es van fer amics íntims pel que el botànic va denominar la rosella de Califòrnia amb el seu nom.

El nom específic californica és un epítet geogràfic que indica el seu origen a l’estat de Califòrnia, un dels Estats Units d’Amèrica.

Actualment és cultivada amb fins comercials a Europa Central i sud de França per les seves propietats ansiolítiques, sedants, inductores del son, lleugerament analgèsiques i antiespasmòdiques.

Aquesta planta va ser adoptada com a símbol de l'estat nord-americà de Califòrnia, però abans ja s’emprava tradicionalment pels natius i pobladors rurals com analgèsica i sedant.

Eschscholzia californica va ser descrita per Ludolf Karl Adelbert von Chamisso (Cham.) i publicada en Horae Physicae Berolinenses 74–75, pl. 15. 1820.

Família Papaveraceae

Lagerstroemia indica L.

NOMS: Laguerstrèmia. Arbre de Júpiter. Castellà: Árbol de Júpiter. Espumilla. Lila del sur. Èuscara: Indimitrea. Portuguès: Extremosa. Escumilha. Resedá. Árvore-de-júpiter. Italià: Mirto crespo. Albero di San Bartolomeo. Lagerstremia. Francès: Lilas des Indes. Lilas-d'été. Myrte de crêpe. Anglès: Astromelia. Crapemyrtle. Alemany: Kreppmyrte. Neerlandès: Lagerstroemia. Grec: Λαγκεστρέμια η ινδική.

SINÒNIMS:   Lagerstroemia chinensis L.; Murtughas indica (L.) Kuntze; 

DISTRIBUCIÓ: procedent de l'Himàlaia fins al sud de la Xina i la Indoxina, introduït a Europa al segle XVIII

HÀBITAT: Cultivat com planta ornamental als jardins i en terrasses o patis en test

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: És un arbret o arbust molt ramificat en branques tetragonals, que pot arribar a fer sis metres d’alçada, amb un tronc d’escorça llisa de color gris rogenc i capçada redona.

Fulles caduques, oposades però les superiors alternes, amb curt pecíol, oblongues i l’àpex acuminat, amb el marge enter i de color verd obscur.

Flors en inflorescències en forma de panícula terminal de fins 19 cm de llarga, amb poncelles florals arrodonides de color verd brillant amb pinzellades rogenques i flors hermafrodites. Calze campanulat amb sis sèpals soldats per la base, erectes, aguts. Corol·la de sis pètals amb llarga i prima ungla de 6-9 mm i el limbe rullat i fimbriat, de color de rosa, malva o blanc. Androceu amb nombrosos estams de dos tipus (dimorfs), els antisèpals solitaris amb filaments llargs i anteres roges, i els antipètals agrupats, amb filaments més curts i anteres grogues. Hipant campanulat. Gineceu d’ovari ínfer arrodonit amb sis  lòculs amb nombrosos rudiments seminals, llarg pistil rogenc. Floreix a l’estiu i principis de la tardor

Fruit en càpsula esfèrica de color cafè, envoltada pel calze persistent, que s’obri per 4-6 valves per deixar sortir les llavors amb una ala unilateral.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els cultivars que es fan servir avui en jardineria són generalment el resultat del creuament de Lagerstroemia indica i Lagerstroemia fauriei, d'origen japonès, més petita i de floració blanca, però menys sensible a l'atac del fong oïdi i al fred.

USOS I PROPIETATS: La fusta és dura, i s’utilitza per fer mobles i en ebenisteria. S’empra molt en jardins i parcs pel gran valor ornamental durant tot l’any: per la brotació primaveral, la floració estival i els colors grocs i taronja de les fulles en la tardor. S’usa com arbre aïllat o en grups, en alineacions de carrers estrets i jardins familiars. També es pot cultivar en test per decorar patis i terrasses. Hi ha diversos cultivars amb flors de diferents colors i altres varietats nanes.

Els sòls alcalins produeixen clorosis fèrrica que cal corregir. Vol un sòl ric, fresc i ben drenat. Gaudeix de la calor pel que cal ubicar-la a ple sol, tot i que pot suportar gelades si no són prolongades. Resisteix bé les podes, el que facilita mantenir-ho com arbust, tenint en compte que la floració sortirà en les branques de l’últim any. Multiplicació per llavor, tot i que el percentatge de les llavors viables és baix inclús mantenint-les a la nevera 2-3 mesos per trencar la latència. Les plantes aconseguides amb llavor tardaran entre 3 i 5 anys en florir.  Per això s’empra la multiplicació per esqueix de fusta no dura, en primavera. En quant a plagues i malalties, pot ser atacat pel pugó o la cotxinilla, i patir malalties provocades per fongs com l’oïdi o altres que produeixen taques a les fulles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Lagerstroemia està dedicat al naturalista i director de la Companyia sueca de les Índies Orientals, Magnus von Lagerstrom (1696-1759), amic de Linné, que durant els seus viatges li va subministrar plantes i, a canvi, Linné va donar el seu nom al gènere Lagerstroemia. L’epítet específic “indica”  és un epítet impropi, ja que sol fer referència a l’origen indià de la planta i aquesta és una planta procedent de la Xina.

Lagerstroemia indica va ser descrita per Carles Linné i publicada en Systema Naturae, Editio Decima 2: 1076. 1759.

Família Lythraceae