Roldana petasitis (Sims) H.Rob. & Brettell

NOMS: Gerani vellut, Gerani de Califòrnia. Castellà: Platanillo. Gerànio de California. Anglès: Velvet Groundsel, California Geranium.  Francès: Roldane faux-pétasite.

SINÒNIMS: Senecio petasitis DC.; Cineraria petasitis Sims; Cineraria platanifolia Schrank;

DISTRIBUCIÓ: Neotropical. Originària i endèmica de Mèxic, del Golf de Mèxic, nord-est de Mèxic

HÀBITAT: Cultivada com ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust de fulla perenne que arriba amb rapidesa al metre i mig d’alçada però no arriba als 3 m, molt ramificat amb tiges primes i flexibles, que adquireix una atractiva arquitectura de forma arrodonida.

Fulles simples, de distribució alterna, grans que donen la imatge d’una planta frondosa d’aire tropical. Són peciolades, de nervació palmada, suborbiculars, amb el marge amb grans lòbuls i coberta de fins pèls com de vellut, de color verd que enrogeix amb el fred.

Flors en grans panícules terminals, que sobresurten les fulles, de capítols amb peduncles i involucre format per 8 bràctees; flòsculs del botó interiors tubulars, pentàmers i hermafrodites; les flors exteriors amb lígula de color groc fort són femenines. Floreix a finals de l’hivern

Fruit són petits aquenis proveïts de plomall blanc.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La dispersió de les llavors d’aquesta espècie es fa de diferents maneres. Les llavors que cauen a terra són posteriorment disperses principalment per insectes com les formigues (difusió mirmecocora). En aquest tipus de plantes també es produeix un altre tipus de dispersió: la zoocòria, ja que els ganxos de les bràctees de l'involucre s'enganxen als pèls dels animals que passen, dispersant així les llavors de la planta fins i tot a llargues distàncies. A més, gràcies al papus, el vent pot transportar les llavors fins i tot a distàncies de diversos quilòmetres (disseminació anemocora).

USOS I PROPIETATS: Cultivada com planta ornamental per les flors grogues que contrasten amb el verd de les fulles i resulten força atractives per a les abelles, les papallones i les aus, a més de regalar-nos la seua bella floració hivernal.. Vegeta bé tant a ple sol com a ombra parcial i no és exigent en quant al substrat, car accepta qualsevol tipus de terreny. Suporta cert grau de sequera millor que l’entollament. És sensible a les baixes temperatures, a – 4⁰ C es gelen les fulles i les tiges però rebrotaran, si el fred no supera els -11⁰C, a la primavera següent. Cal podar a la primavera, després de la floració, per aconseguir un arbust més compacte que decorarà tot l’any el massís, junt a altres plantes, o lluirà les grans fulles d’aire tropical plantat en solitari. Multiplicació per esqueix a la primavera.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el genèric Roldana està dedicat a Eugenio Montana i Roldán (1778-1813), un camperol nadiu d'Otumba i un valent comandant que va caure en la Guerra d'Independència de Mèxic del domini colonial espanyol. El nom específic petasitis deriva del grec, “petàsos” que significa barret d’ales grans, per la forma de les fulles.

És una planta tòxica, per als humans i animals, ja que la seua ingestió pot causar danys al fetge, cor o ronyons. A més, en alguns casos el contacte superficial pot causar irritació o al·lèrgia.

A Nova Zelanda és considerada una planta invasora, doncs competeix amb les espècies natives als llocs oberts i marges dels boscs, per la qual cosa està prohibida la seua venda, propagació i comercialització.

Aquesta espècie va ser descrita per John Sims i publicada en Botanical Magazine 37: t. 1536. 1813. amb el nom de Cineraria petasitis. Amb el nom actualment acceptat de Roldana petasitis va ser publicada per Harold Ernest Robinson i Robert D. Brettell, en Phytologia 27(6): 423. 1974.

Família Compositae (Asteraceae)

Dodonaea viscosa Jacq.

NOMS: Dodonea viscosa. Castellà: Dodonea (Espanya). Candela, Chirca de Monte (Uruguai i Argentina),  Jarilla (Mèxic), Hayuelo (Colòmbia), Ch’akatea (Bolívia).  Portuguès: Vassoura-vermelha. Francès: Bois de reinette. Bois d'arnette. Dodonée visqueuse. Anglès: Hopbush. Hop Bush. Tailandès: chumhet le (ชุมเห็ดเล). mai khwat (ไม้ขวาด). tam sao nu (ตำเสาหนู). Tamil Nadu: virāli (விராலி).

SINÒNIMS: Ptelea viscosa L.; Dodonaea ehrenbergii Schltdl.;

DISTRIBUCIÓ: Pantropical: un tàxon es considera de distribució pantropical quan apareix en totes les regions tropicals dels grans continents, és a dir d'Àfrica, Àsia i Amèrica.  Aquest és originari de les regions tropicals, subtropicals i temperades d'Àfrica, Amèrica, sud d'Àsia i Australàsia,

HÀBITAT: Cultivada com ornamental

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbret dioic i perennifoli que pot arribar als tres metres d’alçada, amb moltes tiges erectes rogenques i glabres.

Fulles simples de distribució alterna, sèssils, obovades o espatulades de marge enter o sinuat, de fins 6 cm de llarg, que secreten una resina que les fa viscoses. El cultivar ‘Purpurea’ té les fulles rogenques i és el més emprat en jardineria.

Flors unisexuals o bisexuals, de color groc pàl·lid, taronja o vermell, i apètales, en panícules terminals o axil·lars; les flors estaminades amb 3-4 sèpals oblongs i 6-8 estams de curt filament i gran antera; les femenines amb 4 sèpals ovalats, vuit estaminodis, ovari súper, triquet, estil curt i estigma trífid. Floreix a finals de la primavera

Fruit en càpsula que sembla una sàmara amb 2-3 ales amples i membranoses.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquest arbust és pioner en sòls erosionats i iniciador del procés successional vegetal. L'adaptabilitat i resistència a condicions adverses és gran, ja que es pot desenvolupar en climes àrids i créixer en sòls degradats i amb poca humitat i per ser una planta que aporta constantment fullaraca al terra, i permet l'establiment d'organismes descomponedors i també l'arribada d'altres espècies vegetals.

USOS I PROPIETATS: En jardineria s’empra com exemplar aïllat o en bardisses lliures, així com per a la protecció contra el vent. Prefereix un sòl ric, profund i ben drenat perquè és molt sensible a l’excés d’humitat, però vegeta també en sòls pobres. Agraeix la ubicació a ple sol perquè resisteix altes temperatures però també gelades lleugeres. Multiplicació per llavors que germinen molt de pressa en primavera si s’han remullat prèviament. La reproducció mitjançant esqueixos s’empra per aconseguir plantes femenines, pel valor estètic dels fruits. És una planta resistent a plagues i malalties, tot i que de vegades són atacades pel pugó, cotxinilla i mosca blanca.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Dodonaea està dedicat al metge i botànic flamenc Rembert Dodoens (Dodonaeus) (1517-1585), autor de Cruydeboeck (Herbari) de 1554, conté 1060 plantes i 715 gravats on, per primera vegada, classificava les plantes segons les seves propietats i les seves afinitats recíproques, i fou el llibre més traduït, després de la Bíblia, de la seua època. L’epítet específic viscosa ve del llatí "viscum" visc, és a dir, viscós, per la resina viscosa que secreten les fulles. El nom del gènere del sinònim Ptelea ve del grec "πτελεαc ptelea" om, perquè tenen el fruit alat com el de l’om.

Carles Linné va descriure aquesta espècie i la va publicar en Species Plantarum 1: 118. 1753. amb el nom Ptelea viscosa. Amb el nom actualment acceptat de Dodonaea viscosa va ser publicada per Nicolaus Jacquin (Jacq.) en Enumeratio Systematica Plantarum, quas in insulis Caribaeis 19. 1760.

Família Sapindaceae

Dolichandra unguis-cati (L.) L. G. Lohmann

NOMS: Ungla de gat. Bignònia groga. Castellà: Uña de gato. Uña de murciélago. Francès: Dolichandre griffes-de-chat. Liane patate. Patte d'oiseau. Anglès: Cats claw creeper. Funnel creeper. Cat's claw trumpet

SINÒNIMS: Bignonia unguis-cati L.; Macfadyena unguis-cati (L.) A.H.Gentry; Doxantha unguis-cati (L.) Miers; Batocydia unguis-cati (L.) Mart. ex Britton & P.Wilson;

DISTRIBUCIÓ: Neotropical. L'àrea de distribució nativa d'aquesta espècie és de Mèxic a Amèrica tropical fins el nord d’Argentina.

HÀBITAT: Cultivada com ornamental

FORMA VITAL: Faneròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís de ràpid creixement, amb tiges lignificades primes que poden arribar als 15 m i desenvolupen arrels aèries, a més dels circells de les fulles, per enfilar-se.

Fulles semi-persistents, és a dir, que als llocs on hi ha gelades perd les fulles i on no manté totes les seus fulles, d’un verd brillant, oposades, bifoliades amb dos folíols ovat-lanceolats amb àpex agut, i acabades amb un tercer folíol transformat en circell de tres rames ganxudes que semblen urpes.

Flors solitàries o en petits grups de 2-3; calze membranós, cupular, verd, amb el marge sinuós; Corol·la de 5-10 cm de llarga formant un tub acabat en cinc lòbuls, tres que formen el llavi superior i dos el inferior, de color groc. Androceu amb estams didínams inserits a la base del tub, amb filaments d’1-2,5 cm i antera divaricada i l'estaminodi, de 0,5-1,5 cm de llarg, de vegades desenvolupat en cinquè estam. Gineceu d’ovari súper i pistil de 2,8-3,8 cm de llarg, i estigma bilobulat. Floreix de juliol fins desembre

Fruit en llargues càpsules planes d’entre 20 i 40 cm de llargues per 1-1,5 cm d’amplada, amb la superfície llisa i color marró quan maduren. Llavors amb ales membranàcies i hialines als marges

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una planta enfiladissa o planta arrapadissa és un tipus de planta amb tija elongada i prima que no se sosté per si mateixa i necessita un suport on arrapant-s'hi o entortolligant-s'hi; és un terme general que engloba totes les plantes amb un hàbit d'arrapar-se o enfilar-se per tiges o estolons

USOS I PROPIETATS: En jardineria s’empra per ocultar parets o mur antiestètics. Cal anar en compte perquè és considerada una espècie invasora que pot dificultar el normal desenvolupament de les espècies autòctones. Gaudeix del ple sol i s’adapta als climes secs i molt calorosos però també suporta el fred fins els -8⁰C. Multiplicació: Es propaga amb molta facilitat per llavor i per esqueix. Aquesta espècie és resistent a les plagues i malalties habituals als jardins.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Dolichandra deriva del grec “δoλῐχός dolichόs” llarg, i de “ἀνήρ, ἀνδρός aner, andrós” mascle, és a dir, amb llargs estams (òrgans masculins). El nom del gènere del basíonim, Bignonia, és una dedicatòria del botànic Joseph Pitton de Tournefort al seu protector, el bibliotecari de Lluís XV l’Abad Jean-Paul Bignon”Bignonius” (1662-1743). I el genèric del sinònim Macfadyena  és en honor del botànic jamaicà d’origen escocès James Macfadyen (1798-1850). L’epítet específic unguis-cati ve de "unguis" ungla, i "cattus" gat, és a dir, ungla de gat.

Als seus lloc d’origen s’ha emprat en medicina popular com antídot de picades de serp, antiinflamatori i per rebaixar la febre.

Dolichandra unguis-cati  va ser descrita i publicada per Carles Linné amb el nom de Bignonia unguis-cati (Basiònim) en Species Plantarum 2: 623. 1753; i en 2008, amb el nom actualment acceptat, de Dolichandra unguis-cati, va ser publicada per Lucia Garcez Lohman en Nuevo Catálogo de la Flora Vascular de Venezuela 273. 2008.

Família Bignoniaceae