Cotoneaster horizontalis Decne.

NOMS: Cotoneàster horitzontal. Castellà: Cotoneaster, Griñolera, Cotoneaster horizontal. Cotoneaster rastrero. Francès: Cotonéaster horitzontal. Italià: Cotognastro orizzontale. Anglès: Rockspray Cotoneaster. Wall Cotoneaster. Alemany: Fächer-Zwergmispel. Fächerfelsenmispel. Korallenstrauch. Fächermispel. Neerlandès: Vlakke Dwergmispel. Grec: Κυδώναστρο οριζόντιον. Κυδώναστρον το οριζόντιο. Xinès: ping zhi xun zi. 

SINÒNIMS: Pyrus horizontalis (Decne.) M.F.Fay & Christenh.; Cotoneaster atropurpureus Flinck & B.Hylmö; Cotoneaster perpusillus (C.K.Schneid.) G.Klotz; Diospyros chaffanjonii H.Lév.

DISTRIBUCIÓ: procedent de Xina central-nord, Xina central-sud, Sud-est de la Xina, Àsia oriental, Taiwan

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust semi-perennifoli de fins 80 cm d’alçada i 2 metres d’amplada, amb branques rastreres de color marró fosc que ramifiquen com les espines del peix.

Fulles de distribució alterna i disposició dística, és a dir, disposades en dos rengles oposats, amb curt pecíol (1-3 mm) i estípules caduques, el limbe àmpliament el·líptic a oval i base cuneada, mucronades, de color verd fosc lluent per l’anvers i lleugerament tomentoses i de color glauc pel revers, tot i que a la tardor poden prendre una coloració vermellosa.  

Flors en inflorescències d’1 o 2 flors petites amb curt pedicel quan en hi ha; hipant campanulat; cinc sèpals triangulars d’àpex agut. Corol·la amb cinc pètals rosats o blanquinosos d’àpex obtús. Androceu amb 12 estams més curts que els pètals. Gineceu d’ovaris ínfers amb 2 o 3 estils lliures més curts que els estams. L’abundant floració, de maig a juny, atrau papallones, vespes, borinots i abelles.

Fruit en baia vermella, brillant, subglobósa, de 5-7 mm de diàmetre que dura molt de temps a les branques, sempre que les aus, especialment les merles, no se les mengen.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hipant (del grec ύπό [hipo], «sota», i άνθος [antos], «flor») és el receptacle còncau de les flors amb ovari ínfer sobre el qual aparentment neixen el calze, la corol·la i els estams. Gairebé sempre està format per la fusió de les bases dels verticils florals inferiors —sèpals, pètals i androceu (estams)— entre si.

USOS I PROPIETATS: S’empra com ornamental en jardineria. Els fruits són el major valor ornamental d’aquest cotoneàster però cal prendre precaucions de que els xiquets no es mengen les seus baies, de viu color roig, que contenen compostos cianogènics (cianur). Es fa servir per cobrir talussos, en rocalles o per formar bardisses, perquè forma un entramat dens i impenetrable. És una planta molt rústica que requereix poques atencions. Prefereix una ubicació a ple sol però permet la mitja ombra. No és exigent edàfic, vegeta bé en sòls pobres sempre que no hi haja massa humitat i estiga ben drenat. Resisteix les baixes temperatures fins els -15^oC. Només cal fer alguna poda per sanejar o millorar l’aparença, i cada 4-5 anys una poda forta per rejovenir l’arbust. Multiplicació per llavors que passen unes setmanes a la nevera i sembrades en primavera, o per esqueix a finals de l’estiu. Pot patir rovell, oïdi, taques a les fulles, i patir plagues de poll, àcars, cotxinilles, corcons i diverses erugues que s’alimenten de les seues fulles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cotoneaster deriva del grec “κῠδωνέα kydonéa” codony, i del sufix menyspreador, que indica paregut imperfecte, “ἀστήρ astér”, és a dir, codonyastre. L’epítet específic horizontalis ve de “horizon” horitzó, perquè creix prostrat o s’expandeix horitzontalment.

Cotoneaster horizontalis va ser introduït en cultiu l'any 1885 per Francisque Morel (1849-1925), viverista i botànic de Lió. L'atractiu de les seves flors de color rosa i blanc, seguit de nombroses baies vermelles brillants, que persisteixen durant tot l' hivern, ha assegurat el seu ràpid reconeixement com a planta ornamental de gran interès. Aquesta planta ha guanyat el premi al mèrit del jardí de la Royal Horticultural Society .

Cotoneaster horizontalis va ser descrita per Joseph Decaisne (Decne.) i publicada en Annales Générales d'Horticulture 22: 168. 1877[1878].

Família Rosaceae

Oxalis tetraphylla Cav.

NOMS: Agret vermell. Oxalis de quatre fulles. Trèvol de quatre fulles. Castellà: Oxalis de cuatro hojas. Cruz de Hierro. Trebol de cuatro hojas. Portuguès: Trevo-das-quatro-folhas. Francès: Oxalide à quatre folioles. Oxalis à quatre folioles.  Anglès: Iron Cross. Four-leaf sorrel. Four-leaved Pink-sorrel. Lucky Clover. Alemany: Glücksklee. Vierblättriger Sauerklee. Sauerkleerübe. Neerlandès: Zuringklaver

SINÒNIMS: Acetosella tetraphylla (Cav.) Kuntze; Ionoxalis tetraphylla (Cav.) Rose; Sassia tetraphylla (Cav.) Holub; Oxalis deppei Lodd.  

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie procedeix de Mèxic i Amèrica Central al voltant del Golf de Mèxic.

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, bulbosa, que pot créixer fins el 40 cm d’alçada, sortint d’un bulb globós o ovoide format per la tija reduïda, les escates i les estípules connates als pecíols.

Fulles amb un llarg pecíol de 5-30 cm, dividides en quatre folíols cordats, més o menys triangulars, amb la base tacada de color vermell obscur

Flors hermafrodites i de simetria radial, apareixen, durant la primavera i estiu, umbel·lades a l’àpex d’un llarg peduncle de fins 40 cm; calze format per cinc sèpals verds estretament ovats amb el marge hialí; corol·la campanulada formada per cinc pètals imbricats amb la base de color verd groguenc i la resta d’un bonic color rosat o vermell. Androceu monadelf amb 10 estams en dos verticils, amb els cinc externs més curts que els interns, i antera groga; Gineceu d’ovari súper amb cinc carpels, cinc estils lliures i estigma capitat i papil·lós. Floreix a la primavera i estiu. Hi ha una varietat ‘Alba’ amb flors blanques.

Fruit en càpsula cilíndrica amb cinc lòculs, glabra amb llavors ovoides.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És característic en aquest gènere que presenti moviment nictinastic, mitjançant els quals els folíols es pleguen o despleguen segons les condicions mediambientals, tals com la intensitat de la llum, la velocitat del vent o la disponibilitat d’aigua

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria però no són plantes de interior sinó que gaudeixen del sol i l’aire lliure. Els bulbs sota el terra poden suportar hiverns molt freds i brotar a la primavera. Gaudeix de sòls de textura lleugera i ben drenats perquè no suporten l’excés d’aigua però, al mateix temps, els subtils escaps i pecíols decauran si falta humitat al sòl. Per aconseguir floracions espectaculars cal que siguen ubicades a ple sol però protegint lleugerament durant les hores centrals del dia en el nostre clima mediterrani. Els bulbs es multipliquen i s’extrauen a la tardor per plantar a principis de la primavera els petits bulbs. No té gaire plagues ni malalties, doncs el principal enemic és l’entollament d’aigua, que podreix els bulbs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Oxalis procedeix del grec "óxys" àcid, i de “ἄλς hals” sal, pel gust àcid i amarg. L’epítet específic tetraphylla deriva del grec “τετρα tetra" quatre, i "φύλλα phylla" fulla, és a dir, de quatre fulles

De vegades es confon amb el trèvol de quatre fulles però no és un vertader trèvol. Els vertaders trèvols que de vegades apareixen amb quatre folíols, i són els de la sort perquè és molt estrany trobar-ne, pertanyen al trèvol blanc (Trifolium repens)

L’espècie va ser introduïda, com ornamental, en Anglaterra a l’any 1837, i des d’aleshores s’ha expandit el seu ús com a planta de jardí per la resta d’Europa.

Oxalis tetraphylla va ser descrita per Antoni Josep Cavanilles i publicada en Icones et Descriptiones Plantarum 3: 19–20, pl. 237. 1794. El holotip està arxivat avui a Madrid . Va ser dut per l'expedició dirigida per Alessandro Malaspina, entre 1789 i 1794, que va recórrer des de Terra del Foc fins a Alaska i en el Pacífic fins a Austràlia.

Ferdinand Deppe també va veure el trèvol afortunat a la seva expedició de 1824-1826 a Mèxic i el va portar a Anglaterra, on va ser descrit per Conrad Loddiges qui, en honor de Deppe, li va posar el nom de Oxalis Deppei, acceptat com sinònim.

Família Oxalidaceae

Tetraclinis articulata (Vahl) Mast.

NOMS: Savina articulada, Savina de cartagena, Savina de moro, Tuia articulada. Xiprer quadrivalve. Xiprer moro. Castellà: Alerce africano. Araar. Sabina de Cartagena. Tuya articulada. Francès: Sandarac de l'Atlas. Italià: Ginepro articolato. Anglès: Tetraclinis. Arar. Araar. Sictus tree. Sandarac tree. Barbary thuja. Alemany: Sandarakbaum. Gliederzypresse. Berberthuja

SINÒNIMS: Thuja articulata Vahl (Basiònim); Cupressus articulata (Vahl) J.Forbes; Callitris articulata (Vahl) Murb.;

DISTRIBUCIÓ: Creix principalment al bioma subtropical. Originari del nord d’Àfrica, des de Marroc fins a Tunísia, Sicília i Sud-Est d’Espanya

HÀBITAT: Es cria en llocs molt secs, i assolellats de clima suau, barrejant-se amb pins blancs, margallons, ullastres, llentiscles, coscolles, savines i altres espècies d'ecologia similar. Viu a vessants, barrancs i pedregars sobre qualsevol tipus de sòl, encara que sol preferir els calcaris i poc argilosos en zones ben drenades. Creix des del nivell del mar fins als 1800 m d'altura en exposicions de solana. És una espècie molt longeva que rebrota bé de cep.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre monoic, de fulla perenne que pot arribar als 12 metres d'alçada, de tronc recte amb l'escorça estriada de color marró o gris cendrós. Els branquillons tenen un aspecte delicat, són una mica aplanats i surten en totes les direccions, per la qual cosa donen l'aparença d'estar articulades, tal com indica el seu nom científic.

Fulles amb forma d'escata triangular, d’àpex lliure, allargada, semblants a les dels xiprers, en verticils de quatre, les laterals majors, aplicades.

Flors masculines i femenines al mateix peu de planta. Els cons masculins són terminals als branquillons i tenen unes escates portadores de pol·len. Els estròbils femenins solitaris, formats per 4 valves llenyoses. Es tracta d'una espècie que floreix a la tardor o hivern

Fruit són els estròbils que maduren a l'estiu del següent any, i al seu interior hi ha 3 o 4 llavors bialades per afavorir-ne la dispersió pel vent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: A la Península Ibèrica és molt escàs, possiblement és l’arbre més escàs, de forma natural, de tota la Península Ibèrica, on només queden uns quants exemplars a les serres de Cartagena. Actualment apareix com a introduït i naturalitzat en alguns punts d'Alacant, com Guardamar i la serra de Callosa.

USOS I PROPIETATS: s'utilitza per extreure dels seus troncs la 'resina de sandaraca', molt apreciada per a l'elaboració de perfums, coles, vernissos, ciments dentals, i per cremar com a encens. En altres temps també es va emprar pels egipcis per embalsamar els morts.

No és habitual el seu ús en jardineria, malgrat el valor ornamental i la capacitat d'adaptació a la sequera, i al sòl calcari, característiques per les quals seria una espècie ideal per utilitzar-les des d'àrees costaneres fins als 1800 m s. n. m.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Tetraclinis del prefix grec τέτρα- tétra- quatre i de κλΐνη clíne, llit: referit a les fulles disposades en verticils de quatre elements; L’epítet específic articulata indica l'aspecte aparentment articulat dels branquillons.

Es tracta d'una espècie protegida per la Regió de Múrcia i apareix a Espanya al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades en règim de protecció especial.

Aquesta espècie va ser descrita per Martin (Henrichsen) Vahl, i publicada a Symbolae Botanicae, . . . 2: 96. 1791 amb el nom de Thuja articulata. Amb el nom actualment acceptat de Tetraclinis articulata va ser publicada per Maxwell Tylden Masters, a Journal of the Royal Horticultural Society 14: 250. 1892.

Família Cupressaceae