Jasminum mesnyi Hance

NOMS: Gessamí d'hivern. Gessamí groc. Llessamí. Castellà: Jazmín amarillo. Jazmín de primavera. Jazmín prímula.  Italià: Gelsomino primulino. Francès: Jasmin primevère. Anglès: Primrose jasmine. Japanese jasmine. Yellow jasmine. Xinès: ye ying chun. 野迎春

SINÒNIMS: Jasminum primulinum Hemsl. ex Baker;

DISTRIBUCIÓ: Paleotropical: fa referència a les espècies distribuïdes en les regions tropicals d’Àfrica i d’Àsia, és a dir, dels dos continents del Vell Món, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Endèmica de Xina i Vietnam.

HÀBITAT: Cultivada als jardins. Pot torbar-se naturalitzada, escapada de cultius de jardins.

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust enfiladís amb llargues tiges quadrangulars, glabres, que poden assolir els cinc metres de llargària, sempre verda als climes temperats però que perd les fulles als climes més freds.

Fulles semipersistents, oposades, trifoliades o simples a la base de les tiges, amb pecíol de fins 1,5 cm i folíols estretament ovats o ovada-lanceolada, de base cuneada i àpex mucronat. El folíol central un poc més llarg que els laterals i sèssil.

Flors solitàries, axil·lars o terminals; bràctees frondoses lanceolades o obovades de fins 1 cm, sobre un pedicel de 3-8 mm. Calze glabre, campanulat, amb 5-8 lòbuls lanceolats de 4-7 mm. Corol·la groga en forma d’embut, d’entre 2 i 4 cm de diàmetre; tub de més d’un centímetre acabat en -6-8 lòbuls amplament obovats. Les flors poden ser simples, semidobles o dobles. Floreix a la primavera i estiu.

Fruit en baia negra, el·lipsoide, de 6-8 mm de diàmetre, que, fora del seu hàbitat natural, rarament es forma.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Poques varietats de flor doble provenen de llavors; moltes varietats de flor doble no tenen òrgans reproductors, per això són sexualment estèrils i s'han de reproduir per esqueix. Les primeres flors dobles conegudes van ser en les flors comercials de jardineria incloent roses, camèlies i clavells.

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria per les seues tiges verdes arquejades, de port desordenat, i l’abundant floració que dura des del final de l’hivern, tota la primavera i l’estiu. Prefereix el sol però funciona bé a mitja ombra. Suporta gelades de fins -5^o C si no es prolongada. Creix en sòl àcid o calcari però ric i ben drenat. Necessita un reg moderat. Si s’adoba en primavera tindrà una major floració. Té un creixement molt vigorós, pel que requereix una poda regular, després de la floració. Multiplicació per esqueix de tiges semidures, deixant alguna fulla, a finals de l’estiu. També poden aprofitar-se els fillols o per murgonat. És molt resistent a plagues i malalties però ocasionalment poden patir atacs de pugons, aranya roja o cotxinilla, així com problemes de fongs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Jasminum  deriva de l’àrab “yasmin”, que significa regal de Déu.  Per a altres autors l’arab “jasmin” significa flor blanca, pel color de la flor del gesmil (Jasminum officinale)

L’epítet específic mesnyi, honora el general William Mesny (1842 – 1919) que va servir com mercenari a l’exèrcit xinès però va recol·lectar plantes que enviava al cònsol britànic.

Jasminum mesnyi ha guanyat el premi al mèrit del jardí de la Royal Horticultural Society

Jasminum mesnyi va ser descrit per Henry Fletcher Hance, i publicat en Journal of Botany, British and Foreign 20(230): 37. 1882.

Família Oleaceae

Cotoneaster horizontalis Decne.

NOMS: Cotoneàster horitzontal. Castellà: Cotoneaster, Griñolera, Cotoneaster horizontal. Cotoneaster rastrero. Francès: Cotonéaster horitzontal. Italià: Cotognastro orizzontale. Anglès: Rockspray Cotoneaster. Wall Cotoneaster. Alemany: Fächer-Zwergmispel. Fächerfelsenmispel. Korallenstrauch. Fächermispel. Neerlandès: Vlakke Dwergmispel. Grec: Κυδώναστρο οριζόντιον. Κυδώναστρον το οριζόντιο. Xinès: ping zhi xun zi. 

SINÒNIMS: Pyrus horizontalis (Decne.) M.F.Fay & Christenh.; Cotoneaster atropurpureus Flinck & B.Hylmö; Cotoneaster perpusillus (C.K.Schneid.) G.Klotz; Diospyros chaffanjonii H.Lév.

DISTRIBUCIÓ: procedent de Xina central-nord, Xina central-sud, Sud-est de la Xina, Àsia oriental, Taiwan

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Faneròfits: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta amb els meristemes a més de 40 cm del terra en l’època desfavorable. És el cas d'arbres, d'arbusts i lianoides.

DESCRIPCIÓ: Arbust semi-perennifoli de fins 80 cm d’alçada i 2 metres d’amplada, amb branques rastreres de color marró fosc que ramifiquen com les espines del peix.

Fulles de distribució alterna i disposició dística, és a dir, disposades en dos rengles oposats, amb curt pecíol (1-3 mm) i estípules caduques, el limbe àmpliament el·líptic a oval i base cuneada, mucronades, de color verd fosc lluent per l’anvers i lleugerament tomentoses i de color glauc pel revers, tot i que a la tardor poden prendre una coloració vermellosa.  

Flors en inflorescències d’1 o 2 flors petites amb curt pedicel quan en hi ha; hipant campanulat; cinc sèpals triangulars d’àpex agut. Corol·la amb cinc pètals rosats o blanquinosos d’àpex obtús. Androceu amb 12 estams més curts que els pètals. Gineceu d’ovaris ínfers amb 2 o 3 estils lliures més curts que els estams. L’abundant floració, de maig a juny, atrau papallones, vespes, borinots i abelles.

Fruit en baia vermella, brillant, subglobósa, de 5-7 mm de diàmetre que dura molt de temps a les branques, sempre que les aus, especialment les merles, no se les mengen.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hipant (del grec ύπό [hipo], «sota», i άνθος [antos], «flor») és el receptacle còncau de les flors amb ovari ínfer sobre el qual aparentment neixen el calze, la corol·la i els estams. Gairebé sempre està format per la fusió de les bases dels verticils florals inferiors —sèpals, pètals i androceu (estams)— entre si.

USOS I PROPIETATS: S’empra com ornamental en jardineria. Els fruits són el major valor ornamental d’aquest cotoneàster però cal prendre precaucions de que els xiquets no es mengen les seus baies, de viu color roig, que contenen compostos cianogènics (cianur). Es fa servir per cobrir talussos, en rocalles o per formar bardisses, perquè forma un entramat dens i impenetrable. És una planta molt rústica que requereix poques atencions. Prefereix una ubicació a ple sol però permet la mitja ombra. No és exigent edàfic, vegeta bé en sòls pobres sempre que no hi haja massa humitat i estiga ben drenat. Resisteix les baixes temperatures fins els -15^oC. Només cal fer alguna poda per sanejar o millorar l’aparença, i cada 4-5 anys una poda forta per rejovenir l’arbust. Multiplicació per llavors que passen unes setmanes a la nevera i sembrades en primavera, o per esqueix a finals de l’estiu. Pot patir rovell, oïdi, taques a les fulles, i patir plagues de poll, àcars, cotxinilles, corcons i diverses erugues que s’alimenten de les seues fulles.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cotoneaster deriva del grec “κῠδωνέα kydonéa” codony, i del sufix menyspreador, que indica paregut imperfecte, “ἀστήρ astér”, és a dir, codonyastre. L’epítet específic horizontalis ve de “horizon” horitzó, perquè creix prostrat o s’expandeix horitzontalment.

Cotoneaster horizontalis va ser introduït en cultiu l'any 1885 per Francisque Morel (1849-1925), viverista i botànic de Lió. L'atractiu de les seves flors de color rosa i blanc, seguit de nombroses baies vermelles brillants, que persisteixen durant tot l' hivern, ha assegurat el seu ràpid reconeixement com a planta ornamental de gran interès. Aquesta planta ha guanyat el premi al mèrit del jardí de la Royal Horticultural Society .

Cotoneaster horizontalis va ser descrita per Joseph Decaisne (Decne.) i publicada en Annales Générales d'Horticulture 22: 168. 1877[1878].

Família Rosaceae

Oxalis tetraphylla Cav.

NOMS: Agret vermell. Oxalis de quatre fulles. Trèvol de quatre fulles. Castellà: Oxalis de cuatro hojas. Cruz de Hierro. Trebol de cuatro hojas. Portuguès: Trevo-das-quatro-folhas. Francès: Oxalide à quatre folioles. Oxalis à quatre folioles.  Anglès: Iron Cross. Four-leaf sorrel. Four-leaved Pink-sorrel. Lucky Clover. Alemany: Glücksklee. Vierblättriger Sauerklee. Sauerkleerübe. Neerlandès: Zuringklaver

SINÒNIMS: Acetosella tetraphylla (Cav.) Kuntze; Ionoxalis tetraphylla (Cav.) Rose; Sassia tetraphylla (Cav.) Holub; Oxalis deppei Lodd.  

DISTRIBUCIÓ: Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida. Aquesta espècie procedeix de Mèxic i Amèrica Central al voltant del Golf de Mèxic.

HÀBITAT: Cultivada com planta ornamental a parcs i jardins

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia, bulbosa, que pot créixer fins el 40 cm d’alçada, sortint d’un bulb globós o ovoide format per la tija reduïda, les escates i les estípules connates als pecíols.

Fulles amb un llarg pecíol de 5-30 cm, dividides en quatre folíols cordats, més o menys triangulars, amb la base tacada de color vermell obscur

Flors hermafrodites i de simetria radial, apareixen, durant la primavera i estiu, umbel·lades a l’àpex d’un llarg peduncle de fins 40 cm; calze format per cinc sèpals verds estretament ovats amb el marge hialí; corol·la campanulada formada per cinc pètals imbricats amb la base de color verd groguenc i la resta d’un bonic color rosat o vermell. Androceu monadelf amb 10 estams en dos verticils, amb els cinc externs més curts que els interns, i antera groga; Gineceu d’ovari súper amb cinc carpels, cinc estils lliures i estigma capitat i papil·lós. Floreix a la primavera i estiu. Hi ha una varietat ‘Alba’ amb flors blanques.

Fruit en càpsula cilíndrica amb cinc lòculs, glabra amb llavors ovoides.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És característic en aquest gènere que presenti moviment nictinastic, mitjançant els quals els folíols es pleguen o despleguen segons les condicions mediambientals, tals com la intensitat de la llum, la velocitat del vent o la disponibilitat d’aigua

USOS I PROPIETATS: S’empra en jardineria però no són plantes de interior sinó que gaudeixen del sol i l’aire lliure. Els bulbs sota el terra poden suportar hiverns molt freds i brotar a la primavera. Gaudeix de sòls de textura lleugera i ben drenats perquè no suporten l’excés d’aigua però, al mateix temps, els subtils escaps i pecíols decauran si falta humitat al sòl. Per aconseguir floracions espectaculars cal que siguen ubicades a ple sol però protegint lleugerament durant les hores centrals del dia en el nostre clima mediterrani. Els bulbs es multipliquen i s’extrauen a la tardor per plantar a principis de la primavera els petits bulbs. No té gaire plagues ni malalties, doncs el principal enemic és l’entollament d’aigua, que podreix els bulbs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Oxalis procedeix del grec "óxys" àcid, i de “ἄλς hals” sal, pel gust àcid i amarg. L’epítet específic tetraphylla deriva del grec “τετρα tetra" quatre, i "φύλλα phylla" fulla, és a dir, de quatre fulles

De vegades es confon amb el trèvol de quatre fulles però no és un vertader trèvol. Els vertaders trèvols que de vegades apareixen amb quatre folíols, i són els de la sort perquè és molt estrany trobar-ne, pertanyen al trèvol blanc (Trifolium repens)

L’espècie va ser introduïda, com ornamental, en Anglaterra a l’any 1837, i des d’aleshores s’ha expandit el seu ús com a planta de jardí per la resta d’Europa.

Oxalis tetraphylla va ser descrita per Antoni Josep Cavanilles i publicada en Icones et Descriptiones Plantarum 3: 19–20, pl. 237. 1794. El holotip està arxivat avui a Madrid . Va ser dut per l'expedició dirigida per Alessandro Malaspina, entre 1789 i 1794, que va recórrer des de Terra del Foc fins a Alaska i en el Pacífic fins a Austràlia.

Ferdinand Deppe també va veure el trèvol afortunat a la seva expedició de 1824-1826 a Mèxic i el va portar a Anglaterra, on va ser descrit per Conrad Loddiges qui, en honor de Deppe, li va posar el nom de Oxalis Deppei, acceptat com sinònim.

Família Oxalidaceae