Verbena officinalis L.

NOMS: Berbera, berbena, herba barbera, herba santa, verbena. Cast. Verbena, hierba sagrada, curalotodo. Gall. Verbena, gerbao, orxaván, erva sagrada. Astur. Barremal, verbena de San Xuan. Èuscara: Izusta, berbeina, aistrika, belharrgorri.  Francés: Verveine, herbe à la croix. Anglés: Vervain. Alemany: gewöhnliches Eisenkraut. Xinès: ma bian cao

Flors en espigues laxes

SINÒNIMS: Verbena tenuispicata Stapf,  Verbena sororia D.Don, Verbena rumelica Velen,  Verbena vulgaris Bubani

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps i vores de camins, terrenys erms o abandonats. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tiges quadrangulars i subtils

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne i vivaç de creixement ascendent que pot arribar al metre d’alçada. Tija quadrangular, subtil, d’entrenusos llargs amb pèls a les arestes, en la part inferior i pubescent per dalt.

Fulles oposades

Fulles oposades, les caulinars dentades, de contorn irregular i amb pecíol, mentre que les superiors són més estretes, amb pèls, especialment pel revés. 

Flors petites de color rosa suau o lilà

Flors en espigues laxes, de fins 30 cm, reunides en inflorescències terminals de flors petites de color rosa suau tirant a lilà. Calze amb cinc dents, pubescent. Corol·la en forma de tubet amb cinc lòbuls que de vegades semblen dos llavis, el superior amb dos lòbuls i el inferior amb tres; estams inserits al tub de la corol·la.  

Fruits en càpsula

Fruit en càpsula rugosa i comprimida pels costats, amb quatre llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una considerable quantitat de nous coneixements en l'actualitat han estat generats per l'estudi de les plantes com Arabidopsis thaliana. Aquesta mala herba va ser una de les primeres plantes a veure el seu genoma seqüenciat, i té un paper tant important en les ciències agràries com el tenen el ratolí i la mosca del vinagre en la biologia humana.

USOS I PROPIETATS: El principi actiu de la berbena és un heteròsid anomenat berbenalòsid que té caràcter estimulant del sistema nerviós parasimpàtic i per hidròlisis produeix berbenalol, berbenalina, berbenanina i hastasòdid. Es considera sedant perquè estimula el sistema parasimpaticomimètic reduint la força i freqüència del bateig cardíac i estimulant el peristaltisme intestinal. També té un cert efecte com analgèsic local. Per la seva activitat sedant s'utilitza per combatre el insomni provocat per estats de nerviosisme que no permeten conciliar el son. Acaba amb les migranyes per la seva activitat antineuràlgica i sedant.

A dosis altes pot provocar convulsions i paràlisis total.

Calze pubescent amb cinc dents

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Verbena deriva del llatí “verbera, -erum” que significa vergassades, fuets, assots, etc. “Verbenae, -arum” era el nom que rebien els ramellets de plantes sagrades com l’olivera, la murta o el romer, que duien els sacerdots als sacrificis.

L’epítet específic officinalis fa referència a les “oficines” de farmàcia i significa medicinal. S'aplica a moltes espècies que des de fa molt temps han estat considerades medicinals.

A l’antiguitat era una planta de cerimònies i de màgia. Com a planta màgica per aconseguir l’amor desitjat, hi havia que recol·lectar-la per la nit, coincidint amb el solstici d’estiu, és a dir, la nit de Sant Joan, i després es celebrava un ritual amb danses i lletanies. Anar de berbena (a recol·lectar la planta) era una festa i possiblement d’ací ve el nom de la festa nocturna, encara que ja ningú se’n recorda de l’humil planta.

A l'antiga Roma feien trenes amb les tiges de berbenes fresques per col·locar-les com corones als caps dels missatgers i ambaixadors per donar-los una distinció especial.

Durant l'Edat Mitjana es considerava afrodisíaca, per la qual cosa es va utilitzar en pocions pels endevins i bruixes que facilitaven a aquells que creien en la seva capacitat afrodisíaca.

William Faulkner en l’obra “An Odor of Verbena” diu que la berbena és l’única olor que pot ser olorada pels cavalls sense perdre el rastre.

Verbena officinalis fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 20–21. 1753.

Família Verbenaceae

Coronilla juncea L.

NOMS: Coronil·la júncia, Coroneta de rei, Coronella, Ginestera. Cast. Coronilla. Coletuy. Ginestera. Francès: Coronille à allure de Jonc. Coronille à tiges de Jonc. Italià: Cornetta giunchiforme.

Inflorescències en umbel·la

SINONIMS: Ornithopus junceus (L.) Hornem.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània meridional

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Garrigues i pinars, matollars secs i assolellats, sobre terrenys preferentment calcaris, de 0 a 800 m d’altitud.

Tiges junciformes, amb molt poques fulles

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: faneròfit amb les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust de fins als dos metres però rarament supera el metre d’alçada, de tiges color verd glauc, buides, junciformes, clorofíl·liques, quasi herbàcies, llises, sense pèls i amb entrenusos llargs

Fulles imparipinnades carnoses

Fulles que cauen, amb raquis foliaci, alternes,  imparipinnades amb 2-3 parells de folíols el·líptic-linears lleugerament carnosos, amb estípules membranoses soldades. És molt poc foliós.

Flors papilionades

Flors umbel·lades agrupades en grups axil·lars de 4-12 flors grogues en cercle com una corona, amb pedicels, sostingudes per peduncles més llargs que les fulles. Calze amb dents molt curtes. Corol·la amb estendard, ales i quilla, com és habitual en la família. Floreix en primavera i estiu però a la tardor també poden veure’s flors.

Fruit en loments

Fruit en llegum pèndul lleugerament arcuat, indehiscent i articulat per constriccions poc marcades. És el que en botànica s’anomena loment

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El “loment” és una llegum amb beina, com les faves, però indehiscent, és a dir, que no s’obri sinó que està marcat per constriccions, semblants a les porcions d’una barreta de xocolata, per on al madurar es trenca en trossets amb una llavor cada trosset.

Calze amb dents curtes

USOS I PROPIETATS: Com quasi totes les “coronil·les” del gènere, conté glucòsids cardiotònics, per la qual cosa les llavors són verinoses. 

Tot i que el fullatge és escàs, s’empra en jardineria per formar massissos junt a arbusts de floració coincident en el temps. Junt al margalló (Chamaerops humilis), per exemple, les flors grogues fan un contrast cromàtic intens.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Coronilla el va prendre Lobelius de l’espanyol diminutiu de corona, en al·lusió a la forma de la inflorescència. Més tard el va establir Tournefort i Linné el va revalidar.

L’epítet específic juncea  ve del llatí “iuncus” jonc, per la similitud de les tiges quasi afil·les amb els joncs.

És una planta pionera, de les primeres que s’instal·len en medis verges que han patit degradació per qualsevol motiu. Les seues arrels formen nòduls que contenen bacteris fixadors de nitrogen que funcionen com fertilitzants naturals.

Coronilla juncea va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 2: 742. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)