Picris echioides L.

NOMS: Arpell, arpellot, coleta borda, llengua de bou, endrapallengües. Cast. Raspasayos, azotacristos, Cardo perruno, Hierba gusanera, Lengua de gato, lenguaza, asperilla. Port. Repassage.Italià: Aspraggine volgare. Raspraggine. Francés: picris fausse vipérine. Anglès: Bristly ox-tongue. Alemany: wurm Lattich. Stacheliger Wurmlattich. Neerlandès: Dubbelkelk. Grec: Χοιρομουρίδες. Μαλιότζες.

Capítol característic de Picris echioides

SINÒNIMS: Helminthia echioides (L.) Gaertner.; Helminthotheca echioides (L.) Holub

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Horts, séquies, herbassars en llocs nitrificats i humits, fins els mil metres d’altitud. Aquest en un bancal de taronges de l’ombria (Vallada)

Planta erecta d'arpell

FORMA VITAL: Hemicriptòfit. Teròfit. Els hemicriptòfits són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable. Un teròfit és una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta ramificada de fins un metre d’alçada coberta de pèls espinescents.

Tota la planta està coberta de pèls r´gids

Fulles amb pèls rígids i desiguals que li donen un tacte molt aspre, com les boraginàcies, que arriben a ser espinescents i inflats a la base. Les fulles basals són oblongues, dentades amb pecíol alat; les caulinars (de les tiges) amb pecíol amplexicaule i les superiors són sèssils i amplexicaules.

Flors protegides per les bràctees

Flors hermafrodites en capítols coberts per cinc bràctees triangulars formant una espècie de calicle dins del qual estan les veritables bràctees involucrals; flors grogues, totes amb lígula acabada en cinc dents. Floreix des del final de la primavera fins l’hivern.

Aqueni amb vil·là 

Fruit en aqueni d’uns 6 mm amb vil·là plomós

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els tricomes o pèls de les tiges són excrescències epidèrmiques que formen un relleu a la superfície dels òrgans vegetals. Si una tija té pèls direm que és pilosa si no en té, glabra. La morfologia dels pèls és molt variable, quan són molt rígids i molt aspres, quasi punxents, com en aquest cas, direm que és “híspida”

Vil·lans entre les bràctees punxants

USOS I PROPIETATS: Les fulles bullides tenen propietats antidiarreiques

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Picris deriva del grec “ πικρός pikrós” que significa amarg, pel gust molt amarg de la planta. Teofrast també empra aquest mot per citar una herba que es consumia bullida.

L’epítet específic echioides està format per “Echium” un gènere de la família de les boraginàcies al qual pertany l’herba viperina (Echium vulgare), i per la veu grega “εἷδος eidos” que significa semblança, paregut, és a dir, similar a l’herba viperina.

Picris echioides va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 792. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)

Diplotaxis erucoides (L.) DC.

NOMS: Ravenissa blanca, ravenell, ravaníssies, ravenís, cardet, citró, eruga silvestre, ruca, morritort, cap blans.  Cast. Oruga silvestre, jaramago, rabaniza, roqueta. Occità: Planto blanco. Francès: Diplotaxis fausse roquette, Roquette blanche, Roquette sauvage. Italià: Ruchetta violacea. Anglès: White wall rocket. Alemany: gewöhnlicher Stechapfel. Rauken-Doppelsame. Grec: Διπλόταξις.

Flors de ravenell blanc

SINÒNIMS: Sinapis erucoides L.; Diplotaxis valentina Pau

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Comú als camps de cultiu fins els mil metres d’altitud.

Fulles de la roseta basal

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  És una de les plantes més abundants a la tardor i l’hivern als camps de cultiu. Germina ràpidament després de les primeres pluges i cobreix de blanc els camps, sovint amb la companyia del boixac de camp (Calèndula arvensis). Pot arribar als cinquanta centímetres d’alçada. Tiges erectes pubescents o glabres. Es diferencia de la resta d’espècies del gènere per els pètals blancs o lleugerament violacis.

Fulles inferiors lirato-pinnatífides, irregularment lobulades, peciolades i en roseta basal, molt retallades, irregulars amb el marge més o menys dentat; les superiors alternes i sèssils, semi-amplexicaules, amb pèls curts al revers. 

Flor on es veuen els dos estams més curts

Flors agrupades en raïms terminals, característiques de les crucíferes, amb quatre sèpals pilosos; corol·la amb quatre pètals, blancs amb venes porpres, en creu; androceu de sis estams en dos nivells, quatre llargs i dos més curts; gineceu amb ovari súper estil, i estigma capitat. Floreix durant tot l’any

Beines de la ravenissa blanca

Fruits són síliqües, baines dehiscents (s’obrin espontàniament i expulsen les llavors) amb doble fila de llavors, una en cada valva.

Síliqua oberta

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obri en dues valves ventralment. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per unes parets anomenades septes (septe medial) generalment prim i translúcid.

Les crucíferes herbàcies presenten substàncies repel·lents com a defensa contra els herbívors. Aquestes substàncies poden ser glucosinolats, olis del tipus de la mostassa o essències sulfúriques

Flors fecundades

USOS I PROPIETATS: En veterinària ha estat emprada com a galactòfuga, per fer perdre la llet a les vaques. Tot i això el ravanell tendre es menjava, junt a altres herbes, com verdura per a casa, con farratge pels animals i les llavoretes per alimentar als pardalets (Mètode)

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Diplotaxis deriva del grec "diplòos" doble, i "tàxis" ordenament, per la disposició de les llavors ordenades en dues files a la síliqua. L’epítet específic erucoides ve de l’Eruca (Eruca vesicaria) i del grec “εἷδος eidos” paregut, semblança, pel paregut amb l’Eruca.

És una de les principals males herbes en camps d'ametllers i com es tracta d'una planta molt mel·lífera i floreix també durant l'hivern, les abelles van a buscar el nèctar de les ravenisses i no pol·linitzen les flors dels ametllers, cosa que fa baixar el rendiment. 

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Bon Nadal i moltes gràcies per visitar-nos

Que tingueu un Bon Nadal, acompanyats de les persones més estimades i desitjades, i un magnífic 2011