Citrus limon (L.) Burm. f.

NOMS: Llimonera, llimera. Castellà: Limonero. Gallego: Limoneiro. Èuscara: Limoiaritz, limoiondo. Portuguès: Limoeiro. Francés: Citron. Anglés: Lemon. Italià: Limone.

Flor de Citrus limon

SINÒNIMS: Citrus limonum Risso; Citrus medica

DISTRIBUCIÓ:  Àsia però naturalitzat a tot el litoral mediterrani.

HÀBITAT: Cultivada en horts

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Petit arbre, de tres a cinc metres d’alçada, verd tot l’any amb branques que tenen espines dures.

Les fulles no tenen ales al pecíol com els tarongers

Fulles d’oblongues a el·líptic-ovades, acuminades i marge serrat o dentat, sense pèls.

La flor de la llimera té nombrosos estams

Flors solitàries o amb raïms; pètals blancs a la part superior i porpres a la part inferior; de vint a quaranta estams.

Hesperidi mucronat de la llimera

Fruit és la llimona, un hesperidi amb escorça rugosa o llisa, de color groc pàl·lid, acabat en mugró (mamellons); el sabor és àcid i agradable.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El fruit de la llimera, com la dels cítrics en general, tenen les llavors dins la polpa, dividida interiorment en gallons sucosos, i l’epicarp (a corfa) amb nombroses glàndules secretores d’olis aromàtics. Aquest tipus de fruit rep el nom d’hesperidi.

 

Els pètals són porpres al principi i després es fan blancs.

USOS I PROPIETATS: De l’escorça del fruit s’obté l’essència de llimona, emprada com aromatitzant i en perfumeria, per a fabricar colònies.

El fruit és molt ric en vitamina C i vitamines del grup B. El terpé, al que li s’atribueixen propietats anticancerígenes, és el responsable de l’olor característic de la llima. Conté flavonoides amb propietats antioxidants. Augmenta els glòbuls blancs que combaten les infeccions, fluïdifica la sang i allibera al organisme de toxines.

El suc és antiparasitari i desinfectant i s’empra per tractar afeccions estomacals, intestinals i per a trastorns de gola.

Des d’abans de conèixer-se l’existència de les vitamines, era un aliment comú entre els mariners per a prevenir l’escorbut, una infermetat causada per la falta de vitamina C.

Ha de prendre’s sempre el suc dissolt en aigua, car en cas contrari taca les dents.

L’àcid cítric del seu suc pot servir per potabilitzar aigua i ha donat bons resultats per combatre algunes disenteries.  

La fusta de la llimera és groguenca amb estries ocres, dura i de densitat mitjana, utilitzada en ebenisteria fina i marqueteria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Citrus deriva del nom llatí del poncem i de la llimera, que ve del grec “κέδρος kédros” poncem, i “κίτρον kítron” llima. L’epítet específic limon deriva de l'àrab “ليمون laimún” llima, derivat del persa “laimú o laimún”

És originari d’Ásia, concretament de la Índia, desconegut per als grecs i els romans; la primera referència apareix en un llibre sobre agricultura del segle III o IV, (Nabathae). El seu cultiu pel litoral mediterrani va començar amb l’entrada dels àrabs en la península Ibèrica.

Citrus limon va ser descrita per Nicolaas Laurens Burman i publicada en Flora indica . . . nec non Prodromus Florae Capensis 173. 1768.

 
El llimoner, una cançó de Will Holt, que pots escoltar en Amics arbres . Arbres amics, diu així:
Llimoner tan alegre / dolça flaire / ple de llum / llimoner que enamores / i que ens omples de perfum. / Llimoner tu ens enganyes / el teu fruit no es pot menjar / llimoner de vegades /és millor només mirar.

Família Rutaceae

Fumaria capreolata L.

NOMS: Fumària enfiladissa, gallarets, ferri busterri, colomina, conillets, fum de terra, fumària blanca. Cast. Conejillos, gatitos, palomilla pintada. Gall. Herba dona. Basc Negakina. Port. Catarinas queimadas, fumària maior.  Francés: Fumeterre blanche, fumeterre grimpante. Italià: Fumaria bianca. Anglès: White ramping fumitory. Alemany: rakender Erdrauch.

Flor de Fumaria capreolata

SINÒNIMS (Heterotípics): Fumaria capreolata subsp. speciosa (Jord.) Nyman; Fumaria capreolata var. albiflora Hammar; Fumaria capreolata var. speciosa (Jord.) Hammar;  Fumaria leonardii Sennen; Fumaria queri Sennen & Pau , pro hybrid.; Fumaria speciosa Jord. 

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord

HÀBITAT: (Chenopodietalia, Parietarietalia) Conreus, vores de camins, parets i murs, talussos, fins els mil metres d’altitud.

Inflorescència en raïm de ferri busterri

FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors

DESCRIPCIÓ:  Herba enfiladissa que creix arrapada a altres plantes o a les parets, fins a un metre d’alçada, d’un verd clar amb la tija que descriu angles en ziga-zagues. 

Fulles lobulades semblants a les del julivert

Fulles pinnaticompostes, dividides en lòbuls més amples que la majoria d’espècies del gènere, amb els segments oblongs en forma de cunya, que recorden el julivert. Les fulles d’aquesta espècie tenen la característica de que fan d’òrgan prensor, com si fora un circell, d’ací el nom capreolata.

Flor amb esperó nectarífer

Flors en inflorescències en raïm terminal, flors hermafrodites, blanques, de més d’un centímetre, amb l’àpex d’un púrpura negrós. El calze format per dos sèpals dentats, membranosos, semitransparents i caducs, més amples que la corol·la, blanquinosos i deixen veure la nerviació verda. Corol·la de quatre pètals oposats dos a dos, el superior amb esperó basal que conté el nectari. 

Fruit amb el característic pedicel corbat

Fruit és una núcula llisa amb el pedicel recorbat en arc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En aquesta espècie, les que creixen a l’ombra, són cleistògames, és a dir, que en les flors la pol·linització es dóna quan estan tancades, per tant, es fecunden amb el pol·len propi.

USOS I PROPIETATS: A Murcia rep el nom de “hierba gallinera” car les gallines picotegen la planta amb fruïció quan ixen del corral. També com farratge per conills, ases i demés bestiar.

Ací podeu observar els dos sèpals del calze

CURIOSITATS: El nom del gènere, Fumaria¸és degut a que quan abunden en un camp, des de certa distància, sembla que hi ha fum a ran de terra, motiu pel que en altres indrets s’anomena fumdeterra.  El nom de l’espècie, “capreolata”, significa que està proveït de circell, la qual cosa no és certa en aquesta espècie perquè són les fulles les que tenen la funció prensora.

Família Papaveraceae (Fumariaceae)

Senecio vulgaris L.

NOMS: Citró, flor d’onze mesos, herba de cardina, Lletsó de foc, morruts, xenixell, xinxerinxó, herba dels pecats, conillera, apagallums. Castellà: Hierba cana, zuzón, senecio, casamelos. Gallego: Caçamo, manteigueira, morga. Èuscara: zorna-belarra, txori-bedarr, kardamiru-phazka. Portuguès: Tasneirinha, cardo morto. Francés: Coitrons aux. de Herbe, commun de Séneçon, vulgaire de Séneçon, coitrons aux. de Herbe, vulgaire de Séneçon Anglés: Groundsel, Old-man-in-the-spring. Alemany: Gemeines Greiskraut, Gemeines Kreuzkraut, Gewöhnliches Greiskraut. Italià: Comune de Senecione.

Capítols de xenixell en diferents etapes de maduració

SINÒNIMS: Senecio vulgaris subsp. Vulgaris;  Senecio dunensis Dumort.;  Senecio radiatus W.D.J.Koch

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional, cosmopolita (habita en quasi tot el món).

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps, camins, terres cultivades, fins 1900 metres d’altitud.

Les fulles superiors són amplexicaules (abracen la tija)

FORMA VITAL: Teròfit: en l'estació desfavorable tan sols hi resten les llavors, que no germinaran fins a l'arribada d'un moment més propici.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta de fins quaranta centímetres d’alçada, anual, més o menys suculenta i glabrescent o araenosa, amb les tiges estriades i fistuloses. 

Fulla pinnatipartida amb lòbuls dentats

Fulles alternes un poc carnoses, profundament lobulades, pinnatipartides, amb els segments irregularment dentats. Les fulles superiors peciolades i les superiors amplexicaules (abraça la tija)

Flors tubulars

Flors grogues en capítols terminals que formen glomèruls; involucre amb bràctees característiques de dues mides, unes llargues de color verd i altres més xicotetes a la base del capítol amb les puntes negres. Les flors són tubuloses, les externes són femenines i les interiors hermafrodites i cap d’elles no té lígula o és molt curta.

Aquenis de xenixell

Fruit és en aqueni amb plomall de pèls blancs simples. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La planta sovint està proveïda de pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com teranyines, el que li dona eixe aspecte cendrós i envellit. Aleshores es diu que la planta és Araenosa.

Observeu les teranyines que cobreixen la planta

USOS I PROPIETATS: Té propietats emmenagogues. S'usa en veterinària com a emol·lient i vermífuga. També en forma de pomada per a les hemorroides, per ser vasoconstrictora. 

Hi ha animals que mengen el xenixell, com els conills, les cabres i els porcs. A les vaques no els hi agrada massa i els cavalls i les ovelles refusen totalment menjar-la. Sembla que el senecis sintetitzen determinades substàncies químiques, tòxiques o desagradables per als herbívors, d’ací el seu èxit evolutiu. Acumulen inulina com a substància de reserva en comptes de midó.

Papus i capítols de Senecio vulgaris

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Senecio, prové del llatí “senescere” que significa envellir, perquè els papus recorden els cabells del cap d'un home vell.

El xenixell és una de les plantes més comunes i abundants de la terra. És extraordinàriament resistent i pot créixer a tot arreu, resistint tant el clima tropical com les gelades.

Als ocells els hi agraden molt les llavors del xenixell, d’ací el nom català de “herba de cardina” o el basc de “kardamiru-phazka”. Hi han també molts insectes que mengen les fulles d'aquesta planta, incloses les erugues d'algunes papallones de nit.

Jacint Verdaguer, l’escriptor de la Renaixença, l’anomena en la seu prosa com “herba dels pecats”. Aquest nom ve de la creença de que quan es bufa el papus en queden tants plomalls com pecats ha comés qui ha bufat:

Bufa un xenixell./ Quants pecats té ell? / Bufa una rosella./ Quants pecats els d’ella?

Família Compositae (Asteraceae)