Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 13 de maig del 2011

Antirrhinum orontium L.


NOMS: Gossets. Cap-de-mort. Conillets. Botons de gat.  Castellà: Becerrilla, Cabeza de muerto. Zapatón. Portuguès: Bocas de lobo. Focinho de burro. Focinho de coelho. Focinho de rato. Olho de gato. Francès: Muflier des champs, Muflier rubicond. Italià: gallinetta comune. Anglés: Lesser snapdragon, Small snapdragon. Calf’s Snout. Alemany: Acker Löwenmaul. Feldlöwenmaul.

Flor personada d'Antirrhinum orontium
SINÒNIMS: Misopates orontium (L.) Raf.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Prats secs, conreus de secà i llocs alterats per l’home, fins els 1100 metres d’altitud 

Flors en raïms poc densos
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

Tija simple o poc ramificada
DESCRIPCIÓ: Petita herba erecta, simple o molt poc ramificada amb la tija pilosa i amb glàndules enganxoses a la part superior. Pot arribar als 50 cm d’alçada.


Fulles linear-lanceolades de marge enter
Fulles simples, enteres, linear lanceolades, amb un pecíol curt i el nervi central molt marcat, alternes, tot i que les inferiors poden aparèixer oposades.

Corol·la amb el nervis marcats
Flors personades, rosades amb línies i nervis més foscs, agrupades en raïms poc densos. Calze de cinc sèpals desiguals, aguts, més llargs que la corol·la. Corol·la zigomorfa, bilabiada amb el llavi superior bilobulat i el inferior trilobat. Androceu amb quatre estams soldats al tub de la corol·la; una parella d’estams té els filaments més llargs que l’altra (didínams). Gineceu d’ovari súper amb un sol estil. Floreix en primavera i estiu, entre abril i setembre.

El fruit sembla el musell d'una mostela
Fruit en càpsula pilosa, amb tres porus, que sembla una mostela

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Antirrhinum tenen la corol·la bilabiada. El llavi superior format per dos lòbuls i l’inferior per tres lòbuls i una prominència que sembla el paladar i tanca l’accés a l’interior de la flor. Mirada de front aquesta corol·la recorda una màscara o la cara d’una persona, per la qual cosa han rebut el nom de personades.

USOS I PROPIETATS: En el Dioscórides es diu que els fruits penjats al coll, com si fos un collar,  actuen com un antídot contra els verins.

Al comprimir lateralment el tub de la corol·la, aquesta obri la boca com si fos un conillet o un gosset, el que servia de distracció als xiquets. 

Les flors surten de l'axil·la de les fulles
ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Antirrhinum procedeix del grec “antírrhinon” que, segons alguns autors, voldria dir conillet o dragonet (de anti= en lloc de, o igual que; i rhinós= nas, musell), per el paregut del fruit al musell d’un animal. El nom del gènere del sinònim, Misopates, deriva del prefix grec “μῑσο- miso-“ que indica aversió, enemistat, i de “πᾰτέω patéo” trepitjada, és a dir, que odia ser trepitjada. L’epítet orontium fa referència al riu Orontes, en Síria.

Antirrhinum orontium va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2: 617. 1753. Més tard Constantine Samuel Rafinesque (Raf.) el va publicar amb el nom, actualment acceptat per molts autors, de Misopates orontium en Autikon Botanikon 158. 1840.

Observacions: Alguns autors consideren aquesta espècie com a part del gènere Misopates, que difereix d'Antirrhinum bàsicament pel seu caràcter anual. Aquest gènere, classificat dins la família de les escrofulàries, ha sigut inclòs en la família de les plantaginàcies amb la classificació filogenètica APG

Família Scrophulariaceae (Plantaginaceae)

diumenge, 8 de maig del 2011

Cistus crispus L.


NOMS: Estepa crespa. Ajoca-sapes. Cist. Estepa rulla. Cast. Jara rizada. Jaguarzo merino. Jaguarzo morisco, jaguarzo prieto. Jaguarzo ropero. Tomillo prieto. Basc. estrepa kizkurra. Port. Roselha. Francès: Ciste crépu. Ciste crispé. Italià: Cisto a foglie crespe.

Flor d'estepa crespa
DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Cistion ladaniferi. Matollars de sòl silícic. És bastant rar i pot aparèixer fins els 900 m d’altitud. Aquest de les Fontanelles de Vallada (València)

Arbust de menys de 50 cm d'alçada, sovint amb les tiges postrades
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: Plantes que tenen les gemmes persistents situades a més de 40 cm de terra i a menys de 2 m d'altura.

DESCRIPCIÓ:  Arbust baixet però aromàtic, d’escorça rogenca i amb escates. Les tiges solen estar postrades i poden arribar als 50 cm.

Les fulles tenen el marge ondulat
Fulles perennes de color verd fosc, oposades, ovades, sèssils i soldades per la base, d’aspecte rugós, amb pèls i glàndules. Una característica de l’espècie és tindre el marge ondulat. 

Les flors tenen un color púrpura intens
Flors en inflorescències denses amb bràctees persistents que oculten el calze que te cinc sèpals desiguals, persistents, ovats acuminats i coberts de pèls. Flors hermafrodites, molt vistoses amb un curt peduncle i pètals color púrpura intens o rosat, amb el marge formant petites ones (cresp). Nombrosos estams i un estil amb estigma lleugerament pentalobulat. Floreix a la primavera.

Càpsules de cinc valvesamb els calze persistent
Fruit en càpsula globosa, dehiscent, amb cinc valves

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En aquest gènere són freqüents les hibridacions, és a dir, es produeix amb facilitat l’encreuament d’individus de diferent espècie. 

Poncella
USOS I PROPIETATS: Emprada en jardineria per la gran rusticitat. Resisteix gelades fortes i sequera.

SABIES QUE... Cistus ve del grec “kísthos”, llatí cisthos emprat per denominar diverses espècies del gènere Cistus. Altres autor relacionen l’epítet amb la paraula grega kíste que significa cistella o caixa. El nom de l’espècie ve del llatí crispus que significa cresp, arrissat, que forma ondes petites, com les fulles de l’estepa crespa.

Família Cistaceae

dijous, 5 de maig del 2011

Lathyrus cicera L.


NOMS: Guixols. Guixó cigronenc. Guixons. Pedrerols. Occità: Garouto.  Cast. Almorta de monte. Almorta silvestre. Cicercha. Cicérula. Diente de muerto. Gálgana. Guija. Lenteja forrajera. Basc: gilbiña.  Port. Araca. Chícharro branco. Chícharo bravo. Chícharo miúdo. Francès: Gesse chiche, Gessette, Jarosse. Italià: Cicerchia cicerchiella. Anglés: Red vetchling. Red pea.

Flor papilionàcia del guixó
SINÒNIMS: Cicercula cicera (L.) Alef.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Sembrats i prats d’anuals fins els mil metres d’altitud.

Actualment és considerada una "mala herba"
FORMA VITAL: Teròfit: en l'estació desfavorable tan sols hi resten les llavors, que no germinaran fins a l'arribada d'un moment més propici.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb les tiges i els pecíols alats, de 20 a 60 cm, trepadora. 

Podeu observar les estípules a la base de la fulla i el circell entre els dos folíols
Fulles alternes amb dos estípules hemisagitades i amb dos folíols lanceolats i un circell ramificat

L'estendard mostra la nerviació de coloració més obscura
Flors vermelles, pentàmeres, axil·lars, solitàries. Calze amb cinc llargues dents. Corol·la papilionàcia amb nerviació de coloració més intensa. Floreix a principi de la primavera. 

La llegum té una forma trapezoïdal característica
Fruit en llegum trapezoïdal.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades les tiges són primes per a la seua llargària i resulten  massa dèbils per sostindre’s dretes i arribar a la llum. Aleshores desenvolupen òrgans que els ajuda a trepar. Un d’aquests òrgans especialitzats és el circell, que s’agarra a qualsevol branqueta enroscant-se i fent-la servir de suport.   

USOS I PROPIETATS: La Lathyrus cirera s’ha emprat tradicionalment en l’alimentació animal (Titarros) tant en gra sec com planta per farratge.
En altres èpoques també ha servit per l’alimentació humana i és una part fonamental de les farinetes (gachas) manxegues. 

Ací podeu veure els llargs sèpals del calze
SABIES QUE... el nom del gènere, Lathyrus significa pèsol en grec. L’epítet cicera ve del llatí  cicer” que significa cigró, per la forma de les llavors.
El consum freqüent de guixa (Lathyrus cirera o Lathyrus sativus) produeix una intoxicació crònica anomenada latirisme, degut a l’acumulació de neurotoxines, especialment alcaloides, en el sistema nerviós. El latirisme fou freqüent als anys quaranta, els anys de la fam, pel consum humà de guixa.
En l’antiguitat, però, el guixó era un llegum molt apreciat. Segons Bonvesin de la Riva en la seva obra "Meravelles de Milà" (1288), el guixó, conegut localment com cicerchia, era un dels àpats favorits de la classe benestant milanesa al segle XIII.

Família Leguminosae (Fabaceae) (Papilionaceae)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...