NOMS: Gossets. Cap-de-mort.
Conillets. Botons de gat. Castellà: Becerrilla, Cabeza de muerto.
Zapatón. Portuguès: Bocas de lobo.
Focinho de burro. Focinho de coelho. Focinho de rato. Olho de gato. Francès:
Muflier des champs, Muflier rubicond. Italià:
gallinetta comune. Anglés: Lesser snapdragon, Small
snapdragon. Calf’s Snout. Alemany:
Acker Löwenmaul. Feldlöwenmaul.
 |
| Flor personada d'Antirrhinum orontium |
SINÒNIMS: Misopates orontium (L.) Raf.
DISTRIBUCIÓ: Pluriregional
mediterrània
HÀBITAT: Diplotaxion
erucoidis. Prats
secs, conreus de secà i llocs alterats per l’home, fins els 1100 metres
d’altitud
 |
| Flors en raïms poc densos |
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta
capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en
l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.
 |
| Tija simple o poc ramificada |
DESCRIPCIÓ: Petita
herba erecta, simple o molt poc ramificada amb la tija pilosa i amb glàndules
enganxoses a la part superior. Pot arribar als 50 cm d’alçada.
 |
| Fulles linear-lanceolades de marge enter |
Fulles simples, enteres,
linear lanceolades, amb un pecíol curt i el nervi central molt marcat,
alternes, tot i que les inferiors poden aparèixer oposades.
 |
| Corol·la amb el nervis marcats |
Flors personades,
rosades amb línies i nervis més foscs, agrupades en raïms poc densos. Calze de
cinc sèpals desiguals, aguts, més llargs que la corol·la. Corol·la zigomorfa, bilabiada
amb el llavi superior bilobulat i el inferior trilobat. Androceu amb quatre
estams soldats al tub de la corol·la; una parella d’estams té els filaments més
llargs que l’altra (didínams). Gineceu d’ovari súper amb un sol estil. Floreix
en primavera i estiu, entre abril i setembre.
 |
| El fruit sembla el musell d'una mostela |
Fruit en càpsula pilosa, amb tres porus, que sembla una mostela
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Antirrhinum
tenen la corol·la bilabiada. El llavi superior format per dos lòbuls i
l’inferior per tres lòbuls i una prominència que sembla el paladar i tanca
l’accés a l’interior de la flor. Mirada de front aquesta corol·la recorda una
màscara o la cara d’una persona, per la qual cosa han rebut el nom de personades.
USOS I PROPIETATS:
En el Dioscórides es diu que els fruits penjats al coll, com si fos un
collar, actuen com un antídot contra els
verins.
Al comprimir lateralment el tub de la corol·la, aquesta obri
la boca com si fos un conillet o un gosset, el que servia de distracció als
xiquets.
 |
| Les flors surten de l'axil·la de les fulles |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Antirrhinum procedeix
del grec “antírrhinon” que, segons
alguns autors, voldria dir conillet o dragonet (de anti= en lloc de, o igual que; i rhinós= nas, musell), per el paregut del fruit al musell d’un
animal. El nom del gènere del sinònim, Misopates,
deriva del prefix grec “μῑσο- miso-“
que indica aversió, enemistat, i de “πᾰτέω
patéo” trepitjada, és a dir, que odia ser trepitjada. L’epítet orontium fa referència al riu Orontes,
en Síria.
Antirrhinum orontium
va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum 2:
617. 1753. Més tard Constantine Samuel Rafinesque (Raf.) el va publicar
amb el nom, actualment acceptat per molts autors, de Misopates orontium en Autikon Botanikon 158. 1840.
Observacions: Alguns autors consideren aquesta
espècie com a part del gènere Misopates,
que difereix d'Antirrhinum bàsicament
pel seu caràcter anual. Aquest gènere, classificat dins la família de les escrofulàries,
ha sigut inclòs en la família de les plantaginàcies amb la classificació filogenètica APG.
Família Scrophulariaceae (Plantaginaceae)
