Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 16 de novembre del 2011

Hedypnois rhagadioloides (L.) F.W. Schmidt


NOMS: Herba blanca, Herba plana, Herba redona, Mamelletes de monja, Maria, Rampet . Cast. Brujilla. Lechuguilla salvage. Italià: Radicchio pallottolino. Francés: Hédipnoïs polymorphe. Bonne-nuit-les-petits. Anglés: Cretanweed

Capítol amb flors ligulades
SINÒNIMS: Hedypnois cretica (L.) Dum.-Cours.; Hedypnois polymorpha DC.;  Hedypnois monspeliensis Willd.

HÀBITAT: Thero-Brometalia, Thero-Brachypodietalia.. Erms i vores de camins, sobre sòls eutròfics, fins els mil metres d’altitud.
Herba petita amb roseta bassal
FORMA VITAL: Teròfit: planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba anual petita que pot arribar, si més no, als 50 cm, amb pèls 

Fulles de morfologia variables
Fulles amb el marge profundament dentat o lobat. Les bassals, en rosetes, atenuades al pecíol i les caulinars sèssils. 

Involucre amb dues files de bràctees
Flors Inflorescència en capítol sostingut per un  peduncle engruixat a sota del capítol. Involucre amb dues files de bràctees, les internes cobertes de pèls rígids. Flors hermafrodites i ligulades. Calze en forma de corona en les flors exteriors, que es transforma en un plomall en les flors interiors. Corol·la és un tub amb una lígula groga més llarga que el tub. Cinc estams i ovari ínfer amb un estil bifurcat en dos estigmes.  Floreix de març a juny

Aquenis interiors amb cincpèls rigids (setes) i exteriors amb corona membranosa
Fruit en aqueni amb plomall de 4-5 setes els interiors, i els exteriors amb una corona membranosa a l’àpex. Les bràctees internes del involucre formen una corona d’escates rígides i agudes que tanquen els aquenis quan són madurs.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un aqueni és un fruit sec que no s'obre espontàniament (indehiscent) amb una sola llavor que no està soldada dins del pericarpi. Generalment reben aquest nom tots els fruits que, reunint les condicions indicades, procedeixen d'un ovari ínfer, com és el cas de la família de les compostes o asteràcies. Un exemple d'aqueni és la pipa de gira-sol, per tant la pipa no és botànicament la llavor sinó el fruit (en aqueni).

Lígules acabades en cinc puntes
USOS I PROPIETATS: No n’he trobat

SABIES QUE... Hedypnois,  el nom del gènere, deriva del grec  hedys  que significa dolç; Plini va donar aquest nom a una espècie d’escarola silvestre. El nom de l’espècie,  rhagadioloides fa referència al paregut amb el gènere Rhagadiolus
Als Països catalans s'han pogut distingir una forma d’aquesta espècie que creix als llocs àrids amb els peduncles  fructífers molt engruixits i les bràctees involucrals molt endurides a la maturitat; i una forma d'ambients poc àrids amb els peduncles fructífers prims i les bràctees involucrals més estretes i menys endurides. Aquesta darrera forma es presenta com una planta més alta i més gràcil.

Família Compositae (Asteraceae)

diumenge, 13 de novembre del 2011

Convolvulus arvensis L.


NOMS: Corriola. Campaneta. Corretjola de conradís. Campanella. Occità: Correjòla, Courrejolo, Tirasseto. cast. Campanilla de pobre. Corregüela menor. Garrotilla. Manto blanco. Basc: Esquiluntza. Belarrlatz. Sapabelarr. Txurrutx. Ezkerte beltza. Port. Verdeselha. Garriola. Italià: Vilucchio comune. Francés: Liseron des champs. Petit Liseron. Vrillée.  Anglés: Bearwind. Field Bindweed. Ropebind. Alemany: Ackerwinde . Ackerwindenkraut . Holandés: Akkerwinde. Winde

Flor en forma d'embut de la corriola
SINÒNIMS: Convolvulus cherleri Agardh; Convolvulus segobricensis Pau.
Es tracta d'una espècie bastant polimorfa, de la qual s'han intentat distingir races o varietats, algunes de dubtosa validesa taxonòmica. Les principals són: la var. arvensis, general a tot el territori, i la var. linearifolius, dispersa per alguns indrets secs.

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita: en botànica el terme “cosmopolita” s’aplica a taxons amb ampla representació arreu del món.

Planta reptant i enfiladissa
HÀBITAT: Ruderali-Secalietea, Brachypodietalia phoenicoidis, etc. Comunitats arvenses (terres de conreu) o ruderals (al voltant dels habitatges humans), fins els 1800 metres d’altitud.

FORMA VITAL:  Geòfit. Hemicriptòfit: planta amb les gemmes hivernants arran de terra o soterrades.

DESCRIPCIÓ:  Com a planta reptant i lianoide, la corriola s’enfila per sobre d’altres plantes, per parets o estén per terra les tiges que arriben a mesurar un metre de llargària.

Fulles en forma de punta de fletxa (sagitades)
Fulles simples i esparses, sense estípules, amb els dos lòbuls de la base del limbe divergents, sagitat (en forma de punta de fletxa), marge enter i pecíol curt.

La corol·la pot ser blanca, rosada o a bandes blanques i rosades
Flors hermafrodites i pentàmeres, en grups de dos o solitàries a les axil·les de les fulles. Calze amb cinc sèpals lliures. Corol·la de pètals soldats (simpètala) en forma d’embut blanc, rosat o amb tires blanques i rosades, d’uns 2 cm. Cinc estams a la base de la corol·la. Ovari súper amb un estil acabat en un estigma bilobat. Floreix en primavera i estiu.

Fruit en càpsula
Fruit en càpsula ovoide i glabra (sense pèls) que s’obri en quatre valves per deixar eixir les granes puntejades.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Tant la corol·la com el calze poden estar formades per peces independents entre sí o concrescents, soldades, totalment o en part. En el primer cas la corol·la és dialipètala  o  coripètala, com les roses o les roselles, i en el segon és gamopètala o simpètala com la de la corriola.

Cins estams i un estil acabat en un estigma bilobat
USOS I PROPIETATS: La tintura de l'arrel s'utilitzava en medicina popular per a les afeccions estomacals. Els alcaloides li donen una acció hipotensora i, en ús extern, s'empra com a cicatritzant. La bullida de fulles i arrels s'usa com a purgant en els tractaments per eliminar els cucs intestinals (antihelmíntics).
Les flors s'empren en cosmètica per aclarir i donar brillantor al cabell.

SABIES QUE... El nom del gènere Convolvulus ve del llatí convolvere, que significa embolicar, enredar. El nom específic arvensis  ve del llatí arva que significa camp de cultiu, per ser una espècie que apareix entre els cultius.
Es considera una mala herba dels cultius de cereals. És molt susceptible a ser envaïda pel fong de l'oidi i encomanar aquesta malaltia a les plantes conreades.
L'eruga del borinot gris (Agris convolvuli) menja voraçment les fulles de corretjola, per això es coneix també com a borinot de les corrioles.

Família Convolvulaceae

dijous, 10 de novembre del 2011

Sambucus ebulus L.


 NOMS: Ébol. Èvol. Èbul. Matacà. Saüc pudent. Cànem bord. Pudemans. Pudols. Enzo.  Occità: Ougue, Sambu bastard, Sau pudènt, Èble, Èule, Èvol . Cast. Matapulgas. Sauquillo. Yezgo. Follanastro. Mielgo. Pudio. Sabuco. Xenlo. Yabo. Jambú. Gall. Sabugueirinho . Basc. Andura. Anyura. Intsusa. Mausa. Txocarri. Zauca-ziri. Ziaurri. Port. Ébulo. Engos. Erva de Sao Cristovao. Sabugueiro. Italià: Sambuchella. Ebbio. Francés: Hièble. Petit Sureau. Sureau yèble. Anglés: Danewort. Dwarf Elder. Alemany: Attich. Zwergholunder. Kraut-Holder. Holandés: Kruidvlier.

Flors de matacà
SINÒNIMS: Sambucus humilis  Miller

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Urtico-Sambucetum ebuli. Herbassars higronitròfils, vores de camins, camps incults, marges de rius i sèquies, en sòls humits, fins els 1600 metres d’altitud.

Herba que pot arribar al metre i mig d'alçada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  És una herba, que pot arribar al metre i mig d’alçada, amb tiges erectes amb la medul·la blanca i força abundant. Tota la planta desprèn olor fètida.  

Fulles imparipinnades i oposades
Fulles oposades, imparipinnades amb folíols amb curt pecíol, lanceolats i dentats. Amb estípules lanceolades.

Flors pentàmeres i hermafrodites
Flors reunides en inflorescència tipus corimbe que sembla una umbel·la. Les flors són hermafrodites i pentàmeres.  Calze amb cinc sèpals soldats  en forma de campana acabat en cinc lòbuls curts. Corol·la blanca acabada en cinc lòbuls estesos. Cinc estams alternats en les divisions de la corol·la, amb les anteres purpúries. Ovari ínfer amb l’estigma sèssil i trilobat. Floreix a finals de primavera i estiu.

El fruit és una drupa amb varies llavors
Fruit en drupa globosa i negra amb 3-5 pinyols.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El corimbe és una inflorescència simple, en la qual totes les flors estan en el mateix pla i els seus respectius peduncles inserits en la tija de manera que els de les flors perifèriques són molt més llargs que els de les centrals, és a dir, què els peduncles neixen de punts diferents de la tija i s'eleven fins a un mateix nivell. Sembla una umbel·la però no ho és.

Corimbe d'èvol o matacà
USOS I PROPIETATS:  Tòxica. Per la seua toxicitat està prohibida la venda al públic en Espanya, per l’Ordre SCO/190/2004 de 28 de gener.
Antigament s’emprava com colagoga, diaforètica, expectorant i laxant, especialment per a tractar les afeccions renals i hepàtiques.
Les arrels eren utilitzades per combatre les mossegades de gossos amb la ràbia.
L’aigua de bullir les fulles d’èvol , escampada per una estància, mata mosques, mosquits i puces.
Amb el seu suc es feia un colorant

Tiges erectes que contenen una mèdula blanca i abundant
SABIES QUE... Sambucus ve del llatí sambuca, -ae, que era el nom que donaven al saüc (Sambucus nigra L.), però aquest ve del grec sambuké, que significa flauta, perquè antigament es buidava l’interior de les branques per fer flautes. L’epítet ebulus ve del llatí ebulus, -li que era el nom de l’èvol.
El fruit (una grana negra) és tòxic, mortal.
En anglès l'évol rep el nom de "Danewort" , l’herba dels danesos, a causa de la llegenda de que a les Illes Britàniques només creix als llocs on varen tindre lloc batalles contra aquesta tribu germànica. 
El èvol serveix d'hoste a l'holoparàsit cabells d'àngel (Cuscuta europaea), que viu sobre les seues fulles i tiges.

Família Caprifoliaceae (Adoxaceae)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...