Odontites recordonii Burnat & Barbey

NOMS:  Denteguera barrellera, Herba roja de sant miquel, Santmiquelera roja

Flors en raïm espiciforme

SINÒNIMS: Odontites kaliformis Pourr. ; Odontites eliassennenii Pau; Odontites anselmei Sennen;

El gènere apareix en algunes publicacions com Odontides

DISTRIBUCIÓ:  És un endemisme de l’est de la Península Ibèrica (ibero-llevantí)

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Prats secs, marges, vessants assolellades, clarianes de pinars, sobre substrats bàsics, calcaris, margues o algeps. Fins els mil metres d’altitud

Tiges erectes i lignificades a la base

FORMA VITAL: Teròfit: Planta anual que completa el seu cicle vital, des de la germinació fins a la fructificació, en un sol període vegetatiu, en menys d'un any, i tot seguit mor, de manera que només queden les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Petita mateta de tiges fines i erectes, lignificades a la base (sufruticosa), pubescent, que pot arribar als 50 cm d’alçada. 

Fulles amb pèls glandulars

Fulles oposades (de vegades alternes les inferiors o les pròximes a la inflorescència), linears lanceolades, enteres i sèssils, que sovint solen caure prompte i amb pèls glandulars. 

Flor bilabiada de color rosa amb taques purpúries a la gola

Flors en raïm en forma d’espiga (espiciforme). Flors amb un curt pedicel, zigomorfes. Calze en forma de tub amb quatre lòbuls triangulars iguals i amb pèls. Corol·la bilabiada amb pèls de color rosa pàl·lid amb taques purpúries a la gola; llavi superior convex amb un petit entrant a l’àpex (emarginat), i el inferior dividit en tres lòbuls profunds i arrodonits. Els estams  surten per dalt del llavi superior (exserts) amb anteres que formen un angle recte respecte als filaments. Ovari súper amb un estil persistent en el fruit i estigma capitat o bilobat. 

Càpsula amb l'estil persistent

Fruit en càpsula que manté l’estil persistent i dins del calze.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha plantes paràsites que viuen a costa d’altres vegetals totalment (holoparàsits) o parcialment (hemiparàsits).  Les del gènere Odontites són hemiparàsites, com moltes de la família de les escrofulariàcies, tenen clorofil·la però de l’hoste obtenen  l’aigua i les sals minerals mitjançant un òrgan, que té la funció d’absorbir les substàncies necessàries, denominat haustori.

 

Calze amb quatre lòbuls triangulars iguals

USOS I PROPIETATS: Els grecs de l’antiguitat l’empraven per a mitigar els problemes de les dents i les genives, com suggereix el nom del gènere, però actualment no es coneix cap aplicació.

SABIES QUE... El nom del gènere Odontites  procedeix del grec  odoús, odóntos, que significa dent, perquè feien servir una planta del gènere, la Odontites vulgaris Moench, per calmar el mal de queixal . 

Família Scrophulariaceae

Mercurialis tomentosa L.

NOMS: Orella de rata. Botja blanca. Botja peluda. Herba de Santa Quitèria. Herba blanca. Mercolage. Mercoratge. Mercurial tomentós. Cast. Carra. Criadillas de ratón. Hierba de Santa Quiteria. Hierba del veneno. Marrubiejo. Marrubillo. Mercurial blanca. Mercurial fruticosa. Francés: Mercuriale tomenteuse. Anglés: Hairy mercury.  Alemany: Filz-Bingelkraut

Tota la planta està densament coberta de pèls

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Andryalo-Glaucion. Bancals abandonats, vores de camins, pedregars, codolars de rius. Fins els 950 metres d’altitud

Peu femení

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, és un faneròfit, és a dir, que té es gemmes persistents situades a més de 50 cm a de terra, però a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  És una mateta perenne, dioica (té flors d’un sol sexe en cada peu) amb tiges sense làtex, erectes, llenyoses a la base (sufruticosa), d’aspecte cotonós per estar densament coberta de pèls (tomentosa), que la fa prendre un color gris argentat. Pot arribar als 60 cm d’alçada.

Fulles oposades i molt piloses

Fulles oposades, subsèssils (amb un pecíol molt curt), amb el limbe lanceolat obovat, enter o poc dentat i mucronat. Estípules petites i molt piloses.

Flors masculina amb els estams

Flors unisexuals molt petites i poc aparents. Les masculines en petits glomèruls axil·lars, amb tres tèpals verdosos soldats a la base i un nombre indeterminat d’estams lliures. Les femenines solitàries a les axil·les amb curt peduncle, ovari súper amb un pistil acabat en dos estils divergents i papil·losos. Floreix de març a octubre

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula molt tomentosa

Flor femenina amb estils papil·losos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El conjunt de pèls que recobreixen els diferents òrgans d’una planta rep el nom d’indument, i hi ha un vocabulari específic per definir-ho segons el tipus de pèls i la seua abundància. En el cas d’aquesta espècie esta característica la defineix com tomentosa, és a dir, que està coberta de pèls ramificats i molt atapeïts, amb aspecte de borra.

USOS I PROPIETATS: S'usava en forma de cataplasma com antireumàtica i, cuita, com antisifilítica i purgant però no s’aconsella el seu ús per ser un purgant dràstic i provocar al·lèrgies respiratòries.

Glomèruls axil·lars de flors masculines

SABIES QUE... Mercurialis  procedeix del llatí Mercurius, -ii, el déu Mercuri, i el sufix –alis, que indica relació. L’epítet tomentosa fa referència a la densa capa de pèls que cobreix tota la planta.

Plini parlava de mercurialis mascula (mascle) per a referir-se al peu femení, pel paregut dels fruits amb els testicles, i mercurialis femina (femella) al peu masculí.

És l’única espècie llenyosa d’aquest gènere en el nostre territori

Família Euphorbiaceae

Leuzea conifera (L.) DC.

NOMS: Carxofeta. Polletes. Carxofeta de muntanya. Cigala. Culleres de pastor. Guitarra. Herba de ronya. Perdiuetes. Pinya de Sant Joan. Cabecetes de les almorranes. Occità: Bosqueta, Lenga de cat, Lengo de ca, Pinheta. Cast. Alcachofillas de adorno, Cardo del sol, Cuchara de pastor, Piña de san juan, Yerba de almorranas. Italià: Fiordaliso ovoide. Francés: Pomme-de-pin. Leuzée conifère. Anglés: Leuzia. Pine-cone thistle. Cone knapweed. Alemany: Zapfenkopf.

Inflorescència de carxofeta

SINÒNIMS: Centaurea conifera (L) DC.; Rhaponticum coniferum (L.) Greuter

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Pinars preferentment sobre sòl calcari. Fins els 1600 metres d’altitud

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Petita planta vivaç amb tiges de fins 40 cm, erectes i estriades

Fulles superiors pinnatipartides

Fulles superiors pinnatipartides i les inferiors menys partides o enteres, amb el revers amb pèls blanquinosos              

 

Flors de color purpuri blanquinós

Flors en capítol terminal solitari en el qual les bràctees del involucre imbricades, amb textura de paper, formen una petita pinya amb lluentor metàl·lica.  Flors hermafrodites i pentàmeres. Calze en forma de plomall blanc. Corol·la tubulosa de color purpuri blanquinós. Cinc estams soldats en un tub. Ovari ínfer amb un sol estil acabat en dos estigmes. Floreix a finals de la primavera. 

Aqueni amb plomall blanc

Fruits són aquenis negres amb un sedós vil·là blanc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La característica d’aquesta espècie és el involucre amb les bràctees involucrals imbricades, com les escates d’una pinya formant un con, amb l’apèndix escariós i de brillantor metàl·lica. 

Quan maduren els fruits el capítol fa aquest efecte d'explosió

USOS I PROPIETATS: Té propietats estomacals, antidiarreiques, antiinflamatòries i analgèsiques. El bullit de la planta redueix el mal de queixals.

La flor seca s'usa com a decoració.

SABIES QUE... El nom del gènere, Leuzea, es en honor del naturalista francés Joseph Philippe François Deleuze (1753-1835) partidari de la teoria del magnetisme animal (mesmerisme) per a curar persones. L’epítet conifera ve del llatí conifer, -era, -erum, que significa en forma de con

Contra les molèsties de les hemorroides es fregien unes quantes pinyes (capítols) de carxofeta amb oli d’oliva i, amb l’oli gelat, s’unta la part afectada. Per a previndre les hemorroides és suficient, segons la creença popular, amb portar tres carxofetes en contacte amb el cos o tindre-les a prop durant la nit. 

Família Compositae (Asteraceae)