Gladiolus illyricus Koch

NOMS: Espaseta. Xuclamel. Gladiol. Rossinyol. Espadella. Herba d’espasa. Lliri de Sant Joan. Lliri de blat.  Occità: Cotèu, Embriago. Cast. Azumbar, Cresta de gallo, Espadicas, Estoque, Galas de avión, Gladiolo  Italià: Gladiolo illirico. Francés: Glaïeul d'illyrie . Anglés: Wild gladiolus. Alemany: Illyrische Siegwurz

Flor de gladiol

SINÒNIMS: Gladiolus communis (L.) subsp. illyricus  Koch

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

La planta mesura entre un i dos pams d'alçada

HÀBITAT: Llocs rocosos i pradells secs, fins els 1300 metres d’altitud. Aquest del pinar de la Vuelta de Vallada (València)

Les flors fomen una espiga i mirant totes al mateix costat

FORMA VITAL: Geòfit: planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota terra.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb un bulb subterrani, de 20-50 cm d’alçada. És el gladiol més petit de tots.

Fulles llargues i acabades en punta, com una espasa

Fulles en forma d’espasa, planes, allargades i acabades en punta

Flor amb sis tèpals desiguals de color purpuri

Flors de 3-4 centímetres de llargues, amb sis tèpals de color purpuri, desiguals i lliures. Les flors es distribueixen al llarg de la tija fèrtil formant una espiga però amb totes les flors mirant al mateix costat. Tres estams amb anteres sagitades i un estil amb tres estigmes. Floreix de març a juny. 

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula, amb les llavors alades

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El bulb és un òrgan, ordinàriament subterrani, format per una tija curta i engruixida que treu arrels per la part inferior i està recoberta de fulles membranoses o carnoses disposades a manera d'esquames. Popularment els bulbs típics s'anomenen de forma genèrica, cebes.

La flor té tres estams amb les anteres sagitades

USOS I PROPIETATS: ús ornamental per elaborar centres i rams de flors. També en jardineria per rocalles.

SABIES QUE... Gladiolus ve de gladius, que significa espasa, en referència a la forma de les fulles. El nom de l’espècie, illyricus, fa referència a Illiria, la regió occidental de la península balcànica.

Família Iridaceae

Odontites recordonii Burnat & Barbey

NOMS:  Denteguera barrellera, Herba roja de sant miquel, Santmiquelera roja

Flors en raïm espiciforme

SINÒNIMS: Odontites kaliformis Pourr. ; Odontites eliassennenii Pau; Odontites anselmei Sennen;

El gènere apareix en algunes publicacions com Odontides

DISTRIBUCIÓ:  És un endemisme de l’est de la Península Ibèrica (ibero-llevantí)

HÀBITAT: Rosmarino-Ericion. Prats secs, marges, vessants assolellades, clarianes de pinars, sobre substrats bàsics, calcaris, margues o algeps. Fins els mil metres d’altitud

Tiges erectes i lignificades a la base

FORMA VITAL: Teròfit: Planta anual que completa el seu cicle vital, des de la germinació fins a la fructificació, en un sol període vegetatiu, en menys d'un any, i tot seguit mor, de manera que només queden les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Petita mateta de tiges fines i erectes, lignificades a la base (sufruticosa), pubescent, que pot arribar als 50 cm d’alçada. 

Fulles amb pèls glandulars

Fulles oposades (de vegades alternes les inferiors o les pròximes a la inflorescència), linears lanceolades, enteres i sèssils, que sovint solen caure prompte i amb pèls glandulars. 

Flor bilabiada de color rosa amb taques purpúries a la gola

Flors en raïm en forma d’espiga (espiciforme). Flors amb un curt pedicel, zigomorfes. Calze en forma de tub amb quatre lòbuls triangulars iguals i amb pèls. Corol·la bilabiada amb pèls de color rosa pàl·lid amb taques purpúries a la gola; llavi superior convex amb un petit entrant a l’àpex (emarginat), i el inferior dividit en tres lòbuls profunds i arrodonits. Els estams  surten per dalt del llavi superior (exserts) amb anteres que formen un angle recte respecte als filaments. Ovari súper amb un estil persistent en el fruit i estigma capitat o bilobat. 

Càpsula amb l'estil persistent

Fruit en càpsula que manté l’estil persistent i dins del calze.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Hi ha plantes paràsites que viuen a costa d’altres vegetals totalment (holoparàsits) o parcialment (hemiparàsits).  Les del gènere Odontites són hemiparàsites, com moltes de la família de les escrofulariàcies, tenen clorofil·la però de l’hoste obtenen  l’aigua i les sals minerals mitjançant un òrgan, que té la funció d’absorbir les substàncies necessàries, denominat haustori.

 

Calze amb quatre lòbuls triangulars iguals

USOS I PROPIETATS: Els grecs de l’antiguitat l’empraven per a mitigar els problemes de les dents i les genives, com suggereix el nom del gènere, però actualment no es coneix cap aplicació.

SABIES QUE... El nom del gènere Odontites  procedeix del grec  odoús, odóntos, que significa dent, perquè feien servir una planta del gènere, la Odontites vulgaris Moench, per calmar el mal de queixal . 

Família Scrophulariaceae

Mercurialis tomentosa L.

NOMS: Orella de rata. Botja blanca. Botja peluda. Herba de Santa Quitèria. Herba blanca. Mercolage. Mercoratge. Mercurial tomentós. Cast. Carra. Criadillas de ratón. Hierba de Santa Quiteria. Hierba del veneno. Marrubiejo. Marrubillo. Mercurial blanca. Mercurial fruticosa. Francés: Mercuriale tomenteuse. Anglés: Hairy mercury.  Alemany: Filz-Bingelkraut

Tota la planta està densament coberta de pèls

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Andryalo-Glaucion. Bancals abandonats, vores de camins, pedregars, codolars de rius. Fins els 950 metres d’altitud

Peu femení

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, és un faneròfit, és a dir, que té es gemmes persistents situades a més de 50 cm a de terra, però a menys de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  És una mateta perenne, dioica (té flors d’un sol sexe en cada peu) amb tiges sense làtex, erectes, llenyoses a la base (sufruticosa), d’aspecte cotonós per estar densament coberta de pèls (tomentosa), que la fa prendre un color gris argentat. Pot arribar als 60 cm d’alçada.

Fulles oposades i molt piloses

Fulles oposades, subsèssils (amb un pecíol molt curt), amb el limbe lanceolat obovat, enter o poc dentat i mucronat. Estípules petites i molt piloses.

Flors masculina amb els estams

Flors unisexuals molt petites i poc aparents. Les masculines en petits glomèruls axil·lars, amb tres tèpals verdosos soldats a la base i un nombre indeterminat d’estams lliures. Les femenines solitàries a les axil·les amb curt peduncle, ovari súper amb un pistil acabat en dos estils divergents i papil·losos. Floreix de març a octubre

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula molt tomentosa

Flor femenina amb estils papil·losos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El conjunt de pèls que recobreixen els diferents òrgans d’una planta rep el nom d’indument, i hi ha un vocabulari específic per definir-ho segons el tipus de pèls i la seua abundància. En el cas d’aquesta espècie esta característica la defineix com tomentosa, és a dir, que està coberta de pèls ramificats i molt atapeïts, amb aspecte de borra.

USOS I PROPIETATS: S'usava en forma de cataplasma com antireumàtica i, cuita, com antisifilítica i purgant però no s’aconsella el seu ús per ser un purgant dràstic i provocar al·lèrgies respiratòries.

Glomèruls axil·lars de flors masculines

SABIES QUE... Mercurialis  procedeix del llatí Mercurius, -ii, el déu Mercuri, i el sufix –alis, que indica relació. L’epítet tomentosa fa referència a la densa capa de pèls que cobreix tota la planta.

Plini parlava de mercurialis mascula (mascle) per a referir-se al peu femení, pel paregut dels fruits amb els testicles, i mercurialis femina (femella) al peu masculí.

És l’única espècie llenyosa d’aquest gènere en el nostre territori

Família Euphorbiaceae