Menuda Natura

dimecres, 14 de març del 2012

Linum strictum L.

NOMS: Lli groc. Llinet estricte. Llinet. Llinet estret. Lli de flor groga. Cast. Linillo. Lino. Lino silvestre. Eusk. Linua. Italià: Lino minore. Francès: Lin droit. Anglès: Upright Flax. Grec: Λίνο το στενό. Λίνος στενός

Flor de lli groc

SINÒNIMS: Linum spicatum (Pers.) Guss.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Pradells entre els arbusts de coscollars i pinars. Fins els 1300 metres d’altitud.

Tiges erectes ramificades en la part superior

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita planta de tiges erectes de fins 40 cm d’alçada que es ramifiquen a la part superior.

Fulles lanceolades, alternes, sèssils

Fulles sèssils, alternes, lanceolades, quasi linears, amb el marge serrulat però tan finament que cal una lupa per veure-ho.

Flor amb cinc pètals grocs

Flors en inflorescències denses, amb un curt pedicel. Calze amb cinc sèpals lanceolats i llargament acuminats. Corol·la de cinc pètals de color groc. Cinc estams que alternen amb cinc estaminodis. Ovari súper amb un estil i cinc estigmes capitats. Floreix a la primavera.

Fruit en càpsula apiculada

Fruit càpsula globosa acabada en una petita punta (apiculada)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: De vegades, com en aquest cas, els estams fèrtils van acompanyats d’estams estèrils, rudimentaris o avortius, que no produeixen pol·len. Aquests estams estèrils s’anomenen estaminodis. Normalment són curts i queden a la part interna de la flor però altres vegades són pro llarg per sobresortir de la corol·la i deixar-se veure

USOS I PROPIETATS: Les llavors s’empren com emol·lients.

SABIES QUE... El nom genèric, Linum, ve d’un grup de paraules indoeuropees d’etimologia comú que signifiquen “fil” o els seus derivats, segurament perquè les plantes del gènere són filamentoses i serveixen per elaborar tèxtils.

El nom específic, strictum, ve del llatí “strictus, -a, -um”, que significa estricte, estret i, per extensió dret, erecte.

Família Linaceae, Gènere Linum, A Herbes

diumenge, 11 de març del 2012

Chaenorhinum origanifolium (L.) Kostel. subsp. crassifolium (Cav.) Rivas Goday

NOMS: Esperons de roca. Boqueta de gos. Cast. Espuelilla. Conejitos. Italià: Linajola piemontese. Francès: Linaire à feuilles d'origan. Anglès: Malling Toadflax.

Flors amb llavis divergents i lòbuls amb una osca o entrant (emarginats)

SINÒNIMS: Chaenorrhinum origanifolium subsp. crassifolium; Linaria origanifolia (L.) Cav. ; Linaria crassifolia (Cav.)DC.; Chaenorhinum crassifolium (Cav.) Lge.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Teucrion buxifolii. En escletxes i pedregars calcaris, o sobre murs. Fins els 1800 metres d’altitud.

Planta petita sobre escletxes calcàries

FORMA VITAL: Camèfit: Són els vegetals amb les parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba perenne de fins un pam d’alçada amb tiges erectes i prims, ramificats des de la base.

Fulles semblants a les de l'orenga (origanifolium)

Fulles oval lanceolades, peciolades, oposades o alternes,

Llavi inferior amb esperó nectarífer

Flors en inflorescències laxes, amb pedicel. Calze amb sèpals desiguals, verds i més o menys purpuris, amb pèls i persistent. Corol·la de color variable entre violeta, rosa o groguenca, amb venes obscures i taques grogues; llavis divergents amb lòbuls partits (emarginats), dos lòbuls el superior i tres l’inferior, i tub comprimit per dalt i baix, deixant veure el paladar unflat i esperó curt on s’acumula el nèctar.

Fruit en càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide, més curta que el calze, que s’obri per porus apicals per tal de lliurar les llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica l'esperó és una protuberància que es forma en els pètals o els sèpals d'algunes flors. De vegades l'esperó és l’elongació de la part posterior de la flor d'un, o de diversos pètals de la corol·la ( de tots). Tenen forma d'embut sense sortida i permeten xuclar el nèctar als agents pol·linitzadors.

USOS I PROPIETATS: Algunes espècies d’aquest gènere s’empren en jardineria.

Inflorescències laxes

SABIES QUE... el nom del gènere Chaenorhinum procedeix del grec “chaíno” que significa obrir-se, entreobrir-se, i del grec “rhís, rhinós” que significa nas, perquè la gola de la corol·la queda mig oberta.

L’epítet específic origanifolium fa referència a la forma de les fulles, semblant a les de l’orenga (Origanum vulgare L.).

Família Scrophulariaceae

dijous, 8 de març del 2012

Moricandia arvensis (L.) DC.

NOMS: Coletxó. Colletxó. Coleta. Moricàndia. Castellà: Collejón. Berza boba. Rapillo murciano. Italià: Moricandia comune. Francès: Chou des champs. Moricandie. Anglès: Violet Cabbage. Purple Mistress. Alemany: Acker Moricandie. Grec: Ρόκα. Ερούκα.

Flors en raïms

SINÒNIMS: Brassica arvensis L.; Brassica purpurea Mill.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània meridional.

HÀBITAT: Salsolo-Peganion. Chenopodietalia muralis. Llocs alterats i secs, vores de camins, camps abandonats de secà, sobre substrat bàsic, calcari o guixos. Fins els 700 metres d’altitud.

Herba amb tiges erectes lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra i glauca, ramificada des de la base amb tiges erectes lignificades a la base (sufruticós) que poden alçar-se fins els 75 cm. amb 1-4 mm de diàmetre.

Fulles de la tija (caulinars) amplexicaules

Fulles sèssils, les basals, que no formen roseta, obovades, atenuades a la base i més o menys crenades, de color verd glauc; les mitjanes i superiors de marge enter i la base en forma de cor abraçant la tija (amplexicaules).

Sèpals erectes i gibosos, els laterals

Flors en raïms de flors hermafrodites. Calze amb quatre sèpals erectes i els laterals gibosos. Quatre pètals violacis amb el limbe arrodonit i amb venes més obscures. Estams amb anteres en forma de punta de fletxa (sagitades).Floreix a la segona meitat de la primavera.

Síliqües dehiscents

Fruit en síliqües linears llargues (de fins 7 cm.), dehiscents, amb granes biseriades, àpteres o a penes alades. Quan s’obrin les valves cauen les llavors i queda una membrana hialina que separa les dues meitats.

Fruits madurs

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una síliqua és un tipus de fruit sec en càpsula que quan està madur s'obre en dues valves ventralment. És el fruit característic de la família de les crucíferes (Brassicàcies)

Fulles inferiors

USOS I PROPIETATS: Les fulles bassals tendres són comestibles però s’utilitza per alimentar als animals

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere rep el no de Moricandia en homenatge al botànic suís Moïse Étienne (Stefano) Moricard (1779-1854) autor de una flora americana i altra flora italiana, entre altres obres.

L’epítet específic, arvensis, procedeix del llatí “arva”, que significa camp de conreu, és a dir, que es tracta d'una espècie que apareix en camps cultivats.

És una planta amb gran capacitat de colonització que viu al sud de València, Alacant i el nord d’Àfrica, inclús al desert del Sàhara

Cales Linné va descriure aquesta espècie per primera vegada i la va publicar com Brassica arvensis en Systema Naturae, ed. 12 2: 444. 1767. Amb el nom acceptat actualment de Moricandia arvensis va ser publicada per Augustin Pyramus de Candolle (DC) en Regni Vegetabilis Systema Naturale 2: 626–627. 1821.

Família Cruciferae (Brassicaceae)