Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dimecres, 8 d’agost del 2012

Cardamine hirsuta L.


NOMS: Cardàmine. Creixenet hirsut. Occità: Creissoun sóuvage. Castellà: Berro de los prados. Mastuerzo menor. Panillas. Portuguès: Agriao menor. Cardamina pilosa. Francès: Cardamine hirsute, Cardamine hérissée. Italià: Billeri primaticcio. Anglès: Small Bittercress. Hairy Bitter-cress. Alemany: Behaartes Schaumkraut. Garten-Schaumkraut. Vielstengeliges Schaumkraut. Neerlandès: Kleine Veldkers.
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

Les flors són sobrepassades pels fruits inferiors
DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt dels continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars nitròfils sobre sòls humits. Fins els 1400 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: En la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb tiges de fins 40 cm d’alçada i pèls curts.

Roseta bassal amb fulles pinnatisectes
Fulles bassals en roseta verdes a l’antesi, amb pecíol, molt dividides, pinnatisectes i amb pèls, amb el lòbul terminal més gran i arrodonit. Les fulles de la tija (caulinars) són escasses i més petites, amb un pecíol curt.

Flors amb quatre pètals lliures
Flors en raïms sobrepassades pels fruits inferiors, Quatre sèpals amb pèls. Quatre pètals blancs i lliures. Quatre estams (de vegades 5 o 6). Ovari súper. Floreix de febrer a maig.

Fruit en síliqua dehiscent
Fruit en síliqua dehiscent erecta que sobrepassa la flor, disposada en paral·lel a l’eix principal de la inflorescència (raquis). Les valves s’obrin enrotllades quan maduren.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Antesi deriva del grec “anthos”, que significa flor, i defineix el període durant el qual la flor està totalment oberta i és funcional. També es pot referir a l'arribada d'aquest període, o sigui, a la florida o floració.

Fulles caulinars més petites i de pecíol més curt
USOS I PROPIETATS: Pot menjar-se com una herba amarga.
Al llocs freds pot utilitzar-se com a planta de cobertura del sòl nu, però si maduren les llavors pot escampar-se més enllà del que desitgem.

SABIES QUE... el genèric Cardamine deriva del grec “kardamíne”, nom amb el qual es denominava en el Dioscórides “altra classe de sisýmbrion que creix als llocs aquosos amb el gust del creixent (Rorippa Nasturtium-aquaticum L.) “
L’epítet específic, hirsuta, ve del llatí “hirsutus, -a, -um” que significa eriçat, cobert de pèl rígid i aspre al tacte, en referència als pèls, més o menys llargs, del indument.
Aquesta planta és un refugi per al pugó (poll), el que junt a la facilitat de germinació de les llavors fa que siga considerada una mala herba.

Família Cruciferae (Brassicaceae) 

divendres, 3 d’agost del 2012

Anacyclus clavatus (Desf.) Pers.


NOMS: Panigroc.  Camamil·la loca. Castellà : Manzanilla de los campos. Magarza. Botoncillo. Manzanillon. Gallego: Pampillos. Italià: Camomilla tomentosa. Francès: Anacycle tomenteux. Anacycle en massue. Anglès: White Anacyclus. Alemany: Keulige Flügelfruchtkamille. Keulen-Bertram.

Flors en capítols amb les exteriors ligulades
SINÒNIMS: Anacyclus capillifolius Maire; Anacyclus tomentosus DC. in Lam. & DC.; Anthemis clavata Desf.; Anthemis pubescens Willd.;Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini.  Vores de camins, herbassars nitròfils secs, rotondes, llocs ruderals, fins els 1100 metres d’altitud

Herba de tiges erectes i piloses
FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Herba de fins 40 cm d’alçada, amb tiges ramificades, erectes i amb pèls

Fulles molt retallades
Fulles retallades en lòbuls quasi linears amb l’àpex mucronat

Capítols, de receptecle pla, amb la típica forma de les margarides
Flors en capítols tipus margarida, amb flors grogues tubulars (flòsculs) hermafrodites, al botó central, i flors exteriors femenines amb lígula blanca.  El receptacle pla la diferència de la camamilla (Matricaria recutita) i de la camamilla borda (Anthemis arvensis) que comparteixen hàbitat. Floreix de maig a juny.

Fruits en aqueni alat
Fruit en aquenis obovats. Els exteriors amb petites ales

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les lígules del panigroc amaneixen plegades, tocant el peduncle, i avançant el dia van obrint-se fins quedar esteses. Aquest fenomen, que es dona en algunes plantes, és una resposta a la llum, i rep el nom de fotonàstia.

Bràctees del involucre amb el marge escariós
USOS I PROPIETATS: Pot emprar-se com ornamental.
No es recomanable usar-la per rentar els ulls doncs provoca coentor i irritació.

SABIES QUE... El nom genèric, Anacyclus, deriva del grec i significa circumvolució, en referència a la forma arrodonida de les llavors.
L’epítet específic, clavatus, deriva del llatí “clavatus” que significa ple de claus. Segurament perquè els folíols de les fulles linears acuminades, acaben en punta, com un clau.

Família Compositae (Asteraceae)

diumenge, 29 de juliol del 2012

Pyrus communis L. subsp. communis

NOMS: Perera. Perer.  Castellà: Peral. Basc: Madariondoa. Udareondoa. Gallego: Pereira. Pero.  Portuguès: Pereira. Pereiro. Italià: Pero comune. Perastro. Francès: Poirier. Poirier commun. Anglès: Common Pear. Pear Tree. Alemany: Garten-Birne. Gemeine Birnbaum. Neerlandès: Peer. Grec: Αχλαδιά. Απιδέα. Απιδιά. 

Flors de perera amb llarg peduncle
SINÒNIMS:  Sorbus pyrus Crantz ;  Pyrus sativa (DC.) Duhamel ex Holandre; Pyrus domestica (Borkh.) Borkh.; Pyrus balansae Decne.;  Crataegus excelsa Salisb.; Pyrus achras Delarbre;
 Observacions: Pyrus communis subsp. communis és la perera cultivada, que fa els fruits dolços i comestibles, de la qual hi ha nombroses varietats. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

HÀBITAT:  Prunetalia .Cultivat i de vegades subespontani.

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons les formes vitals de Raunkjaer, planta amb les gemmes de recanvi a més de 2 m d'alçada del terra.

DESCRIPCIÓ:  Petit arbre caducifoli i espinós de 2 a 15 metres d’alçada, i escorça grisa amb esquerdes longitudinals; 

Fulles ovades, acuminades, amb el marge serrat
Fulles ovades, enteres o finament serrades, acuminades i sense pèls quan són adultes, amb llarg pecíol amb dos petites estípules a la base.

Cinc pètals blancs i nombrosos estams
Flors en corimbes umbel·liformes. Flors hermafrodites amb llarg peduncle. Calze amb cinc sèpals triangulars amb pèls. Corol·la amb cinc pètals blancs, lliures, amb ungla. Nombrosos estams d’anteres purpúries. Ovari ínfer amb 3-5 estils. Floreix d’abril a maig.

El fruit és un pom que coneguem com pera
Fruit és un pom piriforme (la pera) de color verdós, groguenc o rogenc, que manté el calze persistent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES:  La família Rosaceae inclou la major part de les espècies de fruites de consum massiu: poma, pera, codony, bresquilla, pruna, cirera, maduixa, ametla, albercoc, mores (esbarzer), gerd, etc. També inclou moltes espècies ornamentals, principalment, les roses, flors per excel·lència, amb importància per a la jardineria i la indústria de perfumeria

USOS I PROPIETATS: Les peres es poden consumir fresques o en melmelades i compotes, doncs són una fruita de sabor delicat i agradable a més ser riques en sucres i vitamines A, C i E.
La fusta és apreciada per escultura i ebenisteria.

Les flors són de gran bellesa
SABIES QUE... El genèric Pyrus ve del llatí “pirus, -i” que denominava la perera cultivada.
L’epítet específic communis és una paraula llatina que significa comú, freqüent, ordinari.
Excavacions arqueològiques han trobat evidències de Pyrus domesticat que daten de 3000 anys abans de la nostra era. Grecs i romans ja cultivaven pereres i van ser aquests últims els que van introduir el cultiu de la perera a la conca de l’Ebre.
En Al Andalus les pomes roges i les peres eren molt apreciades i alguns poetes els van dedicar versos com aquests d'Ibn Ammar:
"Accepteu-les com a galtes que es llevaren el vel en anar cap a vosaltres o com a pits que palpitaren tímidament en les nostres mans”
Diu una cançó popular:
Al·loteta, robadora, / a qui vos compararé? / A la flor de la perera / o a les roses del roser? /
A la flor de la perera / jo us comparo per blancor / i a les roses del roser / jo us comparo per l'olor.
     (Pres d’Amics Arbres · Arbres Amics)

Família Rosaceae

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...