NOMS: Panical. Abreüll.
Cardinxa. Card corredor. Card girgoler. Card panical. Centcaps. Occità:
Canipaut, Panicau, Panicaut, Penche de lop Castellà : Cardo corredor.
Cardo yesquero. Cardo setero. Quitaveneno. Basc:
Armika. Txori-gardu. Gardutxa. Portugal:
Cardo corredor. Cardo de palma. Escorpina. Italià:
Calcatreppola campestre.
Francès: Panicaut champêtre. Chardon-roulant. Anglès: Italian
Eryngo. Field Eryngo. Alemany: Krausdistel. Feld Mannstreu.
Neerlandès: Echte Kruisdiste. Wilde Kruisdistel. Grec: Αγγαθιά.
Σκανθοχόρτι. Ατρακτυλίς η Δικτυωτή.
 |
| Flors en glomèruls amb bràctees amb espines |
SINÒNIMS: Eryngium
dichotomum var. ramosissimum Loscos & J. Pardo in Willk. (ed.); Eryngium
duriberum Sennen & Pau; Eryngium latifolium Hoffmanns. &
Link.
DISTRIBUCIÓ: Pluriregional
HÀBITAT: Brachypodietalia
phoenicoidis. Ruderal. Erms, coscollars, camps de conreu, sobre sòls secs,
assolellats i rics en nutrients (eutròfics). Fins els 1900 metres d’altitud.
 |
| Inflorescències en amples corimbes |
FORMA VITAL: Geòfit:
constitueix una de les formes vitals de Raunkjaer, que defineix
una planta amb estructures perdurables que passa l'estació desfavorable sota
terra.
DESCRIPCIÓ: Herba de tiges fortes de color verd grisenc,
de 30 a 60 centímetres d’alçada i molt ramificades.
 |
| Fulles bassals pinnatisectes amb lòbuls espinosos |
Fulles bassals
molt dividides, de consistència coriàcia, pinnatisectes amb lòbuls espinosos,
sostinguts per un llarg pecíol amplexicaule. Les fulles de la tija (caulinars)
són més petites i amb el pecíol més curt que desapareix a les fulles superiors
que són sèssils.
 |
| Flors pentàmeres en umbel·les compactes que semblen capítols |
Flors en
glomèruls, amb bràctees linears acabades en espines, que formen un ample
corimbe. Poden haver-hi de 10 a 100 glomèruls per inflorescència. Flors
hermafrodites i pentàmeres. Cinc sèpals lanceolats. Cinc pètals blancs més
curts que els sèpals. Cinc estams. Ovari ínfer amb pistil acabat en dos estils.
Floreix de maig a octubre.
 |
| Fruit cobert d'esquames |
Fruit en
esquizocarp ovat i cobert d’esquames agudes.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: El gènere Eryngium té la particularitat, dins de la família de
les umbel·líferes, de presentar les inflorescències en umbel·les tan compactes
que semblen capítols més que umbel·les.
USOS I PROPIETATS:
L’arrel seca i bullides és diürètica, depurativa, expectorant, sudorífera,
cicatritzant i emmenagoga. És útil en casos d'hidropesia, constipats, grip,
malalties reumàtiques i inflamacions de les vies urinàries o de l'aparell
circulatori, però no s'ha de prendre en abundància perquè les seves altes
propietats diürètiques provocarien una baixada de la tensió arterial.
Hi ha la creença popular que portar un tros de tija seca en
contacte amb la pell evita la irritació de la pell per fregament al caminar (escaldar-se)
És una planta comestible, ja que les fulles tendres es poden
menjar en amanides i les arrels, confitades. Hom diu que és afrodisíaca. Forma
part dels ingredients del popular “herbero”.
 |
| Les flors tenen un pistil acabat en dos estils |
SABIES QUE... El
nom del gènere Eryngium, deriva del
grec erýngion, -ou, que era el nom
que a l’antiga Grècia rebien diversos cards del gènere.
L’epítet específic, campestre,
fa referència a que habita amb freqüència els camps de cultiu.
Rep el nom de card corredor perquè per disseminar les
llavors, quan està seca, es trenca per la base i es deixa dur pel vent, escampant
els fruits per tot arreu. Les plantes que adapten aquesta estratègia de
disseminació de llavors s’anomenen estepicursores.
Sobre les seues arrels, en simbiosi, creix la gírgola de
panical (Pleurotus erygii)
un bolet comestible molt apreciat pel seu sabor.
Família Umbelliferae (Apiaceae)
