Reseda lutea L.

NOMS: Gualda. Gavarró. Bufadors. Enturió. Galda. Gandalla. Pebre de ruc. Marduixí bord. Occità: Erbo di jusiòu, Gauda, Èrba jauna. Castellà : Gualdón. Pacífica. Reseda amarilla. Sosiega-amiga. Basc: Erezea. Horika-belarra. Portuguès: Minhonete. Italià: Reseda comune. Francès: Réséda bâtard, Réséda jaune, Réséda sauvage. Anglès: Wild mignonette. Alemany: wilde Resede. Gelber Wau. Neerlandès: Wilde Reseda. Grec: Ώχρα. Βρωμούσα η κίτρινος.

Pètals superiors dividits en tres lòbuls, el central liciniat

SINÒNIMS: Reseda benitoi Sennen; Reseda gracilis Ten.; Reseda ibicensis Pau; Reseda longipedunculata Pau;Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Camps, voresde camins, llocs alterats. Entre els 100 i els 1700 metres d’altitud

Planta amb diverses tiges

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus  renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Planta amb varies tiges d’un a tres pams d’alçada,

Fulles caulinars trisectes

Fulles bassals en roseta enteres amb llarg pecíol i marge enter o, de vegades, trisectes, com les caulinars, o pinnatisectes

Calze amb 5-6 sèpals linears persistents a la fructificació

Flors en inflorescències en raïm, bracteades. Calze amb 5-6 sèpals persistents i linears. Corol·la amb pètals grocs, el superior amb tres lòbuls, el del centre laciniat i els laterals falcats, els laterals menors i asimètrics, i els inferiors amb el limbe molt reduït. 15-20 estams més o menys de la mateixa grandària que els pètals. Floreix a finals de l’hivern, en la primavera i l’estiu.

Càpsula acabada en tres petites dents

Fruit en càpsula pèndula cilíndrica, truncada i acabada en tres dents petites.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una càpsula és un tipus de fruit sec que s’obri en madurar per a alliberar les llavors (dehiscent). En general conté més d’una llavor en cada u. Es forma a partir d’un ovari súper, i la dehiscència pot adoptar nombroses formes distintes.

Inflorescències en raïm

USOS I PROPIETATS: Antitussigen

Les arrels s’han emprat, des del primer mil·lenni abans de Crist, per aconseguir un tint groc, però l’espècie més usada amb aquesta finalitat era Reseda luteola

SABIES QUE... El nom genèric, Reseda, deriva del llatí “resedo” = calmar, assossegar, i ja el va emprar Plini per a referir-se a una planta que s’utilitzava per alleugir les inflamacions i els infarts.

L’epítet específic lutea, deriva del llatí “luteus, -a, -um” que vol dir de color groc, en referència al les flors grogues.

Les plantes silvestres són molt mel·líferes, molt visitades per les abelles.

Família Resedaceae

Galium aparine L. subsp. aparine

NOMS: Amor d'hortelà. Apelagós. Apelagosa. Gafetets. Garrotxa. Raspallengua. Rèbola d'hortolà. Occità: Arrapo-man, Jaspida, Trapa-cuòu. Castellà : Amor de hortelano. Azotalenguas. Lapa. Lárgalo. Presera. Gallego: Amor de hortelâo. Chapizo. Rapa-lingua. Basc: Lapa-chipia. Ziabelar. Portuguès: Amor-de-hortelâo. Erva-peganhosa. Pegamaço. Raspa-lingua. Italià: Attaccaveste. Caglio asprello. Francès: Gaillet gratteron. Gaillet accrochant. Anglès: Cleavers. Grip Grass. Alemany: Kletten Labkraut. Gewöhnliches Klebkraut. Neerlandès: Kleefkruid. Kliskruid.

Flors en cimes amb varies flors

SINÒNIMS: Aparine vulgaris Hill.;  Aparine hispida Moench.  Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Convulvuletalia sepium. Herbassars sobre sòls humits, vores de camins. Fins els 2600 metres d’altitud. Aquest del riu Cànyoles al pas per Vallada.

Herba enfiladissa i enganxosa

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ:  Planta herbàcia enfiladissa, amb tiges i fulles cobertes d’agullons rígids, que la fan aspra al tacte. Tiges quadrades, entre un pam i un metre, postrades o ascendents, molt ramificades.

Fulles en verticils de 6-10 fulles amb ganxos

Fulles verticil·lades amb 6-10 fulles, oblanceolades i apiculades, per verticil, amb l’anvers papil·lós i enganxós.

Corol·la rotàcia amb quatre pètals blancs

Flors en cimes multiflores. Flors hermafrodites i tetràmeres, amb la corol·la blanquinosa en forma de tub curt acabat en quatre lòbuls plans (rotàcia). Quatre estams soldats al tub de la corol·la. Ovari ínfer amb dos lòculs, un sol estil acabat en dos estigmes capitats. Floreix en primavera i estiu.

Fruits enganxosos, com tota la planta

Fruit en esquizocarp pilós format per dos mericarps. Els ganxos dels fruits afavoreixen la dispersió epizoocora. 

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Epizoocoria s’anomena a una de les estratègies de dispersió de les llavors. Consisteix en que les llavors o fruits s’adhereixen a la superfície dels animals, per mitjà de substàncies adhesives o d’estructures mecàniques que afavoreixen la fixació, com ara ganxos o arpons, i són transportats lluny de la planta mare.

USOS I PROPIETATS: S'empra com a diürètic, per a les irritacions de la bufeta, per a dissoldre les pedres renals i per combatre el càncer, la psoriasi i les úlceres. També és un dermoprotector beneficiós per les cremades solars, i antiescorbútic.
En cosmètica s'usa la infusió de la planta per aclarir el cutis, per combatre la caspa i com a desodorant.

Les llavors es poden utilitzar com a substitut del café, doncs és de la mateixa família i també conté cafeïna però en menor proporció.

SABIES QUE... el nom genèric Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants a les de la aparine s’emprava per quallar la llet.

L’epítet específic aparine deriva del grec “aparein” que significa ganxo, en referència a les tiges, fulles i fruits que s’adhereixen a qualsevol cosa.

Dioscòrides ja informava que els pastors de l’antiga Grècia l’empraven de col·lador per apartar els pèls de la llet. Linné també informar del mateix ús a Suècia.

Galé l’anomenava “philantropos” que significa amiga de l’home, doncs s’enganxa a la roba de les persones “como hacen a cualquier caminante los venteros de Itàlia para le desollar”, com deia Laguna, intèrpret del Dioscòrides.  

A alguns països europeus va ser emprada per omplir matalassos, doncs els ganxos de les fulles i les tiges permetien que el matalàs mantinguera un gruix uniforme.

Les seves fulles són un dels aliments preferits de les erugues del bufaforats.

Família Rubiaceae

Cydonia oblonga Mill.

NOMS: Codonyer. Occità: Codonhièr. Castellà : Membrillero. Membrillo. Gallego: Membrilleira. Marmeleiro. –Basc: Irasagarrondo. Godeiñatze. Portuguès: Marmeleiro. Marmelo. Italià: Melo cotogno. Francès: Cognassier. Anglès: Common Quince. Alemany: Quittenbaum. Neerlandès: Kwee. Grec: Κυδωνιά

Flors solitàries i molt vistoses

SINÒNIMS: Cydonia maliformis Mill.;  Pyrus cydonia L.;  Cydonia vulgaris Dum. Cours.; Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Àsia occidental i central

HÀBITAT: Cultivada i rarament subespontània.

Petit arbre caducifoli

FORMA VITAL: Macrofaneròfit: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, planta amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ:  Arbust o arbre petit, de fins 6-7 metres d’alçada, amb les branques joves cobertes de borra, caducifoli, de capçada irregular i tronc tortuós amb escorça llisa de color grisenc.

Fulles llargament ovades

Fulles grans, de 5-10 cm, alternes, oblongo-ovades, de marge enter, verdes i sense pèls per l’endret i cobertes per un toment gris pel revers.

Corol·la amb cinc pètals lliures

Flors solitàries grans (4-5 cm de diàmetre) i molt vistoses, pentàmeres, sostingudes per un peduncle curt i tomentós. Calze persistent i acrescent amb cinc sèpals lanceolats. Corol·la amb cinc pètals de color blanc rosat. Entre 15 i 25 estams. Ovari semiínfer amb cinc estils lliures. Floreix a l’abril i maig.

Fruit en pom cobert de borra

Fruit és un pom piriforme, tomentós al principi però va perdent la borra amb la maduració (una dita castellana diu: “madurará el membrillo i mudará el pelillo”). La polpa és dura, de sabor àcid i aspre però molt aromàtica.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pom és un tipus de fruit  compost de cinc o més carpels en els quals l'epicarpi forma una fina capa, el mesocarpi és normalment carnós, i l'endocarpi forma un embolcall al voltant de la llavor. La part externa de l'endocarpi és la part més comestible d'aquesta fruita,

USOS I PROPIETATS: El codonyer s’ha cultivat des d’antic pels seus fruits, els codonys, que s'empren per fer melmelades i l’apreciat codonyat.
 La polpa conté sucres, àcid màlic i tartàric, i petites quantitats de tanins, que donen al fruit les propietats astringents. L'extracte de la polpa, com a xarop, s'usa com a antidiarreic. El mucílag de les llavors s'empra contra les cremades, sedes, talls a la pell i inflamacions oculars.
En horticultura s'usa com a patró per empeltar altres espècies.
Antigament es guardava  un codony als armaris, per transmetre la seva fragància a la roba blanca neta, i també al rebost.

Les branques tendres són fortes i flexibles, raó per la qual, temps enrere eren preferides al vímet per teixir cistelles. El nom castellà “membrillo” té l’origen en aquesta característica i deriva del diminutiu de “mimbre” (vímet), “mimbrillo”.

SABIES QUE... el nom del gènere Cydonia ve del grec "kýdo" doncs, segons el Dioscòrides, els primers codonys van arribar a Itàlia procedents d’una vila de Creta anomenada Kydon. És un gènere monotipic, doncs aquesta és l’única espècie del gènere.

L’epítet específic oblonga deriva de “oblongus” que significa oblong, de forma allargada, per la forma de les fulles.

Hi ha nombroses referències al codony en l’antiguitat clàssica. En temps d’Hipòcrates a l’antiga Grècia ja era recomanat el codony com astringent, i també s’elaborava el codonyat usant mel en lloc de sucre. Plutarc conta que les joves gregues, abans d’entrar a la càmera nupcial, mossegaven un codony, amb la finalitat d’aromatitzar els primers petons. Però també els romans Apici, Plini el Vell o Columel·la parlen de les virtuts dels codonys.

Els romans introduïren els codonyers a Europa central però fou durant l’Edat Mitjana quan s’expandí el seu cultiu. Carlemany va instaurar que als horts foren plantats codonyers, junt a la resta d’arbres fruiters. 

Família Rosaceae