Menuda Natura

divendres, 16 de novembre del 2012

Antirrhinum barrelieri Boreau subsp. barrelieri

NOMS: Conillets. Gatets. Gossets. Castellà : Boca de dragón. Dragoncillo. Anglès: Barrelier’s snapdragon. Alemany: Barreliers Löwenmaul.

Corol·les personades

SINÒNIMS: Antirrhinum controversum Pau.;

Observacions: Dos subespècies: la ssp. barrelieri, i la subsp. litigiosum. La primera té els sèpals linears i aguts i la segona té les flors més grans i els sèpals ovats i obtusos). Al territori Diànic apareix la ssp. barrelieri.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània occidental

HÀBITAT: Paretarietalia. Matollars, pedregars, roques, marges i murs, sobre terreny calcari. Fins els 900 metres d’altitud.

Planta ramificada des de la base

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic hémi (« mig »), cryptos (« amagat ») i phuton (« planta »); en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s'amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta molt ramificada amb tiges que poden arribar a més d’un metre d’alçada, amb pèls a la part inferior que són glandulosos a la part superior

Fulles linear-lanceolades de vegades reflexes

Fulles linears o linear lanceolades, de vegades reflexes, les inferiors oposades i les superiors alternes, amb un curt pecíol.

Calze amb cinc sèpals linears i aguts

Flors en inflorescències en raïm en forma d’espiga. Bràctees estretament lanceolades i un curt pedicel. Flors hermafrodites, zigomorfes. Calze amb cinc sèpals linears i aguts. Corol·la bilabiada; llavi superior bilobat i l’inferior trilobat, amb una protuberància al llavi inferior (personada) que tanca l’accés al tub de la corol·la, i una gepa a la base. Quatre estams. Ovari súper amb un sol estil acabat en un estigma capitat. . Floreix de març a octubre.

Càpsula amb porus a l'àpex per on eixen les llavors

Fruit en càpsula ovoido-oblonga amb pèls glandulosos que s’obri per porus a l’àpex.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les corol·les d’aquest gènere, mirades de front, semblen una màscara o una cara de persona, pel que reben el nom de corol·les personades.

Inflorescències en raïm en forma d’espiga

SABIES QUE... el nom del gènere Antirrhinum deriva del grec “anti” = en lloc de, i “rhis, rhinos” = nas, segurament per la forma de la corol·la personada que recorda un musell, però Dioscòrides, segons la traducció de Laguna, diu que “el fruit s’assembla als nassos d’una vedella”.

L’epítet específic, barrelieri, està dedicat a J. Barrelier (1606-1673), dominic de París, que va herboritzar a la Mediterrània (Provença, el Languedoc, Espanya i Itàlia). Antoine de Jussieu va publicar l’obra pòstuma de Barrelier sota el títol “Icones Plantarum per Galliam, Hispaniam et Italiam observatæ”. Aquesta obra conté unes cent espècies noves per a l’època i moltes d’elles li van ser dedicades amb el nom Barrelieri.

Al comprimir lateralment el tub de la corol·la, aquesta obri la boca com si fos un conillet o un gosset, el que servia de distracció als xiquets.

Família Scrophulariaceae

dimarts, 13 de novembre del 2012

Cirsium vulgare (Savi) Ten.

NOMS: Lloba-carda. Card. Card soliquat. Card somerer. Card calcida, Card d'ase, Card de cucs, Lloba. Occità: Bartalai, Cardon, Caucida. Castellà: Cardo. Cardencha. Cardo borriquero. Cardo negro. Basc: Asto carduba. Portuguès: Cardo. Italià: Cardo asinino. Francès: Chardon lancéolé. Cirse commun. Anglès: Spear Thistle. Bull Thistle. Alemany: Lanzettblättrige Kratzdistel. Gewöhnliche Kratzdistel. Gemeine Kratzdistel. Neerlandès: Speerdistel.

Flors en capítols arrodonits amb bràctees espinescents

SINÒNIMS: Cirsium lanceolatum (L.) Scop.; Carduus lanceolatus L.;

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ ecozona holàrtica) fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Cardassars, vores humides de bosc, sèquies i camins. Fins els 1600 metres d’altitud

Tiges alades i espinescents

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable de manera que, aquestes de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Card que pot arribar al metre i mig d’alçada, amb tiges alades i espinescents, erectes i ramificades

Fulles cobertes d'espines

Fulles pinnatipartides, amb l’anvers cobert d’espines, el limbe, amb lòbuls acabats en espina, decurrents, que continuen al llarg de la tija formant un ala espinosa.

Corol·la tubular acabada en lòbuls estrets i allargats

Flors en capítols arrodonits amb bràctees espinescents i sovint amb pilositat araneosa. Corol·la tubular amb lòbuls que arriben fins la meitat del tub, de color rosa púrpura. Cinc estams que sobresurten de la corol·la. Ovari ínfer amb un estil i estigma bífid. Floreix des de juny fins a l’hivern.

Fruit en aqueni amb vil·là plomós i suau

Fruit en aqueni amb vil·là de pèls plomosos i fins, que facilita la dispersió pel vent, al contrari que els vil·lans del gènere Carduus, amb pèls més forts i aspres.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El vil·là o plomall que coronen alguns fruit o llavors, d’algunes compostes, és el calze profundament transformat en una corona de pèls o petites peces escarioses que només arriben a estar ben desenvolupades quan el fruit és madur.

USOS I PROPIETATS: Antihemorroïdal, antireumàtic i emol·lient.

Les tiges tendres pelades poden menjar-se cuites, igual que les arrels joves.

SABIES QUE... El genèric Cirsium deriva del grec “kirsion” que era el nom que rebien els cards, i aquesta veu deriva de “kirsós”, que significa varius o venes varicoses, doncs en alguns tractats els cards s’empraven per tractar aquesta malaltia.

L’epítet específic vulgare deriva de “vúlgus”= vulgar, comú, per l’ampla dispersió que el fa comú en extensos territoris.

Les llavors serveixen d’aliment a caderneres, passerells i verderols, i les flors són font de nèctar per a nombrosos insectes pol·linitzadors, incloent abelles de mel i papallones.

És considerat una mala herba però és fàcil d’eliminar, perquè és reprodueix només per llavor i no per trossos d’arrel com la calcida (Cirsium arvense (L.) Scop.) que es multiplica amb les llaurades.

El card és el símbol d’Escòcia.

Família Compositae, (Asteraceae)

dissabte, 10 de novembre del 2012

Ononis spinosa L.

NOMS: Abriüll. Abrill. Aturabou, Botgeta, Dent de bou, Gaons, Gavó espinós, Gaó, Ugó, Ungla de gat. Afrontacavadors. Occità: Agavoun. Castellà: Detienebuey, Gatuña, Uña gata. Peine de asno. Asnillo. Basc: Goldarroia. Itxiocorria. Portuguès: Gatinha. Gatunha. Resta-boi. Unhagata. Italià: Ononide spinosa. Stancabue. Francès: Bugrane épineuse. Arrette boeuf. Anglès: Spiny rest harrow. Alemany: Dornige Hauheche. Neerlandès: Katteddorn. Grec: Αλωνίδα. Βοϊδινό αγκάθι. Ονωνίδα η αγκαθωτή.

Flors amb la típica forma de les papilionàcies

SINÒNIMS: Ononis campestris Koch.; Ononis vulgaris Rouy.; Bonaga antiquorum (L.) Medik.;

Observacions: És una espècie molt variables amb varies subespècies unides per nombroses formes de transició.

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Prats mesòfils, herbassars, preferentment sobre sòls bàsics i secs. Fins els 1500 metres d’altitud.

Petit arbust amb espines

FORMA VITAL: Camèfit: segons el tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer, són els vegetals que les seves parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les seves gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petit arbust, de fins 60 cm d’alçada, molt ramificat i amb espines, amb tiges lignificades en la part inferior (sufruticosa), erectes o ajagudes a terra (decumbents), amb pèls glandulosos i de vegades fent ziga-zaga.

Fulles alternes i trifoliades

Fulles alternes, trifoliades amb el marge dels folíols dentats i pilosos; estípules soldades en part al pecíol;

Corol·la amb l'estendard rosat

Flors inflorescències en raïm però de vegades amb flors axil·lars solitàries amb un curt pedicel. Flors hermafrodites, zigomorfes, amb la característica forma de les papilionàcies. Calze en curt tub i cinc dents amb 3 a 5 nervis i coberts de pèls. Corol·la poc més llarga que el calze, amb l’estendard rosat, les ales blanques i la carena amb l’àpex rosat. 10 estams. Ovari súper. Floreix a finals de la primavera i l’estiu.

Fruit en llegum ovoide

Fruit en llegum ovoide, pla, amb pelets a l’extrem, dins del calze

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors de la família de les papilionàcies tenen característiques que les fan inconfusibles. La corol·la té cinc pètals lliures i un sol pla de simetria; un pètal superior gros, l’estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos pètals inferiors més o menys soldats que formen la carena.

USOS I PROPIETATS: És diürètic, astringent, antisèptic i sudorífic.

No és tòxica però només s'ha de prendre amb prescripció mèdica i sota control mèdic ja que pot causar una descompensació tensional. Cal vigilar, especialment, en utilitzar-la en presència de cardiopaties o hipertensió arterial.

Inflorescències en raïm, i de vegades amb flors axil·lars solitàries

SABIES QUE... El genèric Oonis deriva deriva del grec “onos” que significa ase, perquè aquest animal solia rebolcar-se pel damunt de la planta per alleugerar les seves picors gràcies a la textura aspra i espinosa del gavó espinós. El grec “Onónis, -idis” denominava diverses espècies que pertanyen actualment al gènere Ononis, especialment aquesta (Ononis spinosa L.)

L’epítet específic, spinosa, fa referència a les espines de les tiges.

També se l'anomena afrontacavadors pels problemes que originen als camperols per eradicar-la dels seus camps de conreu, doncs s'estén amb gran facilitat pel subsòl, adquirint unes dimensions considerables.

El nom popular d’aturabou també fa referència a que la planta destrossava les potes dels bous i les relles, per a desgràcia dels llauradors.

Des del segle IV abans de Crist ja en parlaven de les seues virtuts diürètiques. Teofrast, Dioscòrides, Plini i Galé en fan referència als seus escrits.

Aquesta planta l’associen, en la botànica màgica, a Mart i Júpiter, i recollida en la conjunció d’ambdós planetes actuava com un talismà, protegint contra accidents, robatoris i baralles.

Família Leguminosae (Papilionaceae, Fabaceae)