Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

dijous, 13 de desembre del 2012

Ceterach officinarum Willd.


NOMS: Doradella. Dauradella. Herba daurada, Herba de la sang. Occità: Dauradeta. Castellà: Doradilla. Basc: Xardin-belar horia. Txarrangilla. Portuguès: Douradinha. Italià: Cedracca.  Spaccapietra. Erba dorata. Francès: Cétérach. Doradille. Anglès: Rustyback fern. Arabian Ceterach. Miltwaste. Alemany: Milzfarn. Schriftfarn. Neerlandès: Schubvaren. Grec: Σκορπίδι.
La doradella és una petita falguera abundant a les nostres terres
SINÒNIMS: Asplenium ceterach L.; Ceterach vulgare Druce;

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Asplenietea trichomanis . Escletxes, penyals calcícoles, roques i murs més o menys ombrejats, de la vora del mar a la muntanya, fins els 1800 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són les plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Petita falguera (entre 5 i 25 cm) proveïda d’un rizoma gruixut i cobert d’esquames negres amb el marge ciliat.

Frondes verdes per l'anvers i rogenques pel revers
Frondes persistents, fasciculades,  amb curt pecíol, pinnatipartides, verd fosc i sense pèls (glabra) per l’endret i grisosa amb esquames membranoses rogenques pel revers. Segments alterns i arrodonits a l’àpex.

Sorus al revers de la fronda
Esporangis esferoïdals amb anell que permet l’obertura explosiva dels esporangis quan s’assequen.  Els esporangis s’agrupen en sorus oblongs inserits sobre els nervis. Produeix una sola classe d’espores (isospòrica).

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una falguera és una planta vascular que no produeix llavors, sinó que es reprodueix per espores. Quan parlem de falgueres no parlarem d’arrel sinó de rizoma; no descriurem les fulles sinó les frondes; i no parlarem de flors, doncs les falgueres es reprodueixen per espores, com hem dit abans. 

USOS I PROPIETATS: Té propietats astringents, i la seua bullida es pren també per a combatre la tos, doncs és espectorant, i com a diürètica, per a la retenció de líquids.
En jardineria s’empra per adornar murs i rocalles.

Les frondes creixen desenrollant-se en espiral
SABIES QUE... el nom genèric, Ceterach, sembla que deriva de “cetrack”, el nom àrab de la planta que s’empra, també, per a denominar una paret humida.
L’epítet específic officinarum ve del genitiu plural del llatí “officina”, que significa laboratori de farmàcia, perfumeria, o similars, i puguem traduir-ho com “de la farmàcia”.
És una de les falgueres que poden resistir les temperatures càlides i fins i tot el sol directe, perquè té, al revers de la fulla, nombroses escates membranoses que funcionen com un espill, reflectint la llum solar.
En temps secs s’enrotlla mostrant les esquames del revers que reflecteixen la llum i el calor, i quan  arriba la pluja tornarà a mostrar el verd de les frondes. La doradella es converteix així en un excel·lent indicador de l’estat hídric de l’ecosistema. És la falguera més abundant al nostre país.
Per saber més sobre aquesta falguera podeu veure un excel·lent article del blog “Sagnant en verd
Diu al Dioscòrides renovado de Pio Font Quer: “Las genovesas del siglo XVII, dice Dinet ("Hieroglyphiques", pág. 201, 1614), utilizaban la doradilla para enrubiarse (far la bionda). Con la lejía hecha de ceniza de esta planta se lavaban a menudo la cabeza, y ponían el pelo a secar al sol.”

Família Aspleniaceae


dilluns, 10 de desembre del 2012

Lavandula angustifolia Mill.


NOMS: Espígol ver. Espigol femella. Aspic. Barmaió. Castellà: Espliego. Lavanda. Alhucema. Occità: Badafa, Badassa, Espi, Espic. Italià: Spigo. Francès: Lavande officinale. Lavande vraie. Anglès: True Lavender. Dutch Lavender. Alemany: Gartenlavandel. Neerlandès: Gewone Lavendel. Grec: Λεβάντα η γνήσια.

Inflorescència d'espígol ver
SINÒNIMS: Lavandula angustifolia subsp. angustifolia Mill.;  Lavandula spica L.;  Lavandula vera DC.;  Lavandula officinalis Chaix;   Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberiana

HÀBITAT: Aphillanthion. Indrets secs i pedregosos, en prats i matollars sobre sòl calcari.

Arbust amb tiges erectes
FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Arbust tomentós i flairós amb tiges erectes quadrangulars i amb fulles de fins 80 cm d’alçada.

Fulles linears oposades
Fulles oposades (fascicles en brots axil·lars), són linears o estretament lanceolades, amb el marge enter,  grisenques i amb pèls les joves que es fan verdes i revolutes més tard

Corol·la amb dos llavis: el superior dividit en dos lòbuls i el inferior en tres
Flors en inflorescències formades per verticil·lastres amb bràctees ovades i membranoses a la base, sobre un llarg peduncle (10 a 30 cm) normalment no ramificat. Flors hermafrodites i pentàmeres. Calze amb cinc dents. Corol·la bilabiada amb el llavi superior amb dos lòbuls i l’inferior amb tres. Quatre estams inserits al tub de la corol·la. Gineceu súper. Floreix a l’estiu.

Fruit en tetraqueni dins del calze persistent
Fruit en tetraclusa (tetraqueni) amb una sola llavor per aqueni.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un verticil·lastre és l'agrupament de flors que, disposades en cimes de peduncles curts, són situades a un mateix nivell. Els verticil·lastres són molt típiques de la família labiades.

USOS I PROPIETATS: És un tranquil·litzant suau, facilita les digestions i mitjançant banys i compreses, actua com a desinfectant, antisèptica, antireumàtica, cicatritzant, antiespasmòdica i estimulant. S'usa contra les cremades i les picades d'insectes fent un preparat deixant un grapat de flors a remulla en un quart de litre d’oli d’oliva durant 15 dies.
Una goteta d’oli essencial darrere de les orelles prevé l’aparició de polls i una goteta en un terròs de sucre durant tres dies acaba amb els paràsits intestinals. 
De les flors s'utilitza la seua essència per elaborar productes de perfumeria com colònies, sabons i olis. Combat la caiguda del cabell, doncs l'aigua d'espígol regula les glàndules sebàcies i en redueix el greix que debilita els cabells.
En la cuina també s’empra per aromatitzar amanides, melmelades, gelats i postres diversos.
Les flors seques s'empren per perfumar la roba i eliminar les arnes.


SABIES QUE... el genèric Lavandula prové del llatí “lavandaria, -ae” amb el que nombraven les plantes que s’empraven per perfumar l’aigua o fabricar aigua de colònia.  Aquest mot deriva del verb llatí “lavo”, que significa rentar, banyar.
L’epítet específic angustifolia deriva del llatí da "angustus"= estret, prim, i "folium"= fulla, és a dir, de fulla estreta.
Anteriorment es coneixia com L. officinalis, en referència a les seues propietats medicinals.
Hom diu que posar bossetes de flors seques baix del coixí ajuda a relaxar-se i conciliar el son.
És una espècie de fàcil hibridació, especialment amb Lavandula latifolia Medic. I les propietats medicinals varien notablement.

Família Labiatae (Lamiaceae)


divendres, 7 de desembre del 2012

Daucus carota L. subsp. carota


NOMS: Botxes. Fonollassa. Pastanaga borda. Castellà : Zanahoria silvestre. Acenoria. Gallego: cenoira. Cenoura. Basc: Pastanaga. Mandaperrexila. Portuguès: Erva-coentrinha. Italià: Carota selvaggia. Francès: Carotte sauvage. Anglès: Wild carrot. Bees' Nest. Alemany: Wilde Möhre. Karotte. Neerlandès: Peen. Voederwortel.

Flors en doble umbel·la
SINÒNIMS: Daucus fernandezii Senn.; Daucus polygamus Gouam; Daucus gaditanus Boiss. & Reut.;  Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT:Camps abandonats, vores de camins, prats i llocs herbosos. Fins els 2000 metres d’altitud.

Herba erecta i ramificada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit: Del grec antic ”hémi”, mig,  cryptos”,  amagat,  i “phuton” que significa planta; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta, ramificada i coberta de pèls que la fan aspra al tacte, que pot arribar al metre d’alçada. Té una arrel  llarga i gruixuda ramificada en altres molt més primes i curtes.

Fulles dividides en segments linears
Fulles pinnatisectes, dividides en segments linears. Les inferiors amb pecíol i segments un poc més amples que les inferiors que els tenen en lacínies estretes i són subsèssils.

Les flors exteriors tenen els pètals desiguals
Flors en doble umbel·la que es tanca a la fructificació. Les flors són pentàmeres, blanques o lleument rosades, però la flor central de la umbèl·lula és, sovint, vermella o negra. Calze amb cinc dents curtes. Corol·la amb cinc pètals emarginats i asimètrics, majors els exteriors. Cinc estams lliures. Gineceu ínfer amb un disc nectarífer, l’estilopodi, que atrau els insectes pol·linitzadors. A la base de la umbel·la hi ha les bràctees del involucre, més curtes que el radi i 1-2 pinnatisectes.   Floreix de l’abril a l’octubre.

La umbel·la es tanca a la frutificcació
Fruit és un esquizocarp el·lipsoïdal, amb dos mericarps que presenten costelles amb agullons que s'enganxen als pèls dels animals facilitant la seva dispersió.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Estilopodi és la base engruixida dels estils de les flors de les umbel·líferes que es conserva en el fruit.

USOS I PROPIETATS: Remineralitzant, vitamínica, diürètica, depurativa, demulcent, antidiarreica, astringent, cicatritzant, emmenagoga i galactògena
En medicina popular està indicada en anèmies, debilitat, convalescència, gastroenteritis, diarrees, colitis, miopia progressiva, lactància, cremades i ferides.
Les varietats cultivades són les que produeixen safanòries o pastanagues, de diferents tipus i colors, però la varietat silvestre no té l’arrel napiforme. 

Al centre apareix una flor obscura imitant un insecte
SABIES QUE... el genèric Daucus deriva del grec “daûkos, -ou”; llatí “daucus”, que era el nom de diverses plantes umbel·líferes com la safanòria cultivada (Daucus carota L.)
L’epítet específic, carota, ve del grec "karoton" que era com denominaven la pastanaga.
El noms català i basc “pastanaga deriva del llatí “pastinaca”, nom que li dona també Laguna en la traducció del Dioscòrides. 
Quan es forma la llavor, les bràctees i la doble umbel·la es contrauen i la tanquen, formant un a mena de niu còncau.
Al centre de la umbel·la hi ha una flor vermella amb la funció d’atreure els insectes pol·linitzadors.  

 
Família Umbelliferae (Apiaceae)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...