NOMS: Doradella. Dauradella.
Herba daurada, Herba de la sang. Occità: Dauradeta. Castellà: Doradilla. Basc: Xardin-belar
horia. Txarrangilla. Portuguès:
Douradinha. Italià: Cedracca. Spaccapietra. Erba dorata. Francès: Cétérach. Doradille.
Anglès: Rustyback fern. Arabian Ceterach. Miltwaste. Alemany: Milzfarn.
Schriftfarn. Neerlandès: Schubvaren. Grec: Σκορπίδι.
.jpg) |
| La doradella és una petita falguera abundant a les nostres terres |
SINÒNIMS: Asplenium ceterach L.; Ceterach
vulgare Druce;
DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: ecozona holàrtica
fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de
l'hemisferi nord.
FORMA VITAL: Hemicriptòfit:
en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer, són les plantes
que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes
arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes
herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època
desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Petita falguera (entre 5 i 25 cm) proveïda
d’un rizoma gruixut i cobert d’esquames negres amb el marge ciliat.
 |
| Frondes verdes per l'anvers i rogenques pel revers |
Frondes persistents,
fasciculades, amb curt pecíol,
pinnatipartides, verd fosc i sense pèls (glabra) per l’endret i grisosa amb
esquames membranoses rogenques pel revers. Segments alterns i arrodonits a
l’àpex.
 |
| Sorus al revers de la fronda |
Esporangis
esferoïdals amb anell que permet l’obertura explosiva dels esporangis quan
s’assequen. Els esporangis s’agrupen en sorus oblongs inserits sobre els
nervis. Produeix una sola classe d’espores (isospòrica).
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Una falguera és una
planta vascular que no produeix llavors, sinó que es reprodueix per espores. Quan
parlem de falgueres no parlarem d’arrel sinó de rizoma; no
descriurem les fulles sinó les frondes; i no parlarem de flors, doncs les falgueres es
reprodueixen per espores, com hem dit abans.
USOS I PROPIETATS:
Té propietats astringents, i la seua bullida es pren també per a combatre la
tos, doncs és espectorant, i com a diürètica, per a la retenció de líquids.
En jardineria s’empra per adornar murs i rocalles.
 |
| Les frondes creixen desenrollant-se en espiral |
SABIES QUE... el
nom genèric, Ceterach, sembla que
deriva de “cetrack”, el nom àrab de
la planta que s’empra, també, per a denominar una paret humida.
L’epítet específic officinarum
ve del genitiu plural del llatí “officina”,
que significa laboratori de farmàcia, perfumeria, o similars, i puguem
traduir-ho com “de la farmàcia”.
És una de les falgueres que poden resistir les temperatures
càlides i fins i tot el sol directe, perquè té, al revers de la fulla,
nombroses escates membranoses que funcionen com un espill, reflectint la llum
solar.
En temps secs s’enrotlla mostrant les esquames del revers
que reflecteixen la llum i el calor, i quan
arriba la pluja tornarà a mostrar el verd de les frondes. La doradella
es converteix així en un excel·lent indicador de l’estat hídric de
l’ecosistema. És la falguera més abundant al nostre país.
Per saber més sobre aquesta falguera podeu veure un
excel·lent article del blog “Sagnant en verd”
Diu al Dioscòrides
renovado de Pio Font Quer: “Las
genovesas del siglo XVII, dice Dinet ("Hieroglyphiques", pág. 201,
1614), utilizaban la doradilla para enrubiarse (far la bionda). Con la lejía
hecha de ceniza de esta planta se lavaban a menudo la cabeza, y ponían el pelo
a secar al sol.”
Família Aspleniaceae
