Quan passegem pel camp o pel jardí ens creuem amb multitud d’animals i plantes als quals no prestem atenció per considerar-los insignificants, els mirem sense veure’ls, els trepitgem sense adonar-nos-en, ignorants de l’enorme bellesa d’aquests essers petits i els milers d’anys d’especialització i adaptació al medi de la seua morfologia. Aquest blog intentarà mostrar eixe món i donar a conèixer alguns dels seus secrets.

divendres, 15 de febrer del 2013

Sorghum halepense (L.) Pers.


NOMS: Canyota. Canyamussa. Canyet. Cervelló. Mill de canyota. Porrera. Occità: Gros-mi, Milhòc, Milhòca, Milhòrca. Castellà : Cañota. Millaca. Sorgo. Èuscara: Basartoa. Astamaiza. Italià: Sorgo selvatico. Melghetta. Francès: Sorgho d'Alep. Houlque d'Alep. Anglès: Johnson Grass. Alemany: Wilde Mohrenhirse. Aleppo-Mohrenhirse. Neerlandès: Wilde Sorgo

Inflorescències en petites espigues
SINÒNIMS: Holcus halepensis L., Andropogon halepensis (L.) Brot. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Vores de camins i carreteres, conreus i llocs ruderalitzats. Introduïda i naturalitzada. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tiges erectes i buides, com les canyes
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ: Gramínia que pot arribar a fer dos metres d’alçada, amb una tija en forma de canya recta i robusta, planta perenne amb un potent rizoma estolonífer que la fa una mala herba difícil d’eliminar als cultius.

Fulles estretes de nerviació paral·lela
Fulles amb lígula ciliada, paral·lelinèrvies, de fins dos centímetres d’amplada, linears, de color verd pàl·lid i el nervi central molt assenyalat i blanc.

Flors amb estigmes plomosos
Flors inflorescències en panícules terminals amb espiguetes, de color vermellós, en grups de dos o tres a sobre de peduncles, amb la particularitat que la inferior és hermafrodita mentre que la superior sol ser només masculina. La lemma de la flor hermafrodita té una llarga aresta glabra i colzada. Ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix des de maig fins a l’octubre.


Fruit en cariopsi (gra) ovalat amb fines línies a la superfície, cobert per les glumes (vestit).

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Cariopsi és el que s’anomena, en llenguatge corrent, el gra. És un fruit sec que no s’obri quan està madur (indehiscent) propi de la família de les gramínies o Poaceae.  És paregut a un aqueni però amb la diferencia que el pericarpi, anomenat tegument, és molt prim i adherit a la llavor. La cariopsi pot estar coberta, també, per les glumes de la flor que poden quedar adherides al gra. Aleshores es diu que és un gra vestit, com en el cas de l'ordi, i en cas contrari es diu que és un gra nu, com el del blat.

USOS I PROPIETATS: És planta farratgera amb l’inconvenient de tindre un glucòsid tòxic que pot produir enverinament, especialment al ramat boví o equí. L’ensitjament desactiva el glucòsid tòxic.

Rizoma gruixut i molt resistent
SABIES QUE... El genèric Sorghum sembla que procedeix de l’Índia, on “sorghi” s’empra per definir una espècie d’aquest gènere. El nom específic deriva de la ciutat d’Àlep, al nord de Síria.
Entre les 10 pitjors males herbes par l’agricultura mundial ocupa el lloc sisè. Gran part de l’agressivitat és deguda a que són plantes d’assimilació C-4 que les fa més competitives per absorbir nutrients. L’avantatge competitiu produeix una reducció dràstica en la producció de cultius infestats.
Els rizomes són molt resistents. Una planta pot suportar vuit retallades setmanals sense morir; suporta una dessecació de fins el 75% del pes fresc sense deixar de ser viables; i resisteixen temperatures de -90 C sense morir.  L’any 2005 es va confirmar l’existència d’individus resistents a l’herbicida glifosat i des d’aleshores està augmentant.
El nom comú anglès, Johnson Grass, és pel coronel William Johnson, propietari d’una plantació d’Alabama que va sembrar les llavors al voltant de l’any 1840.

Família Gramineae (Poaceae)


dimarts, 12 de febrer del 2013

Lotus corniculatus L. subsp. corniculatus


NOMS: Lot corniculat. Castellà : Corona de rey. Cuernecillo. Trébol de cuernos. Pié de gallo. Gallego: Trebo de cornos. Zoco de noiva. Éuscara: Mendiko usobelarra. Portuguès: Cornichao. Italià: Ginestrino comune. Francès: Lotier commun. Anglès: Birdsfoot trefoil. Alemany: Gewöhnlicher hornklee. Neerlandès: Gewone Rolklaver

Inflorescències amb 1-6 flors papilionades
SINÒNIMS: Lotus arvensis Pers.; Lotus corniculatus subsp. crassifolius Pers.;
Observacions: És molt variable de grandària, forma de folíols, nombre de flors per inflorescència o la grandària del calze. A més a més no poden establir-se àries definides per a grups amb característiques semblants. Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario
Principio del formulario
Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

Herba glabra i ramificada
HÀBITAT: Molinio-Holoschoenion. Prats, pastures sobre sòls humits. Fins als 2200 metres d’altitud. Aquest al llit del riu Canyoles.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba glabra i serícia, amb tiges de fins 50 cm d’alçada, ascendents o ajagudes (decumbents) i ramificades.

Fulla amb cinc folíols (o tres folíols i dues estípules)
Fulles amb cinc folíols obovats-lanceolats i mucronats. Els dos folíols inferiors semblen estípules, a la base del raquis, amb forma molt semblant als altres folíols.

Flors papilionades grogues amb venes vermelles a l'estendard
Flors en inflorescències amb 1-6 flors papilionades de color groc i les venes de l’estendard vermelles. El peduncle és molt més llarg que la fulla que l’axil·la. Calze actinomorf amb cinc dents. Floreix en primavera i estiu.

Fruit en llegum cilíndrica i recta
Fruit en llegum cilíndrica recta i erecta, disposades com els dits d’un au, el que dona el nom en anglès: “birdsfoot”.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La majoria de famílies porten el nom d’un gènere que la caracteritza, com Pinaceae de Pinus o Rosaceae del gènere Rosa. Altres reben el nom d’alguna característica, com les Cruciferae, per tindre els quatre pètals en forma de creu. Aquest és el cas de la família Leguminosae, dita així per tindre els fruits en llegum, també dita Papilionaceae per la forma papilionada de les flors. Els botànics han decidit unificar els criteris i han aplicat a aquesta família el nom d’un gènere representatiu: Faba; així, encara que poden emprar-se els mots Papilionaceae i Leguminosae, també s’anomena Fabaceae.


USOS I PROPIETATS: La medicina popular li adjudica virtuts sedants i antiinflatòries, i per alleugerar migranyes, dolors menstruals i, fins i tot, l’ansietat i el insomni.

SABIES QUE... el genèric Lotus deriva del grec “lotós, oû”, que era el nom aplicat a diverses herbes, arbres o arbusts d’aquest gènere i d’altres. El nom va ser utilitzat per Virgili.
El nom de l’espècie, corniculatus, deriva de "corniculus", diminutiu de "Cornus" que significa banya, és a dir, fruit en forma de petites banyes.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dissabte, 9 de febrer del 2013

Euphorbia flavicoma DC. subsp. flavicoma


NOMS: Lleteresa verrucosa. Lletera terrera. Castellà : Bambollera. Italià: Euforbia verrucosa. Francès: Euphorbe à têtes jaune d'or. Alemany: Warzige Wolfsmilch. Neerlandès: Wrattige Wolfsmelk.

Ciatis amb flors unisexuals
SINÒNIMS: Euphorbia verrucosa Lam. subsp. mariolensis (Rouy) Vives; Euphorbia epithymoides L. subsp. mariolensis (Ruoy) A. Et O. Bolós; Euphorbia flavicoma subsp. mariolensis (Rouy) O. Bolòs & Vigo; Euphorbia mariolensis Rouy; Tithymalus flavicomus (DC.) Bubani;

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Pinars, vores de carrascars, brolles, pastures àrides sobre sòl calcari.  Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba lignificada a la base i ramificada
FORMA VITAL: Hemicriptòfit, Camèfit:  són  plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable manté les parts subterrànies i els borrons arran del sòl, sempre a un nivell inferior als 25-50 cm de terra.

DESCRIPCIÓ: Herba vivaç poc lignificada a la base (sufruticosa) i molt ramificada des de la part inferior, de poc més d’un pam d’alçada i tiges poc denses. Conté làtex blanc.

Fulles oblongo-lanceolades
Fulles oblongo-lanceolades, amb el marge finament denticulat, verdes i mucronades

Cada ciati amb una flor femenina central i flors masculines reduides a un estam
 Flors en inflorescències en pleocasi de 4-6 radis més curts que les bràctees, que són ovades. Ciatis sèssils amb glàndules nectaríferes el·líptiques o arronyonades de color groc o rogenc. Flors unisexuals. Cada ciati té una flor femenina al centre i vàries cimes de flors masculines laterals reduïdes a un sol estam. La flor femenina és de gineceu súper amb estil acabat en tres braços estigmàtics bífids. Floreix d’abril a juliol

Fruit en càpsula verrucosa amb tres cocs
Fruit en càpsula tricoca totalment coberta de granes (verrucoso-tuberculada)

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Un pleocasi és una cima multípara en la que cada eix dóna origen a més de dues branques verticil·lades. La floració és centrífuga, de manera que les flors més properes a l'eix central maduren abans que les perifèriques. Aquest tipus d'inflorescència és típic de les lletereses europees.

USOS I PROPIETATS: El làtex és tòxic.

Inflorescències en pleocasi de 4-6 radis
SABIES QUE... El nom genèric, Euphorbia, ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar: és a dir, ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’aquesta planta, i segons Galé es refereix a l’heroi de la guerra de Troia, Eúphorbos. El grec “euphórbion, -ou”, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.
L’epítet específic flavicoma deriva del llatí "flavus", que significa groc, i "coma", que significa pèl, potser pel color groc de les inflorescències, com indica el nom popular en francès.

Família Euphorbiaceae


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...