NOMS: Canyota. Canyamussa.
Canyet. Cervelló. Mill de canyota. Porrera. Occità: Gros-mi, Milhòc,
Milhòca, Milhòrca. Castellà : Cañota. Millaca. Sorgo. Èuscara: Basartoa. Astamaiza. Italià: Sorgo selvatico. Melghetta. Francès: Sorgho d'Alep. Houlque d'Alep. Anglès: Johnson Grass. Alemany: Wilde Mohrenhirse. Aleppo-Mohrenhirse. Neerlandès: Wilde Sorgo
+Pers.+IMG_3672.jpg) |
| Inflorescències en petites espigues |
SINÒNIMS: Holcus
halepensis L., Andropogon halepensis (L.) Brot.
DISTRIBUCIÓ: Pluriregional
HÀBITAT: Diplotaxion
erucoidis. Vores de camins i carreteres, conreus i llocs
ruderalitzats. Introduïda i naturalitzada. Fins els 1000 metres d’altitud.
+Pers.+IMG_2125.jpg) |
| Tiges erectes i buides, com les canyes |
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època
favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients
per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ:
Gramínia que pot arribar a fer dos metres d’alçada, amb una tija en forma de
canya recta i robusta, planta perenne amb un potent rizoma estolonífer que la
fa una mala herba difícil d’eliminar als cultius.
 |
| Fulles estretes de nerviació paral·lela |
Fulles amb lígula
ciliada, paral·lelinèrvies, de fins dos centímetres d’amplada, linears, de
color verd pàl·lid i el nervi central molt assenyalat i blanc.
+Pers.+IMG_3672R.jpg) |
| Flors amb estigmes plomosos |
Flors inflorescències
en panícules terminals amb espiguetes, de color vermellós, en grups de dos o
tres a sobre de peduncles, amb la particularitat que la inferior és
hermafrodita mentre que la superior sol ser només masculina. La lemma de la
flor hermafrodita té una llarga aresta glabra i colzada. Ovari súper amb dos
estigmes plomosos. Floreix des de maig fins a l’octubre.
+Pers.+IMG_3676.jpg)
Fruit en cariopsi
(gra) ovalat amb fines línies a la superfície, cobert per les glumes (vestit).
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Cariopsi és el que s’anomena, en llenguatge corrent, el gra.
És un fruit sec que no s’obri quan està madur (indehiscent) propi de la família
de les gramínies o Poaceae. És paregut
a un aqueni però amb la diferencia que el pericarpi, anomenat tegument, és molt
prim i adherit a la llavor. La cariopsi pot estar coberta, també, per les glumes
de la flor que poden quedar adherides al gra. Aleshores es diu que és un gra
vestit, com en el cas de l'ordi, i en cas contrari es diu que és un gra nu, com
el del blat.
USOS I PROPIETATS:
És planta farratgera amb l’inconvenient de tindre un glucòsid tòxic que pot
produir enverinament, especialment al ramat boví o equí. L’ensitjament desactiva
el glucòsid tòxic.
 |
| Rizoma gruixut i molt resistent |
SABIES QUE... El
genèric Sorghum sembla que procedeix
de l’Índia, on “sorghi” s’empra per
definir una espècie d’aquest gènere. El nom específic deriva de la ciutat d’Àlep,
al nord de Síria.
Entre les 10 pitjors males herbes par l’agricultura mundial
ocupa el lloc sisè. Gran part de l’agressivitat és deguda a que són plantes d’assimilació
C-4 que les fa més competitives per absorbir nutrients. L’avantatge competitiu
produeix una reducció dràstica en la producció de cultius infestats.
Els rizomes són molt resistents. Una planta pot suportar
vuit retallades setmanals sense morir; suporta una dessecació de fins el 75%
del pes fresc sense deixar de ser viables; i resisteixen temperatures de -90
C sense morir. L’any 2005 es va
confirmar l’existència d’individus resistents a l’herbicida glifosat i des d’aleshores
està augmentant.
El nom comú anglès, Johnson Grass, és pel coronel William
Johnson, propietari d’una plantació d’Alabama que va sembrar les llavors al
voltant de l’any 1840.
Família Gramineae (Poaceae)
