Vicia onobrychioides L.

NOMS:  Garranda. Veça. Veça trepadellera. Vicia onobriquioide. Castellà: Berzas. Esparceta falsa. Garranda. Italià: Veccia astragalina. Francès: Vesce fausse esparcette. Vesce faux sainfoin. Anglès: False sainfoin. Alemany: Esparsetten Wicke.

Inflorescències en raïm

DISTRIBUCIÓ:  Circum-mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis  (Prats mesoxeròfils, relativament densos i alts, de sòls profunds de tendència permeable.) Clarianes de pinars, i carrascars, herbassars i pastures, sobre sòl calcari. Des dels 300 fins els 1800 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que, en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Herba amb llargues tiges anguloses que poden ultrapassar el metre, ajagudes a terra, però no arrelades, enfiladissa, .

Fulles paripinnades acabades en circell

Fulles alternes, amb estípules herbàcies dentades, dividides en 4-9 parells de folíols pubescents, curts i estrets acabats en un petit mucró. La fulla acaba amb un circell bifurcat.

Flors papilionada de color púrpura o blau

Flors en inflorescències racemoses amb llarg peduncle.  Flors amb curt pedicel. Calze amb pèls i cinc lòbuls desiguals, els inferiors més llargs. Corol·la amb la forma típica papilionada de color púrpura, violeta o blau obscur, amb l’estendard emarginat i la quilla esblanqueïda. Androceu amb el tub estaminal obliquo a l’extrem. Gineceu amb ovari súper i estil deprimit i pilós.

Fruit en llegum

Fruit en llegum oblong el·líptic, més ample cap a l’àpex, comprimit i glabre

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les lleguminoses juguen un paper important fixant el nitrogen atmosfèric al sòl. Viuen en simbiosi amb un bacteri, per exemple els del gènere Rhizobium, que mitjançant processos metabòlics, converteixen el nitrogen (N2) en amoni (NH4+) essencial per a que els organismes puguen obtenir nitrogen de l'atmosfera. El bacteri fixa el nitrogen a canvi dels carbohidrats que rep de les llegums i un medi favorable als nòduls de les arrels de la planta. Els dos guanyen i el terreny s'enriqueix per a que altres plantes prosperen.

Flors amb les ales esblanqueïdes

USOS I PROPIETATS: S’empra com a farratge per al bestiar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El genèric Vicia deriva del llatí “vicia, -ae,” que era el nom que rebia la veça (Vicia sativa L.) a l’antiga Roma, que va adaptar del nom grec “bíkion, -ou”.

L’epítet específic onobrychioides està format per “onobrychis” i la terminació grega “-eid’es (eidos)” que vol dir paregut a, amb aspecte de, pel paregut de les fulles amb les del gènere Onobrychis. .

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Carduus pycnocephalus L.

NOMS: Cardot gallofer. Card. Card d’ase. Cardot pinocèfal. Castellà: Cardo. Cardo borriquero. Italià: Cardo saettone. Francès: Chardon à têtes denses. Chardon à capitules serrés. Anglès: Italian plumeless Thistle. Plymouth Thistle. Alemany: Knäuelköpfige Distel. Dichtköpfige Distel.

Capítols solitaris (o 2-3) sèssils o amb curt peduncle

SINÒNIMS: Carduus parviflorus [Buch]

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Vores de camins secs i assolellats. Ruderal, nitròfil. Fins els 1000 metres d’altitud

Tiges erectes i alades amb espines

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals. Més rarament Hemicriptòfit, és a dir, que en l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ:  Card amb tiges erectes que poden superar els 80 cm d’alçada, amb estretes ales cobertes d’espines que corren les tiges de dalt a baix amb interrupcions. Tota la planta amb indument araneós.

Fulles amb pèls araneosos

Fulles bassals espinoses, amb 2-5 parells de lòbuls, amb pèls, per l’anvers i pel revers, llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines i pecíol alat. Les caulinars són sèssils, sense divisions i més petites quan més amunt.

Flors tubulars en capítols

Flors en capítols solitaris o 2-3, subsèssils, o amb el peduncle no alat, de flors en tub purpurines envoltades per bràctees espinoses ovat-lanceolades amb el marge escariós i densament araneós. Calze reduït a una corona d’esquames. Corol·la en tub acabat en cinc lòbuls. Cinc estams. Gineceu amb ovari ínfer, i un sol estil acabat en estigma bífid.

Alguns capítols sobre un peduncle molt prim de més de 3 cm, el que serveix per diferenciar-lo d’espècies semblants com Carduus tenuiflorus que viu als mateixos hàbitats però amb capítols sèssils agrupats a l’àpex de les tiges. Floreix de març a juny.

Fruit en aqueni amb papus

Fruit en aqueni color marró clar, amb papus barbat

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El que s’anomena indument depèn de la forma i l’abundància dels pèls. Si són curts i suaus és pubescent; si són mols i pròxims, com en el vellut, es diu que és pelut; si són fins i brillants, sedós; quan són rectes i rígids, hirsut; i si punxen híspid; si està cobert de pèls ramificats i entrecreuats, tomentós; i si presenta pèls llargs i fins, més o menys entrecreuats com a teranyines, com en aquest cas, es diu que és araneós.

Fulles caulinars decurrents i espinoses

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Carduus  deriva de la paraula sànscrita "kar" que significa ser dur, i del grec "árdis" que significa punxant (la punta del dard), que punxa, en referència a les punxes dures que protegeixen la planta.

L’epítet específic pycnocephalus ve del grec "pyknós" que vol dir dens, i de “κεφαλή kephalé” que significa cap: amb cap dens, per la densitat de la inflorescència.   

És considerada una mala herba en Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, Amèrica del Sud i Amèrica del Nord, especialment en Califòrnia, on forma part de la llista de maleses del Dep. d’Agricultura.

Carduus pycnocephalus va ser descrit per Carles Linné i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 1151. 1763.

Família Compositae (Asteraceae)

Sisymbrium orientale L.

NOMS: Sisimbri oriental. Castellà: Quitarronquera. Rabaniza morisca. Italià: Erba-cornacchia orientale. Francès: Vélar d'Orient. Sisymbre d'Orient. Anglès: Indian Hedgemustard. Eastern Rocket. Alemany: Orientalische Rauke. Östliche Rauke. Neerlandès: Oosterse Raket.

Flors en raïms laxes

SINÒNIMS: Sisymbrium columnae Jacq.; Pachypodium columnae (Jacq.) Webb;

Observacions: Al territori Diànic Sisymbrium orientale L. ssp. orientale

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxietum erucoidis. Hordeion leporini. Llocs secs alterats i ruderalitzats. Fins els 1300 metres d’altitud. Aquest del camí de la Salaella Llarga de Vallada.

Herba amb una sola tija erecta

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba, que pot arribar a mesurar més d’un metre d’alçada, amb una sola tija estriada i pubescent, d’un verd grisenc.

Fulles bassals

Fulles de roseta bassal amb pecíol, pinnatipartides amb el lòbul terminal molt major que la resta. Les fulles caulinars mitjanes pinnatipartides amb lòbuls linear-lanceolats, i les fulles superiors enteres. Totes amb pèls.

Flors amb quatre sèpals cucul·lats

Flors en raïms laxes. Calze amb quatre sèpals patents, en forma de caputxeta (cucul·lats) i amb pèls. Corol·la amb quatre pètals grocs. Dos estams menors i quatre més llargs amb anteres grogues. Gineceu amb ovari súper i estil amb estigma lleugerament bilobat. Floreix a la primavera i principi d’estiu.

Fruit en síliqua de 5-10 cm

Fruit en síliqua linear, recta o lleugerament arquejada, de entre 5 i 10 cm, amb pèls més abundants a la base.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Síliqua és un fruit capsular allargat, bicarpel·lar i dehiscent en dues valves. Les llavors queden fixades sobre les dues placentes que queden separades per una paret anomenada septe. És el fruit característic de la família de les crucíferes.

Fulles caulinars

USOS I PROPIETATS: En alguns llocs, com Austràlia, és una mala herba que envaeix els cultius, amb la particularitat que ha desenvolupat certa resistència als herbicides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sisymbrium deriva del grec “σισυμβριον, sisýmbrion” planta aromàtica esmentada per Teofrast, Aristòtil i Aristòfanes. També Dioscòrides va utilitzar aquest nom per anomenar dues plantes diferents: l’herbasana i els creixens (Rorippa nasturtium-aquaticum (L.) Hayek)

L’epítet específic, orientale, designa l’origen oriental. L’epítet del sinònim, columnae, està dedicat a Fabio Colonna (1567-1640), un napolità, autor de Phytobasanos

Família Cruciferae (Brassicaceae)