Menuda Natura

dimarts, 16 d’abril del 2013

Teline patens (DC.) Talavera & Gibbs

NOMS: Gòdua. Esporgallop. Argelaga vera. Granera de pastor. Castellà: Hiniesta borde. Escobón.

Flors en raïms allargats

SINÒNIMS: Genista patens DC.; Cytisus heterochrous Webb ex Colmeiro; Cytisus patens Willk.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània ibèrica

HÀBITAT: Quercion pubescenti-petraeae. Coscollars, boscs perennifolis o mixtos, sobre sòls calcaris un poc humits. Des dels 100 fins als 1500 metres d’altitud.

Arbust de fins 3 metres d'açada

FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.

DESCRIPCIÓ: Arbust que pot fer-se un petit arbret de fins 3 (4) metres d’alçada, amb branques alternes de color verd brillant.

Fulles trifoliades

Fulles alternes amb llarg pecíol que sostenen tres folíols obovats i mucronats, sense pèls i grisosos pel revers. El folíol central és molt més gran que els laterals.

Flor papilionada amb l'estendard gran

Flors agrupades en raïms allargats de2-6 flors grogues amb estendard sedós. Calze bilabiat amb cinc dents triangulars. Corol·la papilionada amb estendard gran, orbicular, amb pèl molt fi al dors. Androceu amb cinc estams llargs i cinc de curts. Ovari amb estil corbat a l’àpex amb estigma ovoide. Floreix a l’abril, maig i juny.

Fruits en llegum

Fruit en llegum sense pèls, obovats, de fins 2 cm de llargària.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El llegum és el tipus de fruit característic de la família de les lleguminoses (fabàcies). És dehiscent, és a dir, que s’obri espontàniament per tal puga sortir la llavor. Les formes són variades i característiques de cada espècie però sempre s’obrin per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel.

USOS I PROPIETATS: Tal i com indiquen alguns noms populars, s’ha emprat per fabricar graneres i també s’ha fet servir com combustible. Altra aplicació més actual és la utilització en jardineria com una planta ornamental.

Dors de l'estendard amb pèls fins

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Teline és un altre nom, derivat del grec "τηλινοσ telinos" que el Pseudo Dioscòrides dona al kýtisos (gènere Cytisus de Linné.)

El nom específic patens deriva de "pateo" que significa ser visible, evident, clar, cosa que no es correspon amb aquesta espècie però hem de tindre en compte que el nom el va posar Linné des de Suècia.

És un endemisme ibèric que habita des dels Pirineus fins la Serra de Cazorla. Espècie inclosa a la “Lista roja de la flora vascular de Andalucia” publicada a l’any 2000.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

dissabte, 13 d’abril del 2013

Scandix pecten-veneris L.

NOMS: Agulles. Agulles de pastor. Agullots. Filabarba. Forquilles. Pinta de Venus. Occità: Aguïo-de-pastre. Castellà : Peine de pastor. Peine de Venus. Èuscara: Ciconia mansa. Portuguès: Agulha-de-pastor. Garfinhos. Italià: Acicula comune. Pettine di Venere. Francès: Scandix peigne-de-Vénus. Anglès: Shepherd's Needle. Alemany: Echter Venuskamm. Nabelkerbel. Neerlandès: Naaldekervel. Grec: Σκαντζίκη. Πήρουνον.

Flors en umbel·la

DISTRIBUCIÓ: Pluriregional

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Secalietalia. Camps de cultiu, guarets, marges, herbassars. Fins els 1300 metres d’altitud.

Herba petita molt ramificada des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba petita, de fins 40 cm d’alçada, ramificada des de la base, amb tiges amb pèls fins

Fulles molt dividides en lòbuls linears

Fulles molt dividides, 3-4 pinnatisectes, amb divisions linears o lanceolades amb marge raspós (escàbrid). El pecíol embeina la tija.

Flors amb pètals desiguals

Flors en umbel·la de bractèoles persistents i poques flors, les externes amb els pètals majors que les internes, totes amb el pètals blancs i desiguals. Cinc estams. Gineceu amb ovari ínfer i estilopodi purpuri. Floreix a la primavera.

Fruit en esquizocarp de fins 8 cm

Fruit en esquizocarp en forma d’un llarg bec (2-8 cm) reunits en grups i erectes. Pic 5-7 vegades la longitud de la part seminífera que és estriada.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És característic de la família de les umbel·líferes tindre les flors petites, poc aparents elles soles, que formen però inflorescències molt vistoses disposant moltes floretes juntes a l’àpex dels radis de la umbel·la. També és característic el dit estilopodi, un disc formador de nèctar, per sobre de l’ovari, d’on surten un parell d’estils.

USOS I PROPIETATS: És una planta comestible que alleugera la sensació de set, amb propietats diürètiques i vulneràries. També s’ha emprat per tenyir de groc gràcies als seus tanins.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Scandix deriva del grec "Σκανδιξ, skándix", que significa agulla, i fou el nom utilitzat per Dioscòrides per parlar de certes umbel·líferes com el cerfull.

El nom de l’espècie, pecten-veneris, significa pinta de Venus, la deessa de l’amor, per la forma d’agulla dels fruits erectes que semblen una pinta.

Família Umbelliferae (Apiaceae)

dimecres, 10 d’abril del 2013

Galium verrucosum Hudson

NOMS: Espunyidella confitera. Rèvola berrugosa. Rabosa. Castellà: Hierba confitera. Galio verrucoso. Èuscara: Ziabelarra. Portuguès: Erva-confeiteira. Italià: Caglio verrucoso. Francès: Gaillet verruqueux. Gaillet anisé. Anglès: Southern Cleavers. Alemany: Anis-Labkraut.

Inflorescències en cimes triflores, més curtes que les fulles

SINÒNIMS: Galium valantia Weber.; Galium saccharatum All.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Secalion mediterraneum. Vores i marges de camins, camps de cultiu, herbassars ruderals. Fins els 800 metres d’altitud.

Tiges primes i enfiladisses

DESCRIPCIÓ: Herba anual amb varies tiges (multicaule) de fins 50 cm, primes i enfiladisses.

Fulles en verticils de 5-7 fulles

Fulles en verticils de 5-7 fulles lanceolades i enganxoses

Flors laterals masculines amb tres pètals i la central hermafrodita amb quatre

Flors en cimes triflores més curtes que les fulles. Les flors laterals són masculines, estèrils, de vegades amb tres pètals, i la central hermafrodita, amb quatre pètals i la corol·la blanquinosa de fins 2-3 mm d diàmetre. Calze inexistent. Androceu amb 3-4 estams amb anteres grogues. Gineceu berrugós amb ovari ínfer, un estil, i estigmes globosos. Floreix a finals d’hivern i primavera.

Fruit esfèric i verrucós

Fruit en esquizocarp esfèric, característic de l’espècie, fortament verrucós, d’uns 5 mm de diàmetre.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una flor està composta per quatre elements, dos dels quals són imprescindibles per la reproducció sexual (androceu i gineceu), i dos prescindibles (el calze i la corol·la), doncs aquestes són, només, les parts vistents dels òrgans importants. Calze i corol·la formen el periant. Quan falten els dos (calze i corol·la) es diu que la flor és aclamídia, i altres vegades falta només la corol·la o el calze com en aquesta cas, i es diu que la flor és monoclamídia.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Galium deriva del grec “gála” que significa llet, perquè una planta amb fulles semblants s’emprava per quallar la llet.

L'epítet específic verrucosum fa referència a la superfície fortament berrugosa dels fruits.

Família Rubiaceae