Digitalis obscura L. ssp. obscura

NOMS: Manxiuleta. Corretja. Clavellina. Corrègia. Digital fosca. Castellà : Corregía. Digital negra. Clavelina. Francès: Digitale obscur. Anglès: Dark foxglove. Alemany: Spanischer Fingerhut.

Inflorescència en raïm terminal

SINÒNIMS: Digitalis obscura var. integrifolia (Pau) Rivas Goday 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Brolla calcícola. Matollars, vores de camins, clarianes de pinars, sobre terrenys pedregosos i secs calcaris o margosos. Entre els 200 i els 1800 metres d’altitud.

Mata sufruticosa amb tiges erectes

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ:  Mata lignificada a la base (sufruticosa) amb una o varies tiges erectes de color terrós, rogenc que poden arribar als 60 cm d’alçada.

Fulles estretament lanceolades acabades en punta

Fulles en forma de cinta acabada en punta aguda, amb el marge enter, de consistència coriàcia, recorbades i de color verd lluent. Les fulles esparses estan disposades al llarg de la tija.

La corol·la sembla un didal acabat en dos llavis

Flors en inflorescències en raïm terminal bracteat amb les flors alineades al mateix costat. Peduncle més curt que la bràctea. Calze amb cinc sèpals lanceolats i aguts. Corol·la en tub, com un didal, acabat en dos llavis, el superior emarginat i el inferior amb tres lòbuls, el central major que els laterals, tota de color rogenc, carabassa o bru, com de ferro rovellat o cuir, amb pelets curts per l’exterior i més llargs per l’interior.   

Floreix d’abril a juliol.

Fruit en càpsula cònica

Fruit en càpsula cònica acabada en pic agut.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les plantes han constituït tradicionalment la base de la farmàcia, doncs moltes de elles contenen substàncies actives que actuen sobre diverses afeccions en la salut de les persones. Però aquests components benèfics poden esdevenir verins perillosos en mans inexpertes i dosis inadequades. De fet, la paraula farmàcia deriva del grec “φάρμακον, fármakon” que significa medicament però també verí i tòxic.

Calze amb cinc sèpals lanceolats i aguts

USOS I PROPIETATS: S’ha emprat en medicina popular com vulnerària i cicatritzant, en infusió de les summitats florides, per banys i compreses, per desinfectar i curar ferides, acne o per combatre els polls del cap; s’utilitza especialment en veterinària, però mai per via interna, doncs, com la digital purpúria, és cardiotòxica i pot produir aturada cardíaca.

Les llargues i atractives floracions, amb colors de posta de sol, i el verd intens de les fulles durant tot l’any, han fet de la manxiuleta una planta ornamental molt utilitzada en jardineria. Per la seua resistència a la sequera és ideal per als jardins xeròfits mediterranis, formant part de rocalles o parterres, en plantació monoespecífica o en combinació amb altres plantes. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  Digitalis rep aquest nom perquè la flor sembla un didal (la coberta dels dits per cosir), que en llatí es diu “digitale, -is”, derivat de “digitus, -i”= els dits.

L’epítet específic obscura deriva del llatí “obscurus, -a, -um” que significa obscur, no clar, ambigu.

Família Scrophulariaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A

Melica minuta L.

NOMS: Fenàs menut, Llagrimetes, Avena loca, Mèlica menuda. Castellà: Melica que bambolea. Italià: Melica piramidale. Francès: Mélique pyramidale, Petite mélique. Anglès: Small Melick. Alemany: Mittelmeer-Perlgras.

Les flors apunten totes a la mateixa direcció

SINÒNIMS: Melica pyramidalis Lam.; Melica ramosa Vill.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarinetalia officinalis. Creix en les escletxes de roques i penyes calcàries

Herba amb varis exemplars agrupats (cespitosa)

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen, mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia que pot arribar als 50 cm d’alçada, amb fines tiges erectes d’individus agrupats en densos conjunts (cespitós), com sol presentar-se la gespa.

Fulles linears de limbe convolut

Fulles linears, estretes, embeinadores. Limbe enrotllat (convolut).

Flors no aristades

Flors en panícules laxes, amb poques flors que apunten totes a la mateixa direcció, amb entrenusos llargs. Glumes escarioses, sovint tintades de púrpura. La flor no és aristada. Floreix d’abril a maig.

Fruit en cariopsi, que és un fruit sec indehiscent propi de la família de les gramínies o Poaceae, el que en llenguatge corrent s'anomenen grans (de blat, d'ordi, etc).

Tres estams i dos estigmes plomosos

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor de les gramínies consisteix en allò que es considera les restes del periant, les glumèl·lules de consistència d’escata, i les parts fèrtils, compostes per tres estams i un ovari amb dos estigmes plomosos. Alguns gèneres tenen un nombre d’estams diferents, com l'arròs, que en té sis o el gènere Festuca que en té un.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Melica deriva del grec “meli, melitos”, que significa mel, pel sabor dolç de les tiges.

L’epítet específic, minuta, deriva del llatí “minutus, -a, -um”, que significa menut, petit.

Família Gramineae (Poaceae)

Allium roseum L.

NOMS: All de bruixa. All de moro. Allassa vermella. Porradell bord. All bord. Castellà : Ajo de culebra. Ajo rosado. Italià: Aglio roseo. Francès: Ail rose, Ail rosé. Anglès: Rosy garlic. Pink Garlic. Alemany: Rosenlauch. Neerlandès: Roze Look. Grec: Αγριοκρέμμυδο. Άλλιο το ρόδινο.

Inflorescència en umbel·la hemisfèrica

SINÒNIMS: Allium odoratissimum Desf.; Molium roseum (L.) Fourr.; 

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Vores de camins, marges, erms, cultius de secà. Fins els 1000 metres d’altitud.

Tija ercta de secció circular

FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de Raunkjaer, plantes vivaces que durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Planta amb fort olor a all i amb una tija erecta de secció circular de fins 80 cm d’alçada

Fulles linears i planes

Fulles lluentes de color verd viu, linears, planes i més curtes que la tija a la qual embeinen a la base.

Flors amb dos verticils de tres tèpals

Flors en inflorescència en umbel·la hemisfèrica amb bràctea (espata) amb 3-4 lòbuls i persistent. Flors hermafrodites amb llarg peduncle, trímeres amb dos verticils de tres tèpals aguts de color rosa o blanc rosat amb el nervi central més fosc. Sis estams d’anteres grogues. Gineceu súper amb un sol estil acabat en un estigma capitat. De vegades les flors avorten i són substituïdes per bulbils a la inflorescència. Floreix a la primavera.

Fruit en càpsula amb forma de pera

Fruit en càpsula piriforme o globosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El bulb roman soterrat a l’època desfavorable acumulant nutrients fins que les condicions ambientals, al canviar des del fred de l’hivern a les temperatures més elevades de la primavera, activen la florida de l’estadi reproductiu.

Bulbils originats per flors avortades

USOS I PROPIETATS: La medicina popular hi atribueix les mateixes propietats que a l’all de cuina (Allium sativum) però amb menor efectivitat. Així doncs, combat el reuma, dilata les venes, rebaixa la pressió sanguínia, facilita la digestió, actua com a bactericida eliminant espècies patògenes i expulsa els cucs intestinals. Els diferents components de l'all s'eliminen a través dels pulmons, per això pot ser beneficiós contra certes afeccions de les vies respiratòries. S’aplica prenent els bulbs en infusió o aplicats a la pell, triturats, en forma de cataplasma. D’aquesta manera va bé contra els grans, les picades d'insectes i les mossegades d'animals, a més de reblanir les durícies i ulls de poll que poden, així, llevar-se amb facilitat.

Els bulbs s’utilitzen com els alls de cuina, per condimentar i aromatitzar el menjar.

És emprada en jardineria per la facilitat de cultiu i multiplicació a través dels bulbs, i les floracions ornamentals. A més a més el fort olor i el gust fa fugir a certs animals que fan malbé els jardins.

Umbel·la amb bràctea persistent de 3-4 lòbuls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom Allium és d’origen incert, però és el nom utilitzat per Plaute, Plini i altres per referir-se a l’all.  Alguns autors hi deriven del grec “ἄγλις áglis” que significa dent d’all, i altres del grec antic “ἀλλᾶς allãs” que significa adobat, amanit.

L’epítet específic roseum fa referència al color rosat de les flors.

Família Liliaceae