Centaurium quadrifolium (L.) López & Jarvis

NOMS: Centaura. Herba de Santa Paula. Pericó roig. Castellà: Clavellina del campo. Centaurea. Pericón. Hiel de la tierra.

Flors en cima corimbiforme

SINÒNIMS: Gentiana quadrifolia L.; Centaurium linariifolium ; Centaurium triphyllum

Observacions: Comprèn dues subespècies: la subsp. barrelieri, que és la més abundant, de flors grans, amb els lòbuls de la corol·la de 6-12 mm. La subsp. quadrifolium var. parviflorum està confinada al nord-est del territori sicòric, a les timonedes gipsícoles i té les flors més petites, amb els lòbuls de 2,5-4 mm. 

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

 

HÀBITAT: Deschampsion mediae: Pradells gespitosos dels sòls humits, sovint calcigats i compactes, en terrenys calcaris margosos per on s’escola l’aigua de pluja.

Tiges quadrangulars ramificades a la part superior

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen; o Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ:  Herba erecta de fins 40 cm d’alçada amb una o diverses tiges quadrangulars ramificades a la part superior. Sol tindre una roseta bassal i de vegades dos.

Fulles bassals amb tres nervis

Fulles en roseta bassal linear-espatulades amb l’àpex obtús i 1-3 nervis. Les fulles de les tiges (caulinars) són linears o linears-lanceolades, més petites quan més amunt.

Estams amb les anteres torçudes en espiral

Flors en cima corimbiforme de pedicels curts. Flors hermafrodites i pentàmeres de 2-3 cm de diàmetre. Calze en tub amb cinc lòbuls linears profundament dividits. Corol·la en forma d’embut amb cinc lòbuls oblongo-el·líptics de color rosa purpurescent o rarament blanques. Androceu amb cinc estams inserits al tub de la corol·la, amb anteres exsertes i torçudes en espiral. Ovari súper amb estil bífid. Floreig en maig fins a setembre.

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula, que ultrapassa el calze, que conté moltes llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És molt curiosa la forma que tenen les anteres, com una petita espiral, en forma d’essa. També és curiós les aletes de la tija, estretes i visibles a contrallum, que s’alternen al passar d’un nus a l’altre, perquè arrenquen de la base de les fulles enfrontades i estes es creuen amb les precedents.

Corol·la amb cinc lòbuls rosats

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com aperitiva, digestiva, carminativa, desinfectant, cicatritzant i antiinflamatòria. També és antibacteriana i antifúngica. És molt amarga i pot irritar l’aparell digestiu si s’abusa.

Forma part de nombrosos aperitius, vins aromatitzats i vermuts casolans.

Rarament la corol·la té els lòbuls blancs, com aquests

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS:  El nom genèric “Centaurium” ve del grec “kentaureios” que es refereix al centaure mitològic mig home i mig cavall. Una antiga llegenda grega explica que Hèrcules va ferir al noble centaure Chiron amb una fletxa mullada amb la sang verinosa de la serp marina Hidra. Chiron es va curar la ferida mortal al peu amb l’herba centaura.

L’epítet específic quadrifolium deriva del llatí "quáttuor", que significa quatre, i de "folium" que significa fulla, és a dir: amb quatre fulles.

Família Gentianaceae

Dorycnium pentaphyllum Scop.

NOMS: Botgeta. Botja d´escombres. Mantell. Socarrell. Occità: Pinausèl, Pè d'aucèl, Tamós. Castellà : Bocha. Mijediega. Socarrillo. Èuscara: Zarrantza. Zerrentza. Portuguès: Erva-mata-pulgas. Italià: Trifoglino legnoso. Francès: Dorycnie sous-ligneuse, Dorycnie à cinq feuilles. Badasse. Anglès: Canary clover. Badassi. Alemany: fünfblättriger Backenklee.

Flors en glumèruls de curt peduncle

SINÒNIMS: Dorycnium suffruricosumVill.; Lotus dorycnium L.;

Observacions: Té dues subespècies: la ssp pentaphyllum, amb una mata molt lignificada a la base que habita sòls no salins o molt poc salins; i la ssp gracile, una planta poc lignificada, subherbàcia, que es cria en sòls moderadament salins, només a Catalunya i País Valencià. Els exemplars d’aquesta fitxa són de la ssp. pentaphyllum.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Pinars, coscollars, pastures seques, en substrats bàsics o àcids. Fins els 1500 metres d’altitud

Tiges ascendents i lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta amb tiges ascendents que no solen passar dels 50-60 cm d’alçada, lignificada a la base, molt ramificada, amb pèls aplicats que donen aspecte de cendrosa, grisa.

Fulles amb cinc folíols

Fulles sèssils, palmaticompostes però sense raquis, car sembla que els cinc folíols oblogo-linears surten directament de la tija. També estan coberts de pèls aplicats.

Flors papilionàcies petites amb la corol·la blanca

Flors blanques, amb la típica forma papilionàcia, reunides en glomèruls de flors amb curt peduncle. Les inflorescències tenen, generalment, una bràctea amb 1-2 folíols foliosos. Calze amb el tub major que els llavis i dents triangulars majors al llavi superior. Corol·la amb l’estendard i les ales blanques. Androceu amb tots els estams soldats menys un que va lliure (diadelf). Floreix de maig fins l’agost.

Fruit en llegum dehiscent

Fruit en llegum ovoide sense pèls (glabre), de color marró vermellós i dehiscent per dues valves.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les algues i les plantes són els responsables de la captació de l’energia solar mitjançant la qual es converteixen en els productors primaris de matèria orgànica i els generadors de l’oxigen de l’atmosfera que ens permet viure.

USOS I PROPIETATS: Com indica algun dels noms populars, s’ha emprat per confeccionar escombres amb les tiges resistents i flexibles. També s’utilitzaven per encendre el foc a les cases i als forns de pa.

És planta mel·lífera, apreciada per la qualitat de la mel que les abelles fan amb les seues flors, i els conills, les llebres i les perdius s’alimenten amb els seus fruits.

Es pot emprar en jardineria xeròfita per bordures o per cobrir el sòl en llocs secs, doncs creix en substrats pobres, no necessita reg i suporta la poda i el fred.

Calze amb cin dents triangulars

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Dorycnium era el nom grec “dorýknion, -ou”, i llatí “dorycnion”, que rebien diverses plantes, citades per Dioscòrides i Plutarc, que res tenen a veure amb les espècies d’aquest gènere a l’actualitat.

L’epítet específic pentaphyllum ve del grec “πέντε pénte” que significa cinc, i de “φύλλον phýllon” que significa fulla, és a dir, amb cinc fulles, perquè cada fulla autèntica sembla que són cinc fulles diferents verticil·lades.

Brota amb facilitat després d’un incendi i, com bona lleguminosa, enriqueix els sòl fixant el nitrogen de l’atmosfera mitjançant els bacteris que viuen als nòduls radiculars.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Poa bulbosa L.

NOMS: Pastura bulbosa. Pèl de bou. Pèl de ca. Castellà : Grama cebollera. Heno mínimo. Pluma rizada. Grama. Italià: Gramigna bulbosa. Fienarola bulbosa. Francès: Pâturin bulbeux. Anglès: Bulbous Bluegrass. Bulbous Meadow-grass. Bulbous Poa. Alemany: Knolliges Rispengras. Knolligenrispengras.

Espiguetes en panícula

SINÒNIMS: Poa bulbosa L. var. vivipara Borckh.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats secs, clarianes de pinars, marges de camins i llocs trepitjats i nitrogenats. Fins els 1300 metres d’altitud.

Gramínia cespitosa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seves parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta gramínia vivaç, cespitosa, glabra, amb tiges inflades amb bulb a la base, erectes, cilíndriques i llises, de fins 40 cm d’alçada.

Fulles curtes i estretes

Fulles curtes i estretes, planes i un poc aspres al tacte. Beina llisa i lígula oblongo-lanceolada.

De vegades les flors són substituides per propàguls asexuals

Flors en panícula d’espiguetes ovalades, de vegades tintades de porpra i amb glumes trinervades. Floreix a la primavera (abril-juny).

Ací podem veure les plàntules a la planta mare

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: En botànica també es produeix el fenomen del viviparisme quan les llavors germinen estant encara en la planta mare alimentant-s’hi durant un temps. De vegades la Poa bulbosa té la particularitat de substituir les espiguetes per propàguls asexuals que es transformen en plàntules per dispersar-se, el que es considera un cas de pseudoviviparisme, ja que la plàntula no es forma a partir d’una llavor que germina a la mateixa planta mare.

USOS I PROPIETATS: És comestible i és un bon aliment per al ramat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Poa deriva del grec "πόα poa", que significa herba.

L’epítet específic bulbosa ve del llatí "bulbus" que significa bulb, ceba, és a dir, amb bulb, bulbós.

Família Gramineae (Poaceae)