Bupleurum rigidum L.

NOMS: Llebrenca. Cluixida. Orella de llebre. Herba del cucut. Castellà : Oreja de liebre. Ontina. Clujia basta. Francès: Buplèvre raide.

Inflorescències en umbel·les distribuïdes en panícula

SINÒNIMS: Bupleurum rigidum subsp. rigidum L.  

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Aphyllantion. Brachypodion phoenicoidis. Boscs mediterranis frescs, pinars i carrascars. Prefereix l’orientació nord. Entre els 200 i els 1500 metres d’altura

Herba molt ramificada i glabra

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: herba glabra de tija florífera erecta, flexuosa i molt ramificada de fins 80 cm d’alçada, lleugerament llenyosa a la base.

Fulles rígides, coriàcies i sense pèls

Fulles en roseta bassal oblanlanceolades atenuades en pecíol, grans (d’uns 8-25 cm), rígides, coriàcies, glabres i amb els nervis paral·lels molt marcats. Les fulles superiors sèssils, molt petites i escasses.

Flors amb nectarífer i estilopodi

Flors en inflorescències en umbel·les distribuïdes en ampla panícula, amb bràctees i bractèoles linears. Flors hermafrodites, amb cinc pètals de color groc, amb disc nectarífer i estilopodi. Androceu amb cinc estams lliures. Ovari ínfer amb dos estils molt curts. Floreix a l’estiu (juliol, agost i setembre)

Fruit en aqueni

Fruit format per dos aquenis o mericarps anomenat esquizocarp. Cada mericarp té cinc costes i conté una sola llavor amb endosperma greixós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El endosperma és el teixit nutricional format al sac embrionari de les plantes amb llavor i pot ser usat com a font de nutrients per l'embrió durant la germinació. Està format per cèl·lules molt atapeïdes i grànuls de midó incrustats en una matriu. Gran part d'aquest és proteïna.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com antiinflamatori, aplicant draps, amerats amb el bullit de les fulles, sobre la zona inflamada.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Bupleurum deriva del grec “βοῦς bous” que significa bou, i de “πλευρά pleurá” que significa costella, és a dir, costella de bou, en referència a la pronunciada nervadura de les fulles

L’epítet específic rigidum ve de llatí “ rigidus, -a, -um” que significa rígid, dur, per la consistència coriàcia de les fulles.

Bupleurum rigidum va ser descrita per Carles Linné i publicada a Species Plantarum 1: 238. 1753.

Família Umbelliferae (Apiaceae)

Lactuca tenerrima Pourr.

NOMS: Lletuga fina. Enciam de roca. Castellà: Lechuga silvestre. Serrillo. Lechuguilla azul. Italià: Lattuga occidentale. Francès: Laitue délicate. Alemany: Zarter Lattich.

Flors en capítols terminals

SINÒNIMS: Cicerbita tenerrima (Pourr.) Beauverd.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Saturejo-Hyparrhenion hirtae. Llocs secs i assolellats, a pedregars, fissures de roques o entre les brolles de la serra. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba amb tiges poc ramificades i amb làtex

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita herba perenne, poc ramificada, amb la tija florífera prima de fins 60 cm d’alçada que conté làtex blanc.

Fulles bassals pinnatipartides

Fulles en roseta bassal amb el limbe dividit, pinnatipartides, glabres. Les caulinars són linears i abracen la tija (semiamplexicaules) amb dos lòbuls sagitats.

Flors totes ligulades

Flors en capítols terminals amb involucre de bràctees verd blavós. Flors totes ligulades de color blau suau. Pot florir des de gener fins a octubre.

Fruit en aqueni amb vil·là

Fruit en aquenis proveïts de bec i papus amb dos files de pèls (biseriat) de color blanc groguenc.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El làtex és una substància amb aspecte de llet, producte del metabolisme secundari de la planta, que serveix per a que els animals rebutgen els vegetals que hi produeixen.

USOS I PROPIETATS: Les tiges i fulles tendres s’han consumit en amanida en temps de necessitat, motiu pel qual en alguns llocs rep el nom popular de “pan de pobre”, com moltes altres plantes consumides pels humans quan hi ha poc que menjar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Lactuca  deriva del llatí “lactis” que significa llet, en referència al làtex que produeixen les plantes d’aquest gènere.

L’epítet específic tenerrima, del llatí “tenerrimus, -a, -um”, que significa “molt tendre”, al·ludint a la consistència de les tiges i les fulles planta.

Els noms comuns de lletuga o lletsó, amb el que coneguem algunes plantes, fan referència als seus conductes laticífers, és a dir, al làtex, que anomenem llet.

Família Compositae (Asteraceae)

Sideritis romana L. subsp. romana

NOMS: Espinadella petita. Te salvatge. Castellà : Zahareña velluda de flor blanca. Italià: Stregonia comune. Francès: Crapaudine de Rome. Thé de campagne. Anglès: Common sideritis. Simplebeak Ironwort.

Flors en en verticil·lastres axil·lars

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Prats teròfits, clarianes de coscollars i pinars, vores de camins, sobre sòl calcari. Fins els 1000 (1400) metres d’altitud.

Herba de tiges postrades o erectes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba anual de tiges simples o poc ramificades, postrades o erectes, de fins un poc més d’un pam d’alçada. 

Fulles oposades de marge dentat

Fulles oposades de limbe ovalat i amb el marge dentat, piloses i glanduloses, amb els nervis ben marcats.

Lòbul superior del calze molt major que la resta en forma d'espina

Flors agrupades en verticil·lastres axil·lars, normalment de sis flors. Calze amb cinc lòbuls, el superior molt major que la resta, endurits i espinescents. Corol·la amb llavi superior erecte i el inferior amb tres lòbuls, amb el central major que els laterals. Floreix durant la primavera i part de l’estiu (de març a juliol).

Fruit en núcula dins del calze persistent

Fruit en núcula trígona i berrugosa

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: S’anomena fotoperíode  la reacció fisiològica dels organismes a la durada del dia i la nit. Les plantes fan servir el pigment fitocrom per mesurar la durada de la llum del dia i de la foscor de la nit, que utilitzen com a senyal per florir. És per això que hi ha plantes de dia curt, que no poden passar d’un nombre màxim d’hores de llum per poder florir, com el nesprer japonès (Eriobotrya japonica), i plantes de dia llarg, que exigeixen un mínim d’hores diàries de llum per poder florir, com el blat (Triticum sativum) o la civada (Avena sativa).

Corol·la amb el llavi superior erecte i el inferior amb tres lòbuls

USOS I PROPIETATS: La infusió de la part aèria es fa servir en medicina popular com digestiva i antiinflamatòria. A Turquia s’utilitza com un té, i per calmar l’ansietat produïda pels ensurts.

Investigacions d’Universitats dels Països Baixos, Grècia, Turquia, Bulgària i Albània, han confirmat científicament les sues propietats antioxidants i per la prevenció de l’osteoporosi, a més de previndre la grip, refredats i al·lèrgies.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Sideritis deriva del grec “síderos, -ou” que significa ferro. Sideritis era el nom que rebien algunes plantes vulneràries amb la propietat de curar ferides causades per armes de ferro.

L’epítet específic romana és indicatiu geogràfic, i significa romana, procedent de Roma.

Família Labiatae (Lamiaceae)