Leucanthemum gracilicaule (Duf.) Pau

NOMS: Margarida de runar. Margarida fina. Margarida diànica. Castellà : Margarita.

Capítols solitaris

SINÒNIMS: Leucanthemum vulgare Lam. subsp. gracilicaule (Dufour) O. Bolòs & Vigo;  Chrysanthemum gracilicaule Dufour

DISTRIBUCIÓ:  Endemisme Ibero-llevantí (Nord de la província d’Alacant i sud de València)

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Clarianes de carrascars, coscollars, herbassars, pedregars i pastures umbrienques, sobre sòl calcari. Entre els 300 i els 1300 metres d’altitud.

Tiges erectes de fins 50 ccm

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir les gemmes persistents arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa amb tiges erectes de fins mig metre d’alçada

Fulles dentades

Fulles alternes, les bassals de limbe suborbicular de marge dentat, les de la part inferior de les tiges són espatulades i les caulinar superiors van de estretament oblongues a linears, les més altes.

Flors grogues tubulars i les exteriors amb lígula blanca

Flors en capítols grans i solitaris amb bràctees involucrals de marge pàl·lid. Les flors exteriors amb lígula blanca acabada en tres dents, i les interiors tubulars i grogues. Floreix a la primavera (abril, maig i juny)

Fruit en aqueni

Fruit en aqueni d’uns 2 mm, els de les flors ligulades amb papus membranós tan llarg com el tub de la corol·la.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una inflorescència típica de les compostes (asteràcies) és el capítol, que consisteix en un disc més o menys gruixut que pot ser pla, còncau o convexe, anomenat receptacle, envoltat per bràctees que formen el involucre. Sobre el receptacle es disposen les flors, amb o sense lígula però sempre sèssils.

USOS I PROPIETATS: Les flors s’han emprat en medicina popular com vulnerària, per cicatritzar les ferides, i com diürètica, però està prohibida la venda per la seua toxicitat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric Leucanthemum prové del grec  “λευκός – leukos”, que significa blanc, i “ἄνθεμον – anthemon”, que significa flor, en referència a les flors amb les lígules blanques.

L’epítet específic gracilicaule deriva del llatí “gracilis” que significa gràcil, prim, subtil, i “caulis” tija, és a dir, de tija fina.

Família Compositae (Asteraceae)

Helichrysum italicum (Roth) G. Don fil. subsp. serotinum (Boiss.) P. Fourn.

NOMS: Sempreviva itàlica. Mançanilla borda. Botja. Castellà: Siempreviva. Tomillo yesquero. Boja. Gallego: Herba do becho. Herba das almorranas. Portuguès: Alecrim das areas. Perpetua cidreira. Francès: Immortelle tardive

Inflorescències en corimbe

SINÒNIMS: Helichrysum angustifolium (Lamk.) DC.; Helichrysum serotinum Boiss.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Andryaletalia ragusinae. Terrenys pedregosos i secs, matollars clars. Fins els 1600 metres d’altitud

Tiges erectes lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita mata de color verd cendrós, llenyosa i flairosa de tiges erectes, tomentoses i folioses de fins 50 cm d’alçada.

Fulles linears i revolutes

Fulles linears, revolutes i molt llargues, distribuïdes al llarg de la tija.

Flors tubuliformes en capítols terminals

Flors agrupades en capítols terminals pedunculats, petits, nombrosos i cilíndrics, en inflorescències de distribució corimbiforme; les bràctees involucrals aplicades i imbricades, de consistència coriàcia, externes menors que les internes. Flors totes tubulars, grogues i sense lígula. Floreix en juny i juliol.

Fruit en aqueni petit amb vil·là

Fruit en aquenis molt petits, coberts de petites glàndules blanques i brillants, amb vil·là.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Des del punt de vista evolutiu, les compostes representen el grup més avançat dins de les dicotiledònies. Acumulen inulina com a substància de reserva en comptes de midó i, segons alguns autors, l’èxit evolutiu pot estar relacionat amb la capacitat de sintetitzar determinades substàncies químiques tòxiques o desagradables per als herbívors.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat en banys de seient contra els hemorroides (també es creia que posant un manoll de flors baix del matalàs s’alleugeraven); contra el reuma, el mal de queixal i mal de gola. S'utilitza en el tractament de contusions i dolor inflamatori. Els capítols en infusió són un excel·lent tònic estomacal.

Els capítols secs mantenen molt de temps el seu color daurat, pel que s’han utilitzat per ornament floral i, antigament, per confeccionar corones de difunts.

Per destil·lació es produeix un oli essencial produeixen apreciat en perfumeria.

En aromateràpia s’adjudica la propietat de la curació emocional i el processament de records oblidats i, per tant, de ferides emocionals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Helichrysum per a uns autors deriva del grec “helios”, que significa sol, i “chrysos” que significa or, pel color de les flors; i per a altres ve del grec “helix”, que significa espiral, sinuós, per la forma retorçuda de les tiges, i “chrysos”, pel color de les flors.

L’epítet específic italicum és un nom llatí que significa italià, perquè la planta va ser descrita  en Itàlia per primera vegada.

Família Compositae (Asteraceae)

Teucrium chamaedrys L.

NOMS: Herba amarga. Butrònica. Alzineta. Auledella. Brotònica. Camedris. Herba colònia. Herba de sant Domènec. Herbeta de la sang. Castellà : Camedrios. Carrasquilla. Encinilla. Occità: Amar, Botonica, Brotonica, Calamandièr, Calamendrièr, Pichòt rove. Èuscara: Axario. Enuntzi. Portuguès: Carvalhinha. Italià: Calamandrea. Calandrina. Francès: Germandrée à feuilles pennatifides. Germandrée petit-chêne. Anglès: Wall germander. Alemany: Edel gamander.  Neerlandès: Echte Gamander. Grec: Χαμαέδρις. Χαμαιδρυά.

Flors en verticil·lastres de 2-6 flors

SINÒNIMS: Teucrium pinnatifidum Sennen; Teucrium chamaedrys subsp. pinnatifidum (Sennen) Rech. fil.

Observacions: És una planta molt variable de la qual se n'han reconegut moltes subespècies. Als Països Catalans trobem la subsp. germanicum, reclosa a les pastures pedregoses dels Pirineus; i la subsp. pinnatifidum, comuna arreu de la distribució de l'espècie, una planta relativament petita, amb el limbe foliar petit, glaucescent i cobert de glàndules sèssils al revers.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

Tiges ascendents d'un pam d'alçada

HÀBITAT: Rhamno-quercion cocciferae. Carrascars, coscollars i llocs ombrívols sobre sòls secs. Fins els 1800 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mateta d’un pam d’alçada de tiges ascendents lignificades a la base (sufruticosa) i molt ramificades.

Fulles oposades de marge crenat

Fulles oposades i amb pecíol, amb el limbe ovato-oblongues (normalment el doble de llargues que amples) i el marge crenat o dentat, d’un verd lluent per l’anvers i pubescent pel revers, de textura coriàcia.

Cinc estams i estil amb estigma bífid 

Flors en verticil·lastres de 2-6 flors reunits en inflorescències en forma de raïm. Les bràctees són semblants a les fulles, generalment crenades. Flors hermafrodites i zigomorfes. Calze campanulat gibós a la base, amb cinc dents i pèls, i pren un color vermellós. Corol·la amb un sol llavi dividit en cinc lòbuls, el mitjà major, arrodonit i còncau, de color purpuri. Androceu amb cinc estams. Gineceu súper amb estil acabat en estigma bífid. Floreix a la primavera i l’estiu (de maig a setembre)

Fruit en tetraclusa dins el calze persistent

Fruit en tetraclusa amb quatre mericarps de color bru

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La característica morfològica més remarcable del gènere Teucrium és la manca del llavi superior en les flors. La corol·la consta, normalment, d’una sola peça, el llavi inferior, amb cinc lòbuls.

Corol·la sense llavi superior

USOS I PROPIETATS: Des d’antic s’empra el vi amb els brots florals en maceració (camedrita) com aperitiu, tònic, astringent i per el tractament de la gota. La bullida de les summitats florides també s’utilitzen per rentar ferides i cremades lleus.

S’usa com ornamental, per fer bordures, formant grups compactes o com planta entapissant o cobertora, apreciada en jardineria xeròfita pel llarg període de floració i la resistència a la sequera.

Flors amb un sol llavi de cinc lòbuls, el central major

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Teucrium  deriva del grec “Teûkros, -ou” Teucro, el fill de Telamó i germanastre d’Àjax. Amb el nom de Teúkrion (que va passar al llatí com teucrion, -um) es denominaven diverses plantes incloses actualment al gènere Teucrium. L’epítet específic chamaedrys deriva del grec "χαμαι chamai" que significa a terra, arrossegant-se, i "δρῦς drys" roure, és a dir, similar a un petit arbre de roure. Sembla que aquest nom ja era utilitzat per Teofrast per a una planta petita amb fulles semblants a les de l’alzina.

Planta inclosa en l’Ordre SCO/190/2004, de 28 de gener, que estableix la llista de les plantes la venda de les quals queda prohibida o restringida per raó de la seua toxicitat. S’ha donat casos d’intoxicacions hepàtiques en persones que la consumien en règims per aprimar-se.

Teucrium chamaedrys va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 565. 1753.

Família Labiatae (Lamiaceae)