Koeleria vallesiana (Honckeny) Gaud.

NOMS: Gram de gos. Herba redona. Herba rodona. Italià: Paléo del Vallese. Francès: Koelérie du valais. Anglès: Somerset Hair-grass. Alemany: Walliser Kammschmiele.

Inflorescències en panícula especiforme densa

SINÒNIMS: Koeleria setacea Pers.

Observacions: És una planta bastant polimorfa.

DISTRIBUCIÓ: Cosmopolita i subcosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Ononido-Rosmarinetea. Brolles calcícoles, timonedes, llocs secs i pedregosos. Entre 100 i 1800 metres d’altitud.

Herba cespitosa de tiges erectes

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són les plantes que han optat per mantenir els seus meristemes arran de terra en l’estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l’estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen arran del sòl, mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba cespitosa amb la base de les tiges inflades i cobertes de fibres provinents de beines foliars mortes, entre 10 i 50 cm d’alçada.

Fulles basals glauques i arquejades

Fulles basals glauques, linears de color verd grisenc, amb els marges convoluts, arquejades i amb lígula membranosa i curta.

Espiguetes amb 2-5 flors hermafrodites

Flors en panícula espiciforme molt densa de forma oblonga. Espiguetes lluentes formades per 2-5 flors hermafrodites amb les glumes desiguals de marge hialí que dona un aspecte platejat; la gluma superior és bífida i la inferior aguda. Androceu amb tres estams d’anteres llargues i sagitades, disposades formant una X que flameja al vent. Gineceu súper amb dos estils curts i dos estigmes plomosos. Floreix de maig a juliol

Cariopsi fusiforme comprimida lateralment

Fruit en cariopsi fusiforme i comprimida pels dos costats, rica en midó i altres substàncies de reserva.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La pol·linització de les gramínies és, amb rares excepcions, anemòfila. Les anteres sobresurten de les flors i oscil·len amb el vent, deixant que el pol·len voli fins parar als estimes plomosos, també sortints, que el capten amb eficàcia. 

Anteres en forma de X

USOS I PROPIETATS: No hi hem trobat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Koeleria està dedicat al metge i botànic alemany Georg Ludwig Koeler (1765-1807) professor a Magúncia i autor d’una obra sobre les gramínies publicada en 1802 (Descriptio graminum in Gallia et Germania... )

El nom específic vallesiana és un epítet geogràfic que fa referència al cantó de Valais (en italià Vallese) un cantó sobirà dins la Confederació Helvètica des de 1815, amb 278.000 habitants i capital en Sion, als Alps Penins.

Família Gramineae (Poaceae)

Trifolium fragiferum L.

NOMS: Trèvol maduixer. Fragassa. Ovelletes. Castellà : Fresa de burro. Trébol fresa. Trébol fresero. Èuscara: Hirusta. Portuguès: Trevo-morango. Italià: Trifoglio a fragola. Trifoglio fragifero. Francès: Trèfle fraisier, Trèfle porte-fraises. Anglès: Strawberry clover. Strawberry-headed Clover. Alemany: Erdbeerklee. Neerlandès: Aardbeiklaver.

Flors en glomèruls globosos

SINÒNIMS: Trifolium bonannii C.Presl

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del 

conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Trifolio-Cynodontion. Al voltant de cursos d’aigua, pradells i llocs humits, sobre sòls compactes i calcigats com les vores dels camins. Fins els 1500 metres d’altitud.

Petita herba de fins un pam d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta herbàcia petita, de fins un pam d’alçada, de tiges decumbents que arrelen pels nusos.  

Fulles amb tres folíols de marge serrat

Fulles alternes amb llarg pecíol (més llarg que la fulla) i tres folíols el·líptics de marge serrat, glaucescents al revers i els nervis laterals recorbats, amb estípules acuminades.

Flors rosades de corol·la papilionada

Flors rosades papilionades en glomèruls globosos i densos, amb bractèoles que formen un petit involucre a la base del glomèrul. Calze amb llargs pèls blancs que s’unfla després de l’antesi, de manera que la inflorescència esdevé un glomèrul tomentós de 10-15 mm de diàmetre. Floreix a la primavera i l’estiu

Fruit en llegum indehiscent

Fruit en llegum indehiscent que conté 1-2 llavors per fruit.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les espècies del gènere Trifolium es caracteritzen per les fulles trifoliades i pels glomèruls de flors petites de color groc o rosat. Moltes, com aquest trèvol maduixer, són plantes farratgeres i fixadores de nitrogen al sòl on creixen.

USOS I PROPIETATS: És planta farratgera, una pastura de molt bona qualitat, rica en proteïnes, tant per al pasturatge oví com boví. Hi ha varis cultivars, seleccionats en Austràlia, utilitzats per la pastura, com per exemple ‘Palestine’, ‘O’Connors’, o ‘Shearmans’.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Trifolium deriva del llatí “tres, tria” que significa tres, i “folium, -ii” que significa fulla, és a dir, amb tres fulles. Antigament s’anomenava trifolium a nombroses plantes de fulles trifoliades dels gèneres Trifolium, Bituminaria, Medicago o Melilotus.

L’epítet específic fragiferum deriva de "frágum" que significa maduixa, i "fero" que significa port, aspecte, pel paregut d’aquesta espècie amb la maduixera (Fragaria vesca).

Trifolium fragiferum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 772. 1753.

Família Leguminosae (Fabaceae, Papilionaceae)

Ecballium elaterium A. Richard

NOMS: Cobrómbols amargs. Cogombre bord o salvatge. Cogombret. Esquitxadors. Esquitxagossos. Castellà : Cohombrillo amargo. Pepinillo del diablo. Occità: Cocombrassa, Cojarassa, Cojon salvatge, Coucouroumasso, Giscle. Èuscara: Luzokermin. Portuguès: Cogombro do demo. Pepino de S. Gregório. Italià: Cocomero asinino. Francès: Concombre d'âne, Cornichon d'âne, Momordique. Anglès: Squirting cucumber. Wild Cucumber. Alemany: Spritzgurke. Neerlandès: Springkomkommer. Grec: Πικραγκουριά. Εκβάλλιο το ελατήριο.

Flors masculines en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Momordica elaterium L.

DISTRIBUCIÓ: Mediterrània

HÀBITAT: Chenopodion muralis. Comunitats ruderals nitròfiles, vores de camins, camps, horts i llocs remoguts. Fins els 1000 metres d’altitud

Herbàcia reptant amb rabassa lignificada a la base

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta reptant, grisenca, de tiges suculentes, amb flors unisexuals masculines i femenines al mateix peu (monoica), de fins 60 cm, rel napiforme i rabassa  lignificada a la base.  

Fulla triangular, de base cordada

Fulles amb pecíol de limbe triangular i gruixut, de nerviació palmada i marge lobulat, cobertes de pèls aspres al tacte

Flor femenina amb tres estigmes bífids

Flors pentàmeres, les masculines en raïms axil·lars; les femenines solitàries a les axil·les de les fulles. Calze verdós amb cinc sèpals soldats i imbricats. Corol·la gran, entre 2 i 5 cm de diàmetre, de color groc verdós, amb cinc lòbuls. Androceu amb cinc estams, un lliure i els altres soldats dos a dos, pel que sembla haver tres estams. Gineceu ínfer amb un sol estil acabat en tres estigmes bífids. Floreix des de febrer fins l’octubre

Fruit en pepònide pèndul

Fruit és una mena de baia ovoide anomenada pepònide, una mena de cogombre pèndul, cobert de pèls híspids, i és dehiscent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La dehiscència d’aquest fruit és molt curiosa: quan és madur, el mínim fregament provoca el despreniment del peduncle i l’esclat que llança les llavors amb força, per l’obertura basal, junt a un líquid mucilaginós que els dona pressió. Aquest tipus de dehiscència s’anomena elateri, raó per la qual l’epítet específic d’aquesta espècie és “elaterium”.

Flor masculina amb cinc estams: un de sol i els altres soldats dos a dos

USOS I PROPIETATS: Tot i la seua toxicitat, en medicina popular s’emprava el fruit contra la icterícia i com purgant.

És una planta molt tòxica, i pot provocar trastorns gastrointestinals amb hemorràgies i, fins i tot, parada respiratòria i coma.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Ecballium deriva del grec “ekballein” que significa llançar, per la característica del fruit de llançar les llavors. L’epítet específic elaterium fa referència a “elateri”, el nom introduït per Richard que denomina un tipus de fruit sincàrpic dividit en diversos lòculs que, obrint-se bruscament en la maduresa, llança explosivament les seves llavors a certa distància. Altres autors defensen que ve del grec “elatérios”, que significa purgant o abortiu, per les propietats atribuïdes a la planta.

És una de les poques cucurbitàcies autòctones dels Països Catalans, i l’única espècie del gènere Ecballium i l’única cucurbitàcia que no té circells.

Teofrast (370-285 aC) diu que l’arrel s’empra per a la lepra i per la sarna de les ovelles.

Família Cucurbitaceae

Subscriu-t’hi al canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A