Portulaca oleracea L.

NOMS: Ensiam de patena. Pulsallana. Verdolaga. Castellà : Verdolaga. Verdulaga. Gallego: Baldroaga. Beldroega. Èuscara: Getozca. Ketorkia. Occità: Bourtoulaigo, Pipol, Pipola, Verdolaiga. Portuguès: Beldroega. Baldroaga. Italià: Erba-porcellana. Porcellana comune. Francès: Porcelane. Pourpier maraîcher. Anglès: Green Purslane. Little Hogweed. Alemany: Portulak. Neerlandès: Postelein. Grec: Αντράκλα. Ανδράχνη η κοινή.

Flors solitàries o en cimes axil·lars

SINÒNIMS: Portulaca stellata (Danin & H.G.Baker) Ricceri & Arrigoni

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita i subcosmopolita.

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietea. Vegetació ruderal, camps de cultiu, als horts i jardins sempre a sòls humits. Fins els 1350 metres d’altitud.

Herba amb tiges carnoses, sovint vermelloses

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de tiges carnoses i sovint vermelloses, de fins 40 cm, glabra, ramificada, de ramificació dicotòmica, i prostrada.

Fulles oposades, espatulades

Fulles oposades, carnoses, d’un verd brillant, ovato-oblongues, amb forma d’espàtula, atenuades al pecíol i àpex més ample que la resta de la fulla, truncat, de vegades escotat, marge enter.

Estil acabat en cinc branques estigmàtiques

Flors solitàries o en cimes axil·lars, sèssils, petites, hermafrodites i actinomorfes. Calze amb dos sèpals ovals i caducs. Corol·la amb cinc pètals grocs i caducs (de vegades 4 o 6 pètals). Androceu amb tants estams com pètals (normalment 5). Gineceu semiínfer amb estil acabat en cinc branques estigmàtiques. Floreix de maig a octubre.

Fruit en pixidi, una càpsula que s’obri transversalment per un opercle

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es tracta d'una planta de fotosíntesi C₄, és a dir, que crea una molècula de 4 carbonis mitjançant un procés que augmenta la fixació de CO₂ i per tant la capacitat fotosintètica de la fulla, que pot així produir més sucres amb il·luminació i temperatura elevades. Cultius de gran importància com la dacsa, la canya de sucre o el mill, són plantes C_4.

Calze amb dos sèpals

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s'utilitza com a laxant, refrescant, diürètic, demulcent, hipoglucemiant, antihelmíntic i anafrodisíac. El seu suc es pot fer servir com a cataplasma per curar les malalties de la pell.
És una planta invasora als horts però també és comestible i, en temps d’escassesa, s’ha emprat per fer amanides, com l’enciam; té el sabor un xic àcid i és rica en mucílag i en vitamina C. A Grècia la verdolaga es menja en amanida amb tomàquet i formatge, i a la cuina dels països àrabs tallada en trossos menuts per fer amanides locals. A Mèxic es cuina amb carn de porc i salsa verda. Es pot conservar confitada amb vinagre i sal.

Hi ha dues subespècies: la subsp. oleracea, la planta corrent, i la subsp. sativa, la planta cultivada. També hi ha certes varietats que es cultiven com ornamentals.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Portulaca deriva del llatí “portula, -ae” que significa porteta, porta petita, en al·lusió a la tapadoreta del pixidi que deixa sortir les llavors.

L’epítet específic oleraceus  deriva del llatí "olus, oleris" que significa herbàcia, verdura, hortalissa.  

La verdolaga ha sigut utilitzada des de la prehistòria, segons han demostrat els arqueobotànics, i citada pels autors de l’Antiguitat grega com Teofrast, que la nomena com “andrákhne” (350 aC)

Portulaca oleracea va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 445. 1753.

Família Portulacaceae

Lepidium graminifolium L.

NOMS: Morritort. Morritort de fulla estreta. Estiravelles. Herba de l’empatx. Castellà: Mastuerzo salvaje. Mostacilla blanca. Hierba pimienta alta. Occità: Nasitòrt salvatge. Portuguès: Iberide bastarda. Masturço silvestre. Italià: Lepidio graminifoglio. Francès: Passerage à feuilles de graminée, Petite passerage. Anglès: Grassleaf Pepperweed. Tall Pepperwort. Alemany: Grasblättrige Kresse. Neerlandès: Graskers.

Flors en raïms densos

SINÒNIMS: Lepidium gramineum Lam.; Iberis graminifolia (L.) Roth

DISTRIBUCIÓ:  Latemediterrània: és a dir, que depassa, un poc, la zona de la conca mediterrània.

HÀBITAT: Thero-Brometalia. En llocs nitrificats, com vores de camins i terrenys trastocats. Fins els 1400 metres d’altitud.

Planta ramificada de tiges fines

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne, ramificada, de fins 80 cm d’alçada, de tiges primes i rectes d’un verd fosc i lignificades a la base (sufruticosa), lleugerament estriades.

Fulles inferiors dentades o lobades

Fulles basals amb pecíol, oblongues, dentades o lobulades que duren poc temps; les caulinars linear-lanceolades amb el limbe enter i sèssils, amb aquest caràcters més assenyalats quant més pròximes a l’àpex.

Gineceu súper amb estigma capitat

Flors en raïm densos, que va estirant-se durant la fructificació, amb peduncle que també va fent-se més llarg a la fructificació. Calze amb quatre sèpals de fins 1 mm, ovats i de color verdós. Corol·la de quatre pètals blancs de fins 1,5 mm amb el limbe obovat espatulat. Androceu amb sis estams, dos dels quals són més curts, amb anteres grogues. Gineceu súper amb estil, exsert i persistent en el fruit, acabat en estigma capitat. Floreix tot l’any

Fruit en silícula acuminada

Fruit és una petita silícula ovada acuminada, no alada i amb l’estil persistent molt curt.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una silícula és un tipus de fruit sec en càpsula, tan ampla com llarga, que quan està madur s'obri en dues valves (dehiscent). Es diferencia de la síliqua perquè aquesta és allargada. Els dos tipus de fruits són característics de la família de les brassicàcies o crucíferes.

Calze amb quatre sèpals verosos

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat la infusió de les summitats florides per les propietats diürètiques, per eliminar pedres del ronyó.

Les llavors tenen un sabor picant, per la qual cosa s’han fet servir per substituir el pebre, com algun nom popular indica.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Lepidium deriva del grec “lepídion”, el nom que rebia el morritort de fulla ampla (Lepidium latifolium L.)i que molts autors fan derivar del grec “lepís, -idos” (esquama) per la forma dels fruits, que semblen esquames.

L’epítet específic graminifolia deriva del llatí "gramen, graminis" (gramínia), i "folium" (fulla), és a dir, amb fulla de gramínia.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Euphorbia segetalis L.

NOMS: Lletera. Lletrera. Lleteresa de camp. Mal d’ulls. Croca. Castellà: Lechetrezna. Èuscara: Esne-belarra. Occità: Lagagno. Portuguès: Alforva brava. Italià: Euforbia delle messi. Francès: Euphorbe des moissons. Anglès: Grainfield Spurge. Alemany: Saat-Wolfsmilch.

Pleocasi de 5-7 radis

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Camps, erms, vores de camins, llocs ruderals de secà. Fins els 1550 metres d’altitud.

Tiges erectes lignificades a la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. De vegades però, es comporta com teròfit, és a dir, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra, sufruticosa, de tiges erectes, normalment ramificades a la part superior en branques laterals fèrtils. Fa fins poc menys de mig metre d’alçada

Fulles alternes d'un verd glauc

Fulles caulinars alternes, lanceolades, reflexes i, les inferiors, caduques; les fulles bracteals triangulars cordiformes

Glàndules nectaríferes corniculades

Flors en pleocasi de 5-7 radis que es bifurquen vàries vegades. Els ciatis tenen les glàndules de color verd groguenc i amb forma de croissant, amb dos petits apèndix corniculats. En cada ciati hi ha una flor femenina central de gineceu súper, un pistil acabat en estigma de tres braços bífids; i diverses cimes de flors masculines laterals, reduïdes a un sol estam. Floreix tot l’any però la major floració és en primavera.

Fruit en càpsula tricoca

Fruit en càpsula tricoca, solcada i granulosa a les quilles

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Euphorbia és un gran gènere de plantes amb flor, moltes de les quals coneguem com lleteres, lletereses o lletreres. Totes produeixen una saba, normalment blanca, el làtex, força tòxic. A les zones temperades hi ha herbàcies, però a tot el món són més conegudes les suculentes, algunes semblants a cactus, que creixen a l’Àfrica meridional i Madagascar però també a les zones tropicals d’Àsia i Amèrica.

USOS I PROPIETATS: Com altres lleteres, el làtex (llet) que produeix és molt tòxic, i ha sigut emprat en medicina popular com laxant i per llevar berrugues de la pell.

La venda de qualsevol part de la planta està prohibida o restringida atenent a llur toxicitat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Euphorbia ve del grec "eu ἐῧ" que significa bo, i "pherbo" que significa menjar, ben alimentat. Segons Dioscòrides i Plini deriva d’Euforbo, el metge del rei Juba II de Mauritània que va descobrir les virtuts d’Euphorbia resinifera. Segons Galeno es refereix al troià Eúphorbos. El grec euphórbion, -ou, era el nom que rebia una lletrera cactiforme de les muntanyes de Mauritània.

L’epítet específic segetalis deriva del llatí "seges, -etis" que significa camp de gra, doncs aquesta espècie creix als cultius.

Euphorbia segetalis va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 458–459. 1753.

Família Euphorbiaceae