Hordeum murinum L. subsp. leporinum (Link) Arcang.

NOMS: Margall bord. Coa d'egua. Fletxes. Castellà: Cebadilla. Espiguilla. Cebadilla ratonera. Gallego: Orxo. Portuguès: Cevada dos ratos. Italià: Orzo mediterraneo. Francès: Orge des lièvres. Anglès: Hare Barley. Mouse barley. Alemany: Hasen-Gerste. Roggen-Gerste.

Inflorescències en espiga densa

SINÒNIMS: Hordeum leporinum Link

Observacions: La subsp. leporinum difereix de la subsp.  murinum en que te l'espigueta medial més curta que les laterals.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Hordeion leporini. Erms, camps, horts, murs, vores de camins i zones ruderals. Fins els 1100 metres d’altitud

Herba amb tiges fasciculades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual de fins 40 cm d’alçada, amb tiges fasciculades, erectes, amb una espiga per tija.

Fulles linears planes, poc piloses

Fulles formades per una beina basal i el limbe linear, de nerviació paral·lela, plana i poc pilosa, amb lígula truncada al punt d’unió i aurícules a la base del limbe.

Espiguetes amb tres flors

Flors en espiga densa aristada de fins 10 cm. Espiguetes en grups de tres: la medial hermafrodita i sèssil, metre que les laterals  són masculines i pedicel·lades, amb glumes externes linears i les altres lanceolades; les glumes de l’espigueta central és ciliada. Lemma ovada amb cinc nervis, totes amb arestes majors que les glumes. La pàlea és estretament ovada. Androceu amb tres estams d’anteres sagitades amb les teques formant una X. Gineceu d’ovari súper amb dos estigmes plomosos. Floreix a la primavera

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi peluda a l’àpex, oval i canaliculada, adherent a les glumel·les.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: L’espiga és una inflorescència caracteritzada per les flors que s’insereixen directament a l’eix principal, sense peduncle. Presenten espigues els plantatges (Plantago) i les gramínies, tot i que en aquest cas les espigues solen formar inflorescències compostes, és a dir, una espiga d’espigues, com als Hordeum.

Ací podem veure la lígula i l'aurícula

USOS I PROPIETATS: En temps de fam les llavors s’empraven per fer pa.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Hordeum deriva del llatí "fórdeum" i del grec "phorbé" que significa farratge. L’epítet específic murimum ve de "mus, muris" ratolí, és a dir, de ratolins. El nom de l’espècie seria doncs, farratge de ratolins.

No confondre amb l’ordí (Hordeum vulgare) que és l’espècie cultivada d’aquest gènere, més alta i robusta, amb la qual s’elabora cervesa, farina panificable o per consum animal. L’ordí és el  cinquè cereal cultivat, mentre que el margall bord és considerada una mala herba per als cultius.

Els xiquets juguen amb les espigues llançant-les per a que s’enganxen amb la roba, ja que en teixits com la llana es clava com una fletxa, però també queda enganxada dels pèls dels mamífers que, involuntàriament, disseminen les llavors.

Família Gramineae (Poaceae)

Paronychia argentea Lam.

NOMS: Arrecada. Nevadeta. Paroníquia argentada. Sanguinària. Herba de plata. Castellà: Asperilla. Nevadilla. Sanguinaria menor. Hierba de la sangre. Gallego Erva-prata. Èuscara: elurbelarra. Portuguès: Erva-prata. Erva-dos-unheiros. Italià: Paronichia argentea. Francès: Paronyque argentée. Anglès: Algerian tea, Silver nailroot, Silvery whitlow wort. Alemany: Nagelkraut.

Flors en glomèruls

SINÒNIMS: Illecebrum paronychia L.; Ferriera mediterranea Bubani;  Chaetonychia paronychia (L.) Samp.;

DISTRIBUCIÓ:  Paleotropical: La regió paleotropical és una ecozona que comprèn les regions continentals tropicals del Vell Món, Àfrica i Àsia, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món. En queden excloses Austràlia i les illes de l'oceà Índic i Pacífic. Pel nord limita amb la regió holàrtica, aproximadament al llarg del tròpic  de Càncer.

Tiges ramificades i reptants

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Prats secs, vores de camins, clarianes de coscollars, sobre sòls pedregosos i nitrificats. Fins els 1200 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Petita herba de soca llenyosa (sufruticosa) amb les tiges reptants, esteses per la terra, de fins poc més d’un pam, ramificades des de la base.

Fulles oposades de marge ciliat

Fulles oposades, de limbe ovato-lanceolat, amb el marge enter i curtament ciliat. Tenen estípules escarioses

Calze amb cinc sèpals escariosos

Flors en glomèruls terminals, envoltades per unes bràctees de consistència de paper. Les flors són pentàmeres, hermafrodites i actinomorfes, de fins 2,5 mm de diàmetre. Calze amb cinc sèpals escariosos soldats a la base i acabats en aresta. Cinc pètals filiformes situats entre els sèpals (alternisèpals). Androceu de cinc estams de curt filament. Gineceu amb ovari súper amb estil que es divideix en dos estigmes gruixuts. Floreix a principis de primavera i l’estiu.

Fruit en aqueni dins del calze persistent

Fruit en aqueni dins el calze persistent, amb llavors llises i brunes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La base de les fulles poden portar un parell de peces, al seu costa, que s’anomenen estípules. Quan aquestes estípules són de consistència membranosa i rodegen la tija des de la base de les fulles reben el nom d’òcrea.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra com a diürètica, per purificar la sang, com astringent i com vulnerària per facilitar la cicatrització de les ferides.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Paronychia deriva del grec "πᾰρἆ pará" semblant, paregut, i "ὄνυξ ónyx" que significa ungla, és a dir, semblant a una ungla, per l’aspecte del calze que recorda una ungla.

L’epítet específic argentea  deriva del llatí “argenteus” argent, perquè la planta sembla estar coberta d’argent.

Paronychia argentea va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicada en Flore Françoise 3: 230. 1778.

Família Caryophyllaceae

Asterolinon linum-stellatum (L.) Duby

NOMS: Lli estel·lat. Castellà: lino de lagartijas. Italià: Lino stellato. Francès: Astéroline en étoile. Astéroline étoilée.

Flors axil·lars solitàries

SINÒNIMS: Lysimachia linum-stellatum L.; Asterolinon stellatum Hoffmanns. & Link

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats terofítics, erms, vores de camins, sobre sòl eutròfic. Fins els 1250 metres d’altitud.

Herba que no sobrepassa els 10 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba molt petita que no sobrepassa els 10 cm d’alçada, erecta, simple o ramificada, gràcil, de color verd pàl·lid, sense pèls (glabra).

Fulles oposades lanceolades

Fulles oposades, sèssils amb el limbe lanceolat acabat en punta, més llargues que els entrenusos.

Corol·la petitíssima, de 0,2-2 mm, amb cinc lòbuls ovats

Flors solitàries axil·lars, amb curt peduncle. Calze amb cinc sèpals aguts i persistents, de 3-6 mm, que s’obrin formant una estrella. Corol·la petitíssima, de 0,2-2 mm, amb cinc lòbuls ovats de color blanquinós. Androceu amb cinc estams. Floreix de març a abril.

Fruit en càpsula esfèrica

Fruit en càpsula esfèrica de fins 2 mm de diàmetre que s’obri per cinc valves per deixar sortir de 2 a 5 llavors negroses.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una particularitat d’aquesta espècie és que la flors té els sèpals molt més grans que els pètals. A més a més és una planta que, tot i essent molt abundant als prats de plantes anuals (terofítics) i a les vores dels camins, costa de veure per les seues reduïdes dimensions.

USOS I PROPIETATS: No s’han trobat

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Asterolinon deriva del grec “aster”, estrella, i “línon” el lli, per la forma gràcil de les petites tiges, com les del lli, i la forma estrellada dels calze.

L’epítet específic linum-stellatum repeteix el mateix concepte que el genèric però amb els vocables llatins “linum” lli, i “stellatus”, amb forma d’estrella.   

Família Primulaceae