Spergularia nicaeensis Sarato ex Burnat

NOMS: Espergulària vermella. Italià: Spergularia di Nizza. Francès: Spergulaire de nice

Inflorescències en cimes terminals glanduloses

SINÒNIMS: Spergula rubra subsp. nicaeensis (Sarato ex Burnat) Maire;  Spergularia rubra subsp. nicaeensis (Sarato ex Burnat) Briq.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Hordeion leporini. Terrenys alterats de sòls salins. Fins els 300 metres d’altitud.

Herba molt ramificada des de la base

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm. Però de vegades Teròfit¸és adir, que completa tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors.

DESCRIPCIÓ: Herba bianual o perenne, lignificada a la base, amb tiges molt ramificades de poc més d’un pam, ascendents o decumbents sense pèls (glabres).

Estípules escarioses que embeinen la tija

Fulles linears mucronades, amb estípules escarioses triangulars i curtes, que embeinen el nus, fulles en fascicles que surten del mateix costat del nus. 

Flors en inflorescències en cimes terminals pubescents glanduloses, pedicels poc majors que els sèpals. Calze amb cinc sèpals obtusos i escariosos. Corol·la amb cinc pètals lliures poc més llargs que els sèpals, rosats. Androceu amb 10 estams. Gineceu amb ovari súper. Floreix de març a juny

Fruit en càpsula ovoide poc major que els sèpals, dehiscent per tres valves que deixen sortir nombroses llavors d’un color marró obscur i papil·loses, amb una petita ala al voltant o àptera.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Teofrast, el pare de la botànica, va especificar, 300 aC, que les llavors es formen després de la floració i precisament dins de les flors. Dos mil·lennis més tard, Linné va anomenar fanerògames a les plantes amb flors, en contraposició a la resta de vegetals que tenen amagats els òrgans de reproducció sexual, als quals va denominar criptògames.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat la summitat florida en infusió com diürètica, depurativa, per combatre afeccions urinàries, la gota i la retenció de líquids. 

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Spergularia deriva de Spergula, un altre gènere botànic que rep el nom del llatí “spargere” que significa escampar, i del sufixe llatí “-aria, -arium” que indica semblança, paregut o parentiu. Aquest nom fa referència a la gran escampada de llavors, patent perquè moltes queden enganxades als pèls glandulífers.

L’epítet específic nicaeensis  és un epítet geogràfic que fa referència a la ciutat de Niça.

Família Caryophyllaceae

Chloris gayana Kunth

NOMS: Cloris. Castellà: Grama de rodas. Pasto de rodas. Portuguès: Capim-de-rhodes. Francès: Chloris. Herbe de rhodes. Anglès: Rhodes grass. Alemany: Rhodasgras.

Inflorescències digitades d’espigues verticil·lades

SINÒNIMS: Chloris abyssinica Hochst. ex A.Rich.

DISTRIBUCIÓ:  Originària d’Àfrica

HÀBITAT: Localment subespontània i naturalitzada a les vores de camins, erms i conreus. S’adapta a sòls pobres i amb certa salinitat.

Gramínia estolonífera

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Forma vital de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Gramínia que pot arribar als dos metres d’alçada, que s’estén mitjançant estolons, creix amb poca aigua i resisteix baixes temperatures.

Lígula amb pèls

Fulles linears, glabres, amb lígula de pèls de 2-3 mm.

Flòsculs amb aresta curta

Flors en inflorescències digitades d’espigues verticil·lades amb espiguetes de color bru de 3-4 mm, amb 2-4 flòsculs d’aresta curta, la inferior hermafrodita i les demés estèrils.   Floreix de març a l’agost.

Fruit en cariópside

Fruit en cariòpside marró de 2x0,5 mm

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles de les gramínies tenen una morfologia particular composta per dues parts ben diferenciades: la beina, que envolta la tija, i el limbe que és la làmina estreta de nerviació paral·lela que es separa de la tija. En el punt d’unió de les dues parts hi ha la lígula membranosa o pilosa (de vegades no hi ha), i també pot haver unes prolongacions laterals, a la base del limbe, anomenades aurícules. 

USOS I PROPIETATS: És una herba bona pel pasturatge i s’empra com a cobertura vegetal per reduir l’erosió del sòl.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Chloris deriva del grec “χλωρός khlorós” que significa verd.

L’epítet específic gayana  és en honor al naturalista i historiador francès Claude Gay (1800-1873)

Pot ser una mala herba per alguns cultius però de baixa intensitat doncs desapareix als 4-5 anys sense fertilitzar i no envaeix espais naturals.

Família Gramineae (Poaceae)

Helianthemum ledifolium (L.) Mill.

NOMS: Heliantem ledifoli. Castellà: Ardivieja. Hierba del cuadrillo. Mata turmera. Italià: Eliantemo lanoso. Francès: Hélianthème laineux, Hélianthème à feuilles de lédum.

Inflorescències en cima foliosa

SINÒNIMS: Cistus ledifolius L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Agropyro-Lygeion. Espartars i erms calcícoles, de les contrades mediterrànies continentals, rics en petits teròfits. Fins els 500 metres d’altitud

Herba de tiges erectes i piloses

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta anual de poc més d’un pam d’alçada, amb tiges erectes i piloses, de vegades ramificades.

Fulles estipulades amb curt pecíol

Fulles inferiors oposades, les superiors alternes amb el limbe oblong, pilós, amb curt pecíol i estípules més llargues que el pecíol

Cinc pètals grocs i nombrosos estams

Flors en cima foliosa laxa sostingudes per un pedicel erecte molt més curt que els sèpals. Calze amb tres sèpals interns lanceolats i acuminats; dos sèpals externs més petits linear-lanceolats. Corol·la amb cinc pètals més curts que el calze, de color groc amb una taca vermellosa a la base. Floreix de març a juny.

Fruit en càpsula dins del calze persistent

Fruit en càpsula més curta que el calze, trígona, glabrescent.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els heliantems (Helianthemum) són petites matetes amb fulles, generalment, oposades i amb estípules. Tenen les flors amb cinc pètals lliures i cinc sèpals, amb la particularitat de que tres sèpals són més grossos i ovats, mentre que els altres dos són més petits i més o menys linears.

USOS I PROPIETATS: No n’hem trobat.

Tres sèpals majors i dos, externs, més petits i lanceolats

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Helianthemum deriva del grec “hélios” que significa sol, i de “ánthemon” que significa flor, perquè, segons Ambrosini (1666), dirigeix les flors cap al sol.

L’epítet específic ledifolium deriva de “Leda” un gènere de la família Acanthaceae i de “folium” fulla, és a dir, amb fulles de Leda. Actualment el gènere Leda es considera un sinònim del gènere Isoglossa.

Planta estrictament protegida, inclosa en l’Annex III del Decret del PEIN, modificat per DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya

Família Cistaceae