Avena sterilis L.

NOMS: Cogula. Cogula estèril. Civada borda. Castellà: Avena loca. Avena borde. Ballueca. Occità: Civadasso. Èuscara: Basaoloa. Olha. Portuguès: Aveâo. Francès: Avoine sauvage, Avoine stérile. Italià: Avena maggiore . Anglès: Animated oat, Sterile oat. Alemany: Tauber Hafer. Wild-Hafer. Neerlandès: Wilde Haver. Grec: Αγριοβρώμη.  

Flors en panícula

SINÒNIMS: Avena algeriensis Trab.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars, vores de camins, llocs incults. Fins els 900 metres d’altitud.

Tiges robustes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia anual, erecta, glabra, que sobresurt per damunt de les altres herbes i pot arribar al metre i mig d’alçada, amb tiges solitàries i robustes.

Lígula mambranosa

Fulles linears, planes, de fins 60 cm de llargària, amb beina i lígula membranosa i curta.

Flors masculines

Flors en panícula, amb espiguetes d’arestes llargues i rígides que es torcen en assecar-se; flors hermafrodites i pèndules. Glumes amb marge escariós brillant. Lemma lanceolada i bidentada, pilosa i aristada. Androceu de tres estams amb anteres grogues en X que vibra al vent. Gineceu súper amb un sol lòcul; ovari amb pèls acabat en dos estigmes plomosos. Floreix de maig fins l’agost.

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi groga, peluda i amb un solc ventral.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El sistema de dispersió de les llavors (diàspora) és zoocora, és a dir, mitjançant els animals (aus i mamífers) però en aquesta espècie té molta importància el factor antropogènic, doncs la civada borda ha contaminat els cereals i el comerç de gra l’ha dispersat arreu del món.  

USOS I PROPIETATS: Els fruits s’han emprat per menjar, com la civada, per fer pa, pastissos, etc. També té utilitat com planta farratgera. En medicina popular s’empra com astringent i diürètica.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom genèric, Avena, és assonant amb el sànscrit "avasa" que significa menjar, farratge. Aquest nom ja va ser utilitzat per autors llatins com Varró.

El nom específic sterilis deriva del grec "stéiros", que significa estèril, infecund.

La cogula pot provocar serioses reduccions del rendiment als cultius, per la qual cosa es considera malesa.

Xiquets i xiquetes jugaven fent guerres tirant-se les espiguetes que quedaven enganxades de la roba. Les més crescudetes les tiraven al jersei per “saber” quants nóvios havia de tindre.

Família Gramineae (Poaceae)

Paronychia capitata (L.) Lam.

NOMS: Arrecada. Arrecadeta. Paroníquia nívia. Sanguinària blanca. Herba de la sang. Castellà : Asperilla. Nevadilla. Sanguinaria menor. Portuguès: Herva andorinha. Italià: Paronichia capitata. Francès: Paronyque en tête. Anglès: Algerian tea

Flors en glomèruls terminals nombrosos i densos

SINÒNIMS: Paronychia nivea DC.; Illecebrum capitatum L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Thero-Brachypodietalia. Prats anuals, terofítics, de sòls àrids, marges de camins i clarianes de coscollars. Fins els 1400 metres d’altitud.

Tiges postrades i pubescents

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia de base lignificada, amb tiges postrades, pubescents, de fins un pam de llargària

Fulles oposades amb estípules escarioses

Fulles oposades, sèssils, oblongo-lanceolades, de marge enter i cobertes de pèls, no imbricades. Estípules lanceolades, escarioses, poc més curtes que les fulles.

Només es veu el calze embolcallat per les bràctees

Flors en glomèruls terminals nombrosos i densos, on predomina l’aspecte membranós de les bràctees amplament ovades que ultrapassen les flors. Flors hermafrodites, pentàmeres i actinomorfes. Calze amb cinc sèpals de color verd molt desiguals, aguts, sense marge membranós ni forma de caputxa. Pètals no visibles. Androceu amb cinc estams oposats als sèpals. Gineceu amb ovari d’estils filiformes amb estigmes divergents.  

Fruit en aqueni dins del calze persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una bràctea és un òrgan foliaci, pròxim a la flor, que té la funció de protegir les flors o les inflorescències. Normalment és verd, diferent a les fulles i a les peces del periant, però de vegades pren vius colors, com en la bugenvíl·lea (Bougainvillea glabra Choisy), o pren aspecte escariós, és a dir, més o menys translúcid, sec i rígid, com en aquest cas.

Les bràctees escarioses caracteritzen el gènere

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’empra igual que Paronychia argentea, la infusió de les parts aèries seques com depurativa, per rebaixar la sang, i en ús exterior com vulnerària, per desinfectar ferides. De fet les dues espècies prenen els mateixos noms comuns.   

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Paronychia  deriva del grec "πᾰρἆ pará" semblant, paregut, i "ὄνυξ ónyx" que significa ungla, és a dir, semblant a una ungla, per l’aspecte del calze que recorda una ungla.

L’epítet específic capitata deriva de "cáput, cápitis", que significa cap, del cap, cabut o de cap gran, per els glomèruls florals que semblen cabets a sobre de les tiges.

En Dioscòrides el nom Paronychia el rep una mateta que naix sobre les roques i que cura els rodadits. Segons alguns autors aquesta planta seria l’arracadeta.

Família Caryophyllaceae

Sambucus nigra L.

NOMS: Saüc. Saüquer. Bonarbre. Castellà : Saúco. Sabugo. Canillero. Gallego: Sabugueiro. Bieiteiro. Èuscara: Linsusa. Intsusa. Ziorri. Occità: Sabuc, Sambuc, Saüc, Saüquèr, Suec, Suecau. Portuguès: Sabuguiro. Italià: Sambuco nero. Francès: Sureau. Grand sureau, Sureau noir. Anglès: Common elder, Elder, Elderberry, European elder. Alemany: Baumholunder. Fliederbeere. Holder. Neerlandès: Gewone Vlier. Grec: Αφροξυλιά. Σαμπούκος.

Inflorescències en corimbe

SINÒNIMS: Sambucus graveolens Willd.

DISTRIBUCIÓ:  Eurosiberianes de gran àrea

HÀBITAT: D’espontaneïtat dubtosa al País Valencià. Llocs humits i ombrívols, boscos de ribera, fins els 1500 metres d’altitud.

Arbre petit, aquest de l'assegador del Pla de Vallada

FORMA VITAL: Macrofaneròfit caducifoli: segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Arbust o petit arbre que pot arribar als 10 metres d’alçada, amb branques proveïdes d’una medul·la blanca característica i tronc amb l’escorça suberosa.

Fulles compostes de 5-7 folíols serrats

Fulles oposades, peciolades, imparipinnades, amb 5-7 folíols oval-lanceolats de marge serrat

Flors pentàmeres amb l'estigma sèssil

Flors en inflorescències corimbiformes multiflores amb flors hermafrodites, actinomorfes i pentàmeres. Calze amb cinc lòbuls triangulars. Corol·la rotàcia amb cinc lòbuls d’un blanc groguenc. Androceu de cinc estams lliures inserits a la part superior del tub de la corol·la, exserts. Gineceu amb ovari ínfer i estigma trilobat sèssil, sense estil. Floreix de febrer a maig

Fruits en drupa. Aquests encara verds

Fruit en drupa negra quan madura

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les Adoxaceae són una jove i petita família que tan sols comprèn quatre gèneres, i entre 150 i 200 espècies, que abans formaven part de la família de les caprifoliàcies. Un detallat anàlisi morfològic, i les proves bioquímiques aportades pel Grup de Filogènia de Angiospermes, van traslladar els gèneres Viburnum (marfull), i Sambucus (Saüc) a aquesta família de nova creació.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular té nombroses aplicacions. Les flors, fulles i fruits s’han utilitzat per alleugerar refredats, grips i malalties respiratòries, contra la retenció de líquids, varius, i nafres. La infusió fresca de saüc és excel·lent per rentar els ulls, i la infusió de les seves flors s'empra per fer gargarismes contra la faringitis i en cas de genives inflamades. El vinagre de saüc s'utilitza com a desinfectant.

Amb els fruits madurs (verds poden provocar trastorns digestius) es fan melmelades i confitures. Excepte les drupes, tota la planta presenta oxalat càlcic que la fa tòxica.

La fusta s’utilitza en torneria, i en jardineria com exemplar solitari o en massissos.  

Tronc del saüc amb l'escorça suberosa

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Sambucus ve del llatí “sambuca, -ae”, que era el nom que donaven al saüc, però aquest nom ve del grec “sambuké”, nom d'un antic instrument musical utilitzat pels romans semblant a la flauta, perquè antigament es buidava l’interior de les branques per fer aquests instruments.

L’epítet específic nigra ve del llatí “niger, -ra, -rum” que significa negre, segurament pel color que prenen els fruits al madurar.

El saüc era un arbre sagrat al que calia mostrar respecte pronunciant una pregària abans de collir els fruits, agafar les fulles o d’arrancar-li una rama.

La medul·la de les branques s’empra en micrografia per fer els preparats de les seccions dels teixits.   

Aquest arbret s’ha plantat tradicionalment a les masies com ornamental i per aprofitar-ne les múltiples propietats medicinals.

No s'ha de confondre amb Sambucus ebulus, aquesta altra espècie és herbàcia i les flors formen inflorescències molt denses de color blanc amb olor nauseabund, i els seus fruits són baies molt tòxiques.

Sambucus nigra fou descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 269–270. 1753.

Família Caprifoliaceae (Adoxaceae)