Rumex conglomeratus Murray

NOMS: Paradella. Agrelles de sapo. Llengua de bou. Castellà: Romaza. Acedera. Paniega. Carbaza. Gallego: Labaza. Carbeia. Èuscara: Uztaoa. Portuguès: Labaça. Paciencia. Italià: Rómice conglomerato. Francès: Oseille agglomérée, Patience agglomérée, Rumex aggloméré. Anglès: Clustered dock, Sharp dock. Alemany: Knäuel-Ampfer. Knäuelblütiger Ampfer.

Inflorescències en panícula amb verticil·lastres

SINÒNIMS: Rumex glomeratus Schreb.

DISTRIBUCIÓ:  L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Magnocaricion elatae. Molinio-Holoschoenion. Llocs humits, vores de cursos d’aigua alterats sovint inundats.

Tiges erectes de coloració rogenca

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta perenne que pot ultrapassar el metre d’alçada, amb tiges erectes estriades i, de vegades, rogenques, molt ramificada. És una espècie molt polimorfa.

Fulles amb estípules en forma d'ocrea

Fulles basals obovat-lanceolades, truncades, amb el pecíol més curt que el limbe. Les caulinars estretament lanceolades. Estípules transformades en ocrea.

Flors amb sis tèpals

Flors en inflorescències en panícula amb verticil·lastres petits i distants uns dels altres, amb una fulla a la base (excepte els superiors). Flors amb sis tèpals, tres exteriors estrets i tres interiors més amples que seran els encarregats de protegir els fruits. Androceu amb sis estams d’anteres grogues. Gineceu amb tres estils i un estigma per cada estil. Floreix d’abril fins l’agost

Fruit en aqueni embolcallat pel tèpal intern

Fruit en aqueni de tres cares envoltat pel tèpal

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El periant de les flors d’aquest gènere és molt curiós. Està format per sis tèpals, dels quals els tres interiors creixen amb el fruit i l’embolcallen fins la maduresa, formant una mena de tres valves de morfologia característica per a cada espècie. Rumex conglomeratus té les valves estretes i amb el marge enter.

Tèpals externs més petits que els interns

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com antiescorbútic i astringent

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Rumex  significa javelina, per la forma de punta de llança de les fulles de moltes espècies del gènere. Plaute i altres autorsde l’antiguitat, com Plini el vell,  ja usaven aquest nom per referir-se a les agrelles.

L’epítet específic conglomeratus ve de “conglomerato” conglomerat, reunit en complex si més no esfèric, per la forma de les inflorescències en verticil·lastres densos.

Rumex conglomeratus fou descrita per Johan Andreas Murray i publicada en Prodromus Designationis Stirpium Gottingensium 52. 1770.

Família Polygonaceae

Chenopodium opulifolium Schrad.

NOMS: Blet de fulla petita. Castellà: Cenizo. Èuscara: Sabia. Italià: Farinello a foglie di viburno. Francès: Chénopode à feuilles d'obier, Chénopode à feuilles de viorne. Anglès: Grey goosefoot, Seaport goosefoot. Alemany: Schneeballblättriger Gänsefuß. Neerlandès: Sneeuwbalganzevoet

Flors en panícula formada per glomèruls

SINÒNIMS: Chenopodium nitidispermum Senn.

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita: es diuen de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Diplotaxion erucoidis. Vores de camps i camins, llocs alterats i ruderalitzats. Fins els 1500 metres d’altitud.

Tija erecta ramificada des de la base

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Planta anual que pot ultrapassar el metre d’alçada, amb tija erecta i ramificada des de la base, amb estries. Tota la planta té una tonalitat blanquinosa acusada pels pèls glandulosos que la cobreixen.

Fulles tan amples com llargues

Fulles alternes amb el pecíol més curt que la làmina, tan amples com llargues i amb petits lòbuls arrodonits al marge. Les superiors són més llargues que amples i totes glaucescents, com enfarinades.   

Flors hermafrodites amb cinc tèpals

Flors en inflorescències en panícula formada per glomèruls. Flors molt menudes i hermafrodites. Periant format per cinc tèpals verdosos. Androceu amb 5 estams. Gineceu amb dos estigmes. Floreix des del final de la primavera fins la tardor

Fruit en aqueni amb cinc solcs radials

Fruit en aqueni papil·lós amb solcs radials i llavors lenticulars, negres i llises.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Blet és el nom comú de diverses plantes, la majoria pertanyents als Gèneres Chenopodium, Amaranthus i Atriplex, ara considerades males herbes però que, amb poques excepcions, són de fulla comestible, com ho documenten les llavors de blet blanc (Chenopodium album) trobades a jaciments arqueològics palafítics del centre d’Europa. Aquesta troballa permet afirmar que aquesta planta es conreava o es recollia ja a la prehistòria.

Androceu format per cinc estams d'anteres grogues

USOS I PROPIETATS: Espècie d’interès pol·linífer, tot i que a les nostres terres no hi ha suficients espècies pol·liníferes per fer rendible la seua producció.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Chenopodium deriva del grec “chēn, chēnós” oca, i de “pódion” diminutiu de pata, en al·lusió a la forma de les fulles d’algunes espècies del gènere que semblen potes d’oca.

L’epítet específic opulifolium deriva del llatí “opulus” auró, i de “folium” fulla, és a dir, amb fulles d’auró, pel paregut de les fulles amb les d’aquets arbre.

Chenopodium opulifolium va ser descrita per Schrad. ex W.D.J.Koch & Ziz i publicada en Catalogus Plantarum, quas in ditione florae palatinatus.... 6. 1814.

En el sistema APG II (2003) està en la família de les Amaranthaceae, però més recentment, per exemple en el sistema Cronquist (1981), estava en la família Chenopodiaceae.

Família Chenopodiaceae

Fumana thymifolia (L.) Spach

NOMS: Herba de setge. Castellà : Tomillo morisco. Edrea. Hierba del sillero. Italià: Fumana vischiosa. Francès: Fumana à feuilles de thym. Anglès: Thyme-leaved Fumana. Alemany: Thymianblättriges Nadelröschen. Grec: Φουμάνα η θυμαρόφυλλη.

Inflorescències en cima

SINÒNIMS: Cistus thymifolius L.; Helianthemum glutinosum (L.) DC. Fumana viscida Spach.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Rosmarinetalia. Pinars, coscollars, erms, llocs secs i assolellats, sobre sòls pobres. Fins els 1000 metres d’altitud

Mateta petita de tiges lignificades

FORMA VITAL: Camèfit: tipus biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.

DESCRIPCIÓ: Mata petita ramificada des de la base, de poc més d’un pam, molt glandulosa, amb tiges lignificades a la base (sufruticosa), erectes

Fulles amb estípules poc més curtes que la fulla

Fulles oposades (si més no les inferiors), estretament ovalades i de marge revolut, amb estípules una mica més curtes que les fulles i amb seta terminal. De vegades les fulles formen fascicles.

Nombrosos estams

Flors en cima terminal amb pedicels poc més llargs que el calze i reflexos a la fructificació. Hermafrodites, actinomorfes. Calze amb cinc sèpals, dos externs linears i tres interns ovats i acuminats amb costelles força marcades i ciliades. Corol·la amb cinc pètals lliures, grocs. Androceu amb nombrosos estams. Gineceu d’ovari tricarpel·lar amb estil prim acabat en estigma capitat. Floreix de març a maig.

Fruit en càpsula dehiscent per tres valves

Fruit en càpsula amb tres lòculs, dehiscent, que s’obri per tres valves per deixar caure les llavors reticulades. Les valves resten molt obertes durant llarg temps

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La família de les cistàcies és petita, amb vuit gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països mediterranis, doncs és ací, a les nostres terres seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació. Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat com a indicador de la mediterraneïtat de la zona.

Tres sèpals interiors i dos molt mes menust exteriors

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com hipotensora, hemostàtica, antisèptica, expectorant i antiinflamatòria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Fumana deriva del llatí “fumus, -i” fum. El va emprar per primera vegada Thomas Bartholin (1673) al anomenar Herba fumana a la planta que després Linné va batejar com Cistus Fumana L., segurament per l’aspecte grisós, com fumat, de les fulles.

L’epítet específic thymifolia ve de "thymus" timó i "folium" fulla, és a dir, amb fulla de timó, pel paregut de les fulles amb aquesta aromàtica (Thymus vulgaris).

Fumana thymifolia va ser descrita per (L.) Spach ex Webb i publicada en Annales des Sciences Naturelles; Botanique, sér. 2, 6: 271. 1836.

Família Cistaceae