Xanthium strumarium L.

NOMS: Catxurrera. Llepassa borda. Bardana borda. Escorpins. Llufes. Castellà: Bardana menor. Cadillo. Cachurrera. Occità: Lampourdo, Merinjano fèro. Èuscara: Txakurko. Portuguès: Bardana-menor. Xanthio. Italià: Nappola italiana. Francès: Lampourde d'italie. Anglès: Canada cocklebur, Cocklebur, Common cocklebur, Rough cocklebur. Alemany: Spitzklette.

Flors en capítols de flors unisexuals

SINÒNIMS: Xanthium echinatum Murray subsp. italicum ( Moretti) O. Bolòs et J. Vigo;  Xanthium strumarium ssp. italicum (Moretti) D. Löve.

DISTRIBUCIÓ: Espècie introduïda d’Amèrica.

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea.  Llits de torrents, cunetes, camps alterats i eutròfics. Fins els 1000 metres d’altitud

Herba de fins 60 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba monoica de fins 60 cm d’alçada amb tiges ramificades sense espines

Fulles enteres o lobulades, amb 3-5 lòbuls

Fulles peciolades, alternes, amb pèls per les dues cares i lòbuls que poden ser molt o poc marcats, d’un verd glauc.

Capítols de flors masculines de forma globosa

Flors en capítols unisexuals. Els capítols femenins tenen dos flors ovoides, envoltades per un involucre espinós i estan situades a baix de les masculines. Aquestes formen un capítol subglobós amb nombroses flors de cinc estams. Les flors no tenen corol·la.  Floreix de juliol a l’octubre

Fruit en aqueni envoltat d'un involucre amb agullons

Fruit en aqueni envoltat pel involucre amb agullons, que acaben en ganxos, per a que s’enganxin a la roba i els pèls dels mamífers per facilitar la dispersió de les llavors.

Capítol de flors femenines amb només dues flors

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Xanthium és dels pocs exemples que podem trobar de la família de les compostes que tenen capítols unisexuals i amb morfologies ben diferenciades. Els capítols femenins estan formats per només dues flors i com hem dit tenen una forma globosa ovalada (com la bola de jugar a rugby) coberta d'agullons. Els capítols masculins són globosos.

USOS I PROPIETATS: Emprada en medicina popular per alleujar infeccions respiratòries, febre, infeccions d’orina, cistitis, i fongs a la pell. No obstant això cal dir que contenen concentracions significatives de substàncies tòxiques.

Els capítols masculins estan a sobre dels femenins

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Xanthium  deriva del grec “ξανϑóς xanthós” que significa groc, pel colorant groc que presenta la planta.

L’epítet específic strumarium  deriva de "struma" que significa escròfula. El nom específic del sinònim echinatum, ve del grec "ἐχῖνος echinos" eriçó, porc espí, eriçó de mar i, per extensió, espinós, armats amb espines o agullons, pels agullons que cobreixen el fruit.  

Aquesta espècie està inclosa en la ORDEN SCO (190/2004,  de 28 de gener, per la qual s’estableix la llista de plantes de les quals està prohibida o restringida la venda al públic en raó de la seua toxicitat.

Presenta un comportament invasor que cal vigilar. De moment es limita a cultius agrícoles, zones ruderals i viàries però en ambients costaners ja comença a competir amb la flora nativa.

El inventor del velcro es va inspirar en els fruits del gènere Xanthium per fabricar el producte, que imita el sistema d’adherència d’aquests fruits.

Família Compositae (Asteraceae)

Polygonum aviculare L.

NOMS: Centinòdia. Escanyavelles. Corretjola. Herba de cent nussos. Passacamins. Trava-bous. Castellà : Centinodia. Ciennudos. Corregüela de los caminos. Hierba nudosa. Lengua de pájaro. Sanguinaria. Occità: Lengo-de-passeroun, Pè d'ausel. Gallego: Cordela. Pé de paxaro. Èuscara: Odarra. Odolur. Portuguès: Sempre-noiva. Erva-dos-passarinhos. Italià: Bistorta centinodia. Poligono centinodia. Francès: Renouée des oiseaux. Anglès: Prostrate knotweed. Common Knotgrass. Alemany: Vogel Knöterich. Gewöhnlicher Vogelknöterich. Neerlandès: Varkensgras. Grec: Πολικόμπι. Πολυγόνατο πτηνόφιλο.

Flors agrupades en fascicles axil·lars

SINÒNIMS: Polygonum heterophyllum Lindm.

Observacions: Espècie molt polimorfa, amb variacions que es relacionen amb factors ambientals, moltes de les quals desapareixen en condicions uniformes de cultiu.  Aquest correspon a la Polygonum aviculare ssp. aviculare

DISTRIBUCIÓ:  Cosmopolita: es diu de distribució cosmopolita les espècies que es distribueixen, com a mínim, per tres continents diferents de forma natural.

Tiges llargues i aplicades al terra

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Ruderal. Camps de secà i vores de camins. Fins els 1500 metres d’altitud.

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba que fa llargues tiges, de fins 50 cm, aplicades al terra, amb molts nusos

Fulles alternes lanceolades o el·líptiques

Fulles alternes, lanceolades o el·líptiques, amb curt pecíol i ocrea hialina amb l’àpex laciniat a la base

Flors amb cinc tèpals

Flors en fascicles axil·lars de 2-5 flors hermafrodites i pentàmeres. Periant persistent format per cinc tèpals parcialment petaloides, car són verdosos per la part exterior i blancs per l’interior. Androceu amb 8 estams d’anteres grogues. Gineceu amb ovari súper i estigma capitat. Floreix d’abril fins a l’agost

Fruit en aqueni que permaneix cobert pel periant persistent

Fruit en aqueni trígon inclús en el periant persistent

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les poligonàcies en general, i aquesta espècie en particular, posseeixen òcrees, òrgans membranosos i en forma de tub que rodegen la tija des de la base de les fulles. L’òcrea prové de la soldadura d’elements estipulars.

USOS I PROPIETATS: Els estolons s’empren en medicina popular com antidiarreics. Les summitats florides són astringents, diürètiques, depuratives i cicatritzants. L’ús d’aquesta planta en medicina és molt antic, doncs Dioscòrides li atribueix multitud d’aplicacions amb resultats al seu tractat de medicina “De Materia Medica”, (Περί ὕλης ἰατρικής en grec)

Òcrea laciniada a la base de les fulles

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Polygonum deriva, segons la Flora ibèrica, del grec “polýs”, moltes, i de “gónos” fèrtil, llavor, per les moltes llavors que produeix. Linné pren el nom que ja Tournefort emprava perquè Plini l’aplicava a altres plantes com la sanguinària. No obstant això, Andrés Laguna, a la seua traducció de Dioscòrides, assenyala les virtuts medicinals d’aquesta planta i comenta que “Llámase Polygonon, en griego, que quiere decir llena de muchas rodillas, por cuanto los dichos nudos se asemejan a rodilluelas”

L’epítet específic aviculare deriva del llatí “aviculus” un diminutiu de “avis” au, perquè les seus llavors són menjades pels ocells. 

Al sud de Vietnam , on s’anomena Đặng rau, és àmpliament utilitzada per preparar sopa i brou calent

Família Polygonaceae

Linaria hirta (L.) Moench

NOMS: Llinària. Gallet. Gallet de blats. Castellà : Palomilla rallada. Conejos. Gallos.

Flors en raïm terminal

SINÒNIMS: Antirrhinum hirtum L.; Antirrhinum viscosum Curtis.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània (endemisme ibèric)

HÀBITAT: Secalion cerealis. Arvense. Camps de cereals i terres de conreu de secà; també e les vores de camins i cunetes, sobre sòl calcari. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba de fins 80 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de tiges erectes de fins 80 cm d’alçada, glabres a la part inferior i amb pèls glandulosos a la superior

 

Fulles lanceolades

Fulles lanceolades de distribució alterna a la part superior mentre que a la inferior s’agrupen en verticils de dues o tres fulles

Flors personades amb llarg esperó

Flors en raïms de flors zigomorfes amb curt pedicel i bracteades, amb la corol·la personada de color blanquinós o groc pàl·lid, amb el paladar groc o ataronjat i les venes marcades; l’esperó és recte de mida igual a la corol·la o poc més menut. Calze amb cinc sèpals desiguals i persistents. Androceu didínam amb els estams inclusos. Gineceu amb ovari súper i estigma   Floreix d’abril fins juliol

Fruit en càpsula ovoide amb pèls glandulífers que conté llavors tetraèdriques

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del gènere Linaria es diu que són “personades”; són clarament zigomorfes, és a dir que tenen un sol pla de simetria, amb dos llavis i un paladar prominent que tanca l’accés a l’interior, on un esperó acumula el nèctar. Unes línies de pèls sobre el llavi inferior de la corol·la serveix de guia a les abelles, els seus principals agents pol·linitzadors. 

USOS I PROPIETATS: Com altres espècies del gènere s’empra en medicina popular com depurativa, diürètica i astringent, i també per combatre les hemorroides i rebaixar la febra.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El gènere Linaria rep aquest nom perquè les fulles són semblants a les del lli (Linum usitatissimum L.)

L’epítet específic hirta significa peluda, aspra, eriçada, pels pèls glandulífers del seu indument.

Recents estudis de genètica situen aquest gènere a la família vastament estesa de les Plantaginaceae.

Aquesta espècie endèmica, abans molt abundosa junt a les roselles als sembrats, habita en l’actualitat petits relictes marginals i pot ser una espècie en perill d’extinció en poc de temps, degut a l’ús d’herbicides. El perill d’extinció s’agreuja pel fet que aquestes plantes presenten mecanismes d’autoincompatibilitat, raó per la qual la fecundació ha de ser encreuada, de manera que els exemplars aïllats no produeixen llavors viables.

Família Scrophulariaceae