Prunus domestica L.

NOMS: Prunera. Prunyoler. Castellà: Ciruelo. Prunero. Zeruellera. Occità: Prunièr, Prüèr, Prüèra. Èuscara: Aranondoa. Lapatxondoa. Italià: Pruno. Francès: Prunier, Prunier cultivé. Anglès: Common plum. Wild Plum. Alemany: Pflaumenbaum. Zwetschgenbaum. Neerlandès: Pruim. Grec: Δαμασκηνέα. Δαμασκηνιά.

Flors solitàries o en parelles

SINÒNIMS:  Prunus communis Huds.

DISTRIBUCIÓ:  Introduït, procedent de l’Orient, del Caucas, Anatòlia i Pèrsia.

HÀBITAT: Cultivat, de vegades naturalitzat.

Les flors surten abans que les fulles

FORMA VITAL: Macrofaneròfit : segons la classificació dels vegetals de Raunkjaer, faneròfit amb les gemmes persistents situades a més de 2 m d'alçada.

DESCRIPCIÓ: Petit arbre caducifoli de fins 6 metres d’alçada, simpòdic, amb el tronc d’escorça brillant, llisa o escamosa amb escletxes verticals, de color marró fosc. Les arrels són poc profundes.

Fulles alternes de marge serrat

Fulles alternes amb el limbe oblong, de marge serrat i color verd per l’anvers i pubescent pel revers.

Pètals blancs i nombrosos estams

Flors apareixen abans que les fulles en petites rames curtes d’un any. Són solitàries o en parelles, amb peduncle pubescent i marge denticulat. Cinc sèpals pubescents inserits en un tàlem en copa, d’on surten també els pètals lliures i blancs, més estrets a la base i amb el marge ondulat, alternant-se amb els sèpals. Androceu amb nombrosos estams d’anteres bilobulades. Gineceu amb ovari ínfer i estigma capitat. Floreix en abril i maig.

Fruit en drupa. Aquests de la varietat Santa Rosa

Fruit en drupa ovalada o redona, recoberta de cera pruïnosa, de color groc, roig o violaci, amb un únic pinyol dur que conté les llavors. Les llavors del pinyol perden en un mes el poder germinatiu.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El gènere Prunus és un dels més importants i diversificats de les rosàcies. Compren arbres i arbusts, generalment caducifolis, de fruits en drupa, carnosos i amb un sol pinyol que conté la llavor.  El cirerer (P. avium), el ametller (P. dulcis), l’albercoquer (P. armeniaca) o la bresquillera (P. persica) són algunes de les espècies del gènere.

Sèpals pubescents

USOS I PROPIETATS: És cultivada pels seus fruit que són consumits en fresc, en suc o en melmelades, i també assecades com prunes panses. Per destil·lació s’obtenen diversos licors, com el denominat “slivovica” de Bosnia-Herzegovina.

En medicina popular s’empra com laxant, consumint el fruit en fresc o en compota o melmelada. El bor que conté el fa aconsellable per a les dones menopàusiques per prevenir la osteoporosi.  

La fusta, dura i duradora, s’empra en torneria.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Prunus ve del grec “prúnon” llatí “prunus” que era el nom que li donaven a les prunes.

L’epítet específic domestica deriva del llatí domesticus-a-um que significa de casa, nostre, domesticat.  

Probablement és un híbrid de Prunus spinosa i Prunus cerasifera. Existeixen diverses varietats com la Golden Japan, de fruit gros de color groc; el Reina Claudia Verda redó, de color verd; o la varietat Santa Rosa de color roig.

Els efectes de l’escalfament global es poden detectar a casa nostra a partir de canvis fenològics en algunes plantes. La prunera, per exemple, presenta en els darrers anys una fructificació avançada produïda per aquest fenomen.

Prunus domestica va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 475, en l’any 1753.

Família Rosaceae

Eragrostis barrelieri Daveau

NOMS: Eragrostis, Eragrostis de barrelier, Eragrostis de vinya. Castellà: Amor de hierba mediterranea. Francès: Éragrostide de barrelier, Éragrostis de barrelier. Italià: Panicella di Barrelier. Anglès: Mediterranean Lovegrass. Pitted Lovegrass. Alemany: Barreliers Liebesgras. Rispenartiges Liebesgras.

Inflorescències en panícula laxa

SINÒNIMS: Eragrostis minor Pamp.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània occidental

HÀBITAT: Diplotaxion erucoidis. Vores de camins, camps de conreu i llocs alterats, en terrenys secs i assolellats. Fins els 800 metres d’altitud.

Herba cespitosa de fins 50 cm d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia cespitosa que forma gespes denses de 10-50 cm d’alçada, amb tiges rectes ascendents, simples, amb nusos.

Fulles glabres, amb beina, limbe estret, amb pèls esparsos, llargs i blancs a la base i al voltant de la lígula de pèls.

Flors imbricades en espiguetes allargades i comprimides lateralment

Flors en panícula oblonga, laxa. Espiguetes molt allargades (més llargues que el pedicel) amb tacte com de paper quan madures. Flors imbricades. Glumes lanceolades. Floreix de juny a octubre.

Fruit en cariópside

Fruit en cariòpside oblonga.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les fulles de les gramínies són alternes, presenten una beina que envolta la tija però no la tanca; el limbe és enter, linear i de nerviació paral·lela. En el punt de separació entre beina i limbe hi sol haver la lígula, que pot ser membranosa, amb formes diferents, o formada per una corona de pèls.

Lígula de pèls

USOS I PROPIETATS: S’empra com a farratge pel bestiar

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Eragrostis deriva del grec "era" que significa senyora o terra, i de "agrostis" que vol dir herba o mala herba

L’epítet específic barrelieri està dedicat a Jacques Barrelier (1606-1673) un dominic de Paris que va herboritzar l’Europa mediterrània i va fundar un jardí botànic a Roma, a més de ser l’autor de Plantae per Galliam, Hispaniam et Italiam observatae, publicat pòstumament.

Família Gramineae (Poaceae)

Bidens pilosa L.

NOMS: Bident pilós. Castellà: Aceitilla. Mozote. Amor seco. Francès: Bident poilu. Italià: Forbicina pelosa. Anglès: Black-Jack. Hairy Beggarticks. Alemany: Behaarter Zweizahn.

Inflorescències en corimbes laxos

SINÒNIMS: Bidens viciosoi Pau

DISTRIBUCIÓ:  Neotropical: una de les vuit ecozones terrestres del planeta que coincideix amb el regne florístic neotropical. Aquesta ecozona inclou Amèrica central i del sud, les terres baixes de Mèxic, les illes del Carib i el sud de Florida.

HÀBITAT: Chenopodietalia muralis. Introduïda. Ruderal. Herbassars prop dels habitatges humans, vores de camins i carreteres. Fins els 300 metres d’altitud.

Tiges gràcils i estriades

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba de fins 40 cm d’alçada de tiges gràcils ramificades i estriades.

Fulles amb 3-5 folíols dentats

Fulles oposades, compostes per 3-5 folíols ovats o lanceolats i dentats, amb el pecíol lleugerament alat.

Capítols amb amples lígules blanques

Flors en inflorescències corimboses laxes de capítols pedunculats, amb 4-5 grans lígules blanques envoltant els flòsculs tubulars grocs del disc central. Les bràctees del involucre són més curtes que el fruit. Floreix de juliol a l’octubre

Aqueni característic del gènere amb dues dents amb forma d'arpó

Fruit en aqueni de secció tetragonal d’un centímetre de llargària amb 2-3 pues aspres que s’adhereixen al pèl dels mamífers i la roba dels humans.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les infructescències formen una estrella esfèrica de uns 2 cm de diàmetre amb les arestes disposades a ser enganxades pels animals o  la roba. Aquest sistema de dispersió de llavors per zoocòria s’ha mostrat molt eficaç, doncs la planta s’ha convertit en una planta cosmopolita a les regions temperades i tropicals. 

Involucre amb dos files de bràctees més curtes que el fruit

USOS I PROPIETATS: Aquesta herba procedent d’Amèrica, és considerada mala herba en alguns llocs però en altres, com l’Àfrica subsahariana, es mengen els brots tendres com una verdura, especialment en temps d’escassetat, i a més s’empra com a planta medicinal a l’Amèrica del Sud, especialment a Cuba, per combatre diferents malalties, i també en la medicina tradicional xinesa, i a Àfrica per les seues propietats antisèptiques i antimicrobianes.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Bidens està format per “bi”= dos, i “dens”= dent, és a dir, dos dents, pels ganxos característics de l’àpex dels aquenis que les plantes d’aquest gènere fan servir per la diàspora de les llavors.

L’epítet específic pilosa deriva del llatí "pílus" que significa pèl, pilós.

Va ser el  botànic francès Joseph Pitton de Tournefort (1656 - 1708 ) qui va utilitzar el nom del gènere Bidens, atenent al caràcter de l’aqueni d’aquestes espècies que, més tard, Linné hi va mantindre.

Bidens pilosa va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 832. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)