Cucurbita maxima Duchesne

NOMS: Carabassera de patatera. Carbassera de bou. Carbassera de menjar. Carbassera de peça. Carbassera de rabequet. Carbassera d'Egipte. Rabequera. Rabeques. Castellà: Calabaza. Calabaza confitera. Calabaza de Guinea. Calabaza totanera. Calabaza pataquera. Calabaza bonetera. Zapallo. Gallego: Guinea. Èuscara: Gozoquitarako kui. Portuguès: Abóbora menina. Francès: Courge commune, Potiron. Anglès: Giant pumpkin, Japanese squash, Sweet-fleshed pumpkin, Sweet-fleshed squash, Winter squash

Flors grans i solitàries

SINÒNIMS: Cucurbita turbaniformis M. Roem.

DISTRIBUCIÓ: Neotropical. Introduïda, procedent d’Amèrica del Sud

HÀBITAT: Cultivada als horts

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herbàcia monoica enfiladissa que desenvolupa tiges prostrades robustes, solcades, de fins 4 metres, amb circells per enganxar-se.

Fulles amb llarg pecíol

Fulles grans, amb pecíol de prop d’un pam, solcat i amb pèls, limbe cordat arrodonit de marge enter o amb cinc lòbuls poc marcats, densament pilós.

Corol·la campanulada

Flors masculines solitàries, grans i robustes; les femenines amb periant semblant a les masculines però amb el pedicel acrescent, receptacle campanulat, pilós, amb segments linears; corol·la d’uns 10 cm, campanulada amb cinc lòbuls, de color groc ataronjat i coberta de pèls.

Fruit en pepònide gran

Fruit és un tipus de baia anomenat pepònide molt voluminós, de forma variada però arrodonit i més ample que alt: la carabassa. Les llavors són ovades i blanques amb una polpa comestible.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els circells són rames transformades en filaments capaços d’entortolligar-se al voltant del suport. Les plantes enfiladisses amb circell que tenen la capacitat de girar espontà­nia­ment i d'agafar-se als objectes amb què entren en contacte poden passar amb facilitat des d'una branca a una altra i s'asseguren una àmplia exposició a la llum del sol.

Amb tiges robustes i circells

USOS I PROPIETATS: Les flors i el fruit es consumeixen com a verdura. El fruit es conserva durant molt mesos en bones condicions, i pot menjar-se torrat al forn, en puré o en sopa. Les llavors seques i torrades amb sal es venen al carrer. També es fa un confitat molt popular que s’anomena carabassat, i el no menys popular arrop i tallaetes. L’arnadí i els bunyols de carabassa són altres delícies fetes amb aquest suculent fruit a les comarques centrals del País Valencià. 

Les pipes de carabassa s’empraven, en medicina popular, per als cucs, especialment per acabar amb la solitària. Les llavors crues es consideren afrodisíaques, doncs augmenten la producció d’hormones sexuals masculines i allarguen la potencia sexual fins la vellesa.

Pètals coberts de pèls

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cucurbita deriva del sànscrit "c’arbata" que significa corbat, rodó, per la forma dels fruits.

L’epítet específic maxima és un superlatiu de “magnus” màxim, el més gran, per la grandària dels fruits.

En alguns països d’Amèrica forma part dels rituals del Dia dels Morts. Recentment s’ha popularitzat entre nosaltres el dia de “halloween”, (vespra de Tots Sants) que es celebra en Estats Units, on la carabassa té un protagonisme important per fer els “jack-o’-lantern”, o fanal de Jack, que consisteix en buidar una carabassa, tallar una imatge sobre la superfície exterior i col·locar un ciri encés a l’interior per crear un efecte lluminós, com els fanalets que, a finals de l’estiu, fem amb els melons d’Alger o síndries (Citrullus lanatus) per als xiquets.

Al territori Diànic es diu que la carabassa es planta el primer divendres de març, com els melons i els fesols, i es cullen a setembre.

Família Cucurbitaceae

Setaria verticillata (L.) Beauv.

NOMS:  Llapassa. Aferradissos. Panissola. Cerreig. Xereix aferradís. Mallaroca. Xares. Xarrell. Castellà : Amor de hortelano. Lagartera. Panicillo. Occità: Panisso. Portuguès: Milhâ verticilada. Namorados. Italià: Pabbio verticillato. Francès: Panic rude, Sétaire verticillée. Anglès: Bristly Foxtail. Hooked Bristlegrass. Alemany: Quirlbluetiger Fennich. Quirlige Borstenhirse.  Neerlandès: Kransnaaldaar.

Espiguetes en verticils

SINÒNIMS: Panicum verticillatum L.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietalia. Ruderal, camps de cultiu, marges, vores de camins i llocs alterats. Fins els 1000 metres d’altitud.

 

Tiges erectes o decumbents

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia de fins 80 cm d’alçada, glabra, amb tiges erectes o decumbents.

Lígula curta i ciliada

Fulles amb beina que envolta la tija i limbe verd de 5-10 mm d’amplada de marge finament serrat, amb lígula curta ciliada (de pèls)

Espiguetes amb dues setes amb dents refleses

Flors en panícula espiciforme de 5-10 cm, cilíndrica i com formant verticils; espiguetes el·líptiques; glumes desiguals, la superior iguala a  la flor; a la base de les espiguetes hi ha dues setes denticulades amb dents reflexes;  Floreix a l’estiu i tardor

Fruit encariopsi

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Aquesta espècie es caracteritza pels diminuts agullons dirigits cap avall (reflexes), que hi ha a les setes de les espiguetes, que les fa aspres al tacte si passem els dits de baix cap a dalt. Altres Setaria tenen les dents dirigides cap amunt de manera que resulten suaus al tacte en aquest sentit. Aquests agullons, semblants a la punta d’un arpó,  s'aferren al pèl dels animals, a la roba i als cordills de les sabates, i ajuden a la dispersió de la planta.

Flors en panícula espiciforme

USOS I PROPIETATS: Les llavors de la llapassa s’empren per fer cervesa a Àfrica del Sud i farina a Namíbia i a l’Índia en èpoques d’escassetat.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Setaria deriva de “séta” seta, cerra, per les setes que caracteritzen les espècies del gènere.

L’epítet específic verticillata ve de “verto” que significa girar en torn, amb elements disposats al voltant, per la disposició verticil·lada de les espiguetes.

Família Gramineae (Poaceae)

Cynara cardunculus L.

NOMS: Herba-col. Penquera. Card de formatger. Card d'herba. Carxofera borda. Castellà : Cardo de comer. Alcaucil.silvestre Cardo lechero. Gallego: Cardo presoeiro. Cardo. Èuscara: Kardabera. Garde. Portuguès: Cardo-do-coalho. Italià: Carciofo. Carduccio. Francès: Carde, Cardon, Cardonette, Chardon d'espagne. Anglès: Artichoke thistle, Cardoon. Alemany: Gemüse-Artischocke. Spanische Artischocke. Kardone. Neerlandès: Kardoen. Grec: Αγριαγκινάρα.

Flors en capítols terminals

SINÒNIMS:  Carduus cardunculus (L.) Baill.

DISTRIBUCIÓ:  Mediterrània

HÀBITAT: Silybo-Urticion. De vegades cultivada. Naturalitzada apareix als herbassars ruderals, camps de cultiu i vores de camins. Fins els 1000 metres d’altitud.

Planta de color grisenc

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen arran del sòl, mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta acaule de color grisenc

Fulles en roseta basal, pinnatisectes i amb espines

Fulles en roseta basal grans i molt dividides, pinnatisectes, amb espines al seu marge i al llarg pecíol, d’un verd glauc.

Flors tubulars

Flors en capítols terminals de receptacle carnós, de 4-5 cm de diàmetre, que apareixen a l’àpex d’una potent tija floral que pot arribar a fer un metre i mig d’alçada, amb bràctees involucrals rígides acabades en espina. Flors tubulars de color blau o blanquinós. Floreix durant juny i juliol

Fruit en aqueni plomós.

Fruit en aqueni amb papus plomós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les compostes es caracteritzen perquè tenen les flors agrupades en capítols. Un capítol està format per un eix molt escurçat i una mica eixamplat denominat receptacle, sobre el qual es disposen les flors sèssils. Aquest conjunt s’envolta per una sèrie de bràctees que formen el involucre. Les bràctees involucrals tenen uns caràcters (disposició, forma, mida, etc.) molt constant dins de cada gènere o, si més no, dins de cada espècie.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’ha emprat com digestiu i diürètic.

Les penques, és a dir, els pecíols i part del raquis de les fulles, són les penques que mengem habitualment, que es tapen durant unes setmanes per a que estiguen més tendres i blanques. Per fer-los més tendres i amb menys espines hi ha nombroses varietats (cultivars) cultivades. Els capítols abans d’obrir-se es mengen com les carxofes, bullides, fregides, torrades, etc. Les flors seques i triturades al morter i remullades en aigua, s’han emprat tradicionalment per fer quallar la llet i fer mató o brull i formatges.

També s’han desenvolupat cultivars orientats a la jardineria pel valor ornamental de les fulles grisoses i elegantment arquejades, així com per les flors cridaneres que poden emprar-se com a flor seca per la llarga durada.

Bràctees involucrals rígides i acabades en espina

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Cynara deriva del grec "kinára (ákantha)" que significa gos, per les bràctees involucrals que semblen dents de gos.

L’epítet específic cardunculus és un diminutiu de "carduus" card, és a dir, petit card, pel paregut amb les espècies del gènere Carduus amb el que comparteix les espines.

La penquera era coneguda a l’antiga Grècia com “kaktos” i Linné va prendre aquest nom per anomenar un gènere de plantes amb punxes: Cactus.

Conta Joan Pellicer al seu Costumari botànic, que al territori Diànic les carxofes a punt de florir de la penquera i altres cards, han tingut “un paper endevinatori de caire eròtic”. Fadrins i fadrines, que dels dos sexes hi havia, posaven a la finestra o baix del llit tres carxofes, amb un paperet enrotllat al peçonet amb el nom de tres pretendents, o enamorats/des. Si al sendemà una flor s’espigava i treia el blavet volia dir que eixa xicona i xicot et volia, i so no res.

A l’Argentina, Austràlia i Califòrnia s’ha convertit en una planta invasora.

Cynara cardunculus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 2: 827–828. 1753.

Família Compositae (Asteraceae)