Menuda Natura

dijous, 22 de gener del 2015

Setaria viridis (L.) Beauv.

NOMS: Panissola verda. Serreig. Xereix miller. Xares. Xarrell. Castellà : Almorejo. Panizo silvestre. Gallego: Paínzo. Occità: Couloumbo. Portugués: Milhâ-verde. Francés: Moha de Hongrie. Sétaire verte. Italià: Pabbio comune. Paníco falso. Anglès: Green Bristlegrass. Green Foxtail. Green Panic-grass. Alemany: Grüne Borstenhirse. Grüner Fennich. Neerlandès: Groene Naaldaar.

Flors en panícula cilíndrica

SINÒNIMS: Setariopsis viridis (L.) Samp.; Chaetochloa viridis (L.) Scribn.

DISTRIBUCIÓ: Paleotropical: fa referència a les espècies distribuïdes en les regions tropicals d’Àfrica i d’Àsia, és a dir, dels dos continents del Vell Món, en oposició a Neotropical que designa les regions tropicals del Nou Món: Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

HÀBITAT: Polygono-Chenopodietalia. Zones ruderals, vores de camins, camps i terres remogudes. Fins els 1400 metres d’altitud.

Gramínia de fins mig metre d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Gramínia, de fins 50 cm d’alçada, caracteritzada per tenir agullons a les espiguetes que li donen un tacte aspre, tot i que Setaria veridis té els agullons dirigits cap a l’àpex, de manera que resulten suaus al tacte en aquest sentit, a diferència de la llapassa (Setaria verticillata) que els té reflexes, és a dir, dirigits cap a la base.

Lígula ciliada

Fulles de prefoliació enrotllada, amb beines foliars glabres o amb pocs pèls, lígula ciliada, sense aurícules, i limbe linear de 4-20 x 0,4-1,8 cm amb el nervi central ressaltat.

Ací podem veure les glumes més curtes que l'espigueta

Flors en inflorescència en panícula cilíndrica, que de vegades pren una coloració vermellosa, amb espiguetes denses. Les glumes són més curtes que l’espigueta, amb 1-3 setes amb dents orientades cap a l’àpex. Floreix de maig a l’octubre.

Les setes persisteixen quan cauen els fruits

Fruit en cariopsi que quan maduren cauen però queden les setes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La Fotosíntesi C4 és una sèrie de reaccions bioquímiques de fixació del carboni provinent del CO₂ atmosfèric. El procés consisteix, molt esquemàticament, en la captació del Diòxid de carboni en les cèl·lules del mesòfil de la planta, però en comptes de dur-lo immediatament al cicle de Calvin, s’emmagatzema en forma d’àcid oxalacètic, el qual posteriorment és descarboxilat, produint el CO₂ necessari per al cicle de Calvin.

USOS I PROPIETATS: Setaria viridis s'ha proposat com a model per estudiar la fotosíntesi C4, relacionat amb les gramínies per a usos bioenergètics. Té un cicle de vida curt (6-8 setmanes), és transformable i està seqüenciat.

Setes amb dents orientades cap a l'àpex

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere, Setaria, deriva de “séta” seta, cerra, per les setes que caracteritzen les espècies del gènere. L’epítet específic viridis deriva del llatí “viridis” verd

Les llavors germinen immediatament amb temperatures entre 20 i 35 ^oC, i aquesta característica converteix al xereix en una mala herba , doncs pot formar denses poblacions competidores en cultius de primavera i estiu.

La panissola també pot causar un creixement anormal en certs cultius, com el blat de moro i algunes hortalisses. La investigació sobre aquests cultius mostren que la toxicitat es produeix quan les substàncies químiques produïdes per les arrels del xereix es desplacen per terra i són absorbides per les arrels de les plantes properes. Aquesta interacció, anomenada "al·lelopatia," permet a algunes males herbes reduir la competència pel retard del creixement de la vegetació propera.

Setaria viridis va ser descrita per (L.) P.Beauv. i publicada en Essai d'une Nouvelle Agrostographie 51, 171, 178, t. 13, f. 3. 1812.

Família Gramineae (Poaceae)

dilluns, 19 de gener del 2015

Vicia faba L.

NOMS: Fava. Favera. Castellà: Haba. Occità: Favièra. Gallego: Faba. Feixoca. Éuscara: Baba. Abaño. Portugués: Faveira. Fava. Italià: Favino. Fava. Francès: Fève, Féverole. Anglès: Broad bean. Alemany: Ackerbohne. Dicke Bohne. Neerlandès: Tuinboon. Veldboon. Grec: Κύαμος. Κουκιά

Flors en raïms axil·lars

SINÒNIMS: Faba vulgaris Moench

DISTRIBUCIÓ: Originària d’Àsia, és conreada arreu del mon

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Introduïda. Cultivada com a llegum, rarament naturalitzada.

Tiges tetràgones de fins un metre

DESCRIPCIÓ: Herba erecta, pubescent, glauca, amb tiges tetràgones i rígides de fins 80 cm, tot i que pot ultrapassar el metre d’alçada.

Fulla composta sense circell

Fulles compostes, paripinnades i sense circell, amb 1-3 parells de grans folíols ovats, d’un verd glauc, amb petites estípules herbàcies.

Flors papilionades amb les ales negres

Flors en inflorescències en raïms axil·lars pedunculats, de 2-5 flors hermafrodites, papilionades, amb calze campanulat i glabre, dividit en cinc dents desiguals, més curtes que el tub, triangulars i agudes. Corol·la l’estendard blanquinós amb venes obscures i les ales negroses. Androceu diadelf format per 10 estams. Gineceu súper amb estil pubescent, acabat en un estigma terminal. Floreix de febrer a maig, tot i que pot prolongar-se la floració fins a juliol.

Fruit en llegum llarg i comprimit

Fruit és un llegum de fins un pam de llarg, oblong i comprimit, que conté les llavors, que són les faves que es recullen verdes i quan maduren són de color obscur.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Beijerinck va descobrir, treballant amb plantes de Vicia faba, el principi de la fixació simbiòtica del nitrogen per les lleguminoses; procés fonamental per a mantenir la fertilitat dels sòls. Martinus Willem Beijerinck és considerat el fundador de la virologia. El 1898, va descobrir que la malaltia del mosaic del tabac era produïda per un agent més petit que un bacteri, i va donar al nou patogen el nom de virus (verí).

Calze amb cinc dents desiguals

USOS I PROPIETATS: Les flors són demulcents i la seu infusió és diürètica. Les valves del fruit salutíferes, i les granes fan augmentar la fertilitat dels sementals, però són galactòfugues, és a dir, que detenen la secreció de la llet i poden provocar favisme, una malaltia caracteritzada per icterícia hemolítica, amb anèmia, astènia, hemoglobinúria, trastorns digestius i febre.

Les faves són un plat apreciat a les nostres terres. Estofades amb cansalada, botifarra, costelles de porc o all tendre és un plat deliciós, però per l’alt percentatge de proteïnes (fins el 30%) no cal cuinar-les amb carn. Saltades amb ceba, carxofa o alls tendres componen un plat simple i molt apreciat.

Les faves més granades, les de cella negra, s’assequen i es poden emmagatzemar durant tot l’hivern. Aquestes faves seques bullides amb un poc d’herbasana (Mentha spicata) són un plat habitual als bars dels pobles valencians.

Hi ha una varietat especialment conreada per a farratge per al bestiar.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Vicia deriva del grec “bíkion, -ou” que significa gera, i va passar al llatí “vicia, -ae” per denominar la veça (Vicia sativa)

L’epítet específic faba també ve del grec “fágo” que significa que es pot menjar, comestible.

Hi ha evidències del seu cultiu a la Península Ibèrica des de l’any 3.000 aC. En climes temperats es sembra de setembre a novembre, però als llocs on hi ha glaçades a l’hivern, es sembra al febrer, doncs la favera pot glaçar-se i estar aturada fins la primavera. És una lleguminosa molt rústica però és atacada pel pugó negre de la fava (Aphis fabae)

Per entrar a l’escola de Pitàgores els alumnes havien de sotmetre’s a certes normes, entre les quals hi havia la de no menjar carn, ous... ni faves. Hi ha diverses versions del perquè d’aquesta prohibició; una d’elles diu que Pitàgores patia de favisme i quan ingeria aquesta llegum es posava malalt. El cert és que, diu la llegenda, el famós matemàtic va ser detingut i assassinat mentre fugia dels seus enemics per no voler creuar un camp de faves. Aquesta aversió de Pitàgores per les faves el documenta Llucià en el llibre II de les Històries verídiques: “...van coure faves, com tenen costum de fer quan ixen triomfants d’una guerra, van celebrar la victòria amb un convit i van fer una gran festa. L’únic que no hi va participar va ser Pitàgores, que va seure tot sol, sense menjar res, a causa de la seua aversió a ingerir faves”

Altres antics, com Plutarc, atribuïen a les faves qualitats afrodisíaques, i Aristòtil comparava la fava amb els òrgans sexuals. Potser per això en València anomenem fava al penis.

Un costum castellà que ens ha arribat des de fa poc temps, és el tortell de Reis, que porta dues sorpreses. Una solia ser una moneda, ara substituïda per la figureta d’un rei (com que som una monarquia...) i l’altra era una fava, que obligava a qui li eixia a pagar el tortell. D’ací l’expressió castellana de “tonto l’haba”. A les nostres comarques hi ha nombroses dites, com per exemple estar fava, o això són faves contades.

Vicia faba és la espècie tipus de la família Fabaceae, a la qual dona nom.