Podospermum laciniatum (L.) DC.

NOMS: Barball. Escurçonera laciniada. Apagallums. Cuixabarba. Castellà: Teta de vaca. Barbaja. Margallos. Escorzonera. Zaragallos. Occità: Galineto. Èuscara: Sendapikia. Italià: Scorzonera laciniata. Scorzonera sbrindellata. Francès: Scorsonère en lanières, Scorsonère à feuilles de chausse-trappe, Scorsonère à feuilles laciniées. Anglès: Cutleaf Vipergrass. Laciniate Viper's-grass. Alemany: Resedablättriger Stielsame. Schlitzblatt-Stielsamenkraut. Neerlandès: Steelzaad.

 

Flors en capítols solitaris

SINÒNIMS: Scorzonera laciniata L.

DISTRIBUCIÓ: Europa Central i meridional, Nord d’Àfrica.

HÀBITAT: Brachypodietalia phoenicoidis. Llocs secs i herbosos, camps de cultiu i erms,  fins els 1300 metres d’altitud

Bràctees involucrals amb marge rogenc

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba glabra, amb tiges erectes finament estriades, ramificades a la part superior, que pot arribar al mig metre d’alçada

Fulles molt dividides

Fulles molt dividides, pinnatisectes, amb els lòbuls lanceolats o linears. Les fulles superiors esdevenen progressivament més petites

Totes les flors amb lígula groga

Flors en capítols solitaris a l’àpex de les tiges, amb involucre cilindroide de bràctees erectes i marge 

rogenc. El calze transformat en un plomall de pèls. Corol·la tubular acabada en una lígula groga. Androceu amb cinc estams. Gineceu ínfer. Floreix d’abril fins juliol.

Aqueni fistulós amb papus plomós

Fruit en aqueni amb la part inferior inflada, fistulosa, amb papus plomós de color blanc.  

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Les flors del barball només s’obrin al de matí, i es tanquen sobre migdia. Aquest fenomen s’anomena fotonàstia, i està provocat per la variació en la intensitat de la llum.

Les flors només s'obrin pel de matí

USOS I PROPIETATS: Tota la planta però sobretot les tiges tendres amb fulles, el peduncle de les inflorescències i les fulles basals, poden ser consumides com a verdura crua en amanides o cuita.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Podospermum deriva del grec "πούς, ποδός pus, podós" peu, i “σπέρμα spérma” semen, per la forma estipitada de l’aqueni.

L’epítet específic laciniatum ve del llatí "lacínia", pels segments estrets de les seues fulles. 

El nom comú d’escurçonera i el científic de Scorzonera amb el que el va batejar Linné, fa referència a la forma de l’arrel, gruixuda i coberta d’esquames semblant a un escurçó, raó per la qual s’emprava en medicina popular per guarir les picades de l’escurçó i d’altres animals verinosos, seguint l’aplicació de la Teoria del signe.

Família Compositae (Asteraceae)

Saxifraga tridactylites L.

NOMS: Balsamita. Saxífraga de tres dits. Herba roquera, Saxífraga tridáctila. Cornet. Castellà: Saxifragia pequeña roja. Gallego : Saxifraga, Seixebra. Portuguès : Saxifragia. Francès: Perce-pierre, Petite saxifrage, Saxifrage à trois doigts. Italià: Sassifraga annuale. Anglès: Rue-leaved Saxifrage. Alemany: Dreifingeriger Steinbrech. Neerlandès: Kandelaartje.

Flors terminals en panícula cimosa

SINÒNIMS: Saxifraga tridactylites L. subsp. tridactylites;  Tridactylites annua [Lapeyr.] Haw.

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Thero-Brachypodion. Saxifrago tridactylitae-Hornungietum petraeae. Comunitats terofítiques sobre sòls prims, parets, en llocs humits i ombrívols. Entre els 500 i els 1600 metres d’altitud.

Petita herba anual

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Petita herba anual amb tija erecta, de pocs centímetres d’alçada, coberta de pèls glandulífers.

Fulles amb tres lòbuls

Fulles en roseta basal enteres i atenuades en pecíol, caduques a l’antesi; les caulinars un poc carnoses amb tres lòbuls apicals (per això el nom específic)

Flors amb cinc pètals blancs

Flors terminals en panícula cimosa pauciflora, hermafrodites, petites, amb cinc pètals espatulats blancs en forma d’estrella. Calze amb cinc sèpals d’1 mm ovals. Androceu amb 10 estams. Gineceu amb ovari semi-ínfer i dos estils divaricats. Floreix a principis de primavera fins maig

Fruit en càpsula

Fruit en càpsula bilocular globós.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: És una planta proterogínia, és a dir, que els òrgans sexuals femenins de la flor maduren abans que els masculins, per la qual cosa el gineceu està preparat per a la pol·linització abans que els estams tinguen el pol·len format.

Calze amb pèls glandulosos

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: el nom del gènere Saxifraga ve del llatí “saxus, -i”, que significa pedra, roca, i de “frango”, que significa trencar, és a dir, trencapedres, doncs sovint surten a les escletxes de les roques. Plini empra el nom saxífraga per denominar diverses herbes usades per dissoldre els càlculs renals, però ninguna d’elles es troba entre les que actualment composen el gènere Saxifraga.

L’epítet específic tridactilytes deriva del grec “τρεις treis” tres, i “δακτυλοϛ dáctylos” dit, és a dir, amb tres dits, perquè les fulles acaben en tres lòbuls.

Saxifraga tridactylites va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 404. 1753.

Família Saxifragaceae

Linum usitatissimum L.

NOMS: Lli. Llinet. Llinosa. Herba feridora. Lli de prat. Castellà: Lino. Linaza. Lino purgante. Gallego: Liño. Éuscara: Liño. Li. Liho. Portugués: Linho. Italià: Lino selvatico. Lino coltivato. Francès: Lin bisannuel, Lin à feuilles étroites. Anglès: Pale flax, Pale-flowered flax. Alemany: Wild-Lein. Schmalblättriger Lein. Neerlandès: Smalbladig Vlas. Grec: Αγριολίναρο. Λίνο το διετές.

Flors en cima laxa

SINÒNIMS: Linum usitatissimum L. subsp. angustifolium (Huds.) Thell.; Linum angustifolium Huds.

DISTRIBUCIÓ: Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Molinio-Arrhenatheretea. Abans es cultivava, avui apareix com subespontània en prats més o menys humits. Entre els 200 i els 1000 metres d’altitud.

Tiges erectes i primes

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. De vegades, però, es comporta com Hemicriptòfit, és a dir, que mantenen els meristemes arran de terra en l’estació desfavorable, i les parts aèries es dessequen i desapareixen.  

DESCRIPCIÓ: Herba anual, perenne o biennal, de tiges erectes i primes, simples o poc ramificades, de fins 60 cm d’alçada.

Fulles lanceolades i sèssils

Fulles estretament lanceolades, acuminades, sèssils i de distribució esparsa

Corol·la amb cinc pètals lliures

Flors en cima laxa irregular, amb llarg pedicel. Calze amb cinc sèpals ovato-acuminats de marge membranós, més curts que la càpsula i persistents. Corol·la amb cinc pètals lliures de color blau cel. Floreix d’abril a juliol

Fruit en càpsula ovoide

Fruit en càpsula ovoide que conté llavors lluentes.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Una de les estratègies adaptatives de les plantes al medi ambient és produir llavors amb molt de temps amb capacitat de germinació. És la latència o dormició de la llavor que, o bé no pot germinar fins que hi haja condicions ambientals adequades (humitat, presència d’oxigen i llum), o bé esta dotada de mecanismes interns que hi permet no germinar encara que les condicions ambientals siguen les apropiades.

USOS I PROPIETATS: En medicina popular s’emprava per les seues propietats diürètiques, emol·lients, laxants, vermífugues i expectorants. És potencialment tòxica en grans quantitats. El llenç confeccionat amb fibres de lli és millor que el cotó per a la cura de les ferides i úlceres, doncs és més suau i flexible.

Per la llargària, resistència i suavitat de les fibres de lli, en tota la conca mediterrània s’ha emprat i cultivat aquesta planta des de temps immemorials, per teixir llenç, i per extraure l’oli essencial de les seues llavors.

Sèpals ovats i acuminats

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Linum ve d’un grup de paraules indoeuropees d’etimologia comú que signifiquen “fil” o els seus derivats, segurament perquè les plantes del gènere són filamentoses i serveixen per elaborar tèxtils. El grec “λίνον”, llatí “linium” designa el lli.

L’epítet específic usitatissimum, deriva del llatí “usitatus”, usual, comú, freqüent, i el superlatiu “-issimum” és a dir, molt utilitzada, per les múltiples aplicacions de la planta i les llavors.

L’evidència més antiga d’utilització del lli pels humans és trobar a una cova de la República de Geòrgia datada al Paleolític Superior, fa uns 30.000 anys. 

Diu una llegenda que L’Aurora i l’Alba van teixir el lli i formaren un vel lluminós en el cel. Potser aquest és el motiu pel qual va ser el fil dilecte per als teixits sagrats en temps antics.

Les teles que es feien servir per embenar les mòmies d’Egipte eren de lli, també les veles dels vaixells. En la mitologia grega qui millor teixia el lli era Aracne que, víctima de la gelosia d’Atena, va ser convertida en aranya per a que ella, i els seus descendents, teixiren per sempre però una obra que ningú mai no admire (d’Aracne ve el nom d’aràcnid). De lli era el fil d’Ariadna que va servir de guia per sortir del laberint del Minotaure.  

Les vestals romanes utilitzaven les teles de lli, que els fenicis havien dut per tot el Mediterrani, com símbol de puresa. I de lli és el Sant Sudari venerat pel cristians a la Catedral de Sant Joan en Torí.

L’oli extret de les llavors, l’oli de llinosa, l’utilitzaven els pintors de l’Edat Mitjana  per fer els seus color més brillants i estables que els fets amb clara d’ou.

El lli és l’emblema d’Irlanda del Nord, i la flor nacional de Bielorússia.

Linum usitatissimum va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum. 277 1753

Família Linaceae