Glebionis segetum (L.) Fourr.

NOMS: Margarides. Rot de bou. Ull de bou. Castellà : Corona de rey. Mohino. Santimonia. Italià: Crisantemo campestre. Francès: Chrysanthème des blés, Chrysanthème des moissons, Marguerite dorée. Anglès: Corn daisy, Corn marigold. Alemany: Echte Saatwucherblume. Saat-Margerite. Neerlandès: Gele Ganzebloem. Grec: Χρυσάνθεμο. Αγριομαντηλίδα.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Chrysanthemum segetum L.  

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Oleo-Ceratonion. Diplotaxion erucoidis. Camps de secà, vinyes, vores de camins moderadament nitrificats o clarianes de coscollars secs, sobre sòls silícics o calcaris. Fins els 700 metres d’altitud.

Herba glabra de fins mig metre d'alçada

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual glabra, simple o ramificada, de fins mig metre d’alçada.

Fulles un xic carnoses

Fulles un xic carnoses, les inferiors 1-2 pinnatipartides; les superiors oblongues amplexicaules, dentades o pinnatífides. Glabres i de color verd glauc.

Flors exteriors amb lígula groga

Flors en capítols terminals solitaris de flors perifèriques amb lígula i les central tubulars, totes de color groc i embolcallades per involucre de bràctees obtuses i escarioses a l’àpex.  Floreix d’abril fins l’agost.

Fruit en aqueni amb costes

Fruit en aqueni amb 10 costes

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Abans estava inclosa en el gènere Chrysanthemum, però sota una decisió de 1999 del Congrés Internacional de Botànica , aquest gènere s'ha redefinit amb una circumscripció diferent per incloure el crisantem de la floristeria d'importància econòmica (ara Chrysanthemum indicum).

Bràctees involucrals escariosos a l'àpex

USOS I PROPIETATS: Aquesta espècie te la propietat de repel·lir els insectes, raó per la qual s’empra com insecticida natural. Aquest efecte està motivat per les piretrines que conté.

Les fulles tendres es mengen en amanida o bullides com si fossen espinacs.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Glebionis deriva de “gleba” gleva, terròs, en al·lusió a la terra cultivada. El genèric del sinònim Chrysanthemum ja era emprat per Plini el Vell, deriva del grec “χρυσοϛ chrysós” or, i “ἄνθεμον ánthemon” flor, és a dir, flor de or.

L’epítet específic segetum és el genitiu plural de "seges, segetis" del sembrat, doncs aquesta espècie apareix sovint als conreus.

Família Compositae (Asteraceae)

Silybum marianum (L.) Gaertn.

NOMS: Card marià. Card gallofer. Card burral. Cardot. Castellà : Cardo borriquero. Cardo de asno. Cardo mariano. Cardo lechero. Occità: Merlus-de-champ. Gallego: Cardo borroqueiro. cardo leiteiro. Èuscara: Maria'ren khardia. Astalikardua. Portuguès: Cardo-de-Santa-Maria. cardo-leiteiro. Francès: Chardon-Marie. Italià: Cardo di Santa Maria. Cardo mariano. Anglès: Blessed Milkthistle. Variegated Thistle. Alemany: Mariendistel. Grec: Σίλυβο το μαριανό. Γαϊδουράγκαθα.

Flors en capítols terminals solitaris

SINÒNIMS: Carduus marianus L.

DISTRIBUCIÓ:  Europa meridional, Àsia occidental i Àfrica septentrional

HÀBITAT: Silybo-Urticion. Herbassars nitròfils, vores de camins, sobre sòls més o menys frescals. Fins els 1000 metres d’altitud.

Pot arribar als dos metres d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Card amb espines llargues i rígides amb una tija poc ramificada, erecta i robusta que pot arribar als dos metres d’alçada.

Fulles basals com esguitades de llet

Fulles basals amples, pinnatipartides i amb espines, el limbe amb taques blanques, com esguitades de llet, a l’anvers, que poden assolir el mig metre. Les superior són més petites, amplexicaules, no decurrents, amb aurícules i no tan dividides.

Flors tetràmeres totes tubulars

Flors en capítol terminals solitaris de fins 4 cm de diàmetre, amb involucre de bràctees espinoses, amb espines llargues i rígides, recorbades. Flors hermafrodites, pentàmeres i totes iguals. Calze format per petites peces escarioses que esdevindran en el vil·là. Corol·la en forma de tub de color lila o rosat. Androceu amb cinc anteres soldades formant un tub. Gineceu amb ovari ínfer amb estil i curts braços estigmàtics. Floreig de maig fins l’agost.

Aqueni amb vil·là

Fruit en aqueni comprimit lateralment , gros, de color negre brillant jaspiat de gris, proveït de papus de pèls en anell.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: El capítol és la inflorescència típica de les compostes (Asteraceae) i d’altres com les dipsacàcies. És una inflorescència en la qual el peduncle es fa ample a l’àpex, formant un disc, anomenat receptacle, embolcallat per una o vàries sèries de bràctees. Sobre aquest receptacle es disposen les flors sèssils, amb o sense lígula.

Fulles caulinars amplexicaules

USOS I PROPIETATS: El card marià és l'agent farmacològic millor documentat per al tractament de malalties del fetge. Popularment és coneguda com a "guardiana del fetge". Els fruits són aperitius, digestius, hemostàtics i diürètics. Les fulles, els brots tendres i les bràctees involucrals són comestibles en fresc. El suc de fulles o la infusió de les arrels eleva la pressió de la sang, és sudorífic i cura les febres intermitents, les hemorràgies i les pèrdues de sang menstrual. No presenta cap tipus de toxicitat.

Aquest card te, a més amés, usos simbòlics. Les fadrines d’algunes comarques valencianes soflimaven una carxofa de car burriquer i el deixaven baix del llit de la interessada, i si al matí següent la carxofa s’havia obert en flor, volia dir que la fadrina es casaria aquell any. Aquests judicis de tipus amorós tenien la seua versió també al Principat.

Bràctees involucrals amb llargues espines fortes

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Silybum ve del grec "silybon", un terme que va emprar Dioscòrides per indicar alguns cards comestibles.

L’epítet específic marianum significa de Maria: diu la llegenda que en la fugida a Egipte per salvar a Jesús de la persecució d’Herodes, la llet de la verge va caure a sobre de les fulles d’aquest card, motiu pel qual te les fulles tacades de blanc.

Silybum marianum va ser descrita primer per Carolus Linnaeus com Carduus marianus en Species Plantarum, vol, 2, p. 823 en 1753, i atribuït després al gènere Silybum per Joseph Gaertner i publicat en Fruct. Sem. Pl., 2, 378 a l’any 1791.

Família Compositae (Asteraceae)

Verbascum thapsus L. subsp. giganteum (Willk.) Nym.

NOMS: Treponera. Guardallop. Cua de rabosa. Blenera. Candelera. Ploraner. Cast. Gordolobo. Orejas de burro. Belesa. Torcía. Occità: Blaisan, Bouioun-blanc, Candèlo de sant jan. Italià: Tassobarbasso. Francès: Molène bouillon blanc. Anglès: Aaron's rod, Great mullein. Alemany: Kleinblütige Königskerze. Neerlandès: Koningskaars. Grec: Γλώσσα. Σπλώνος.

Flors en espiga densa

SINÒNIMS: Verbascum giganteum Willk.   Observacions : Dins d’aquest gènere són força freqüents els híbrids interespecífics. Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

Principio del formulario

Final del formulario

DISTRIBUCIÓ:  Aquesta subespècie és una planta endèmica ibero-magrib.

HÀBITAT: Quercetum rotundifoliae. Herbassars ruderals, boscos i llocs alterats, preferentment sobre sòl calcari. Entre els 200 i els 1000 metres d’altitud.

Herba que pot fer 2 metres d'alçada

FORMA VITAL: Hemicriptòfit: són aquelles plantes que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus de plantes herbàcies renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.

DESCRIPCIÓ:  Herba biennal, que pot arribar als dos metres d’alçada, coberta de pèls amb una roseta bassal del centre de la qual surt una tija erecta i al final de la tija una panícula densa, però interrompuda, i allargada de flors grogues.

Fulles caulinars amplexicaules o decurrents

Fulles bassals de la roseta són enteres o poc dentades i amb pecíol; les caulinars són amplexicaules.

Filament dels estams amb pèls blancs

Flors en inflorescència molt densa; bràctees més llargues que el calze. Corol·la en tub curt i cinc lòbuls arrodonits. Cinc estams amb el filament cobert de pèls blancs en la meitat inferior. Estigma capitat petit. Floreix de juny a novembre.

Càpsula que s'obri en dues valves

Fruit en càpsula ovoide que s’obri en dues parts per deixar eixir nombroses llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Es diu que una fulla o un òrgan foliaci és amplexicaule quan envolta la tija i l'abraça per llur base, com en el cas de les fulles caulinars d’aquesta espècie.

USOS I PROPIETATS: Des d’antic s’ha emprat contra la tos i les afeccions de les vies respiratòries. És mucolític, expectorant, antitussigen i antiinflamatori.

Les plantes d’aquest gènere s’han emprat com torxes per als cresols d’oli, i també com insecticida natural.

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: Per a alguns autors el nom del gènere Verbascum ve del llatí “barba, -ae” que significa barba, per la pilositat que cobreix les plantes del gènere.

El nom específic thapsus es va utilitzar per primera vegada per Teofrast  en referència a una herba no especificada de l'antiga colònia grega de Thapsos, Siracusa, Sicília, tot i que sol estar vinculada a l’antiga ciutat tunisiana de Thapsus.

El nom popular de “blenera” és deu a que abans s’utilitzaven con a blens de les llums d’oli. El ble és la torxa que es posava al bec dels cresols d'oli per a obtindre llum.

Diu en El Dioscórides Renovado que si colpegem la tija, al poc, van caient les flors obertes una  a una, com si plorara i caigueren les llàgrimes, per la qual cosa també rep el nom de ploranera.

El trepó va ser utilitzat a la bruixeria, doncs suposadament evitava les malediccions, mal d’ull i esperits malignes.

Als embassaments amb  lenta renovació d’aigua tiraven la planta o les llavors picades i, aleshores, els peixos quedaven com atordits i era fàcil agafar-los. Aquesta, però, és una pràctica prohibida.

Verbascum thapsus va ser descrita per Carles Linné i publicada en Species Plantarum 1: 177. 1753.

Família Scrophulariaceae