Bryonia cretica L. subsp. dioica (Jacq.) Tutin

NOMS: Carabassina. Colobrina, Nap coent, Nap del diable, Castellà: Alfesira, Brionia blanca, Nueza, Silonia, Tuca. Gallego: Saltasebes. Nabo caiño. Boudaña. Èuscara: Alagorria. Asta matz. Occità: Coucourdié sóuvage, Coucouroumasso, Vibauda. Portugués: Erva-cobra. Nabo-do-diabo. Italià: Brionia comune. Zucca selvàtica. Francès: Bryone dioïque. Anglès: Common bryony, Mediterranean briony, Red-berried bryony, White bryony. Alemany: Brachwurz. Rotbeerige Zaunrübe. Neerlandès: Heggerank. Grec: Ποντικοστάφυλλο. Θηριόχορτο.

Flors en petits raïms axil·lars

SINÒNIMS: Bryonia dioica Jacq.

DISTRIBUCIÓ:  Holàrtica: L’ecozona holàrtica fa referència als hàbitats que es troben a través del conjunt del continents de l'hemisferi nord.

HÀBITAT: Rhamno-Quercion. Indrets forestals, bardisses i orles de bosc amb sòl humit, vores de sèquies, rius i torrents. Fins els 1400 metres d’altitud.

Herba enfiladissa

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Herba dioica, pilosa y enfiladissa, mitjançant circells espirals en forma de moll, que pot arribar als tres metres de llargària. L’arrel és grossa, napiforme.

Fulles amb 3-5 lòbuls

Fulles alternes, peciolades, palmatilobades, de nervació palmada amb 3-5 lòbuls, verdes per l’anvers i un xic blanquinoses pel revers.  

Flor masculina

Flors en inflorescències en raïms axil·lars. Flors pentàmeres de calze amb cinc sèpals triangulars i corol·la amb cinc pètals de color verd groguenc. Les masculines amb peduncle major i corol·la un poc més grans (8-13 mm), amb cinc estams dels quals, de vegades, quatre es solden de dos en dos i un queda lliure, aparentat que hi ha tres. Flors femenines amb corol·la de 3,5-6,5 mm, i gineceu d’ovari ínfer amb tres estigmes. Floreix d’abril fins l’agost

Fruit en baia esfèrica

Fruit en baia esfèrica de la grandària de poc més que un pèsol, de color roig brillant, amb 3-6 llavors.

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Els circells són òrgans filamentosos l’origen dels quals es troba en una modificació de la fulla o la tija. Presenta un notable tropisme, conegut com a haptotropisme, que fa que es pugui agafar a qualsevol suport. Normalment s'hi cargola en hèlix permetent a la planta d'enfilar-s'hi.

Flors femenines

USOS I PROPIETATS: S’ha emprat com purgant, vesicant i rubefaent, però és molt TÒXICA, raó per la qual s'ha abandonat el seu ús en medicina popular. L'arrel conté glucòsids triterpènics que provoquen inflamació intestinal, diarrees, còlics i hemorràgies. Es calcula que la dosi letal per un adult és de 20 grams.

En medicina homeopàtica s'usa per combatre l'artritis, reumatismes, tos, còlics hepàtics, xarampió, sinovitis, vessaments articulars i algunes afeccions pulmonars.

Flor masculina

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Bryonia deriva del grec “βρύον brýon” = molsa, doncs aquesta enfiladissa habita els llocs humits coberts de molsa. Altres autors citen a Plini per afirmar que el nom Bryonia es deriva del grec i “bryo, bryéin”, que significa créixer, o brollar amb força, en referència al vigor exuberant de les tiges quan surten del rizoma.

El nom específic cretica és un epítet geogràfic que també ve del grec antic “Κρήτη Krētē” = l’illa de Creta. La subespècie s’anomena dioica, que ve del grec "δίς dίs" = dues vegades, i "oikia" = llar, perquè flors masculines i femenines creixen en plantes diferents. 

Flors femenines més menudes

Aquesta espècie, junt a la carabassina negra o briònia negra (Tamus communis) s’havia usat en rituals de bruixeria i màgia negra, per provocar mal als enemics. També s’hi atribueix la propietat d’evitar la caiguda de llampecs posant branquetes de la planta als quatre punts cardinals de la llar.

Aquesta espècie està inclosa en l’ORDRE SCO/190/2004, de 28 de gener, per la qual s’estableix la llista de plantes la venda al públic de les quals queda prohibida o restringida per la seua toxicitat.

Bryonia dioica va ser descrita per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicada en Florae Austriaceae 2: 59–60, pl. 199. 1774.

Família Cucurbitaceae

Rapistrum rugosum (L.) All.

NOMS: Citró, Erviana groga, Ravenell, Ravenissa, Ravenissa groga. Bergeret. Castellà: Jamargo blanco, Rabanillo. Tamarilla. Gallego: Herba de San Marcos. Labestro. Occità: Ravanello. Portugués: Aneixa. Saramago. Francès: Rapistre rugueux. Italià: Miagro peloso. Anglès: Bastard cabbage, Turnipweed, Wild rape, Wrinkled gold-of-pleasure. Alemany: Runzeliger Rapsdotter.

Flors en raïm

SINÒNIMS: Rapistrum rugosum subsp. rugosum; Rapistrum longeracemosum Sennen

DISTRIBUCIÓ: Latemediterrània

HÀBITAT: Ruderali-Secalietea. Herbassars ruderals, sembrats, marges, vores de camins. Fins els 1400 metres d’altitud

Herba ramificada i híspida

FORMA VITAL: Teròfit: en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, una planta capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable només en resten les llavors. Inclou les plantes anuals.

DESCRIPCIÓ: Herba anual, erecta, ramificada, híspida, amb tiges de fins un metre d’alçada

Fulles caulinars

Fulles basals lirato-pinnatipartides i peciolades; les superiors més petites, subsèssils i oblongues.

Corol·la groga

Flors en raïms que van allargant-se amb la fructificació. Flors amb quatre sèpals erecto-patents de 4-6 mm; corol·la amb quatre pètals grocs de 6-11 mm. Floreix d’abril fins l’octubre

Fruit en silícula de forma característica

Fruit en silícula característica dividida en dos segments, l’inferior persistent, cilíndric, tan llarg com el curt peduncle, i el superior de forma globosa, rugós o costat, indehiscent, amb l’estil persistent en forma de bec terminal filiforme.

Sèpals erecto-patents

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: Rapistrum és un gènere que compta amb només dues espècies: Rapistrum rugosum i Rapistrum perenne. Als Països Catalans només és autòcton el ravenell (Rapistrum rugosum) que és una espècie oriental estèpica que arriba a l'Europa Central.

USOS I PROPIETATS: Les fulles poden menjar-se en amanida, és considerada, però, una mala herba pels conreus.

Fulles basals

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El nom del gènere Rapistrum és un despectiu de “rapa” = nap, per la similitud amb la planta del nap (Brassica rapa). L’epítet específic rugosum deriva de “ruga” = arruga, rugós, en referència a la superfície dels fruits.

Rapistrum rugosum va ser descrita per (L.) All. i publicada en Flora Pedemontana 1: 257. 1785.

Família Cruciferae (Brassicaceae)

Elymus hispidus (Opiz) Melderis

NOMS: Agropir glauc, Fenàs de gos. Fenosa. Castellà: Lastón. Italià: Gramigna intermèdia. Francès: Chiendent intermédiaire. Anglès: Intermediate Wheatgrass, Alemany: Bärtige Quecke. Graugrüne Quecke.  

Flors en espigues de fins un pam

SINÒNIMS: Agropyron glaucum Roem. et Sch.; Elytrigia intermedia (Host) Nevski

DISTRIBUCIÓ:  Pluriregional

HÀBITAT: Brachypodion phoenicoidis. Marges, camps secs, Fins els 1300 metres d’altitud

Herba rizomatosa glauca

FORMA VITAL: Hemicriptòfit:  Del grec antic “hémi” mig, “cryptos”  amagat, i “phuton”  planta ; en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que renoven la part aèria cada any. En l'estació desfavorable, les parts vives de la planta mig s’amaguen (les parts subterrànies i borrons arran del sòl), mentre que les seues parts aèries es dessequen i desapareixen.

DESCRIPCIÓ: Planta rizomatosa, glauca, robusta, que pot arribar al metre d’alçada

Fulles aspres al tacte

Fulles de 2-7 mm d’amplada, planes, engruixides al marge i aspres al tacte. Lígula dentada.

Espícules de fins 1,5 cm

Flors en espigues de 10-25 cm; espícules d’1-1,5 cm, normalment amb 4-5 flors; glumes obtuses o truncades, lemmes subobtusos. Tres estams i dos estigmes plomosos.

Fruit en cariopsi

Fruit en cariopsi

CURIOSITATS BOTÀNIQUES: La flor en les gramínies és representada només per les parts fèrtils, és a dir, tres estams i un ovari amb dos estigmes plomosos. En alguns gèneres el nombre d'estams és diferent: sis en l'arròs i el bambú, però un en el gènere Festuca. A la base de la flor es pot observar dues parts estèrils reduïdes a la mida d'una escata i que s'anomenen glumèl·lules. Aquests s'interpreten com les restes del periant. En el moment de la floració, les anteres dels estams, molt mòbils, sobresurten fora de l'espícula, permetent la pol·linització pel vent.

Lígula dentada

USOS I PROPIETATS: Emprada com a farratge per ser una de les més productives a l’oest dels Estat Units, sense ser una planta invasora, doncs conviu bé amb espècies de plantes natives.

S’utilitza amb èxit pel control de l’erosió i rehabilitació de la terra en sòls degradats. En tan sols cinc anys produeix gran quantitat de massa vegetal que restaura la fertilitat i atrau a les aus per nidificar.  

Espícules

ETIMOLOGIA I CURIOSITATS: El genèric Elymus deriva del grec “elymos” = mill, citat per Aristòfanes i Polibi com panificable. El nom específic hispidus és un epítet llatí que significa estarrufat, eriçat, per l’aspror de les fulles al tacte.

El gra del agropir glauc té característiques nutricionals similars al blat, i pot ser molt en farina panificable. Aquesta espècie va ser seleccionada, entre més de 100 gramínies, per ser la més prometedora en base al sabor, facilitat de trilla, emmagatzematge,  facilitat de collita i creixement perenne.

Família Gramineae (Poaceae)